Per explicar l'arqueologia molecular,
és obvi que no fa falta recórrer el nostre diccionari de grec antic.
De fet, en tenim prou amb donar un cop d'ull els nostres apunts
per tenir clar que es tracta de l'estudi dels bioelements
i les biomolècules antigues.
Ara bé, què és un bioelement?
Aquí jo ja necessito demanar-me el comodí de Policar Portolà,
investigador de l'IPES.
Quan parlo de bioelements,
em refereixo a elements que es troben essencialment en els ossos,
perquè és clar, en el registre arqueològic
el que més trobem són ossos a nivell de restes biològiques.
Aleshores, a part dels bioelements,
també podem trobar biomolècules,
és a dir, per exemple, lípids,
restos d'àcids grassos, de greixos, en definitiva,
o bé restes d'ADN.
Aquestes partícules són molt més importants del que poden semblar
ja que ens proporcionen informació sobre, per exemple,
la dieta dels nostres avantpassats.
Tot depèn dels bioelements que puguem trobar incrustats dels ossos.
Tant l'estronci com el zen són indicadors de dietes diferents.
És a dir, zen en els animals i l'estronci en els vegetals.
Aleshores, quan nosaltres mengem més de carn,
acumulem més zen,
mentre que si mengem molts vegetals,
acumulem més d'estronci en els ossos.
Això és el que es diu teixits diana.
És a dir, els ossos són teixits diana d'una sèrie d'elements.
Poca conya amb aquests bioelements
perquè hi ha una teoria que explica,
a través de l'arqueologia molecular,
la caiguda de l'imperi romà.
En el cas del plom,
té més interès per estudis que s'han fet sobre els romans,
sobre el famós plombisme,
és a dir, la contaminació degut a la ingestió
de grans quantitats de plom
que hi havia a l'aigua a l'època dels romans,
i també en el vi, perquè li afegien plom com a conservant en el vi,
i aleshores s'havia dit fins i tot
que una de les causes de la caiguda de l'imperi romà
és la bogeria que patien els emperadors romans
degut a l'acumulació de plom.
Obtenir aquesta informació
i formular aquestes teories més o menys creïbles
no és però una tasca senzilla.
Es necessiten hores i hores de laboratori.
És una tasca que requereix moltes hores,
és molt feixuda,
no és el que surt això del CSI,
que es veuen allà els forenses,
allà fent coses molt espectaculars,
sinó que és una feina que s'ha de fer diaria,
que hi ha èxits i també hi ha fracassos,
que s'ha de fer servir una mica el método de l'assaig i l'error,
perquè no són mostres estàndard,
és a dir, són mostres que...
Tu, cada mostra és un món diferent.
Bé, potser Policar Portolà treballa al laboratori,
però no fa res semblant al que podem veure al CSI.
però, Jolanda, tu que també coneixes el Policarp,
no creus que s'assembla una mica al Grissom de CSI Las Vegas?
I really won't know.