Les 10 del matí i 12 minuts, en directe a la quarta hora del matí de Tarragona Ràdio.
Com us deia en fa moment en el sumari del programa,
el nostre primer convidat en aquesta franja horària
és el president de l'autoritat portuària de Tarragona,
Josep Anton Burgassé,
amb el que volem repassar diferents qüestions, temes d'actualitat,
qüestions que afecten directament les instal·lacions portuàries de la nostra ciutat.
Senyor Burgassé, bon dia.
Bon dia.
En uns dies com aquests en els que es parla tant de l'aigua,
no podem oblidar que el port de Tarragona
tindrà un cert protagonisme en aquesta qüestió,
el trasllat d'aigua a Barcelona
amb tota l'operació acordada de vaixells
que podrien sortir a partir del mes de maig de Tarragona,
del port de Tarragona.
De fet, ja a través dels informatius de Tarragona Ràdio
fa uns dies vam conèixer alguns dels detalls
de tota l'operació, de tota la logística,
però en què està treballant ara mateix el port de Tarragona?
Què s'està fent?
Quines són les necessitats que haurà de tenir a punt el port de Tarragona
perquè potser d'aquí a un mes comenci a haver-hi aquest servei de vaixells
Camí de Barcelona portant aigua per combatre la sequera,
l'àrea metropolitana de la capital.
Bé, nosaltres, l'autoritat portuària no està fent res més
que autoritzar l'empresa municipal d'aigües de Tarragona,
a Matxa, perquè faci les obres,
que ja estan quasi acabades,
perquè puguin els vaixells endullar les seves canonades
per portar aigua, per carregar-los i portar-los cap a Barcelona.
Nosaltres, les característiques d'aquestes obres són
que hi haurà tres atracs en els que es podrà endullar la tuberia
perquè nosaltres el que no podem fer és que aquesta operativa
dificulti l'operativa normal del port.
Això vol dir que cada setmana es planificaran els números de vaixells
que tenim com a tràfic normal i tradicional i el tràfic d'aigua
i en relació a quin tràfic i quin volum de mercaderies es llegeixi
o quin volum de vaixells es llegeixi,
se li assignarà l'atrac 1, el 2 o el 3.
Per entendre'ns, l'1 i el 2 serien els molls d'inflamables,
el moll de la química, que no hi diem ara,
un moll públic i un de privat,
i el tercer seria el moll de Rioja,
que s'han acabat fa pocs dies les instal·lacions
i en aquest moment ja està pendent de fer la prova d'aigua
i quan decideixi l'ACA i l'empresa municipal d'aigua
i el govern de la Generalitat,
doncs les instal·lacions ja estan en condicions
per poder embarcar aigua.
Aquests tres punts es podrien utilitzar de manera simultània
o les previsions que s'utilitzin o un o altre o el tercer?
No, no, la idea és que sigui qualsevol dels tres,
però amb un baixer i sembla que diari.
Per tant, no es tracta de les condicions
que estan previstes per part de l'ACA,
pel que nosaltres sabem és que puguin arribar,
és que per molt que carreguem
després han d'arribar al port de Barcelona
i el port de Barcelona tampoc donaria més de si
per poder descarregar l'aigua.
Quines repercussions tindrà aquesta operació
pel port de Tarragona?
Bé, per nosaltres, pensi que en aquell moment,
per exemple, la Port de l'Estat ens va comunicar l'altre dia
que el Ministeri de Foment estava redactant un decret
en el que, per entendre'ns,
hi ha una rebaixa substancial de la tarifa de la mercaderia
amb un 80%.
Des del punt de vista econòmic
no tindrà massa repercussió
perquè se fa una rebaixa substancial
per aquest tipus de productes,
per aquestes operacions concretes,
donat que és una utilitat molt de...
que és una funció molt d'utilitat pública.
Per tant, des del punt de vista dels ingressos econòmics
serà molt suau la nostra repercussió
perquè tampoc es tracta d'aprofitar-se
d'una situació d'emergència.
I, per una altra banda,
el que ens obligarà, doncs,
és a tenir una certa operativa
superior a la que tenim ara,
aquesta planificació semanal.
però bé, nosaltres no ens significa...
Ja sé que no és el mateix,
però nosaltres som un port especialitzat en líquids,
per tant, potser podem portar petroli,
potser podem portar cru, en aquest cas,
fuel i a l'aigua, naturalment.
En fi, l'aigua és un tema
de plena actualitat ja des de fa dies.
Ens ha servit per repassar,
per començar aquest repàs,
a l'actualitat portuària avui
amb el president del port,
Josep Anton Burgessé.
Però, en fi, també hi ha altres notícies
que afecten directament el port
i que són d'actualitat d'aquests dies.
Ara, fa poc, una setmana escassament,
vam conèixer que l'autoritat portuària
es planteja estudiar, analitzar l'edifici central,
la seu central,
les instal·lacions de l'autoritat portuària.
Una notícia, un anunci,
que segurament ha agafat de sorpresa
a més d'un ciutadà,
perquè es dona a entendre
que l'edifici singular
té problemes, problemes estructurals.
De què es tracta?
Què vol fer l'autoritat portuària amb l'edifici?
Nosaltres el que volem fer inicialment
és remodelar la totalitat de l'edifici
per dotar-lo d'uns serveis que avui no té.
Però, d'una altra banda,
l'estructura de l'edifici,
que és una estructura de formigó
i d'una carpinteria,
les finestres, per entendre'ns,
són d'una època.
S'ha anat fent malbé el contor de la carpinteria,
entre aigua, entre vent,
no tanquen bé les finestres,
l'aire condicionat no funciona en tot l'edifici,
la calefacció igual.
És un edifici que té 30 anys
i, a veure, molt usat,
per entendre's que s'ha utilitzat molt
i està molt castigat.
El que cal fer és una remodelació sencera.
Pensi'm, per exemple,
que nosaltres tenim a l'edifici
un ascensor rodó.
Doncs aquest tipus d'ascensor
és inaudit el que ens costa mantenir-lo,
perquè és tan especial,
que està fet desprofesso,
que, com a ell que diu,
no tenim ni peces de recanvi.
Per tant, hem de fer una remodelació
total de l'edifici.
Al fer aquesta remodelació total de l'edifici,
els tècnics el que estan detectant
és que el pes que suporta,
que ha de suportar aquest nou edifici interior,
per entendre's aquesta remodelació,
el pes que ha de suportar per planta,
doncs fa que l'estructura,
tant de pilars com de vigues,
doncs no estigui pensada,
perquè està pensada en un moment constructiu diferent,
o sigui, en una època determinada, concreta.
Fa 30 anys,
les normatives no eren igual d'exigents que ara,
i, per tant,
per avui complir la normativa,
hauríem de reforçar totes les vigues
i totes les columnes.
Si pensem en el que pot costar això,
el que pot costar la remodelació,
o fer escales noves,
possiblement estiguem parlant a prop de 1.500
o 1.600 milions de pessetes,
o dic en pessetes per entendre més,
perquè els subidors entenguin més la proporció.
O sigui, gastar-se 1.600 o 1.700 milions de pessetes
en un edifici que continuarà
sigui nou per dintre però vell per fora,
doncs és una responsabilitat i una decisió
que haurem d'estudiar molt,
perquè haurem d'analitzar
si aquest és el cor real,
o sigui, al final,
potser és menys o potser és més,
doncs en relació a això
haurem de veure si val la pena remodelar-lo,
si val la pena,
doncs aleshores,
si no val la pena remodelar-lo,
doncs llançar-lo a terra
i fer un edifici nou sobre el mateix lloc,
que podríem fer un concurs d'idees
o per un edifici singular,
o l'altra opció és marxar a un altre lloc del port,
que pot ser un altre lloc del port,
potser fer un edifici dintre del port
o aprofitar edificacions
com per exemple les assistents
que són l'IMT o el centre de negocis
aprofitant que la Seguritat Social,
que és la que està usant l'edifici fins ara, marxa.
Per tant, no és que vulguem
fer una operació de màrqueting urbanístic,
sinó el que tenim és un problema
que hem de calcular,
que els diners són públics
i per tant hem de calcular
si val la pena gastar-se molts, molts diners
en aquesta remodelació
o el que cal és això,
o fer un edifici nou en el mateix lloc
o les tres opcions estan obertes,
remodelar-lo, òbviament,
fer un edifici sobre el mateix lloc
o canviar i anar a un altre edifici.
Quant calculen que haurà de prendre finalment la decisió?
El càlcul aproximat del cos
bastant definitiu el tindrem
a final d'aquest mes.
Nosaltres aleshores haurem d'analitzar
aquests números i decidir,
però hem de decidir relativament ràpid,
o sigui, enguany hauríem de saber
per què després de l'estiu
hauríem de saber quin és el futur.
Per quina de les tres opcions
que he comentat abans hem de decidir.
Citava ara fa un moment el centre de negocis,
el centre de negocis,
per recordar-ho també,
els oïns és aquell edifici relativament nou
que hi ha al costat de l'edifici central
de l'autoritat portuària
que precisament segurament a l'estiu
quedarà buit
perquè marxaran els treballadors
de la seguretat social
a l'edifici nou de la Rambla Nova.
A mi això em deixa opinar
des del punt de vista urbanístic,
simplement l'impacte urbanístic
és un edifici que està molt bé,
és un edifici que té unes línies molt suaus,
no és molt alt
i per tant no estaria malament
que de tant en tant
si la decisió fos
d'aquest edifici que tenim actualment
calgués llançar-lo a terra
perquè no s'haurà a compte
de la remodelació,
doncs aquest perfil
que ens hem acostumat a veure
aquest edifici,
tenim l'acostum de veure aquest edifici,
però el perfil aquest marítim
del passeig i tal
seria molt més senzill
i molt més suau
i molt més urbà.
O sigui,
en les façanes marítimes
no cal posar grans edificis
a ser possible.
Per tant,
aquest edifici
és un edifici
que té unes línies molt suaves
i del punt de vista
del que passeja
i del ciutadà de Tarragona
que té que fer servir la ciutat,
doncs és un edifici
que té unes característiques
molt urbanísticament
està molt ben dissenyat.
És a dir,
arquitectònicament
està molt ben dissenyat.
Si hi hagués un nou edifici
de l'autoritat portòria,
li agradaria que seguís
una mica aquesta línia?
M'agradaria que fos així,
semblant.
El que passa
és que també té
algunes mancances,
per exemple,
és un edifici
nosaltres estem acostumats
a tenir sales,
saló d'actes,
per exemple,
però és un edifici
que no té saló d'actes.
Per contra,
sí que és un edifici
que té aparcament.
És un edifici
que té plantes diàfanes,
o sigui,
que té moltíssima llum,
són tot vidres,
o sigui,
per tant,
des del punt de vista
de l'eficiència energètica,
també és interessant,
o sigui,
té algun element,
des del punt de vista
funcionar l'oficina
és millor que el que tenim.
Des del punt de vista
funcionar l'oficina
més ús ciutadà
que en el nostre saló d'actes
està obert contínuament
a totes les entitats
de la ciutat,
doncs aquí perdríem.
Però bé,
nosaltres hem de pensar
una mica també
en el que és millor
per al conjunt
de la comunitat portuària.
Per tancar el tema
d'aquest edifici,
en qualsevol cas
el centre de negocis
probablement quedarà buit
a finals d'estiu
amb el traslladat
dels treballadors
de la Rambla Nova?
Seria per tant
la principal opció
que tindria el president
de l'autoritat portuària
per traslladar-se
amb tots els treballadors allà?
O si no,
què passarà
amb el centre de negocis?
Quedarà buit.
El centre de negocis
és una promoció privada,
és d'uns senyors
que van demanar
una concessió
en el seu moment,
crec que és per 25 anys,
no sé si és 25 o 30 anys
la concessió,
i per tant
la responsabilitat
d'aquell edifici
és d'ells,
de comercialitzar-lo després
és seva també
aquesta condició.
el que nosaltres hem de veure
si el podem fer servir,
doncs en quines condicions
el podem fer servir,
si de lloguer,
si el comprem,
pensi que aquest edifici
al final dels 30
o dels 25 anys
passa a ser
de l'autoritat portuària,
per tant
hauríem de parlar
del preu, no?
És un edifici
que reuneix
unes característiques
especials
des del punt de vista oficina,
bueno,
la Seguretat Social
ha estat allà ara,
està allà encara,
i des del punt de vista
funcional oficina
és un edifici
que funciona bé,
des del punt de vista
comercial
que vol dir preu,
això ja seria un altre,
però primer hem de decidir
quina decisió prenem,
no?
Una decisió
pot ser aquest edifici
i també poden ser
els edificis
de l'IMT,
edificis per edifici
i EMT
o centre de negocis
és millor
des del punt de vista
funcional
l'IMT,
perdó,
el centre de negocis.
Ja que estem
en aquest punt
de les instal·lacions portuàries
de l'autoritat portuària
de Tarragona,
d'aquí un mes
tindrem aquesta fira
d'Iots
de Superluxa
a la Marina Tàraco.
Vostè havia anunciat
que potser després
d'aquella fira
començarien les obres
de remodelació
del Mollacosta,
un projecte urbanístic
d'interès
pel conjunt de ciutadans.
Serà així
o esperaran
després de l'estiu?
Si se'n recorda
vam dir
ja veurem
com comencem,
vam dir
una primera hipòtesi
serà abans,
una segona hipòtesi
és després de festes.
I encara no l'han decidit?
Doncs no,
perquè en aquell moment
encara tenim
que prendre
un problema
que vostè també el coneix
i alguns veïns
sobretot dels ràdios
també el coneixen
i per tant
hem de resoldre
aquest primer problema
que és que tenim
algunes goteres
en el pàrquing,
no és el pàrquing nostre
del port,
però sí que hi ha
un pàrquing allí
que hem de resoldre
el tema
de les goteres
que s'estan produint.
Encara no se resol
el tema,
doncs?
Sembla que ja tenim,
a veure,
sembla no,
tenim dues conclusions,
una és que sembla
que tècnicament
ja sabem
per què es produeix
i quina és la solució
i el segon aspecte
és que ja tenim
un acord també
amb l'empresa,
l'Ubasa,
per veure
com ho resolvem.
D'aquí pocs dies
signarem un document
d'un preacord
entre les dues parts
per,
el primer que hem de fer
és reparar-lo
i després ja parlarem
mitjançant
algun tipus d'arbitratge
exterior
per part
d'alguna entitat
qui ha de pagar
i quan ha de pagar
cadascú
respecte a les seves
responsabilitats.
Aleshores,
quan tinguem això
ja aclarit,
doncs jo m'atreviria
a fer les obres.
De totes maneres,
les obres de la Molle de Costa
cal fer-les ja.
Contra abans
puguem millor.
Però bueno,
és una obra
que vostè sap
que ja la volíem fer
l'any passat
que després
l'hem traçat
després de la fira,
ara possiblement
després de festes.
És una obra
que cal fer ja
però tampoc
ens precipitem.
Per exemple,
en aquest sector,
aquesta setmana
hem acabat
una obra de paviment
i arreglar de voreres
i posar llum
en el que és
l'altra banda
de l'IMT
que és el Molle de Llevant
que és un tema
que ha quedat bé,
no és molt urbà,
és més urbà
del que era abans
però ens queda
per arreglar
el Molle de Costa.
La pregunta
que vostè em feia
quan ho farem,
doncs
m'ho mostraré
igual que
fàvem aquest tema
últimament
una mica
de prudent
i ja veurem.
L'emplacaré
per la propera entrevista
a veure si tenim
una resposta més clara.
Jo espero que algun dia
pugui dir,
mira,
escolti,
ja,
començarem el mes de tal.
Una altra qüestió d'actualitat.
La setmana passada
el govern de la Generalitat
presentava un estudi
sobre la qualitat
de l'aire del 2007
al Camp de Tarragona
i per cert va dir
que l'únic punt
on encara hi ha
algunes coses a resoldre
és precisament
el port de Tarragona
perquè presenta
una presència
de partícules
per descàrrega
de matèries
a Sant Pols
una mica
superior
al que seria normal.
És el punt negre,
podríem dir,
del Camp de Tarragona.
Tenim el problema
amb vies de solució
o és que no hi ha solució possible?
No, no,
sí que hi ha solució possible.
Vostè sap
que vam presentar
nosaltres
un pla estratègic
de medi ambient
que serà
dos mesos
aproximadament.
Això es va anar
lligat
a que nosaltres
tenim un tipus
de productes
que són susceptibles
de crear molèsties
i això
ho sap
tota la ciutat
i a més
la ciutat
sempre ha estat
una mica comprensiva
amb aquesta actitud
però que sigui comprensiva
no vol dir
que sempre ens permeti
actuar
en aquestes condicions.
Les mesures
tecnològiques
avui
que es poden aplicar
fan que aquesta
descàrrega
que produeix
partícules
en suspensió
es puguin eliminar.
Per exemple,
hem adjudicat
una terminal
hem tret a concurs
una terminal
coberta
per descarregar
el clínquer
que es va adjudicar
fa un mes
i que començaran
les obres
després de l'estiu.
Per tant,
el clínquer
una mostra clara
no cal descarregar-lo
al cel obert
es pot descarregar
cobert.
El carbó
que és un altre
dels elements
que es produeix
partícules
en suspensió
doncs
estem ja parlant
amb la empresa
propietària
de la terminal
que hem d'aplicar
mesures
de mig cobrir
per exemple
el nou moll
d'Elles Balears
que ha sortit
a concurs
i que acabarà
el termini
de presentació
el dia 23
la setmana que ve
doncs
totes les instal·lacions
seran cobertes.
Nosaltres
anem avançant
i a més
crec que avançarem
molt en molt poc temps
o sigui
així com hem estat
molts anys
en què hem tingut
la possibilitat
de fer aquest tipus
d'activitats
en poc temps
avançarem molt.
Nosaltres
amb la directora general
que l'altre dia
feia aquestes manifestacions
ella sap
perquè a més
ens va manifestar
la seva
la seva satisfacció
mai millor dit
en el sentit
que nosaltres
li vam presentar
ja un projecte
un pla
d'actuacions
nosaltres hem de tenir
un port
en el que es puguin
fer aquest tipus
d'activitats
però no per això
han de crear-se
problemes
de contaminació
el que sí
que he dit
sempre
és que això
el que no pot ser
és que haguéssim estat
25 anys així
i de cop i volta
en dos anys
resoldre-ho tot
però només enllà
d'en quatre anys
la qualitat ambiental
del port de Tarragona
podem dir que és
com a qualsevol
altra zona de la ciutat
aquesta setmana
senyor Burgesset
també són notícies
els nous ministres
els ministres
del govern Zapatero
que anuncia
el president
el passat dissabte
no és nova
sinó que continua
repeteix
la ministra de Foment
Magdalena Alvarez
aquesta setmana
li preguntàvem
en aquest programa
al delegat
del govern
de la Generalitat
Xavier Zapater
què li demanava
a la ministra de Foment
i vostè
com a president
de l'autoritat portuària
què és prioritari
pel port
i què li demani
a la ministra
per aquests 4 anys
que acaben de començar
amb la nova legislatura
nosaltres tenim un avantatge
que no li demanem res
a la ministra
com a port
sinó que nosaltres
anem allí
a ports de l'estat
que és el ministeri de Foment
per entendre
si li diem
escolti
nosaltres volem invertir
en el port
en els propers 4 anys
210 milions d'euros
i la ministra
i ports de l'estat
i el ministeri de Foment
ens diuen
escolti
vostè té recursos per fer-lo
doncs perfecte
fer-ho
per tant
des del punt de vista
del que és
l'autoritat portuària
com a organisme
depenent de l'administració
doncs nosaltres
no ens podem queixar
de cap ministre
com està molt de moda
a Catalunya
queixar-se
de la madalena
al punt
nosaltres no
nosaltres no ens podem queixar
sinó al revés
una persona
que amb el seu equip
doncs té una certa
coneix bé
el món portuari
també
no tant
potser ella
però sí
el seu equip
això sí
el que nosaltres demanem
és que aquí sí
que la ministra
ha de complir
els seus compromisos
el govern ha de complir
els seus compromisos
respecte a temes
viaris i ferroviaris
o sigui
principalment
doncs nosaltres necessitem
que la
jo l'he dit sempre
aquestes obres
no només comenci
sinó que comencin
que continuïn
i acabin el més aviat possible
com són l'autovia
Tarragona-Montblanc
jo fa poc
vaig anar a Saragossa
amb una
trobada comercial
amb agents
transitaris
de l'Aragó
i el que ens demanen
és poder accedir
ràpidament
i còmodament
per aquesta autovia
Tarragona-Montblanc
Lleida-Lleida-Saragossa
perquè aquest és el nexe
més curt
en temps
i en quilòmetres
entre l'Aragó
i el mar Mediterrani
per tant
nosaltres som
el port d'Aragó
però hem de poder ser-lo
amb unes comunicacions
modernes
i per tant
aquesta obra
per nosaltres
és importantíssima
com és també
tot el tema
de la 340
ja sigui cap al nord
o cap al sur
com és també
la carretera
perdó
el tercer carrer
de l'autopista
o sigui
la llista de compromisos
que esperem
que aquesta ministra
i que el govern
del Rodríguez Apatero
compleixi
en el tema
d'infraestructures
que té a veure
amb el port
són moltíssims
i la connexió ferroviària
pel que fa a les mercaderies
del port
en aquest capítol
la llista
és una llarga llista
ho vaig dir
abans de les eleccions
jo torno a dir ara
els compromisos
del ministeri
amb totes aquestes
obres
i infraestructures
jo crec que són ferms
i el que cal
és estar atent
perquè aquests compromisos
i no sigui només
allò de Tarragona
Montblanc
doncs que
a mi em preocupa
ja no tant
el tram Tarragona
al Morell
que segur que hi ha
algun problema
però segur que han començat
em preocupa ja molt més
el túnel
pel sota del Coll de l'Illa
per entendre's
perquè aquest és el tema
jo estic convençut
el tema ferroviari
tenim dos temes
la modernització
de les línies actuals
i el tema
de l'ample europeu
que té un altre ritme
però bé
jo estic convençut
que aquesta ministra
complirà els seus compromisos
perquè són compromisos
que s'han assumit
i després hi ha un tema
que no és tant del port
però que és de la ciutat
que és el tema
relacionat amb la façana marítima
el desviament del tren
o el tractament del tren
els seus parts per Tarragona
jo estic convençut
que amb l'esforç
del Ministeri
i del Govern
de la Generalitat
i de l'alcalde
doncs aquest tema
tirar endavant
Em reservo els últims minuts
de l'entrevista
senyor Burgasse
per parlar de l'activitat
pròpia del port
i de les inversions pròpies
de l'autoritat portòria
pels propers anys
després d'un any tan bo
com va ser el 2007
en què
en fi
podríem dir que van
estar en el primer lloc
del rànquing
de ports espanyols
en recordem-ho
pel tràfic de mercaderies
primer
com ha anat aquest primer trimestre
el mes d'abril
l'evolució és bona
positiva
no tan bona
com l'any 2007
és tal
a veure
en aquest moment
el port reflex
el 2007
va ser un èxit
extraordinari
el 2008
ja em conformaria jo
amb
mantenir-lo
i això ho sap
que ho vàrem dir
aquest primer trimestre
s'ha comportat
tal com s'està comportant
l'economia
en el nostre país
d'una manera variable
o sigui
el gener
va ser un èxit
va tenir un resultat
molt bo
el febrer
vam tenir un resultat
dolent
i el març
vam tenir una altra vegada
un resultat bo
nosaltres
com a promisc trimestral
en aquest moment
estem quasi al 4%
de creixement
però
mire el que li dic
el gener
vam creixer
el 12 o el 13%
una barbaritat
el febrer
vam baixar
un 5%
no sé quan vam baixar
i
va dir que
l'economia
en aquest moment
jo crec que
fluctua excessivament
o sigui
penso que el febrer
per exemple
es van deixar de matricular
a Espanya
un 32%
menys de vehicles
doncs
això té
clarament
una incidència
sobre el port
nosaltres
ahir li deia
un company seu
o una companya seva
nosaltres som un instrument
pel que flueix
l'economia
si l'economia
flueix potentment
doncs nosaltres
creixem d'una manera potent
i si no
doncs
no és així
crec que estem
en un any
de transició
de transició econòmica
o sigui
com a país
i per tant
de transició
també
en l'àmbit portuari
no sé què passarà
el meu objectiu
és mantenir el resultat
del 2007
però no passa res
si no l'assumim
si l'economia
lo fumut
seria que l'economia
creixés molt
que estiguem en una fase expansiva
i nosaltres no creixéssim
però si
serem un
fidel
reflexe
del que està
l'economia
en el nostre país
i si hi ha
bandazos
nosaltres
tendrem uns bandazos
el primer temps
hem tingut
un bon resultat
però el febrer
per exemple
mantenim
una tendència
a la baixa
el mes d'abril
per exemple
doncs
no està siguent bo
el contrari
no és que sigui dolent
no està siguent bo
per continuar creixent
bé
jo insisteixo
les coses
crec que
van bé
és possible
que estiguem
en una fase
en la que
conjunturalment
hem d'estar
no pensant en créixer
sinó en mantenir-nos
i aprofitar precisament
aquest moment
per invertir
o sigui
si l'activitat portuària
no continua creixent
creixent
creixent
doncs
potser el que fem
és invertir
per dues raons
una és per ajudar
que l'economia
tingui més força
i una altra
que hi ha una menor activitat
doncs
escolti'm i el caos
aquest que administrem
que és allò
tenim més espais
doncs
per poder fer més obres
poder ampliar
estem en un moment
de transició
i que té molt a veure
insisteixo
amb els efectes
de l'economia
en el nostre país
diu que és un moment
d'invertir
d'invertir
les inversions
no són una cosa
d'un any
ni d'uns mesos
evidentment
quins plantejaments
d'inversions
on té el port
de cara
de cara
als propers anys
a mig termini
ahir
estàvem fent
posant en blanc
en negre sobre blanc
les inversions
que presentarem
la setmana que ve
en el pla d'empresa
pensi que
només l'autoritat portuària
en els propers 4 anys
2009
10
11
i 12
preveiem una inversió
de 210 milions d'euros
això són molts diners
precisament
farem un esforç complementari
del que hem estat fent fins ara
creixerem més
del que hem fet
en inversions encara
i junt amb la inversió privada
en infraestructura
al port de Tarragona
en els propers 4 anys
s'invertiran
450 milions d'euros
430
450 milions d'euros
això al marge
dels magasems
o les petites i tal
pensa que 450 milions d'euros
són molts diners
en 4 anys
que són diners
que invertirà el port
principalment
una part també
la iniciativa privada
però que això és allò
que deia
en l'anterior pregunta
és una manera
com una altra
de reforçar la inversió
i per tant
hem de reforçar
l'economia
de les nostres comarques
inversions en què
ja ho sabem
o és de moment
posar uns números
damunt de la taula
no, no, no
ho sabem
estan quantificats
aquests números
són el resultat
d'un pla d'inversions
que està molt centrat
en la habilitació
de noves infraestructures portuàries
per poder tenir
una terminal
de contenedors
més gran
i més moderna
per poder tenir
més ferrocarril
dintre del port
per poder fer obres
en definitiva
per poder treure
al final
i definitivament
el tren
del moll de costa
i poder passar-lo
entre el moll de Reus
i el moll de Lleida
bé
tot són
tot són grans
infraestructures
per entendre'n
doncs també hem posat
a veure
què hem de fer
amb l'edifici
amb el que
tornem al tema d'abans
doncs nosaltres
hem incorporat
una partida
pressupostària
important
en aquests propers anys
perquè fem el que fem
hem de gastar
molts diners
o sigui
ja sigui demolint
fent un de nou
o marxant
a un dels que hi ha
per tant
nosaltres el que volem
és millorar
les infraestructures portuàries
perquè al final
els clients
i els usuaris
els importadors
i els exportadors
no es puguin invertir
còmodament
i treballar còmodament
al nostre port
acabem senyor Burgasse
mentre està
en continuo al port
estudiant
aquell projecte
a més a llarg termini
de marandins
fer nous dics
tot això es manté
això forma part de
nosaltres ja tenim
un consultor
inclús ja
que està treballant
en aquest tema
està fent
el que
podria dir
un full de ruta
o sigui
el que estem fent
en aquest moment
és estudiant
què és el que cal estudiar
o sigui
dissenyant
quins són els estudis
que caldrà fer
perquè puguem tenir
definitivament
d'aquí 4 o 5 anys
la decisió
de dir
escolta
mira aquest port
serà així
valdrà tant
i estarà fet
en tant de temps
doncs així
acabem aquest repàs
de l'actualitat portuària
avui amb el seu president
el senyor Josep Antón Burgasse
senyor Burgasse
moltes gràcies
i fins a la pulpera
a vostè
moltes gràcies
bon dia
bon dia