Ara passen ja 10 minuts de dos quarts d'una.
Seguim amb tots vostès.
És el matí de Tarragona Ràdio en directe aquest dimecres,
molt assolellat i amb unes temperatures que es disparen.
20 graus de temperatura a l'exterior dels nostres estudis
i un engrapat de persones disposades a riure
i a través d'aquest gest trobar una millora en la seva salut.
És allò que s'anomena risoterapia.
Avui arrenca un taller de risoterapia al Centre Cívic de la Part Alta.
Joan Maria Bertran i Jordi Sorinyac
Sembla que s'han colat.
A veure què ens explica en Joan Maria Jordi, bon dia.
Hola, bon dia, Iolanda.
Ha començat aquest taller de risoterapia?
Sí, escolta, escolta, escolta.
Bé, aquests són de plàstic, eh?
No, no, és que no sonava més falso.
Ui!
Diguem-ne que el tema era poc creïble,
però avui ha començat aquest taller.
És un taller que organitza la Conselleria de Comunicació,
Participació i Societat de la Informació.
té lloc al Centre Cívic de la Part Alta,
a les instal·lacions del pàrquing de Jaume I.
I deixeu-me saludar l'Anna López, d'acord?
Que és la responsable d'aquest taller.
Anna, bon dia.
Hola, bon dia.
Aixeca't, si us plau.
Ens tenim aquí tots a final de classe, eh?
La sessió avui ha començat a quarts d'onze, d'acord?
I ara estem a final de la classe.
Ens hem d'agradir la participació perquè s'ha esperat una bona estona.
Anna, quan parlem de risoterapia, exactament a què ens referim?
Perquè nosaltres hem arribat aquí, Iolanda, imagineu la situació, eh?
Arribem fa uns minuts tranquil·lament amb el Joan Maria,
per algun tema al conserge, escolti'm, i això on és?
Diu, és que no fa falta que l'indiqui, ja se sent.
I efectivament, des de l'altra punta de la plaça,
gairebé era fàcil deduir perquè se sentien uns riures
no de plàstics, sinó verídics.
Tota aquesta escandalera, amb perdó, eh?
I ara ho expliquem, amb aquesta expressió, de què serveix?
L'expressió de riure és l'art de generar, d'aconseguir,
de recuperar el riure en qualsevol moment de la nostra vida
per nosaltres mateixos.
De riure amb nosaltres i amb els altres.
De crear una consciència de felicitat, de salut,
de desinhibició, de sorpresa, d'il·lusió, de màgia,
de recuperar tots aquells valors que teníem quan érem menuts,
perquè els nens, la canalla és l'especialista en el riure,
són les veritats les mestres,
i tot això ho transportem a la gent adulta,
a la gent adulta, a la canalla, a la gent gran,
per tornar a activar tota aquesta felicitat
i aquest gaudir de la vida i de tota aquesta màgia
que tenim al nostre voltant.
Deixa'm fer el paper de sèptic total, d'acord, Anna?
Hi ha moments de la vida, però, en què la gent no té ganes de riure, d'acord?
La risioteràpia funciona per aquests moments, funciona per tot?
Només funciona en alguns moments determinats?
Com ho explicaria?
La risioteràpia funciona sempre,
perquè nosaltres quan riem,
i en el seu dia un gran especialista com era Freud
ja ho va argumentar i ho va estudiar científicament,
nosaltres alliberem del nostre còrtex energia negativa
un segon després de fer una carcajada, de fer una cleca.
També nosaltres quan riem, vulguem o no vulguem riure,
el que fem és segregar endorfines, serotonines, dopamines,
que són les hormones de la felicitat,
que també s'aconsegueixen de forma natural quan fem esport
o quan fem algun exercici a nivell físic.
I a més a més, a nivell inconscient,
per a les persones que són més escèptiques,
si nosaltres només elevem la comissora dels llavis
i fem un somriure, el nostre cervell a nivell inconscient
està agafant l'ordre de estic somrient i estic fent un riure
i per tant estic feliç.
La filosofia de la risioteràpia és intentar aplicar
o viure la vida amb un somriure?
Aquest podria ser un punt de partida?
És aplicar la vida amb un somriure
i també és aplicar la vida amb el joc,
és aplicar la vida amb abraçar les persones,
és aplicar la vida amb mirar els ulls,
és aplicar la vida amb donar carícies,
ens estem oblidant d'aquests valors tan necessaris.
Està comprovat que en els llocs on hi ha nens petits,
avui en dia hi ha moltes guerres, hi ha moltes necessitats,
i aquells llocs, aquells oferinats,
on hi ha nens nadons petits que no tenen carícies
es moren perquè no tenen aquell contacte humà.
I amb la risa també estem fomentant amb el riure
tot aquest contacte humà al joc
i sobretot sentir-nos bé nosaltres mateixos
i desinibir-nos de la vida
i prendre's les coses de meravella.
Deixa'm tornar a aquell punt de partida inicial.
Jo continuo fent el paper de dolent, si em permets,
aquells moments en què, escolta'm, no ens trobem bé,
hem tingut un mal dia a la feina,
un mal dia per situacions personals,
que el que sigui, aquí què hem de fer?
Jo, d'aplicar-nos la dita del mal temps, mala cara,
és un procés interior, què hem de fer?
Indudablement, quan nosaltres passem un problema,
és un procés interior i hi ha una època de dol,
quan tens una persona que ha mort,
quan trenques una relació de parella,
quan de sobte et fan fora d'un treball
i tenies unes perspectives i unes expectatives,
hi ha una època de dol,
una època per purgar o per passar aquella pena.
Quan això es prellonga molt de temps, és patiment.
I el tema de patir és una elecció de nosaltres mateixos,
que parteix del nostre pensament i del nostre diàleg intern,
del come cocos, entre cometes, per entendre'ns.
I això ja és una elecció nostra.
Nosaltres venim a aquests tallers,
el que podem fer és alleugerar tot aquest patiment,
perquè al riure, perdem la noció del temps,
perdem la noció d'on estem.
Inclús hi ha veritables riures que nosaltres,
amb el grup de Sant Pere i Sant Pau,
ja ho començarem a experimentar,
que són èxtasis de la risa,
que són autèntics i orgasmes de la risa, del riure,
i que tens un plaer i un èxtasis increïble.
Això t'atreu tota aquesta energia negativa,
t'atreu tota la noció del que pot passar
i t'està implantant una energia positiva
i aquí ja entren científics, metges, infermers,
cada vegada hi ha més gent que està contribuint
a fer un país del riure amb el bon humor
i traient-nos els mals rotllos.
Aquest canvi de xip, Anna,
però en la majoria dels casos no es fa d'un dia per l'altre.
Suposo que per això, per la gent que li interessa aquesta equació,
hi ha aquests tallers.
En aquestes classes, en aquestes sessions,
ara parlarem amb alguns d'aquests alumnes
que han participat avui en la seva primera sessió,
veurem a veure què els ha semblat,
però en aquests tallers, en aquestes sessions,
què és el que feu, Anna?
Fem...
Mira, s'ha aplicat.
Jordi, a mi hi ha una cosa
que m'agradaria preguntar.
Aquest riure, en principi,
l'has de provocar, no?
A veure, aquí a la ràdio
ho tenim bé perquè riem per qualsevol cosa,
som així de riallers,
però en principi tu vas a una sessió
amb un grup de persones,
com es provoca aquest riure?
Perquè és en comandís
i riu al del costat
i tu acabes rient.
Això segurament ho podran explicar
les diferents persones
que han participat al taller, també, no?
Primer, per plantejant-li a l'Anna,
això una mica,
en la línia d'aquesta dinàmica
de cada sessió,
què és el que feu
i com es provoca,
el riure aquest s'ha de provocar,
s'acaba convertint en un procés natural
que tothom pot despertar.
Com funciona, Anna?
És un procés natural
perquè tothom tenim la capacitat de riure
i aquesta capacitat de riure
és la que ens separa dels animals
i d'altres sers que tenim a la creació.
I aquest riure es provoca
amb els jocs,
amb jocs de presentació,
jocs de creativitat,
jocs de convivència,
jugar molt
perquè aquell que perd la capacitat de jugar
perd per sempre el nen que porta a dins.
I amb tot aquest joc
i totes aquestes dinàmiques
és com s'aconsegueix aquest riure.
Pots donar-me un exemple pràctic?
Una de les activitats
que has plantejat avui
en aquesta primera sessió,
en aquesta desena,
quinzena de ciutadans
que han participat avui
en aquesta primera sessió del taller.
Hem de dir que com a mínim
semblava que funcionava,
com a mínim riures,
no sé si sincera o no,
suposo que sí,
però riures hi eren.
Una primera sessió
podria ser
estar tots en cercle,
que ens encanta estar en cercle,
perquè és una unitat
i d'aquesta manera
tots som iguals.
I, per exemple,
presentar-nos
i dir
jo soc la Pepi,
jo soc la Mari Carme,
jo soc l'Enriqueta,
jo soc la Xaro
i després dir
en plan enfadat
jo soc la Pepi
i estic molt enfadada
i jo soc la Mari Carme
i estic molt enfadada
i treballar tot el que és
a nivell d'emoció.
I després treballem una frase
que a mi m'encanta
que és dir-li a la persona
mirant-hi els ulls,
per exemple,
ja l'admiro a tu,
i et dic...
Fixament.
Fas de Conellet d'Índies, eh, Jordi?
Sí, una miqueta.
Fem de Conellet d'Índies.
Vinga, a veure si acabes rient.
Jordi, t'estimo
i t'accepto
tal com ets
sense volguer canviar-te.
A això miren els ulls
amb sinceritat
i una bona abraçada
fa miracles.
Trenca barreres
i et connecta automàticament
amb el cor
i amb el riure.
Què estàs rient, Jordi?
És que no et veig?
No, riure no.
Ja saps...
Servidor és seriot de mena, eh?
Sí, no, no.
Per això t'ho dic
jo crec que aquests tallers
tenen un futur esplèndid, eh?
No, però a més a més
hem de dir que
estem treballant, a més a més,
no amb les millors condicions.
No, ja m'ho penso.
No, no, hi ha un problema,
que podem explicar.
Estem sota terra, d'acord?
Estem a aquest centre cívic
que està soterrat.
És que quan heu...
Clar, quan estem...
Perdona.
I el retorn no és gaire bo,
la veritat.
Quan dèiem que estàvem
al pàrquing Jaume I
i perdó per la broma fàcil,
però dic, home,
això ja no és motiu per riure,
sinó més aviat per plorar, no?
Sabent les circumstàncies
d'aquest equipament de la ciutat.
Diguem-ne que és la instal·lació,
la part que funciona.
Ajà, molt bé.
De Jaume primer.
Si et sembla, Iolanda,
parlem amb la gent
que ha participat avui
en aquesta sessió.
A veure, aquesta senyora d'aquí,
vostè com es diu?
Hola.
Com es diu?
Disculpia.
Dolores.
Dolores, disculpia,
és que entre els auriculars
d'una cosa i l'altra
avui no anem gaire bé.
És la primera sessió que ve.
No, avui de Sant Padre i Sant Pablo.
Vostè ve sempre a Sant Padre.
Avui hem de dir que
avui s'ha posat en marxa aquest taller
a la part alta,
però que els dimarts i el dijous
es fa un taller similar
al centre cívic de Sant Padre i Sant Pau,
que aquest ja fa unes setmanes que va,
i a més a més amb força concorrència.
Vostè, doncs,
que porta unes setmanes de taller,
repeteix, suposo que és perquè li agrada.
Tres o quatre,
claro que a mi agrada,
m'encuentro muy bien.
Li ha servit per millorar
en algun aspecte de la vida?
Sí, en el fondo me encuentro
más tranquila, más mejor,
más relajada, más todo.
Encuentro un alivio conmigo misma.
I la recepta és riure's per tot?
Claro, es la risa muy bonita,
y lo haces de compañía,
te conoces las amistades,
te encuentras unida,
te encuentras arropada.
Jo continuo fent el paper de l'esceptic,
deixi'm ser advocat del diable,
però torno al que havia dit abans,
hi ha moments,
però en que les situacions personals,
situacions familiars,
del que sí,
escolti'm,
vostè Dolors no es troba bé,
no té ganes de riure,
i aquí què ha de fer?
Aquí lo hago.
Aquí ho fa?
Claro,
que se van todos malos y aquí lo hago.
Y muy bien,
me encuentro muy bien.
I es tracta d'un procés
de concentració mental,
i escolti'm,
he de ficar-me a riure,
i el riure li desperta el bon rollo.
Sí,
te quedas más nueva,
más tú,
sí,
la verdad que me encuentro mejor.
El testimoni de...
Quants dies porta?
Quantes setmanes fa
que estan al taller?
Quatre o cinc,
me parece,
¿no?
Quatre o cinc,
un maset,
una miqueta més.
Algun novato,
algun novato,
novata,
gent que s'hagi...
Ja he d'anar-nos a veure.
Una senyora,
hola,
com es diu?
Enriqueta Torres.
Enriqueta,
què tal,
com va tot?
Doncs mira,
per casualitat,
me n'anava a tintar el cabell,
i ara la senyora de la porta
m'ha dit...
Vingui cap aquí.
Vingui cap aquí.
I mira què,
si m'ho passa,
la mare de bé.
Sóc feliç en un moment,
de tan feliç que et sou
que tinc ganes de plorar.
Home,
tampoc no se'm fiqui,
no se'm fiqui plorar,
no se'm fiqui plorar ara.
Queda clar,
queda clar,
doncs que no,
queda clar,
doncs que no,
que no se'm,
que no se'm benedeix.
Escolta.
Al contrari,
vendré cada dia
perquè ho necessito,
perquè no,
no podia riure,
no podia,
en cases que fossin
a la tele de molt riure,
jo m'estava sèria.
I ara,
estic,
no sé,
una expressió,
una cosa
que tinc dintre el cor
que vull llançar-la.
Li ha servit
per millorar una mica.
Veig que aquí
hi ha alguns veteranos,
gent que repeteix,
em sembla que és el seu cas.
Hola, bon dia.
Jo sí, hola.
Com es diu?
Xaro.
Xaro.
Vostè porta també
algunes setmanes
d'adueixo?
Porto més.
Porto més.
Ben veterana.
És que m'he emocionat
amb ella,
l'Enriqueta.
Sí,
la veig amb els ulls
una mica plorosos.
com animaria la gent
que està escoltant-nos
a la ràdio?
Expliqui-li per què serveix
la risoterapia.
que vinguin
perquè se te marxa
la timidez,
se te marxa
jo què sé,
la depressió.
A mi me diuen
que tinc millor cara
i tot, eh?
I aquí trobes carinyo,
és com una hermandat.
I riure
és com una medicina,
la veritat.
Jo no tinc
que anar a psicòleg
o ni res.
Jo aposto
perquè tothom
que ho necessiti
que vingui
perquè no s'arrepentirà, eh?
Ha pres uns mecanismes
i després
vostè els desenvolupa
en cada situació
personal de la seva vida.
Fàcil, fàcil.
Ja,
et surts
sense donar-te'aconte ja.
Deixa'm tornar
amb l'Anna
per acabar
aquesta connexió
perquè els tallers
es van fent
i òbviament
suposo que aneu avançant.
Deu haver-hi
no sé si un temari
com el col·legi
però deu haver-hi
diferents qüestions,
diferents graus,
diferents nivells.
Un cop hem explicat
aquestes primeres tècniques
que hem explicat,
després
el procés
d'aprenentatge
de la risoterapia
com continua,
què ens queda
per aprendre?
Aquesta pregunta
està molt bé
perquè hi ha
diferents graus
de riure.
El que passa
és que amb el riure
tenim un avantatge
que no tenim
amb altres tipus
de teràpia
que la risa,
el riure,
és contagiós.
Això sí.
I la gent de la ràdio
us senten,
alguna vegada
en sentit allò
de la risa tonta
amb perdó?
Doncs això
la gent de la ràdio
ho sabem perfectament.
Aleshores,
com es contagia la risa,
el riure,
ni que vinguin
persones
amb grups
que ja estan avançats
entren en aquesta dinàmica
automàticament
perquè les persones
que porten més temps
li donen la força
a l'altre
i també belluguem
doncs
un cimfint
d'activitats.
comentar que la setmana que ve
començarem a Torreforta
també a fer dinàmica
i teràpia del riure
que també estem fent
a Camp Clar.
I a més a més
crec que a Camp Clar
hi ha la particularitat
entre comentes
que hi ha un alt percentatge
de persones magribines
fins i tot
d'etnia gitana
que participen
activament
en aquest taller
i amb uns resultats
segons tuana
força bons.
Estic molt contenta
perquè era un repte
indudablement
la raça gitana
i la raça maguerbi
són cultures
totalment diferents
amb les seves particularitats
i a més a més
són mares
que venen amb els nens
per integrar-se
i per tindre
un ambient familiar
encara més positiu
i més maco
i la veritat
és que són miracles
estic molt contenta
de viure
tants miracles
t'ho dic de debò
i t'ho dic amb el cor a la mà
el que ha dit
la Enriqueta
a mi m'ha emocionat
també moltíssim
perquè
això no té preu
la veritat
i tenint aquesta oportunitat
de fer aquests tallers
que són des de la Conselleria
de Comunicació
Participació i Societat
de la Informació
de l'Ajuntament de Tarraona
i són subvencionants
són gratuïts
que vinguin
que val la pena
que truquin
a qualsevol punt
si volen vindre aquí
a la zona
de la Paralta
que truquin
al 977
22
10
09
que les instal·lacions
estan sota
les escales
de l'antic col·legi
Jaume I
on havia l'antic escorxador
per l'esquerra
i aquí tenen
una conserge
meravellosa
que l'informarà
o si no
al Centre Cívic
de Sant Pere i Sant Pau
a Camp Clar
a Torreforta
el riure
és una medicina
increïble
i val la pena
mira perquè està dient
la Lola
muy importante
i és meravellós
que vinguin
Jolanda
no sé si t'ha quedat
alguna qüestió
en el tinter
o
curiositat
per exemple
per saber
si només hi ha dones
ara sí
el que passa és que
perquè hi havia diferents senyors
que han hagut de marxar
però no
hem parlat
amb dones
però abans
hi havia diferents senyors
el que passa és que
al taller ja hem dit
que aquesta gent
s'ha fet el favor
entre cometes
de quedar-se una miqueta més
però també hi havia diferents homes
i també ens ha comentat
en alguna ocasió
l'Anna
que no
la zona segurament
percentualment
són majoria
però que també hi ha homes
que hi participen
i que hi participen activament
doncs com tu bé deies
l'Anna López
ho ha explicat
molt bé
tot l'efecte
i el procés químic
que es desenvolupa
al nostre organisme
i tota aquesta tasca
de sociabilitat
saps el millor
d'aquests tallers Jordi
com com perdona
el millor d'aquests tallers
saps què és?
no
que pots endur-te els deures
a casa
això sí
i fer-los
i t'hi pots estar hores
fent els deures
sí sí sí
no no
aquí hi ha gent
que porta diferents accions
ja ens han dit
que el grup de Sant Pere i Sant Pau
doncs que ja fa alguns mesos
que estan en marxa
i vist l'èxit
que sembla que està tenint
doncs pot tenir
pot tenir continuïtat
moltíssimes gràcies
Jordi Sorinyac
Joan Maria Bertran
en directe
des del Centre Cívic
de la Paralta
fins després
Fins després Jolanda
Bon dia