Un concert que, entre altres coses, tindrà altres prestacions,
com ara cremar aquestes calories magnífiques
que ens aportarà el pastís del braç de Santa Tegla,
que es repartirà aquesta tarda 4.500 racions,
que es diu aviat, i és una feina, una iniciativa,
un treball que fa el gremi de pastissers artesans
de la ciutat de Tarragona.
En la seva representació ens acompanya Josep González,
de la pastisseria Conde.
Senyor González, bon dia.
Hola, bon dia.
Que bé parlar amb vostè, sempre parlem de coses dolces.
Quan no són coques, són braços de Santa Tegla...
Hem de tindre en compte que la nostra missió és endulcir la vida dels tarragonins.
I ho aconseguim, ho aconseguim amb aquests actes
de presentació de productes molt tradicionals
dintre de la pastisseria a Tarragona,
com és el braç de pastís de Santa Tegla,
com és el dia de Sant Jordi,
el célebre pastís, el llibre de Sant Jordi,
que aquí jo tinc una mica d'èmfasi per dir
que nosaltres apuiem molt la iniciativa del que ven plos,
el floreig té, com la rosa,
el llibre té que ven llibres,
però no se fa èmfasi del postre,
que és un llibre que porta una rosa també,
i es menja.
I ningú en parla, ni la ràdio, ni els diaris,
ningú en parla que hi ha un pastís que és el Sant Jordi,
que és un llibre i un pastís.
Això és una de les coses.
Jo ara m'ho apunto perquè el dia 23 en parlarem.
En parlarem, i molt seriosament en hem de parlar.
Sí, perquè a més el dia de Sant Jordi,
poc o molt, com que és una festa tan bonica,
tots fem un àpat una mica especial,
i tancar-lo, acabar-lo amb aquest pastís és menjant.
Evidentment que sí, evidentment que sí.
Però el que ara hem de parlar és del braç de Santa Tegla,
del pastís de Santa Tegla.
Aquí, doncs, crec que els pastissers artesans,
però faig àmplices amb això,
pastissers artesans de Tarragona,
som els que donem el pit i donem el braç de Santa Tegla,
o sigui, el pastís de Santa Tegla,
a provar a tots els ciutadans de Tarragona.
I ho fem amb una il·lusió gran,
perquè heu de tindre en compte que a mi me motiva molt
veure que tots els companys pastissers
que participen en aquest acte,
només amb un crit tothom està present
a portar els braços a la plaça La Font
perquè siguin repartits pels ciutadans.
Això és meravellós,
que tinguem aquest carinyo a Tarragona
i a la festa major de Tarragona.
Crec que des de la Casa Gran, com és l'Ajuntament,
crec que ens donen molt d'apoi en aquest sentit,
per això, perquè nosaltres estem allà marcant la pauta
des de les 5 de la tarda,
allà fins que s'acabin els braços.
Però abans d'arribar a vostès ja està la cua feta.
Evidentment que sí.
Perquè a més recordem que és una degustació gratuïta.
Totalment gratuïta,
i l'únic problema que tenim
és que a la gent els agrada molt el dolç.
Doncs sí, què hi farem?
I no en volen un tallet sol,
que en volen dos, que en volen tres.
I esclar, això no pot ser,
perquè ho hem de repartir per tothom.
És degustació, vol dir tastar una mica
i deixar que un altre tasti també.
Clar, no, no, que és així.
Bé, nosaltres apuiem molt a totes aquestes iniciatives,
doncs, de com per exemple l'Espineta en Caragolins,
fantàstic, és una cosa molt tarragonina,
una cosa que ens alça a Tarragona,
però bé, també voldríem, doncs,
que a nivell de ràdio, a nivell de premsa,
també se divulgués una mica més
que hi ha un pastís fa el dia de Santa Tecla,
que és un pastís que de tota...
Jo des que tinc coneixement
que el braç de Santa Tecla,
el pastís de Santa Tecla,
s'està fent.
És un clàssic de sempre, clar.
Evidentment que sí, eh?
Per tant, apuiem-lo,
donem-li ressalt,
donem-li que els tarragonins...
Jo recordo,
recordo, anys enrere,
que el diumenge els tarragonins,
parlo de tarragonins perquè és el que jo conec,
anaven a missa,
sortien de missa,
anaven a fer el vermut
i després passaven per la pasteleria
a buscar el seu braç de gitano,
el seu tortellet,
el que fos.
Això, això era...
Home, per la pasteleria era fabulós,
perquè, doncs,
tindre una clientela tan, tan, tan assídua
pels teus productes és meravellós.
I fa diumenge.
Fa diumenge, les cases, això.
Clar, que fa diumenge, eh?
El diumenge,
els dies de cada dia que mengin fruita,
que mengin el que vulguin,
però el diumenge hem de menjar pastís.
Clar, a més, això que diu és molt important
i des del punt de vista dietètic
ja mirem de cuidar-nos una miqueta
de dilluns a divendres,
però al cap de setmana
ens hem de permetre una llicència.
Evidentment.
I ja que mengem alguna cosa dolça,
mengem-la de qualitat.
Sí, senyora.
Artesanal.
Sí, senyora.
I vostè es testimoni que jo no tinc pastisseria.
No, no, evidentment que sí.
Ja no sóc del gremi ni de l'ofici, eh?
Mireu, jo tinc una anècdota,
una anècdota amb la meva persona.
Jo, a mi, m'han operat del cor,
em van operar el cor del seu dia
i una de les coses que jo vaig rebre
després de quan me van donar l'alta
em van fer un menú
del que jo podia menjar i no el podia menjar.
I veia estrictament
«Cuidado, la pasteleria,
que no sigui industrial,
que no l'aprovi».
Algo hi deu haver.
Home, tots sabem que a més a les etiquetes,
els greixos i tot allò afegit que porta.
Precisament, precisament.
Bé, jo crec que...
El braç de Santa Tecla,
tots els coneixem,
però això és un coc,
el que és la part, diguem-ne,
i la nata boníssima.
Sí, home, i tant.
I tant, el pastisser
t'agasta una nata superior,
superior, doncs me refereixo
que porta els seus graus de greix
que ha de portar
i està elaborada, doncs, sempre amb fred.
O sigui, que tenim un producte
que és meravellós,
un producte que endolça la vida a la gent
i donen satisfaccions, evidentment.
I tant, perquè el dolç dona molta satisfacció, eh?
Quants pastissos s'estan fent
els obradors dels pastissers artesans de Tarragona?
Perquè estiguin a punt aquesta tarda.
Per aquest dia.
Després ja en parlarem
dels que hem d'anar a buscar el dia de Santa Tecla
i el que convinc,
però per avui, pel repartiment d'avui.
El repartiment d'avui,
doncs, mira, cada pastisser
porta 40 o 50 braços,
que això en total representen
4.500 reaccions
i 150 o 160 metres lineals
de pastís,
que això està aviat dit, eh?
Això és com un somni, eh?
I tant, i tant.
El primer dia que vam aconseguir fer aquesta cita
va ser meravellós
perquè ni n'antos mateixos
podíem creure's
que podíem arribar a fer una cosa així.
Un pastís que tingués 150 metres
i pico de...
Això és horrorós.
Però bé, és molt satisfactori
perquè quan acabes el dia
acabes cansat,
perquè la veritat és que cansa.
Però marxes amb un orgull
i amb una satisfacció de dir
de ver complido, eh?
El de ver complido.
De fet, és una de les cites
molt destacades
i que tothom espera cada any ja a Tarragona.
El que és aquest repartiment
dels pastissers artesans de la ciutat.
A veure,
li sembla que organitzem una mica
la vi dels oients?
Perquè sí,
el dia de Santa Tecla
a veure la passada
el seguici al matí,
agafem-hi,
veiem els castells,
anem cap a casa,
espineta amb caragulins
no li agrada a tothom
però qui li agradi que en mengi,
hi ha una altra coseta
i després el pastís de Santa Tecla
que val la pena que l'encarreguem.
Home, i tant que sí.
Perquè ho dic perquè són dies
que potser val la pena
encarregar-ho prèviament.
Mireu, heu de tindre en compte
que hi ha moltes especialitats
dintre del pastís de Santa Tecla.
Especialitat me'n refereixo
amb gust,
amb diferents sabors.
Per exemple,
un braç de gitano,
aquest avui se fa de nata,
es fa de crema,
es fa de trufa,
es pot fer de vainilla,
es pot fer de torró,
es pot fer de cafè,
es pot fer...
Bueno,
una quantitat de variacions enormes.
De cafè també en fan?
Sí, sí, també.
No és altra cosa
que incorporar a la nata
un cafè.
I aquest nata
amb aquest gust de cafè
és sabrosíssim.
Clar,
és provar-ho això, no?
Però vull dir, doncs,
que hi ha una gamma extensa
per tots els gustos.
No aquella persona
que diu,
home,
a mi és que la nata
no me fa massa goig.
Però bueno,
doncs si no tens la nata,
tens la nata
amb un ant traditiu
que és natural,
no és res de fals,
perquè tot és natural
el que gastem n'entros,
i per tant
canvia el gust
i ho canvia tot.
Que ho encarreguin
a la seva pastisseria habitual,
perquè així se l'obliden,
el passen a buscar
quan arriba el moment.
I digui'm una cosa,
tot i que és molt personal,
però miri,
jo li pregunto a vostè
com a pastisser
i com a consumidor
de cosa dolça,
com ha de ser en aquesta vida,
a mi m'estranya
que hi hagi algú al món
que no li agradi el dolç,
però en fi,
gustos per tot.
Sí, hi pot haver.
Chartres o cava?
Bueno, a veure,
el chartres té un moment adequat,
també fent braços de chartres, eh?
Com, braços de chartres?
Sí, braços de chartres,
i tant.
Bueno,
jo,
el meu,
després d'un bon dinaret,
el seu cafetó,
a darrere,
jo tinc que prendre'm
una copeta de chartres.
Això no m'ho pren ningú.
A casa meva
mai falta la copeta de chartres.
La copeta de chartres
que me la prenc
com s'ha de prendre.
No posar-te l'alba
cap dintre, no.
Jo l'assaborejo.
Passar per la llengua.
Vaig un golpet,
ara me l'assaborejo
per la boca,
me la trago
i tornem
i així.
És fantàstic.
El cava,
el cava,
doncs estupendo.
I pel pastís molt bé.
Pel pastís molt bé.
Ara,
avui tenim caves
que s'ha posat,
doncs,
no dic de moda,
però sí que
la gent s'hi verita,
el que vol és
el cava sec,
un cava brut,
que és fabulós,
però jo crec
que per el postre,
pel dolç,
hi va més bé
un cava
que sigui un semi,
que no sigui
ni tan sec
ni dolç.
I allò
doncs entra fabulós,
una copeta de cava
amb un pastís dolcet,
bueno,
és el cel.
amb una bona tertúlia
i després vinga
un altre cop al carrer,
no?
Sí,
és anar al cel,
això,
és com si estessis al cel.
És un bon plan,
eh?
Jo crec que això
d'organitzar la vida
als oients,
jo crec que els agradarà.
Digue'm una cosa,
ja que vostè,
doncs,
això del xartrés,
doncs,
diguem de què ho domina,
vostè és dels que
ho posa a la nevera?
Perquè aquí hi ha també
gustos diferents,
de tenir-los sempre a la nevera,
prendre el frasquet,
hi ha qui li posa gel.
Bueno,
cuidado,
tots aquests productes
que són,
com per exemple
la nata,
la crema,
tots tenen que tindre
un cuidado especialíssim.
La nata ha d'estar
en una temperatura
que arribi a baix zero,
perquè es mantengui bé.
Ara,
a l'hora de menjar
no té que estar a baix zero,
perquè llavors
el sabor de la nata
canvia,
o sigui que la nata
te l'has de menjar
molt freda,
però no gelada.
I la crema
l'has de menjar freda,
però tampoc gelada,
perquè així congeles la crema,
cristal·litza
i llavors
no té el sabor
que té que tindre.
tot és
que el pastisser,
el pastisser artesà,
aconselli el client
de la manera
que s'ho ha de menjar
i la manera
que ho ha de transportar,
perquè això també
és molt important,
perquè es pot donar
el cas
que un braç de gitano
surt de la pasteleria,
per dir alguna cosa,
un braç de gitano
de crema,
un pastís de Santa Tecla
de crema
surt de la pastisseria
i el poses al cotxe
en un lloc
que al cotxe
li toqui el sol,
aquell braç de gitano
es pot fer malbé,
es pot deteriorar.
O te'n vas a la Diada Castellera,
que sempre cau un sol.
Doncs és qüestió
que si hem d'anar a veure
els castells,
agafem el braç
o anem a buscar
el després dels castells
o anem primer
a portar la casa
i el posem a la nevera
i el mengem fresquet.
és la solució.
Jo ja m'he fet una mica
el plan,
m'imagino que els oients també.
L'ampolla de xartrés
vostè la té a la nevera
o fora de la nevera?
L'ampolla.
Jo no,
l'ampolla la tinc fora de la nevera.
Fora de la nevera.
I posa gel?
No perquè t'aigualeix el xartrés.
Antigament,
jo no sé si ho recordareu,
antigament el xartrés
s'avenia
amb dos boletes
d'un gel artificial.
Sí, sí, sí.
O sigui, posaves allò a gelar...
Que eren de plàstic
i portaven la igueta dins.
Sí, senyor.
Allò ho posaves a gelar,
posaves allò a dintre del xartrés
i el xartrés
no se n'entarava,
només se refredava
però res més.
Ara,
posar un glasó de gel
a dintre del xartrés
és un pecat mortal, això.
No me'n recordava jo
d'aquestes boletes.
Veu que allò era fresquet
però no s'aigualia a la beguda?
No s'aigualia, clar que sí.
Miri, podem recuperar aquesta cosa.
Ja per acabar, senyor González,
aquesta tarda comença la degustació.
A veure,
som tots persones civilitzades,
no cal dir-ho,
però no està de més recordar
tranquil·litat,
és una festa,
n'hi haurà per tothom.
Agafen el seu pastisset,
se'n van a menjar amb un amic
i ja està,
i deixin al lloc un altre.
Sí,
aquella cosa tranquil·la.
I si és que necessiten
dos reaccions
que tornin a passar la fila
i tornin a entrar
i tornaran a tindre una altra reacció.
Ara,
el que fa molt mal efecte
és que passis per la fila
amb dos o tres plats de pastissos
i fa molt mal efecte.
És lleig.
Però,
com a anècdota,
jo sí que us diré
que aquest dia,
aquesta tarda,
hi haurà molta gent malalta
i molta gent
que va amb cadira de rodes
i totes coses.
Sí,
perquè ve el marit
i diu
escolta'm,
doni'm dos pastissos
perquè tinc la dona allà
que estava amb una cadira de rodes
o que no es troba bé.
ja l'han fotuda.
Malament si han d'anar així.
Clar,
perquè és que així qui s'hi nega,
no?
A donar malalts.
A donar dos plats o tres.
Ai, senyor.
Bé,
sempre hi ha alguna excepcional,
la picaresca,
però en general
esperem que sigui el que ha de ser.
Una festa
en la que podrem tastar
fins a 4.500 racions
del braç de Santa Tecla.
Iniciativa...
I esperem
que l'any passat
part de l'Ajuntament
amb l'alcalde,
que no era alcalde
allà en aquells moments,
va estar present
a repartir pastissos de Santa Tecla.
però espero que en guany
també faran el mateix.
Que els donin un cop de mà,
no?
A donar-se un cop de mà,
no?
Que treballin
aquesta tarda.
Molt bé.
Senyor González,
un plaer com sempre.
Moltíssimes gràcies
i enhorabona a vostè
i la resta de companys.
Gràcies, igualment.
Adéu-siau, bon dia.