Ara són dos quarts de dotze del migdia, cinc minuts i mig.
Saludem Francisco Zapater.
Molt bon dia, Francisco, benvingut.
Bon dia, bon dia.
Advocat de professió, però l'hem convidat avui
en la seva qualitat de síndic de greuges
de la Universitat Rovira i Virgili.
La passada setmana va presentar l'informe corresponent
al curs 2007-2008.
Un informe que, lògicament,
està força atapallit de dades, d'estadístiques,
i partirem dels números,
però després serà com a molt més il·lustratiu
que ara els oients començar a parlar
d'alguns casos més en particular
que poden donar una idea de quina és la tasca del síndic
i per on van els aires de la universitat.
No només la de Tarragona,
perquè els síndics de greuges de totes les universitats
de tant en tant fan reunions, parlen, presenten propostes.
Comencem significant una dada
i és que han disminuït en un 9%
els conflictes a la universitat
durant l'any anterior, un 9%.
Efectivament.
No té més.
Això és una dada de dir
que bé han disminuït.
A veure, que hi hagi un organisme
que pugui canalitzar coses
que detecten que no hi ha un funcionament normal,
doncs està bé que existeixi.
Que puja o que baixi.
Jo ja vaig dir el dia de la presentació,
el dijous passat,
que n'hi ha dues constans
en l'últim quinquenni de l'URB
en quant a conflictivitat.
En primer lloc,
que les intervencions del síndic
s'han fixat en una cinquantena per any.
Cada any hi ha una cinquantena d'intervencions del síndic.
I, en segon lloc,
que aquesta cinquantena d'intervencions
són per petites qüestions.
O sigui, per qüestions,
jo diria que domèstiques, lleus.
Burocràtiques, en molts casos?
No burocràtiques.
Burocràtiques i personals.
Burocràtiques i personals.
Llavors, quan deies la disminució,
jo no sé en quina mesura
la figura del síndic
pot influir en la disminució de la conflictivitat.
Evidentment,
evidentment,
n'hi ha un aspecte dissuasiu
del síndic,
en el sentit que, naturalment,
el síndic no té capacitat executiva,
només dona recomanacions,
però la seva intervenció és dissuasiva.
Home, d'una banda,
pots pensar que no hi ha conflictivitat.
algú podria dir que la comunitat universitària
diu que no em queixo,
que també és una altra,
i seria un reflex del que passa sovint a la societat,
no?
Sí.
De queixar-se però no denunciar,
i aquest tipus de coses, no?
Clar, clar, clar.
Jo, inclús, en la memòria,
quan faig un raonament
sobre les causes
d'aquesta disminució de la conflictivitat,
jo dono tres raons,
o tres causes.
En primer lloc,
en primer lloc,
la estabilitat de l'institució.
O sigui, jo crec que la URB
és una institució que ja...
És una institució molt estable,
molt estable,
i quan hi ha estabilitat,
les persones poden treballar,
poden fer coses.
En segon lloc,
en segon lloc,
també l'atonia social,
que hi ha una certa atonia social,
sí, sí,
en quant a no criticar,
a no dir coses,
i en tercer lloc,
potser, potser,
potser, a lo millor,
la figura del síndic
no té prou credibilitat
per anar a queixar-se.
Dono aquestes...
Coneguda sí que és,
dins de la comunitat universitària.
Sobretot del PAS i del PDI,
dels universitaris,
dels alumnes,
menys, però...
Tot i així són els que protagonitzen
més queixes al síndic,
als alumnes, no?
Sí, lògicament,
són el 64% els estudiants,
però, clar,
la relació d'estudiants
arriba quasi a 12.000, no?
El PAS i el PDI,
la resta dels estaments,
sumarien 3.000,
en total uns 15.000,
però, naturalment,
els estudiants són 12.000.
Diguem-ne que els casos presentats,
com es defineix en el propi informe,
en la pròpia memòria,
són de baixa intensitat.
Sí.
Són molt diversos,
la tipologia.
A veure, si parlem dels estudiants,
quin tipus de casos?
Podríem posar algun exemple?
A veure,
cada cas és diferent,
lògicament,
però podem il·lustrar una miqueta
els oients, no?
Jo diria que la trilogia
més habitual és,
per una banda,
les qualificacions,
les notes,
que un alumne no està content,
no està satisfet
de la nota que l'ha posat el professor.
En segon lloc,
de les matrículas,
la qüestió de diners.
Clar,
la qüestió de diners,
per un alumne,
200 euros és important.
Déu-n'hi-do.
Per un adult,
potser no,
però per un alumne
sí que és important.
la qüestió de diners,
també d'eixa conflictivitat,
que ells esballa.
I,
en tercer lloc,
la qüestió de matriculació.
La qüestió de matriculació,
és la trilogia.
Diners,
notes i matriculació.
per part dels estudiants.
A veure,
pots agafar,
perquè, clar,
aquesta memòria,
com poden imaginar,
està perfectament detallada
en quant a la queixa,
l'actuació,
les conclusions
a les quals s'han arribat.
Hi ha un...
Abans és que m'ha cridat,
perquè he estat llegint la memòria,
un alumne que exposava el síndic
que s'havia presentat
fins a set vegades
a l'examen
d'una determinada assignatura
i les havia suspèses totes,
la qual cosa considera injusta,
però vol,
només,
no vol que intervingui,
sinó que l'orienti
perquè té por
de les represàlies del professor
si presenta una queixa formal.
Clar.
Aquesta qüestió
és una qüestió
que he posat de manifest
en la memòria d'aquest any,
però ja no solament
per part d'alumnes,
sinó també del PDI i del PAS.
La por a represàlies
si es presenta una queixa.
Clar,
jo,
d'alguna manera,
emeto
judicis
de valor,
però per poder
emetre judicis
de valor
jo escolto
a la persona
que es queixa,
però també
a la persona
sobre la qual
recau la queixa.
Clar.
En aquest cas,
com vas actuar?
Com va ser el procés?
En aquest cas,
com sol actuar
quan la persona
no vol
que la seva queixa
trascendeixi.
O sigui,
clar,
jo li vaig dir
si vostè vol,
jo perdó amb el professor,
a veure,
quina és la causa
de que passa això,
perquè poden ser dues causas.
O ve que vostè no fa,
vostè no estudia suficientment,
o ve que el professor
té manía.
Jo parlaré,
si vostè vol,
amb el professor.
Clar,
és que si vostè
parla amb el professor,
potser m'agafa mania
i serà pitjor encara.
Jo comprenc,
jo comprenc la por
a represàlies.
Però, clar,
jo sempre dic
que jo la comprendré,
la seva actitud,
però si alguna vegada
se n'interessin
que un professor
o qualsevol altra persona
pren represàlies
per l'exercici
d'un dret
com és presentar
una caixa
davant del síndic,
tot el pes
de la comunitat universitària
recauria sobre aquesta persona.
Hi ha altres mecanismes
que van més enllà del síndic
que puguin actuar.
Sí, i tant.
I a més a més,
penso que seria una prevaricació,
seria fins i tot un delicte.
Veiem també,
posem exemples,
diguem-ne a l'atzar,
perquè n'hi ha molts.
Un alumne de la facultat,
és que això sona
una mica a vida quotidiana,
exposa el seu descontentament
envers una administrativa
d'un dels centres
ja que tenia hora concertada
per demanar el títol,
però en arribar mitja hora abans
la funcionària no la va atendre
fins a l'hora per vista
perquè havia de sortir
i el que realment va fer
va ser anar a la cafeteria
del centre per esmorzar.
Dius,
home,
això és per una queixa del síndic,
home,
no deixa de ser una manera
d'exercir cadascú
la seva feina
com a funcionari,
etcètera,
etcètera,
no?
Sí que és motiu
d'una queixa
si es constata
que realment
és la seva versió
o no.
Vull dir que
et trobes amb queixes
de tota mena.
De tota mena,
i en qualsevol cas
amb independència
que objectivament
una queixa
no tingui
no tingui consistència
o no tingui
molta importància
per la persona interessada
subjectivament
és molt important
i per tant
jo he de tenir
aquesta queixa
i qualsevol altra
que m'arrigui.
En quant al pas
al personal administratiu
també han fet ús
d'aquest dret
d'anar al síndic de greuges?
Sí, també, també.
Quin tipus de casos?
Quin tipus de casos?
Doncs fonamentalment
fonamentalment
qüestions
de conflictes
interpersonals
amb persones
de la mateixa oficina.
Aquest és un aspecte
important.
Un centre de treball
està compost
per certs humans
i clar,
el conflit
entre dues persones
molt pròximes
si no s'ha produït
eventualment
es pot produir.
I hi ha una jerarquia
que probablement
també és...
Hi ha una jerarquia.
I clar,
en una comunitat
petita
com és
la URB
no és fàcil
canviar
les persones
de lloc
de treball.
Si parléssim
de funcionaris
de l'Estat,
per exemple,
un trasllat
d'una persona
a una altra ciutat
acaba
amb un conflicte
enquistat.
sin embargo,
a la URB
al ser
una comunitat
petita
no és fàcil
canviar
les persones.
I per tant,
els problemes
continuen
i continuen
i clar,
han d'actuar
amb generositat,
han d'actuar
en sentit crític
i també
de forma reflexiva.
Aquella imatge
que tots tenim
del síndic
de Greuges,
en aquest cas
de la comunitat
universitària,
però d'altres àmbits
no molts
que comencen
a haver-hi
a la societat
de l'home bo,
no?
Just i que
intenta conciliar.
Intenta conciliar
i sobretot
intenta
fer veure
que a vegades
una inèrcia negativa
s'acaba
i canvia
amb un gest
de generositat
o un detall
i a l'inversa,
una dinàmica
positiva
es pot acabar
amb un gest
negatiu
d'una de les persones.
Tenim que posar,
crec jo,
bona voluntat
per a part de tots.
Pel que fa
al personal docent,
també han protagonitzat
alguna que altra queixa?
També,
lògicament.
En quin sentit?
En quin sentit?
En quin sentit?
Problemes
de relacions
humanes,
problemes
de relacions
humanes,
càrrega
docent
excessiva,
algú
ha dit això,
i, bueno,
problemes
semblants
als detalls.
Com a trobaríem
també
a altres
àmbits laborals,
perquè també hi ha
una jerarquia
molt marcada
dins del que és
el personal docent
a la Universitat
Rovira i Virgil,
a totes les universitats.
lògicament.
Per tant,
una mica és
la persona
que pertany
a aquell col·lectiu,
presenta la seva queixa,
el síndic
la revisa,
orienta,
i a veure,
ja sabem
que no té
poder executiu,
però el que sí fa
és això,
no?,
intentar
fer de mediador
entre les dues parts,
parlar...
que la funció
més agradable
per mi
i que crec
que és
la més rentable,
entre cometes,
és la de mediar
en un conflicte.
En un conflicte
perquè no passi
una major,
perquè és que inclús
hi ha
moments
que una part
està disposada
a anar
als tribunals
ordinaris,
a posar una querella
i no saber
què és una querella.
Una querella
és
el fracàs
de l'enteniment humà.
Doncs la veritat
és que sí.
De totes maneres
no crec
que es pugui parlar
d'èxit
en percentatges
freds,
però personalment
estàs satisfet
del nivell
de resolució
que hi ha hagut
des d'aquest punt
de vista
del diàleg,
de l'entesa?
Som capaços
de seure?
Jo estic satisfet,
però jo crec
que el mèrit
no és meu.
El mèrit
és que,
encara que la gent
no ho cregui,
a la Rovira Virgília
i a la comunitat
universitària
té molta
estabilitat
i, a més a més,
és reflexiva
i diàloga.
Diàloga
a diferència
de la resta
de la societat.
Clar,
jo vinc d'un altre món
també
que és fonamentalment
el dret penal
i el dret matrimonial.
Dues branques
del dret
que són
molt dures,
molt dures,
molt dures.
Jo
comparo una miqueta
entre una vessant
i l'altra
i, clar,
trobo tanta diferència
i jo l'esposo
perquè
jo l'esposo
és el que sento.
tu has assenyalat
la paraula
exacta
quan
algú
seu
amb intenció
de conciliar
de negociar
ha de venir
de casa
amb una gran dosi
de generositat
si no,
no pot anar enlloc.
És impossible.
Us vau
trobar
als diferents
síndics
síndics
de la xarxa
Vives
d'universitats
de la xarxa
Vives
i dins d'aquest informe
a veure
no entrarem
més dades
però crida l'atenció
perquè hi ha
la conflictivitat
a les universitats
i a veure
la URB
té una conflictivitat
molt baixa
jo m'he quedat
amb una dada
la Universitat
de la Can
350 casos
de 50
que té la URB
també és veritat
que la Batoliban
té dos
la Universitat
de Lleida
quatre
la Pompeu
la Ramon Llull
quatre
però vaja
aquests 350
millor no ens comentem
que prou feina
deuen tenir a la Can
en comentar-los ells
efectivament
és molt no
hi ha molta diferència
entre la Universitat
de la Can
i la URB
molta diferència
en quant a conflictivitat
però
aquesta estadística
jo crec que
que té
un problema greu
ja se l'hem adonat
i inclús
n'hi ha alguna
alguna idea
de treballar sobre això
n'hi ha una diferència
molt forta
entre universitats
que probablement
es pot
deure
a
que els paràmetres
els paràmetres
que s'agafen
per prendre
aquestes estadístiques
no són els mateixos
d'entrada
el nombre de matriculats
en funció de quina
població universitària
també caldria saber
el nombre de queixes
clar
llavors
això ho hem de revisar
agafar uns paràmetres
similars
per tindre
uns resultats
homogenis
perquè si no
n'hi ha molta diferència
però en general
és important
parlar d'aquesta trobada
que heu tingut
els síndics
a més
estem davant
d'un canvi
importantíssim
s'ha de parlar
ja del paper
del síndic de Greuges
no a la universitat catalana
sinó en el marc europeu
d'universitats
sí
nosaltres tenim
tres àmbits
de reunió
amb síndics
d'altres comunitats
en primer lloc
cada any
ens reunim
els síndics
de la xarxa
de la xarxa
de les universitats
catalanes
es reunim
l'any passat
es van reunir
o sigui
aquest curs passat
es van reunir
a Barcelona
l'anterior
a la URB
i en juliol
es reunirem
a València
per altra banda
també es reunim
anualment
tots els síndics
tots els defensors
de l'estat
i aquest any
van tindre
a Oviedo
el 12
el 13
i el 14
de novembre
una trobada
un encuentro
entre tots
els síndics
de l'estat
que per cert
la síndica
de Cíndic
de Balear
i jo
van presentar
una ponència
sobre la igualtat
efectiva
home-dona
en l'àmbit
de la universitat
perquè clar
des del punt de vista legal
des de fa 30 anys
amb la Constitució
som iguals
homes i dones
però la realitat
és diferent
llavors
la URB
està fent una tansca
important
fa
un parell d'anys
un any i mig
que es va
es va crear
el primer pla d'igualtat
de la URB
dones pioneres
que han aconseguit
això
i abans
inclús
que la llei
d'igualtat
va ser
la primera
universitat catalana
jo diria que sí
jo diria que sí
però la qüestió
és
la qüestió
és
el que volia referir-me
és que
van presentar
la síndica
de Cíndic
de Balear
una ponència
a Oviedo
en la que
es va aprovar
traslladar
les mesures
que té
el primer pla d'igualtat
de la URB
quasi totes
i cap més
de nova
a totes
les universitats
espanyoles
perquè
apliquessin
perquè creessin
un pla d'igualtat
resulta que
a les universitats
espanyoles
els pla d'igualtat
perdona Francisco
per llei
s'haurien d'aplicar
en totes les empreses
però per llei
és obligatori
aplicar un pla d'igualtat
des de la llei d'igualtat
és obligatori
que no s'apliqui
és una altra cosa
el que passa
que a la URB
si com tu bé dius
van ser piones
però en principi
tothom està obligat
a aplicar un pla d'igualtat
però més de la meitat
de les universitats espanyoles
no tenen
pla d'igualtat
i clar
això va ser un revulsiu
perquè
aquestes mesures
aquestes conclusions
van quedar
d'enviar-les
a tots els restors d'Espanya
al Ministeri
al Ministeri d'Igualtat
i al Ministeri
de Ciència i Tecnologia
i clar
per què?
perquè aquesta igualtat legal
sigui com més aviat possible
igualtat real
i era
diguem-ne
que aquest pla d'igualtat
i aquesta aspiració
en aquest cas
de la URB
parteixen de dades objectives
i científiques
perquè durant molt de temps
han treballat
a recollir justament
quin és el moment
en què genera la universitat
a la URB
n'hi ha
determinades victòries
que això
l'han posat
l'han tirat endavant
i se les ha de reconèixer
aquesta feina
per cert
que de les queixes
del síndic
d'aquest curs
alguna que tingui a veure
amb el gènere
a la universitat?
sí
sí
alguna
alguna
la recordes?
recordo
una molt curiosa
una molt curiosa
que no vaig poder
donar
en part
perquè
era una
elecció
d'un col·lectiu
i una dona
precisament
que tenia
menys vots
que un home
no va sortir
elegida
perquè
perquè
perquè
la composició
equilibrada
que parla
la llei d'igualtat
d'un 60
com a màxim
i un 40%
com a mínim
resulta que es van
presentar
11
es van presentar
determinades
determinades
persones
i 11
van ser dones
i 4 homes
i l'últim
home
tenia
menys vots
que
la
dècimosegona
dona
que hagués
sortit
i clar
aquesta
persona
es posava
al síndic
la seva
frustració
que per primera
vegada
s'havia
sentit
discriminada
precisament
en base
a una llei
que el que buscava
era la igualtat
de dones
i homes
i la societat
però és pràcticament
l'única
tenint en compte
que és una comunitat
en què pel que fa
als estudiants
hi ha més
nois estudiant
que no pas nois
sí
però aquesta
aquesta elecció
no era d'estudiants
no no
era de
professorat
era de
professorat
i escolta
com a síndic
tens una visió
així molt
genèrica
de la universitat
el dia
de la roda
de premsa
que a més
coincidia
doncs
amb aquestes
protestes
i tancaments
que es donen a terme
a diferents
universitats
catalanes
sobre
la pla de Bologna
aquí a Tarragona
no s'ha manifestat
així molt públicament
tot i que hi ha col·lectius
que ja des de fa temps
treballen
et manifestaves
en termes generals
que estaves a favor
dels plantejaments
fonamentals
però el que més et preocupa
diguem-ne
com a observador
és la falta d'inversió
a la universitat pública
em preocupa molt
la
la universitat
no és una prioritat
per als poders públics
no és una
no és una prioritat
i clar
perquè les prioritats
es reflecteixen
els pressupostos
els pressupostos
jo crec
jo crec
i a més a més
últimament
hem tingut
han tingut
sobretot
a València
i a Madrid
han tingut retallades
molt fortes
molt fortes
dels pressupostos
que inclús
estan causant
alarma social
dins del col·lectiu
crec que els polítics
no donen
a la universitat
la importància
que es mereix
i ojo
diguem
quina universitat
tenim avui
i et diré
quina societat
tindràs demà
és importantíssim
crec
crec
que caldria
posar
més interès
en els pressupostos
prioritzar
pressupostàriament
a la universitat
el nivell
d'exigència
de la formació
dels alumnes
segurament
ha d'estar en sintonia
amb el nivell
d'inversió
que volen donar
els governs
un dels aspectes
que comenten
o que plantegen
alguns col·lectius
d'estudiants
és que justament
davant d'aquesta falta
de diner
per part de l'Estat
Bolonia
el que implica
és que empreses privades
entrin
dins del que és
la universitat pública
modifiquen
d'alguna manera
fins i tot
els currículums
jo
te dono també
la meva opinió
del punt de vista
personal
jo
veig
en els dirigents
de
de les universitats
una
clara
vocació
d'universitat pública
quasi
quasi
sense fissures
per tant
jo
no tinc dubte
que
el component públic
de la universitat
no té perill
no té perill
el que passa
com tot en aquesta vida
tot és relatiu
el que passa
que
la societat
també està
que miren
en el seu conjunt
on aniran
molts estudiants
de la universitat
demà
a l'empresa pública
per altra banda
l'empresa pública
també és un client
de la universitat
en el sentit
que rep
transferència de
coneixement
projectes
etcètera
etcètera
etcètera
les empreses
són
les empreses
són també
són components
de la nostra societat
però
a mi no hi ha cap dubte
que
la universitat
espanyola
va
estar
la pública
em refereixo
tenen
clara
les coses
que
volen
universitat
pública
i
no n'hi ha
perill
en aquest aspecte
un minut
perquè arriben
les notícies
Francisco
si em permets
dins de la
vessant
més personal
com tu
ve deies
una llarga
trajectòria
professional
com a advocat
als tribunals
de justícia
en el món
del dret
de família
en el món
del dret
penal
fer de síndic
de greuges
deu ser una
experiència
pel que deies
que entro
en el terreny
de la conciliació
i no del conflicte
per tu personalment
és una experiència
molt enriquidora
és una experiència
molt enriquidora
he conegut un món
he conegut un món
molt atractiu
un món
que és un món
molt civilitzat
i
bueno
jo estic molt content
i a més a més
estic molt reconegut
perquè
clar
el fet
que
m'ofereixen això
sense cap
mediació
i sense cap
intenció
de ningú
doncs
per mi
va ser
important
em queda un any
i bueno
el càrrec
no es pot
renovar
i per mi
com dic a la memòria
a la tardor
del meu mandat
doncs
estic content
i espero
passar-li bé
també
de forma
confortable
i amb caliu
posem nota
a la institució
no a tu
que encara et queda un any
ja la posarem
d'aquí un any
quan parlem
posem nota
a la institució
del síndic
quina nota
posaríem
a la institució
del síndic
de la URB
en general
en general
home
jo crec que ha sigut
molt positiu
notable
un notable
segurament
un notable
set i mig
per els antecessors
que van ser
de molta qualitat humana
molt bé
no és fàcil
no és fàcil
treballar
amb les emocions
i amb les ganes
de generositat
i conciliació
de les persones
ni a la universitat
ni enlloc
francisco zapater
un plaer
com sempre
avui ens ha acompanyat
en qualitat
de síndic de greuges
de la universitat
Rovira i Virgili
esperem que ho faci
en una altra ocasió
ni que sigui
com la seva
vessant d'abocat
moltíssimes gràcies
bon dia
gràcies a vosaltres
les 12 a les notícies
tornem immediatament