Passant quatre minuts de dos quarts d'onze del matí,
seguim en directe des d'aquesta quarta hora del matí de Tarragona Ràdio,
canviem absolutament de registre,
ara fa un moment parlàvem de política i de les pròximes eleccions,
ho fèiem amb un dels candidats,
amb el número dos de Convergència i Unió a les eleccions al Congrés,
i ara volem parlar d'una activitat, d'un taller que durant quatre mesos
un grup de 15 dones tarragonines han fet en un programa
anomenat Dones Grans, Dones Sàvies,
un taller de desenvolupament personal adreçat precisament
a persones, a dones més grans de 55 anys.
Avui és l'últim dia, aquest divendres s'acaba aquest taller
que ha durat quatre mesos i d'alguna manera en volem fer balanç,
volem que ens expliquin què han fet durant aquests quatre mesos
i de què ha servit aquesta experiència.
Ens acompanya la psicòloga Roser Carré,
que ja ha estat d'alguna manera la coordinadora,
la responsable del taller.
Roser, bon dia.
Bon dia.
I ens acompanyen quatre de les dones participants.
que ja les tenim aquí a punt.
La Marta Oliver.
Marta, bon dia.
Bon dia.
Margarita Caballé.
Bon dia, Margarita.
Bon dia.
L'Assumpció Robert.
Bon dia, Assumpció.
Bon dia.
I la Lluïsa Targa.
Bon dia.
Bon dia també, Lluïsa.
Amb aquestes quatre participants i amb la Rosa Carré
volem que ens expliquin això que han fet durant aquests quatre mesos.
Roser, explica'ns una mica aquesta idea, aquest taller,
quin és l'objectiu que es marca quan comença, quan vau començar.
De què es tracta?
Aquest taller tracta d'oferir un temps a les dones grans
per a la reflexió i a l'intercanvi
amb la finalitat de treballar aspectes que per ser dones i grans
sovint són difícils.
L'espai, el que proposem, dona valor a la vida passada,
però també eines per viure-la present amb millor benestar emocional.
El taller consisteix en que les dones parlen de què els està passant
en aquest moment present, que pot ser dones que estiguin en processos de dol
per una mort, per una separació, en processos d'acompanyament a la seva parella
per malaltia, en processos d'envellir i amb malaltia,
o també dones que volen seguir un procés de desenvolupament personal.
On heu fet aquest taller?
L'hem fet al llarg de pensionistes i jubilats del carrer Adrià.
Han estat 15 dones?
15 dones.
Les que han participat.
Amb quines edats, aproximadament?
O molt variades?
Jo diria que entre 60 i 80.
Han estat 65, tirant més a 65, a 80 i escaig.
I amb situacions també molt diverses?
Diverses.
Molt variades.
Sí, sí.
Hi ha alguns elements en comú, per això és grup de dones,
perquè venen d'una cultura de la cura dels altres.
I ara es troben en un moment, moltes d'elles,
que quan això s'acaba, això produeix psíquicament malestar.
pot ser depressió, angoixa, nerviosisme,
o ara què faig en aquest moment.
I bé, és hora de transmetre que poden seguir,
que hi ha altres coses que es pot fer
i que un es pot replantejar aquest moment de la vida que no ha acabat.
És a dir, d'una altra manera,
dones que han dedicat tota la seva vida fins ara a cuidar d'altres,
del marit, dels fills, d'altres familiars,
i que segurament ningú s'ha cuidat d'elles prou
durant els anys que han pogut viure, no?
Sí.
Seria dit d'una altra manera?
Sí, no, no, no, va per aquí.
De fet, aquest taller, un dels eixos és treballar la pròpia autoestima.
L'autoestima en el sentit de dir
tu tens habilitats, tens valors,
i tens una saviesa,
perquè has portat un allar,
has portat un grup de gent,
has portat l'economia, has treballat fora,
i per això el taller es diu dones grans, dones sàvies.
I durant aquests quatre mesos,
les 15 dones i la psicòloga, la Roser,
s'han reunit sempre, les 16 persones, les 16 dones,
en aquest espai, un cop a la setmana, ho fèieu, això?
Sí, un cop a la setmana, els divendres,
de dos quarts d'onze fins a dos quarts d'una...
Perdona, de dos quarts de deu.
Fèiem dues hores i mitja, diguéssim, no?
I aleshores el que fèiem era,
venen les dones,
parlen de com ha anat aquesta setmana,
parlen de què els va representar,
el que vam treballar la setmana passada,
però també escoltem molt el que està succeint,
perquè, clar, hi ha temes a vegades greus,
de malalties, de moments difícils, d'internaments,
i això també ho anem treballant.
És a dir, es parla molt i es comenta molt
el que ha anat passant al llarg de la setmana,
però després hi ha algunes activitats específiques
o algunes pràctiques dins del taller que heu fet,
i que ens les pots explicar així de manera resumida.
Què heu fet algun dia que concedirés
de l'experiència d'aquests quatre mesos
que hagi estat especialment significatiu?
Sí.
Bé, el significatiu és quan una dona ve
i s'ha adonat d'alguna cosa.
Això és el principal quan es treballa des de...
es treballa l'inconscient,
que és que les dones arribin i diguin
jo vull plantejar una cosa,
jo sempre he fet tal,
pot ser sempre no m'he cuidat
o no m'he tractat tal,
o jo m'he deixat callat sempre, etcètera,
i poden dir un dia s'ha acabat.
Això és la cosa més important
que pot ser a cada sessió del taller.
Després sí, fem activitats diverses,
o sigui, banda de parlar i d'intervenir,
també fem una part de sensibilització corporal,
perquè de vegades la consciència del cos
dona molts elements per parlar.
Per exemple, hi ha molt nerviosisme
i això vol dir que hi ha molta medicació
en relació al nerviosisme.
I moltes vegades el que treballo amb elles
és que el nerviosisme amaga coses,
que no és només temperamental,
sinó que hi ha angoixa,
hi ha tristesa,
i hi ha una dificultat, per exemple,
per sentir i expressar la ràbia,
que això és molt característic del gènere femení,
que és amagar la ràbia,
i llavors això pot sortir d'una altra manera.
Pot ser amb mal d'estómac, mal de cap,
o nerviosisme.
Aleshores, sempre fem una part
de sensibilització corporal
que entra a la veu, al crit,
o al moviment, o a la relaxació.
Parlem una mica amb les protagonistes,
amb les dones,
quatre de les quinze dones
que han participat en aquest taller,
com dèiem, són la Marta Oliver,
la Margarita Caballé,
l'Assumpció Robert i la Lluïsa Targa.
Marta Oliver, què tal l'experiència?
Què m'explica?
Per mi ha sigut fantàstica,
perquè m'he sentit molt ben acollida,
m'he sentit molt ben compresa,
ha sigut per mi com un privilegi
poder participar en aquest grup,
perquè ha sigut...
m'han mogut moltes coses interiors.
De què li ha servit?
Sobretot de tenir dones més o menys a la seva edat
o en situacions civiles?
Veure que hi ha molta gent
que, per culpa de la nostra generació,
de les nostres educacions antigues
i, no ho sé, rígides,
hem estat molt someses.
I llavors hem estat someses pels pares,
per la família en general,
pel marit i ara pels ells.
I llavors,
aquí m'he pogut expressar
el que realment jo sentia.
i m'he sentit molt compresa,
molt ben aconsellada per la Roser,
que és extraordinària,
que li dono les gràcies.
Han fet un grup d'amigues, fins i tot,
es pot dir?
Sí, sí, sí, sí.
Sí, sí, és fantàstic.
I la Margarita?
La Margarita, quina experiència que...
Bueno, però la Margarita, molt bona,
també.
El que ha dit la Roser,
que he trobat un bon caliu,
dues bones companyes,
la doctora és algú...
que ens ha obert molts ells, vaja.
Perquè teníem la mentalitat
d'anys enrere,
que era creure els pares,
després el marit,
els fills molt supeditades,
a la casa.
I no pensaves tant
en tu mateixa.
i no et valoraves el que feies.
Però, bueno,
hem obert els ulls,
ha anat molt bé,
jo també vaig tindre
una mica de problema de salut,
sí que vaig endavant,
però això també m'ha ajudat
a poder expressar-me així.
I recorda algun dia
d'aquests dies que han fet el taller,
recorda algun dia,
o alguna cosa,
o alguna experiència,
o algun dia algun taller
que hagin fet que els...
En fi, que recordi especialment la Margarita?
Bueno, doncs,
vam portar un dia
totes cosetes que han fet
de la bolsa, no?
I ho has fet,
i bueno,
ho has deixat com aparcat.
Però aquell dia
totes ho vam portar.
O sigui,
un ganxet,
jo a punt de creu,
per exemple,
saps?
i veus que dius,
bueno,
totes se belluguem,
totes fem coses,
i una altra cosa.
Cada classe que hem acabat,
després hem fet exercicis
de relaxació,
amb el grup,
i ens ha anat molt bé.
Sí,
perquè deia la Rosa,
segurament,
que una de les característiques
és que són dones
molt nervioses,
no?
Fins i tot
amb aquesta sensació d'ansietat,
hem viscut així tota la vida.
Inquietes, no?
Inquietes, no?
Sí.
I relaxar-se ja...
Sí, sí,
i l'últim era,
bueno,
que millor te quedaves
allí sentadeta
i deies,
jo no me n'aniria.
La tercera dona
que ens acompanya
que ja la saludem amants
és l'Assumpció Robert,
que per cert està constipada.
Assumpció,
què tal vostè l'experiència?
Què destacaria?
Jo ho llegiré, eh?
S'ho ha portat escrit?
Molt important, ha escrit.
Per què?
Com és que...
Mira,
sempre m'agrada molt escriure
i m'ho ha portat escrit.
Doncs digui.
Psicoteràpia de grup.
Dones grans,
dones sàvies.
Aquest taller m'ha servit molt
per controlar
la meva depressió emocional,
la meva angoixa
de tenir el marit malalt.
La psicòlega Roser
m'ha fet veure
que no tenia
que estar deprimida.
Les primeres classes
vaig plorar
i ella em deia
plora, plora,
tot el que vulguis.
Em va consolar molt
i em va fer veure
que havia d'afrontar la crisi.
L'experiència d'aquest taller
m'ha fet veure
la vida d'altra manera.
Jo no tinc aquell remordiment.
la comunicació
amb altres persones
m'ha fet sentir relaxada.
La pràctica de tècniques
d'expressió emocional
i de relaxació
m'ha gaudit
les maneres
i el respecte
del propi cos.
El meu goig seria
que es tornés a fer
un altre curs.
Gràcies, Roser,
de tot cor.
Li ha canviat la vida?
La manera de mirar
la vida aquests dies?
Sí, perquè jo estava molt
molt desesperada
es pot dir, eh?
Perquè amb el cas
que em trobava
i així
i ella doncs
m'ho ha fet veure
d'una altra manera
i m'ha consolat molt.
I la Lluïsa?
Per mi també
ha sigut molt positiu.
M'agradaria molt
que continués
per mi
tot l'any
aniria en aquesta classe
d'on la Roser
em sembla que
bueno
que ens ha ajudat
molt a totes
i que
el relax
ha sigut també
molt maco
i bueno
m'ha agradat
moltíssim
moltíssim
de fer aquest curset.
Recorda algun dia
especialment
o alguna cosa
que hagin fet?
Cada dia
el recordo
molt positiu.
Com va sorgir
la idea, Roser?
que d'això no ho havíem
no ho havíem parlat
és una iniciativa
teva pròpia
i amb quin suport
després compta
per poder-la fer
com arriben
aquestes 15 dones
a plegar-se
en el curs?
Tot això
com neix?
Bé
jo fa
molts anys
que treballo
en grups de dones
vaig començar
treballant
en l'àrea social
després
amb dones
que estaven
en situacions
límits
amb els tractaments
i vaig arribar
un dia
a pensar
que per què no
treballar
amb dones grans
perquè
hi ha tot aquest tema
actual
que esdevant molt
què passa
amb la gent gran
que se la deixa
fora
fora del circuit
i jo
per el que he estudiat
del psiquisme
i les dones
doncs trobo
que això està
molt més reforçat
en les dones
perquè perden
aquesta dedicació
que han tingut
de cura
i que això
també
és una font
d'autoestima
i aleshores
vaig fer
un grup
de dones grans
i vaig veure
que sí
que hi havia
els comentaris
que sentim aquí
és a dir
que produeix
uns efectes
i aleshores
vam
amb una altra companya
vam veure
una convocatòria
de Caixa Tarragona
de la Fundació
que tu ajudes
que és una votació
que es fa
la gent la fa
és una votació popular
i aquest projecte
va sortir endavant
gràcies a una votació
heu tingut doncs
el suport
de la Fundació
Caixa Tarragona
i després
aquestes quatre
i les altres onze dones
com van arribar
a vosaltres?
bé la qüestió
va ser que
des de l'associació
CAPS
perdó
van buscar
quins grups
de dones grans
hi havia
per Tarragona
i jo em vaig entrevistar
en diversos
i vaig escollir aquest
perquè vaig sentir
que era el més necessitat
i aleshores
des d'aleshores
doncs
elles van posar
el local
o sigui que
tots els diners
s'han pogut utilitzar
per les classes
i avui que és l'últim dia
fan alguna cosa especial
si el podem dir
mira
l'especial
és que
elles
segueixen sent
les protagonistes
parlaran elles
de les seves vivències
de les seves experiències
i ens acomiadarem
i ens tornem a presentar
o sigui que
si em permets
puc dir que
al març
quan surti
una altra vegada
la convocatòria
de la Fundació
t'ajudes
doncs
si hi ha dones grans
que senten
la necessitat
de fer un treball així
poden votar-nos
encara que sigui
sense la Roser
no sé si
les dones
que hi han participat
en el taller
tenen la intenció
d'anar-se trobant
o anar-se veient
encara que la Roser
no hi sigui
no?
sí
sí
això
sé cap dubte
ara que m'encantaria
que pogués tornar
a començar
un altre curs
perquè ha sigut
de veritat
molt bo
molt gratificant
doncs
ens n'alegrem
felicitem
a la Roser
i a les 15 dones
que hi han participat
avui és l'últim dia
d'aquesta proposta
que tornarà a aparèixer
tornarà a presentar-se
com dèiem
aquesta convocatòria
de la Fundació
Caixa Tarragona
a veure si
tenen sort
i poden fer
una segona edició
del curs
perquè l'experiència
que avui hem sentit
ens demostra
que ha servit
i molt
per aquestes dones
grans
amb tota una sèrie
amb una realitat
i amb unes circumstàncies
específiques
que ens han pogut
explicar
a totes quatre
Marta Oliver
Margarita Caballé
Assumpció Robert
i Lluís de Targa
moltes gràcies per venir
i moltes felicitats
que vagi molt bé
aquest últim dia
del taller
i a disfrutar-ho
i també
evidentment
moltes gràcies
a la Roser Carrera
psicòloga
que ha coordinat
aquest taller
que s'ha fet
durant aquests
quatre mesos
aquí a Tarragona
i a veure si podeu
repetir l'experiència
gràcies Roser
i bon dia
gràcies a vosaltres
anem a la publicitat
i de seguida
fem una connexió
amb la unitat mòbil
fins a l'inici
de les obres
del nou Teatre Tarragona