Passant 5 minuts, exactament, del punt de dos quarts d'onze,
continuem endavant el matí de Tarragona Ràdio.
Deixem l'actualitat política, l'actualitat municipal,
però no deixem de parlar de coses que passen i que passaran a la ciutat
des d'un punt de vista, però, completament diferent.
Ara volem dedicar uns minuts del nostre programa a parlar d'una exposició,
una exposició itinerant que arriba demà mateix
i que s'estarà fins i un 20, per tant, 3 dies a la ciutat de Tarragona.
Es titula Descobreix l'aroma d'un món més just
i és una exposició que mostra la qualitat del cafè de comerç just.
Ens acompanya la responsable d'Intermonoxfam,
que és l'ONG que s'encarrega d'aquesta exposició aquí a Tarragona.
Ell és la Mireia Freixas.
Ja ens ha acompanyat, de fet, en altres ocasions.
Mireia, bon dia i bona hora.
Hola, bon dia.
Primer que tot, si et sembla, parlem de les qüestions més logístiques
per acabar de situar l'Ollent.
Aquesta exposició arriba demà a Tarragona.
Es podrà veure fins diumenge, però alerta perquè es divideix...
Vaja, es podrà veure en escenaris diferents, no?
Expliquem-ho.
Molt bé.
A veure demà arribarà i estarà a Carrefour,
l'aparcament de Carrefour,
perquè tota la gent que vagi a comprar
pugui conèixer l'exposició que tenim allà.
I el dissabte i diumenge
la tindrem a la Rambla Nova,
justament davant del Teatre Metropol,
el que és a dintre la coca de la Rambla.
En una tida, matí i tarda.
Exacte.
L'autobús estarà allà tot el dia,
però estarà obert de 11 a 2 i de 5 a 8.
És un autobús en què l'exposició està a l'interior.
Exacte, exacte.
És un autobús-exposició, no?
És una exposició interactiva
en la qual el visitant
podrà conèixer tot el que és el món del cafè, no?
A través de, per exemple,
hi ha una part sensorial
on la persona que vingui
podrà fer una degustació de cafè de comerç just,
per qui no l'hagi provat encara.
Es podrà fer una cata tàctil
i una cata olfactida.
Cata tàctil.
Exacte.
M'estàs dient, els grans de cafè...
Correcte.
Però són diferents dels grans...
No, no, no, no.
Me'ls podran conèixer
perquè sempre estem acostumats a veure el gra de cafè, no?
Doncs aquí veurem l'originari gra de cafè,
diguem-ne, no?
Com és, no?
Que hi ha molta gent,
jo estic segura que potser no l'ha vist mai, no?
O potser no l'has tingut a les mans.
Que potser visar el cafè directament del supermercat amb pesat.
Exacte, no, exacte, no?
I llavors, olfactiva, no?
Ens ajudarà a distingir les diferents qualitats del cafè.
Després, també, per altra banda,
hi ha una zona de jocs
que també, a través d'uns jocs molt lúdics,
la gent podrà conèixer què és el comerç just
i quins són els beneficis que aporten
a les famílies dels països empobrits.
Per altra banda, també hi ha una zona de coneixement
on hi haurà una exposició de tot el tema del cafè,
i el que pretenem en aquesta exposició
és que la gent entri en la realitat del cafè,
que vegi les diferents varietats,
les diferents qualitats i les diferents característiques.
I, finalment, hi ha una zona d'acció
que tindrem uns ordinadors
on la gent, una vegada haurà vist l'exposició,
podrà deixar testimoni del que li ha semblat,
del que pensa, i, bueno, i llavors...
El llibre de visites virtual, avui en dia.
Ah, exacte, correcte, sí senyor.
Molt bé.
I llavors, totes aquestes conclusions que tinguem aquí
es portaran el dia 22 i 23 de febrer a Mallorca,
perquè, a veure, no ho he comentat abans,
que aquesta exposició ve finançada
pel govern de les Illes Balears.
Llavors, clar, al final del recorregut,
perquè aquesta exposició va començar el mes d'estembre,
va arribar a Catalunya el 19 de desembre,
i ara s'acaba a Tarragona, aquí a Catalunya,
i continua pel País Basc, Andalusia, Madrid,
arriba a les Balears,
i llavors allà s'exposarà les conclusions
de tot el recorregut que haurà fet per totes les ciutats.
I, repeteixo, serà un congrés internacional
que hi pot participar la gent que vulgui,
pot entrar a la nostra pàgina web,
www.intermonoxfam.org,
i podrà participar en aquest congrés internacional
sobre el cafè de comerç just.
El cafè del comerç just és un d'aquells productes
que podríem dir que va arribar,
s'ha divulgat i s'ha donat a conèixer
en un període relativament escàs de temps,
fa 10-15 anys,
a tot estirar que es parla de manera notable de comerç just,
però que en tot aquest temps,
la campanya que s'ha fet,
i suposo que en això vosaltres en teniu bona part de culpa,
està molt gran,
perquè crec que difícilment podríem trobar gent
que no sàpiga què és el comerç just
i què implica el comerç just.
Exacte.
A veure, el cafè de comerç just,
nosaltres el vam començar a comercialitzar l'any 99,
precisament,
perquè això ve de la crisi del cafè de l'any 89,
que hi havia, resumint,
hi havia un acord internacional
on hi havia diferents organitzacions
que regulaven el preu del cafè,
aquest acord es va trencar,
hi havia desvinències dintre de l'organització,
Estats Units va marxar,
i en dos anys el preu del cafè va baixar un 50%.
Aquí van començar tots els problemes,
amb la qual cosa tota aquesta població que estava vivint del cafè
es va veure en una vida com fa 30 anys,
vull dir, van retrocedir moltíssim.
I llavors, a partir d'aquí,
és quan ja l'any 99 es va veure que se'ls havia de donar un cop de mà,
anar amb ells, assessorar-los, tècnica i econòmicament,
i bé, fer que el seu cafè es dignifiqués d'alguna manera,
i així a la vegada es dignifiqués la vida de les persones que viuen d'ell.
I va ser quan realment es va començar a conèixer el cafè de comerç just,
i Intermonoxfam concretament atreu el cafè Equita,
que és el cafè natural de comerç just.
Aquesta etiqueta, aquest segell de qualitat,
que proporciona no només Intermonoxfam,
sinó que afortunadament són altres marques i altres entitats,
s'ha estès ja a la majoria de països productors,
o encara hi ha una part important d'aquests productors
que han de vendre preus molt baixos als seus productes?
Sí, sí, efectivament.
A veure, s'ha estès bastant,
però encara hi ha molta cosa a fer,
i per això estem aquí nosaltres,
perquè la gent ho conegui i perquè, esclar,
dius que com més nosaltres puguem vendre aquí aquests productes,
que directament anirà als productors,
tots els beneficis que obtinguem d'això,
més es vendran, millor...
Perdó, tindran una millor qualitat de vida, no?
Tota aquesta gent, però clar, hi ha molts països
que això encara està per desenvolupar, no?
Nosaltres, en aquest cas, en el cas d'aquest programa,
bàsicament tenim unes cooperatives de Nicaragua i Guatemala,
a part n'hi ha d'Hoganda, de Tanzània, de Perú,
però bàsicament els programes més importants
són els de Nicaragua i els de Guatemala, no?
I aquests sí que ja porten molts anys amb el món del cafè,
però repetim, nosaltres també volem estar al costat
d'aquelles cooperatives que estan començant
i que també necessiten aquest assessorament per tirar endavant, no?
Quan es parla del comerç just, hi ha el comentari generalitzat,
amb un punt de raó, diu que la gent, mirant de forma egoista
des dels seus interessos econòmics, diu, escolti'm,
perquè he de pagar jo una mica més per un preu
que, en una altra banda, puc obtenir de forma més econòmica.
Aquesta és la batalla amb la qual vosaltres
heu d'anar incidint de mica en mica.
Sí, sí, sí, però a veure, si mirem comparativament preus,
tot plegat d'un cafè d'unes qualitats
o d'unes característiques similars al nostre cafè d'equitat,
tot plegat, hi ha uns 20 cèntims de diferència,
més o menys, aproximadament,
amb el qual, si penses la qualitat del producte del nostre cafè
o del cafè de comerç just, diguem-ho així,
doncs aquests 20 cèntims, en realitat,
si penses en els principis de comerç just, no són tant.
Clar, és aquí la cosa, no és mirar el preu pel preu,
sinó saber d'on ve aquest cafè i la qualitat que té.
Penseu que fa un any i mig va sortir un estudi de l'Ocu,
que és independent, vull dir, no tenen res a veure amb nosaltres,
que va estudiar 20 tipus de cafès del mercat,
5 marques diferents,
i només hi havia el cafè de comerç just nostre, no?
El resultat final d'aquest ampli estudi
va ser que nosaltres ens van posicionar qualitativament
en segon lloc.
Clar, jo penso que això també s'ha de tenir en compte,
és a dir, no és només el preu,
sinó que mirem el preu, la qualitat,
i què hi ha darrere d'un producte de comerç just, no?
Això, parlaves de la qualitat,
és una aposta estratègica,
perquè també es podria fer,
doncs es podria promocionar el comerç just
amb un producte d'una gamma normal,
una gamma...
Tampoc no fa falta buscar el millor cafè,
però en canvi, des d'Intermont i des d'altres entitats,
sempre s'ha apostat per als productes de molta qualitat.
Això és una aposta estratègica, per què?
És una aposta estratègica, exacte,
perquè, a veure, penseu que en aquests països
on nosaltres estem...
Jo què sé, podríem parlar del cafè,
podríem parlar del sucre,
podríem parlar del cacau,
hi ha molts llocs, com per exemple a Nicaragua,
que la major part de la població està vivint del cafè.
Vull dir, nosaltres aquí fa tres anys
vam tenir un cafeicultor de Nicaragua
i un d'Etiòpia, que et deien, clar,
dius que el cafè, per nosaltres, és una cultura.
Perquè et deien, jo he nascut amb el cafè
i corregut pels camps de cafè,
dino amb el cafè, estem a la tarda amb el cafè
i ens anem a dormir amb l'olor del cafè.
En moltes zones és un monocultiu
que s'estén en l'àmbit familiar.
Correcte, i nosaltres precisament també el que no volem,
per una part, sí, ajudar a promocionar el cafè
i donar-los mitjans perquè es puguin desenvolupar,
però, per l'altra banda, que aquest monocultiu
cada vegada més s'extengui a altres cultius,
com poden ser les fruites, els pebrons,
els cacauets, fruits secs, etcètera.
Vull dir que, és clar,
nosaltres estem treballant en països empobrits
i el que estem fent és treballar
amb les matèries primeres que ells tenen.
Ja n'hem parlat moltes vegades,
però el cafè segurament és la marca més visible
de tot aquest estol de productes que comentaves,
que no només assenyeix l'àmbit alimentari,
sinó que també s'assenyeix en molts altres àmbits
i que, vaja, amb el comerç just com a segell de qualitat
i que tenen el seu aparador comú en la botiga
que té Intermonox al carrer Sant Francesc,
una botiga que també hem visitat en diferents ocasions
des de Tarragona Ràdio.
Continua estenent-se, d'una banda,
els productes de comerç just
i, de l'altra, l'interès per no només comprar cafè,
que segurament és una feina que ja està fesa,
sinó també estendre's a buscar productes de comerç just
en d'altres àmbits?
Exacte.
Sí, sí.
Nosaltres tenim, ja ho heu vist les vegades que hem vingut,
des d'artesania, roba de la llar, roba de vestir...
No podem, tampoc, obviar el tema de l'editorial,
que, en tema de sensibilització i escoles,
doncs tenim uns llibres que val la pena mirar-se'ls
en diferents temes,
i, bueno, joguines de fusta, etcètera.
Però, clar, nosaltres, a part que avui estiguem parlant
del tema del comerç just,
el que volem canviar una mica aquest estereotip que hi ha,
que hi ha les ONGs,
doncs que, d'alguna manera,
la gent ho relaciona una mica amb paraula caritat, no?
Jo diria, ja n'hi ha prou
que parlem de la paraula caritat,
parlem de drets, no?
És a dir, que les empreses,
en el cas del cafè,
les empreses torrefactores,
realment pensin que aquests petits productors
tenen uns drets.
No estem demanant caritat, estem demanant drets.
Com és el cas el mes de maig de l'any passat
de la companyia multinacional Strasburg,
suposo que esteu al corrent,
que, bé, finalment es va aprovar la llei
en què el govern atiu
podia fer-se càrrec de les patents,
no?, del seu cafè.
Això és un avenç important,
perquè això vol dir que estem anant
en un món global,
en una economia moderna,
i realment ens hem de posar en línia.
I posar-se en línia, què vol dir?
Deixar la veritat a banda
i ocupar-nos dels drets.
Deixem tornar molt ràpidament
al tema de la botiga
i dels productes de comerç just en general,
perquè diuen,
vaja, es comenta que és Nadal,
de fet ja feia d'altres anys,
el tema de fins i tot
s'han elaborat paneres de Nadal,
lots de Nadal amb productes de comerç just,
i que la sortida cada vegada és més important.
Exacte, sí, sí.
Hi ha moltes empreses que hi ha cada any,
ja els tenim, doncs,
de, diguem-ho així,
de visitants o de clients,
no sé com ho diríem, habituals,
i bé, que volen fer una altra manera
de consum més responsable
i venen i, bueno,
trien una mostra de productes
i els hi fem paneres,
tal com ells les volen,
doncs, pels seus treballadors.
I sí, sí, cada vegada,
afortunadament, doncs,
tenim més empreses, entitats...
Molt bé, estem molt contents.
Durant aquests tres dies
en què hi haurà aquesta mostra
sobre el cafè de comerç just,
també des d'Intermonoxon
s'aprofita l'oportunitat
per parlar d'una altra campanya,
una campanya que s'han posat en marxa,
una campanya de consum responsable.
Ara, nosaltres, la Mireia,
ens havia facilitat fa uns instants,
no és un dels productes gràfics,
que es tracta d'un targetor
que serviria...
Un salvatargetes, n'hi diem.
Un salvatargetes, diguem-ho bé correctament,
el nom exacte,
que serveix per ensobrar,
podríem dir,
la targeta de crèdit, no?
Correcte.
I a partir d'aquí
despleguem aquesta mena de cartolini
i et surten, doncs,
diferents missatges
que apel·len a la reducció del consum,
al no esgotament de recursos naturals,
en què consisteix, una mica,
Gràcies.
Ara volem avançar,
però a qui consisteix aquesta campanya?
A veure, vosaltres ja sabeu
que nosaltres tenim diverses campanyes
que funcionen paral·leles, no?
I en aquest moment,
a part de tenir l'exposició del cafè,
doncs tenim la campanya
de consum responsable, no?
És una campanya,
totes són de sensibilització, no?
Però aquesta ho és moltíssim, no?
És una campanya en la que,
realment, el que volem
és que el visitant que vingui,
doncs, reflexioni,
pari una mica
i reflexioni sobre el seu consum, no?
Perquè, és clar,
sobretot ara que estem en època de rebaixes,
doncs, clar, vas a les botigues,
vinga, va, compres quatre productes
al preu d'un,
clar,
el que, d'alguna manera, volem
amb aquesta acció
és que la gent pari,
reflexioni i digui
què és el que vull consumir.
Això ho he de comprar,
ho necessito.
Quants en tinc a casa?
Clar, és una mica que,
sí, que em direu,
bueno, tots ho diem,
sí, ho diem,
però realment
ho portem a terme,
és a dir, quatre,
bueno, què en faria
quatre productes al preu d'un?
Quin ha sigut el cost
d'aquests quatre productes
al preu d'un?
Qui ho ha pagat, això?
A veure, anem,
anem estirant el fil, no?
És una mica una campanya, això, no?
De reflexió,
de sensibilització, diríem, no?
És una campanya molt global,
però alhora és molt personal, no?
Llavors, el que volem
amb aquesta acció,
que hi haurà uns nois i noies joves
que ho repartiran,
és que la gent convida-los
a agafar la seva targeta de crèdit,
aquest diner de plàstic, no?
És a dir, nosaltres no estem
en contra de la targeta de crèdit,
ni molt menys.
Senzillament el que diem és
compte, perquè, esclar,
tots ho sabem, a mi m'ha passat,
a tots ens ha passat,
que vas a comprar, pum,
la targeteta ja està, no?
I vinga.
I el mes que ve, ja ho veurem.
Però aquest és un altre tema
que no estic aquí per parlar d'això, no?
Però, a veure,
els volem convidar
a posar la targeta dintre
i anar a comprar
i veure què passa,
però sense la targeta, no?
Moltes vegades no es tracta només
d'evitar sorpreses a finals de mes
quan et ve a l'extracte
de la targeta de crèdit,
sinó també, doncs...
No és un tema...
Per exemple,
a veure què tens a casa,
si realment ja tens
tot el que necessites
o tens més coses
de les que necessites.
Exacte, sí, sí, sí.
Mireia Freixas,
responsable d'Intermonoxfam,
recordem aquesta cita
demà al Carrefour,
al centre de les Gavarres,
durant tot el dia,
dissabte i diumenge
a la Rambla Nova,
hi haurà aquesta exposició
sobre la qualitat
del cafè de comerç just.
Mireia, moltíssimes gràcies.
Moltes gràcies.
Perdona, per altra banda,
que sapigueu que nosaltres
sempre, ja des de l'any 2003,
que estem al carrer Sant Francesc,
número 6,
que tenim una botiga de comerç just
amb 46 voluntaris
i que us podem informar
de totes les campanyes
i de tot el que vulgueu saber.
Café i el que faci falta.
Café i el que sigui.
Mireia, moltíssimes gràcies.
Gràcies a vosaltres.
A veure, bon dia.
Adéu, bon dia.