.
Rosita, eres muy bonita.
My señorita, eres tan bonita.
Tots sabem quan hem tastat la Rosita,
que és una senyoreta molt elegant, amb molt prim mirada,
i molt del detall.
Clar, allò com viu la Rosita, on neix cada dia la Rosita,
no podia ser d'una altra manera.
I estem a la sala de degustació de la Gardènia,
que és l'empresa que elabora la Rosita,
i amb el seu gerent, el Pep Pérez.
Pep, bon dia.
Hola, bon dia.
Això ho teniu molt arregladet al piset, eh? Molt maco.
Home, ja va una mica en funció del que és la Rosita,
ja que ella té una mica d'estatus ja,
li hem hagut de buscar una casseta que estigui a dia,
més que res per rebre les seves visites.
Fet aquí, feu visites guiades,
i fins i tot alguna que ha altra trobada de col·leccionistes
del món de cervesa, vull dir que això també té
una dimensió social interessant.
Ja que ho teníem, ho volíem aprofitar,
hem fet alguna que altra cata,
diguéssim que això, d'entrada nosaltres
ho tenim obert a totes associacions,
a tota persona que vulgui fer
alguna cosa relacionada amb la cervesa,
que sàpiguen que tenen aquest tros
de local a la seva disposició
perquè puguin fer el que vulguin.
Sou aquí al Cuber,
en aquestes instal·lacions des del febrer
de 2007, em penso que em comentaves.
Sí, vam començar
l'11 de febrer,
vam fer una miqueta la inauguració
i va ser quan vam arrencar
tota la producció des d'aquí,
ja des d'aquí del Cuber.
Això vol dir que la producció és
que completa tota la cadena
de l'elaboració de la cervesa,
des del propi cereal
fins a l'ampolla ja embotellada.
Sí, sí, aquí ja diguéssim,
comencem i acabem tot el cicle
de la rosita,
des d'agafar i totsejar la malta,
fer el que és el most de la cervesa,
la maduració, la fermentació,
la última fermentació amb ampolla,
etiquetatge i l'enviament cap al client.
Ens acompanya el nostre cuiner,
el Francesc Lledó, també del Quim Quima,
que no ha volgut ni hem volgut nosaltres
que renuncies a aquesta oportunitat.
I no fa més que tastar i toquetejar
aquestes tres gerres de cereal
que tenim aquí.
El Francesc va la dir
que ja s'ha posat alguna a la boca,
jo no soc tan agosarada.
I a veure, explica'ns,
a veure si els oients
som capaços de fer-los arribar a aquesta imatge.
Jo tinc aquí tres gerres amb cereals.
Això què és?
que sembla, doncs com, no sé,
sembla menjar d'aquests,
anava a dir per animals,
però són com uns cilindres,
petitets,
que fan una olor molt forta.
Què és això?
Això és el lúpul,
és el que li dona l'amargola a la cervesa.
Com tu molt bé has dit abans,
el Francesc,
per la seva fenya,
no s'ha pogut resistir en tastau
i ha pogut degustar
l'amarg que és.
Deixa'm preguntar-li quin gust té el lúpul.
Francesc, aviam,
tu és que no pots estar-te quiet,
ja t'has posat a la boca un tros de lúpul
que jo seria incapaç,
diguem que soc una mica escaroseta,
però aviam, explica,
quin és el gust que li has trobat?
El lúpul és el que dona,
com deia ell,
l'amargó a la cervesa,
i hi ha moltes varietats
i és un món molt interessant,
però sobretot a la boca
el que et dona és amargó,
amargó,
que és el que dona al final frescor.
Bueno, tenim dues gerres més,
exactament,
aquesta què és?
Aquesta d'aquí són les maltes,
és un tipus de malta que fem servir,
que ja se ve germinada i torrada,
i ve així engrà,
i nosaltres la partim,
i, diguéssim,
quan falli l'ebullició
pugui agafar tota la substància.
I el que tu deies abans
de l'altra llerra
és el mateix llúpul,
però amb flor.
Ho vam tenir que al final
posar així,
perquè, com molt bé has dit tu abans,
quan la gent venia,
lligava el llúpul,
diguéssim, industrial.
I va semblar pinso, no?
Pinso pel corint, sí.
I vam posar el que és la flor
d'on surt,
d'on surt una miqueta
el menjar de conill.
Com es busca una mestra cervecera, Pep?
A veure, l'Uglaunya,
de vins i cava,
som els reis,
i enòlegs i gent
que sàpiga fer els vins i cava,
estaven a l'ordre del dia.
De gent amb cultura cervecera,
i que si sàpigués fer cervesa,
no hi havia.
Vam començar,
pel més a prop que teníem,
que era Perpinyà,
i a Perpinyà,
a la zona de Perpinyà,
vam trobar microbrasseries
que feien cervesa, diguéssim,
pel poble.
Vam veure amb ell,
amb una filla d'aquestes de cervesa,
és joveneta,
al ser joveneta,
i n'altres uniqueta ja grans,
la vam poder mitjar enredar,
i la vam poder aconseguir
que vingués aquí
a arrencar la fàbrica
i començar a treballar amb la Rosita.
Doncs Hernadana enredant,
Déu-n'hi-do, eh?
Teniu una mestra cervecera,
em penso jo,
que de primera.
Sí,
ara el que li hem començat a buscar,
a veure si li trobem algun novi
perquè se pugui quedar per aquí ja definitivament.
L'hem de casar,
doncs, també?
Sí, la tenim de casar.
Doncs vinga,
la casarem,
que problema.
Anem a conèixer la Natalí.
Rosita,
rosita linda,
rosita de mi pasión,
rosita no me hagas daño
que me rompes el corazón.
Rosita,
rosita linda,
rosita de mi pasión.
Anem a veure si la Natalí
ens va explicant una miqueta
tot el procés.
Teníem el cereal d'alt.
La malta pilsen
per la rosita normal,
hi ha la malta aquí palal,
és per la rosita negra,
hi ha un altre tipus de malta
que se diu xocolat,
també per la negra,
amb la carafa.
Això determina el color després.
És una malta torrada
i hi ha la blata
per la rosita ivori.
Aquesta malta ben grai
l'hem de moldre?
Sí.
I aquest és el molí?
Poseu la malta
i surt ja molta en aquest sac.
Sí, en aquest sac.
I després
li poso
a la tina de cocció.
Tornem a dins,
a la tina de cocció.
Que és aquesta on hem posat,
és on hem posat,
és on hem posat
l'aroma de taronja
i tot això.
en fet, a l'inici
comença per emetre
la malta
i de l'aigua.
Després hi ha un program
de cocció
a temperatura,
per exemple,
quan arriba a 40 graus
durant 10 minutes,
després va
a 50 graus,
també 15 minutes.
Després,
a 50 graus
es forma
l'escuma.
És la formació
de l'escuma.
Després hi ha
64,
és la transformació
de l'amidó,
de la malta,
a un sucre
fermentíssim
per a l'hievat.
Després hi ha 74,
és la liberació
per la transformació
del sucre.
Neteix la tina
i aquí hi ha un filtre
i aquí hi ha
l'almostre.
L'almostre
returna a la tina
de cocció
i fa un rentat
de la malta
amb de l'aigua caliente
que hi ha aquí.
a 74 graus
i a poc a poc
arriba
a 1.300 litres
en 3 hores.
Per fer el simil
amb el vi,
això seria la premsa
que surt al most
i llavors allò
serien les cubes
de fermentació.
Tot això,
per aconseguir
aquesta extracció,
aquesta transformació,
s'ha de fer
tot aquest procés
que és complicat,
és llarg,
són coccions
i coccions
a diferents temperatures.
I aquestes són
les cubes de fermentació?
Sí.
Després,
la coccion
del mostre,
fer una decantació
per la proteïna
i el llúpol
que es posa
a baix de la tina
i després,
fer la transferència
en tina
de fermentació
i posar el llibat.
Quant de temps
s'està fent
aquest procés
de fermentació
en aquestes tines?
Entre 7 i 9 dies.
la rocita d'ibori
i la rocita d'ibori
que la rocita
que heu fet
ara,
és exactament igual,
independentment
de l'aroma
que hi poseu.
No intervé
per res.
Sí.
i la diferència
entre l'aroma
i la rocita d'ibori
i, per exemple,
una rositat normal,
és que al sucratge
li fico un xarob
de...
Per exemple,
la rositat ibori
és un xarob
natural
de toranja
i per la negra
és un xarob
natural
d'avellant
o de cafè
o...
la cervesa
quan està aquí
a les cues
de fermentació
encara no té gas,
no?
O sigui,
tot el carboni
que desprèn
el deixeu marxar.
Sí.
El deixeu marxar.
És que és una
primera fermentació
de...
Però hi ha moltes cerveses
que sí que hi agafen
el gas aquí,
no?
No fan una segona fermentació.
Sí,
és una cervesa
que...
de fermentació
en basa.
De baixa fermentació.
De baixa fermentació.
I aquestes són
d'alta fermentació.
Sí.
I llavors
aquesta és
la presa d'espuma,
diguem-ne,
seria a la botella.
O sigui,
hasta que no en botella...
La formació
de l'escuma.
De l'escuma, sí.
És a la segona fermentació.
O sigui,
és una miqueta
com el xampany
i com el cava, no?
Sí, sí.
Una miqueta.
És aquesta segona fermentació.
Sí.
Quan la pressió
puja.
Clar.
Arriba
a quasi tres barres
i ja està.
Hi ha l'escuma,
hi ha tot.
Natàlia,
em permets una pregunta personal?
Com et vas fer,
mestra cervecera?
Vull dir,
t'agradava molt?
Diguem-ne,
de petita deies
jo de gran vull ser mestra cervecera
o va ser la casualitat.
Com va anar la cosa?
És l'ocasió.
Tinc fet un estudi
d'agroalimentari,
d'industria agroalimentari
i després
hi ha una empresa
a la França,
de...
la Brasserie des Albert,
que m'ha fet
dos anys
d'estudi,
per exemple,
una setmana a l'escola
i una setmana
a l'empresa.
i escolta,
què tal això
de viure aquí?
No t'enyores
de casa teva,
de França?
Eh...
Què?
Pot dir la veritat,
eh,
li pots dir.
No, no,
és que la deixem marxar
els caps de setmana,
que la deixem aquí tancada,
eh?
La deixeu sortir d'aquí,
pobreta,
no la teniu tot el dia aquí
entre l'úpol aquest
i el...
Déu-n'hi-do.
Estem en les coves
de fermentació,
d'aquí ja quan passen...
Podem tastar?
i vols dir que això
estarà bo així?
Sí?
Pep,
està boníssim,
no?
Està horrible.
T'estemo.
Escolta,
Francesc,
no sé si et trauré de casa
mai més perquè em fas
tastar-ho tot.
Vinga, va,
t'estemo,
que no es digui.
Això què és exactament,
Natali?
Aquí és la negra.
La negra,
la que s'estrenarà
a la Fira dels Vandolers.
Sí,
és una altra,
perquè la primera
és un color més clar.
Aquesta és més fosca.
I escolta,
quant de temps porta
aquest procés
de fermentació?
Quants dies?
Aquí,
aquesta cervesa
és del 29
i 30 de septembre.
Vale,
per tant,
porta una setmana.
I encara li queda
una setmana més,
més o menys.
Per la rositat negra
falta
dos dies de mes.
Dos dies més.
Doncs t'estemo,
a veure què serà.
El Pep no ens ho recomana,
però bueno.
El carbònic,
com surt de la fermentació?
Ah, sí,
clar,
aquest carbònic
es rebutja
i després assumeix
altre carbònic
quan estem embotellant-la.
molt bé.
Doncs tastem,
a veure,
no sé.
És allò per saber,
primer ho veurem.
D'aquí surt amb el grau definitiu?
Ja són 7 graus?
Això és calent?
No.
Ara hi ha 5 graus.
5 graus.
I després,
amb el sucre de la segona fermentació,
puja quasi a un...
Es posa un licor,
com en el cas de xampany,
no?
Un licor d'expedició,
també,
abans de...
Un...
una mica de sucre...
Un sucre,
un xarope d'avellana
i pot posar tot.
I com és que para la fermentació la botella?
Com ho feu perquè pari?
Perquè la teniu a la cambra calenta,
allí fa la segona fermentació?
És que li fico una quantitat de sucre
perquè l'hebata fermenta
jusqu'à una...
Una pressió.
Voilà.
Jusqu'à una pressió.
És un calcura.
És una fermentació total.
O sigui,
no queda gens de sucre residual.
Sí, total.
No.
No n'hi ha de sucre residual total.
L'hebata,
baix de...
Clar,
quan s'acaba el sucre,
es mor el llevat
i ja està.
De l'ampolla.
I llavors queda baix el cul de l'ampolla.
De l'ampolla.
Sí, sí.
Doncs imaginem que hem passat aquests dies,
per cert,
és com si veguéssim una cervesa
que estigués oberta
des de feia 15 dies en una taula.
Sí.
Una mica allò...
L'hem tastat, eh?
L'hem tastat.
Sí.
A mi m'ha donat,
no sé si a tu,
perquè com un...
Un regustet,
però un regustet com a cafè.
Sí, sí, sí.
Oi que sí?
La malta torrada que fa aquesta...
Doncs el regustet a cafè.
Sí.
Imaginem que aquesta cervesa negra,
aquesta de l'Avellana,
ja està feta.
Aleshores,
com va cap a l'embotelladora
que tenim aquí?
Bueno, un cas de la feina.
Abans...
Abans de fer més coses.
Déu-n'hi-do.
Abans hi ha una extracció
de llevat,
que són aquí,
i hi ha dos dies de fred
en tina de fermentació.
Després hi ha la transferència
en tina de guarda
durant dos dies
i passa de la primera tina de guarda
a la segona amb la sucre.
fer un...
I quant de temps estarà aquí?
Aquí dos dies
i aquí és el dia de l'embotellatge.
Molt bé.
I escolta una cosa, Natali,
des del moment
que anem a buscar aquells sacs
que m'has ensenyat al començament,
passen pel molí,
passen per la cocció i tot plegat,
quan pot trigar a fer-se una cervesa?
Des d'aquell moment
fins que jo me la puc prendre?
Ah,
entre 21 i 25 dies.
És el cicle normal, no?
Sí, quasi, quasi.
Déu-n'hi-do.
Quasi.
Per una bona cervesa.
Una bona cervesa,
com la Rosita.
Com la Rosita.
Aleshores ja des d'aquí,
quan ha fet això del...
Aquí, quan ja ha fet això del sucre
que explicaves,
aleshores ja va a l'embotelladora.
Sí, sí, sí.
Va a l'embotelladora,
hi posa el CO2.
Aquesta ja té una mica de carboni.
A més, aquesta està fresqueta,
es nota que està a més baixa temperatura.
Molt curiós.
Llavors, ara d'aquí,
la passes aquí,
amb un...
Aleshores fa una coccion del sucre,
per fer una serilització del sucre,
la posa aquí,
i després amb un ampoll de CO2
per a un bar,
fer la transferència,
i fa un barrejar del xarop de sucre
i la cervesa.
I després va a l'embotelladora.
O sigui, embotellar o amb pressió?
Embotellar o amb pressió?
A un i mig.
O sigui, aquí ja surt amb un bar de pressió.
Sí, sí, sí.
A tres, a zero.
Després, per fer la transferència a un bar,
i d'aquí a aquí, a dos barres,
un bar i mig, dos barres.
I 15 a tres és carbònic endògen,
o sigui, és carbònic de la pròpia cervesa.
És sol un bar.
Entre un bar i mig i tres barres,
és el CO2 natural del llevat.
Sí, sí.
I llavors, per que no et passis,
analitzes el sucre residual d'aquí
i llavors mires quan hi has d'afegir, no?
Perquè cada vegada és diferent.
Aquests són les fitxes de traçabilitat.
i hi ha un fitx de control.
Sí.
Per a diferent estat de mesura del grau plat.
És la densitat del sucre.
Del sucre, sí.
I, per exemple, aquí la mitjana és a tres
i arriba a 4,8.
4,8, sí.
I després, al final d'aquesta setmana,
serà 3,5.
Per una rositat negra, sí.
Per una rositat normal, 2,9.
I al final del procés?
Al final?
Sí.
A dos.
Sí, a l'ampolla, a dos.
I amb aquest grau plat ja no fermenta,
i ja s'estabilitza.
No, és un sucre no fermentisible.
És, per exemple, hi ha un, per exemple,
maltós o que ha llevat no fermenta.
O un residu d'amidó.
Quan està embotellada no s'acaba?
Vull dir, no és embotell i la poso al mercat?
No, no, no.
No, va a la cambra caliente.
La temperatura de la cambra caliente és a 28,
però la temperatura de l'ampolla arriba a 23.
I quant de temps ha d'estar en aquesta cambra?
Una setmana a 10 dies.
I quant saps que està?
Mesura la pressió,
que arriba a 3 bar,
perquè per 24 graus és a 3 bar,
perquè amb la temperatura la pressió augmenta.
I doncs si hi ha 3 bar a 24,
a 4 graus a la nevera hi ha 2 bar.
I ara ja arriba a les cases,
arriba al restaurant,
arriba allà on sigui,
quina és la temperatura ideal per prendre's una rosita?
Ja sé que és una cosa molt personal,
però tu què recomanaries?
3, 4.
M'agrada que la cervesa és molt fresca.
I aquesta de l'Avellana,
que estrenareu aquí per la fira del bandoler,
per què sorgeix?
A veure, sorgeix perquè fa un any vam vindre aquí,
se van obrir les portes
i l'alcalde se va voler que li prometessin
que li feien algú especial pel dia de la festa bandoler.
que és, diguéssim, un any després d'haver vingut aquí.
I llavors vam començar a pensar
una mica el que diem d'anar agafant productes d'aquí,
de la zona i d'això,
vam veure que era l'Avellana
i vam començar a treballar amb el que és la negra d'Avellana.
Doncs ja que érem al Cuber,
ja que parlàvem de l'Avellana
i ja que estan a punt de celebrar la fira del bandoler
aquest cap de setmana,
calia parlar amb l'alcalde d'Alcubec
que també era entre nosaltres a la fàbrica de la Rosita.
Anton, bon dia.
Bon dia, bon dia.
Jo m'imagino que per un municipi
que s'instal·li una empresa pròpia del territori,
que tingui aquest segell tant del camp de Tarragona
i tot plegat per vosaltres pel municipi,
doncs és una bona cosa,
no només perquè rehabilitaria poc o molt
el que és el món econòmic,
però també una mica el tema d'imatges, interessant.
I tant, i tant.
La veritat és que, bueno,
quan els primers contactes,
quan a través del Josep i l'altre soci,
doncs es van posar en contacte amb l'Ajuntament,
nosaltres de seguida vam veure
que realment valia la pena esforçar-nos
per trobar coincidències
i que poguessin venir aquí al nostre polígono industrial.
Penso que d'aquella proposta
i d'aquells apropaments
doncs ha sortit una relació magnífica
i que, per tant,
estem molt contents de tenir la Rosita aquí.
No només per activitat econòmica
que s'ho posa amb ella mateixa,
que també,
sinó per la repercussió turística
que ells li donen a la seva marca
i que realment té.
I ja estem plantejant ofertes turístiques
de fer visites guiades al poble
i venir aquí també a conèixer la cervesa artesanal Rosita.
Tot plegat,
doncs tenim projectes en comú
que estem posant en valor
i que creiem que al llarg del temps
doncs tenen força calat.
Els bandolers, per tradició,
són homes allò...
sapats,
homes allò durs,
per tant,
una Rosita d'Ibori,
potser no és que ella,
o la Rosita,
amb aromas roses,
i aleshores s'ha fet una cervesa negra d'Avellana
i que es presentarà justament
en aquesta fira de bandolers
que feu aquest cap de setmana.
Sí,
la sisena edició.
És veritat que
pels alcoberencs
i per tot el que representa la Rosita
necessitàvem,
diríem,
una denominació d'origen
estrictament alcoberenca.
Quines millors dates
que fer-ho?
Si no,
la fira de bandolers
i a més a més
que puguem vincular
aquesta nova cervesa
amb l'Avellana,
que és el fruit
del sector primari
per excel·lència al Cové
i al Camp de Tarragona,
doncs en bona part
del Camp de Tarragona.
Per tant, doncs, home,
molt contents,
molt joiosos
que puguem estrenar
aquesta cervesa
per la fira de bandolers
i que a més a més
sigui amb l'Avellana del Cové.
Heu pogut fer un tastet
de la cervesa?
Hem pogut fer un tastet,
sí, sí,
hem pogut fer un tastet
i bé, bé, com tots els productes
que està elaborant la Rosita,
que vaja,
que té el seu gust,
té el seu punt,
sí, sí, molt bé.
Rosita,
aquesta sonrisa travieses,
mi Rosita.
Avui volíem conèixer
com es fa la Rosita
i sobretot teníem molt d'interès
en aquesta estrena
de la cervesa negra de Vallana
de la fira del bandoler.
Quasi que brindem amb la Rosita,
la de Vallana, et sembla?
Rosita,
xau, Rosita,
adiós, Rosita,
Rosita!