Bon dia Iolanda, doncs efectivament ens trobem a la Rambla Nova davant del Col·legi de les Teresianes
on estem assistint a aquesta degustació de coca de llardons i també de botifarra amb bou.
Pel que fa a la botifarra amb bou, dos productes, evidentment típicament carnavalencs.
Pel que fa a la botifarra amb bou, doncs no us ho explicarem gran cosa,
més que res perquè em sembla que és a partir de la una que un convidat més que autoritzat
podrà explicar-nos en què consisteix aquest embotit, com dèiem, tan típic d'aquestes festes.
Centrem-nos, si us sembla, en la coca de llardons.
Abans, però, us fem una mica d'ambient del que és la Rambla a aquestes hores.
A veure, la degustació s'ha situat al costat davant del Col·legi de les Teresianes,
no a la coca central de la Rambla, perquè és que la coca central de la Rambla,
com que avui és dijous, està ocupada pel mercat, el mercat d'ambulant.
Clar, això facilita molt més l'ambient, sí que hi ha molta gent que està passejant per la coca central,
però atrets per aquesta música, no sé si l'escolteu de fons.
Doncs, atrets per aquesta música, creuen a la Passa Peatons.
I vaja, que és molt fàcil que se'ns apropin aquí a provar unes coques que, la veritat,
tenen molt, molt bona pinta.
M'hi estic apropant.
Bon dia.
No, em diuen que no volen parlar, tenen massa feina.
Aquesta noia m'atendrà.
Anem a parlar amb les xiques que estan aquí, doncs, donant les coques de llardons.
Bon dia.
Hola, bon dia.
Qui ets?
Pepi.
Pepi, d'on sortiu vosaltres? Qui sou? Estic veient, mira, dos, quatre, sis, sis persones,
com a mínim, donant coca de llardons.
Sí, som d'una colla de Carnaval.
Som uns quants amics que fa 27 anys que sortim a Carnaval.
La bota.
La bota.
27 anys que sortiu a Carnaval?
27.
No fa vergonya, això, encara?
No, per què?
De què aneu disfressats, enguany?
De medieval.
El que passa és que aquí disfressades, el mou una miqueta sí, però no gaire.
El davantal és el que prima.
Sí, el davantal és el que, bueno, cada any portem.
Hi ha qui es disfressa, aquí no, però, bueno, és que és complicat perquè fa fred i està aquí.
Sí que fa una mica de fresqueta avui, tot i que esteu ben bé sota el sol.
Sí, molt bé, sí.
Com ha anat el matí, perquè des de les 9 que hi sou?
Bé, de moment bé, sí.
Més i encara 3 anys, com sempre, com ho veus?
Igual, igual, més o menys igual.
El que passa és que, clar, normalment estem al mig de la rambla, però com el mercadet és intocable.
És el primer any, eh, que us toca aquí, al lateral?
Sí, bueno, els primers anys que ho vam fer es posàvem cap allà al motoclub, però, bueno,
després potser fa uns 24 anys que ja sempre ens posàvem aquí.
De tota manera, és el que vèiem, molta gent potser ha vingut pel mercadet i llavors s'apropen aquí.
No ho crec, perquè quan el mercadet està al mercat, potser passen pel mig de la rambla,
que ara molta gent que passi pel mig del mercadet potser aquí ni s'hi acosta, vull dir.
Quin tipus de gent passa a degustar la coca?
Gent que ja sap el que ve o gent que us pregunta què feu?
De tot.
Hi ha gent que ja la tenim de cada any, venen, i n'hi ha gent que no ho coneix i ve.
Però normalment la gent de Tarragona ja ho coneix.
No les heu fet vosaltres a casa, no, aquestes coques?
No, nosaltres no les fem, ens el fa un pastisser, que ja també potser fa uns 18 anys que els fa els mateixos.
Diguem, diguem, que val la pena.
No, és que no vol ell.
Ell va ser boter d'honor, també, em penso l'any passat, el van fer boter d'honor pels anys que ho feia,
però és que ell no vol, tothom ho sap, és un secret a veus, però realment ell no vol que ho diguem.
Ja està, doncs, no hem preguntat res.
Jo m'esperava trobar, potser, trossos de coca, i no, aquí són coques petitates però senceres.
Sí, senceres. És que les venem, les coques, eh?
A quin preu?
A un euro.
Està molt bé.
Vam canviar l'euro? Que no, sempre, un euro.
Què feu després amb aquests diners?
Doncs aquests diners els emprem amb la carrossa, perquè com nosaltres som una colla d'amics,
no tenim subvenció per cap banda, vull dir, és diferent.
Les altres comparses, que són associacions de veïns i això, però nosaltres som una colla d'amics.
Quanta gent sou, la colla a la bota?
Doncs, a veure, som unes 70 persones, però que surten a la rua unes 45.
Perquè a part de sortir a la rua, també fem el dimarts del dol.
Escolta, i què motiva? Jo sempre m'ho he preguntat.
Què motiva a gent com vosaltres, que, bueno, ja teniu edat i teniu la vostra família i la vostra feina i tot,
què us motiva a cada any organitzar tot aquest trajín perquè vulguis que no? És una feinada.
La diversió, vull dir, no hi ha més.
Ens ajuntem, vull dir, és que, a veure, per a nosaltres la rua és el pitjor.
A nosaltres la rua sortim, perquè sortim, però portem uns quants mesos cosint, que ens ajuntem, vull dir,
fem sopars i tot i que aquest any menys, perquè ha caigut tan aviat que, vull dir,
nosaltres no... Sortim a passar-nos-ho bé, no a comptar passets, tot i que ballem, però, bueno,
cada un una mica al seu aire, no?
Molt bé, doncs, moltes gràcies. Encara us queden moltes coques per repartir,
però ara se us adjunta amb la botifarra, eh? Això és com un repte, com un...
Cada any, eh? Des d'allà fa uns anys, no sé quants, però també fan això de la botifarra.
Molt bé, que així ja esteu acompanyades.
Sí, i tant. Com bé serem, més riurem.
Moltes gràcies, Pepi, que acabi d'anar bé el carnaval.
Molt bé, gràcies.
I sembla, quan hem arribat, vaja, hi havia circulació de gent, de gent a la Rambla n'hi ha sempre,
però semblava que anessin com a despistats, amb les bosses de la compra, amunt i avall,
mirant-s'ho com amb curiositat, no?, què fan i a veure si m'en donen, si en compro.
Ara sí, ara hi ha gent a parada, aquí a la parada de les coques de llardons,
que les estan comprant. Anem a parlar amb aquesta gent.
Hola, bon dia per Tarragona Ràdio i molt ràpid. Com us dieu?
Ja em dic Ignàcia.
Ignàcia, quantes coques has comprat?
Cinc.
Cinc?
Cada una.
De la família?
Claro.
Que vens cada any a comprar coca o has sigut de casualitat?
No, no, no, no, cada any, cada any.
Com la trobes, bona?
Sí, bé, doncs, i tant.
La compres millor aquí que no amb una pastisseria?
No sols ho compro a la pastisseria.
I és com una tradició venir aquí?
Sí, sí, em penso que ja és que passar i no comprar ja és com...
Ignàcia, has aprofitat per veure el mercadet, també?
Sí.
Ha caigut alguna cosa?
M'encárregades de bosc.
És que és això, en un sol matí ja ho fas tot.
Ja ho hem fet tot, vai, eh?
Carnaval, com es presenta? Disfresses?
Bé, bé, no, ja ara, ja vaig disfressada tot l'any.
I la família?
Sí, aquest sí.
Ara la truca en el mòbil, ara la truca en el mòbil, no es pot tenir tanta activitat.
Doncs mira, t'enredo a tu, com et dius?
Pepi.
Pepi, un altre Pepi, és la segona que entrevisto avui.
Pepi, tu sí que fas cara de disfressar-te.
Sí, bueno, m'administra perquè també es disfressa la nena i així vas.
Si no, ella no vol, diu que sola no vol.
De què us disfresseu? Del mateix, no, no?
No, no, no, ella aquest any anirà de leopard i la mama anirà de cancant.
De cancant, nena? Te l'has fet tu, la disfressa?
Eh?
Te l'has fet tu, la disfressa?
Me l'ha fet la mama.
A la mare.
Això sí que és muntar-se bé.
Així una d'aquestes coques que comprava la mama és per tu o no?
Sí, sí, és per mi.
Tu no n'has comprat?
No, perquè quan la compra ella ja...
Ja t'estem tota la família proveïda.
Us agrada especialment la coca de llardons o, bueno, és un dolç més?
No, a veure, m'agrada tot el dolç, però la coca de llardons també m'agrada molt.
I la botifarra en bo, que la provaràs?
No gaire.
Ai, no, no, no és de la que més m'agrada.
Són més de dolç que de salat, eh, baby?
Sí.
Bueno, per a tots els gustos.
Moltes gràcies, guapa, que acabi de provar.
Vale, a tu, adeu.
Però no són les dones, les úniques que passen per aquí i compren coca per tota la família.
Ostres, hi ha un ambient, si veiéssiu anar aquesta parada de les coques de llardons,
perquè els que hi atenen van una miqueta disfressats de mariachi i escoltem la música.
S'ho han muntat molt bé, eh?
A veure què ens diu aquest senyor que s'emporta una bossa carregada de coques.
Perdoni, el molesto.
Bon dia, com es diu?
Per Tarragona Ràdio, digui'm alguna cosa, que l'estan escoltant.
No te entiendo nada lo que me dice.
Bueno, pues yo se lo traduzco.
¿Cómo se llama usted?
Yo, Fernando.
Fernando, ¿de dónde es que no me entiende?
Yo, de León.
Y ha venido expresamente a Tarragona a comprar coca.
Vengo a comprar coca a Tarragona, por lo guapas que son las catalanas.
No, en serio, Fernando, ¿se vive aquí o no?
Bueno, vivo y no vivo.
Son dos cosas lo que tengo yo.
Yo vengo mitad aquí, mitad a León y así ando liado con los nietos.
Por lo de los nietos.
Tengo una bisnietina ya de dos años.
Oiga, ¿y en León hay cocas de estas también o no se lleva esto?
Allí no se lleva.
Tal día como yo no sé lo que hay, pero no, no.
Cada sitio hay una costumbre y no...
Lo que a lo mejor sí que encontramos en León es butifarra, como esta que van a dar ahora.
Bueno, butifarra hay muchas cosas que hay distintas, pero todos igual o...
¿Es el primer año que viene a buscar coca?
Bueno, no la había comprado nunca, pero ya lo conocía yo esto, sí.
¿Le gusta especialmente o bueno, pues es una tradición?
Bueno, es por comprarlo y regalarlo, que yo no lo voy a comer.
No, ni a probarlo.
Sí, sí, pero me da igual, me da igual.
¿Para quién ha comprado? Que veo aquí como cuatro o cinco.
Para los nietos, para la familia, por llevar algo de esto, tradición, sí.
Bueno, pues muchas gracias.
¿Le han encargado las compras? ¿Iba paseando usted o...?
Yo paseando siempre por ahí, lo que hago.
Ya hace... ya no me acuerdo cuando me jubilé.
Pues muchas gracias, Fernando.
¿Disfrazarse cómo lo llevamos, el tema de los disfraces?
Bueno, bueno, pues yo tantos años ya lo he visto que tampoco ya lo doy mucho.
Me gusta cuando salen disfraces de que imitan a los políticos, ya la gente sí me gusta.
Sí, sí.
Eso sí.
Bueno, Fernando, pues a disfrutarlo, gracias.
No, muchos años ya no pueden ser porque los años no merece que haya nadie.
Se conserva esto muy bien.
¿Cuántos?
Yo diría, ostras, ahora nos pasa en un compromiso a aquel señor 60 y algo.
Ay, ay, ay, ay, ay, ay, ay.
¿A quién se lo oscuro? ¿Tú quieres quedar demasiado bien conmigo?
Pero estás estupendo.
Un ocho y un uno.
Ah, ¿sí?
Pues des el placer, hombre, coma un poco de coca, que no pasa nada.
Así la como, sí.
Gracias, Fernando. Hasta luego.
Uf, ya veía la música de carnaval y todo el ambiente de carnaval es el que dona de sí.
Clar, jo volia parlar potser amb gent més joveneta.
La veritat és que la majoria de gent que passa per aquí per la Rambla o que s'atura a comprar coca tenen una certa edat.
Bé, els nens, clar, evidentment estan al col·le, això dona molt de marge per als pares, per les mares, perquè puguin sortir a comprar.
Van al mercat, van al mercadet i s'acosten aquí, a les parades de coca i de botifarra.
Va, deixeu-me parlar una miqueta sobre la botifarra, però molt poqueta.
A veure, aquest noi, aquest noi se'm diu...
Com et dius?
Iago.
Iago.
Quanta botifarra heu portat?
Pues ja, són sis bosses i em sembla que són més de...
Quants quilos ens han portat?
Quants quilos de botifarra n'hi ha?
Quants quilos de botifarra heu portat?
Molta, molta.
Dos caixes plenes i totes safates per repartir avui i esperem que la gent s'animi a vindre.
És el primer any que hi sou? Vosaltres, eh?
No, nosaltres sí, però cada any es fa i cada any es veu que hi ha un éxit increïble i esperem que a nosaltres també hi hagi avui.
Us agrada la botifarra vosaltres? Anireu a pencant?
Hem tastat i amb tots estem coincidint que és molt bona.
No sé si podrem resistir de mandar tota la botifarra.
Em sembla que mengem més naltros que la gent.
Iago, doncs no us pregunto res més perquè és que després, dins del programa, ja en parlarem més ampliament.
Moltes gràcies, que vagi bé.
Iolanda, ara es comença a omplir de gent.
A més, molta gent que va arrossegant un carret de la compra,
amb la qual cosa es fa aquell ambient que quasi que no es pot passar i això sempre és bonic.
Des de la Rambla, això és tot, Iolanda.
Una abraçada i mira, aprofito ja que estic aquí i després de la coca de llardons i la botifarra en vol,
me'n vaig a fer un tomb pel mercadet. Fins ara!
Fins ara!