Saludem ja Jordi Ferrer, director de Cosetània Edicions.
Bon dia, Jordi.
Hola, bon dia.
Benvingut.
Que bé, ens retrobem...
Bé, ara ja per Sant Jordi, no, perquè heu d'anar pel món mundial,
afortunadament.
Tampoc és això.
Però sí que ens retrobem sovint i sempre per celebracions,
perquè aneu aconseguint fites una darrere l'altra.
Les darreres són, d'una banda,
el número 50 dels llibres de cuina de la col·lecció El Cullerot,
d'altra banda, els llibres de rutes de la col·lecció Azimut.
Van ser de les primeres publicacions d'Ecosetània?
Sí, perquè les dues col·leccions són de les primeres que vam treure.
Les dues són de l'any 97,
o sigui, tot plegat un any després que creixi l'editorial,
un és del mes de gener del 97 amb la cuina del Calçot
i l'altre és, crec que d'autobre, novembre, amb la muntanya al mar.
La Azimut ha corregut més,
perquè portem 100 números, la de cuina ha corregut molt,
però no tant com Azimut.
que porta unes 100 números, l'altre 50.
La vau encertant,
m'imagino que en aquesta vida no hi ha mai casualitats,
és a dir, no, no, quina sort, no, ni sort ni casualitats.
La vau encertant perquè era una època en què
els llibres de cuina sí que se'n publicaven,
però no s'ho vintejaven tant.
Vull dir que vosaltres ja teníeu una certa experiència,
hi ha un quants llibres publicats,
quan va obrir-se aquest boom de la cuina
i del món de la gastronomia en tots els àmbits
i també en el món editorial, o ser pioners.
Sí, sí.
De fet, existia llavors la col·lecció aquella de cuina
de la Mariona Quadrada que editava pel Mèdol.
Sí, sí, sí.
La Marana havia acabat de tancar la seva col·lecció de cuina
que dirigia Jaume Fabrega.
Aquells llibrets, quadradets, petitets,
amb tapadura de cartró, recordo.
I poca cosa més.
Sí, sí.
I poca cosa més, eh?
I per tant, una miqueta,
vam tindre la sort, o com vulguis.
A veure, la sort és una d'aquelles coses...
La sort no existeix.
Que et ve, o sigui, la sort et ve, però s'ha de buscar.
Si te la jugues pots tenir sort o no, però te l'has de jugar.
S'ha de buscar, o sigui, primer treballa
i després pot ser que tingui sort,
però si no treballes segur que no tindrà sort, no?
O sigui, aprenent d'una manera,
fins i tot la qüestió més estricta de sort, sort,
que és la loteria, has de fer un gest que és comprar el dècim, no?
Si no, és impossible que treguis.
Doncs en el món dels negocis,
doncs la sort existeix, evidentment, no?
Però la sort s'ha de buscar i s'ha de treballar.
I si tu treballes molt,
possiblement, doncs, tindràs més sort, no?
Aquest és una miqueta el tema.
Doncs vam encertar un nínxol,
que nosaltres, la veritat és que desconeixíem
que aquell nínxol existia, eh?
En el mateix cas que en el cas
de les guies d'excursions, eh?
Desconeixíem que existia.
Intuïem, eren coses que ens redaven
i que podien funcionar, no?
I en els dos casos,
són els dos encerts de l'editorial,
dels quals encara ara en vivim.
Clar, dins de l'editorial,
tant a Zimut com al Cullerot,
els noms que assignen els vostres llibres,
els autors, les autores,
són persones prou conegudes,
però en aquells primers exemplars,
jo us imagino allà a l'editorial,
dir, fem un llibre de cuina,
però de què?
Perquè la cuina és molt gran,
però en comencem,
vinga, com que som de valls,
tindrem de calçats,
va anar la cosa així, més o menys, o...?
No, va anar al revés,
hi havia aquest original fet,
hi havia aquest original fet
i els autors no sabien com treure-ho, no?
I nosaltres vam dir,
ostres, provem-ho, provem-ho, provem-ho, ja està.
I a partir d'aquí vam dir,
ostres, això ha funcionat,
anem a seguir amb altres tipologies de llibres, no?
Bé, els començaments de l'editorial,
això és molt passat, no?
Però jo recordo que tenia únicament
que rescans la mullera
per buscar autors,
mirar, a veure què és el que podia sortir, etcètera.
Recordo que a Parasimut,
que a Parasimut ara tenim un accés d'originals
amb una cua d'un any,
un any i mig, aproximadament,
però és així, n'hi ha molts.
Al començament,
per buscar originals,
i parlo de fa deu anys enrere,
començava a mirar a internet,
que internet estava molt a les beceroles,
qui tenia penjades rutes d'excursions, no?
I d'allà em van sortir algun títol.
Allà va sortir algun títol,
doncs, per exemple,
amb BTT per l'Anoia,
em van sortir
les excursions
als hostes comarcals de Catalunya,
d'allà em va sortir algun títol.
I algun títol d'allà
també va sortir
de la col·lecció de cuina.
Per exemple,
jo localitzo l'Aliana com a l'Ada
per una nota d'internet.
El tema del foie,
si no recordo malament,
és el llibre del foie.
Jo és que els vostres llibres de cuina
els conec i els utilitzo,
per això m'era molt familiar,
de la cuina del foie, és cert.
O sigui, que fa 10 anys
quan internet era a les baceroles
i ens va servir.
Aquí hi ha un nom
que cal destacar
i que a més estarà
en l'acte de celebració,
si parlem de les guies Azimut,
que és Josep Insa.
És un nom habitual
a les vostres guies d'excursionisme.
Va ser el primer llibre?
Va ser el primer.
Hem volgut expressament
que fes el número 100,
una miqueta per...
No per tancar en cercle,
perquè la col·lecció segueix,
però sí com una qüestió significativa.
Ell va ser el primer
amb el llibre de la muntanya al mar
i en té 5 o 6
de publicats
en el que és la col·lecció.
Per tant,
és un actor molt de cosetània.
No és que crida l'atenció,
però, per exemple,
saber la incidència
i la importància
no és només el nombre
d'exemplars
que heu aconseguit publicar,
sinó els que heu aconseguit publicar
i vendre,
i en aquest sentit,
tant d'una col·lecció com l'altra,
no sé quantes edicions
poden aportar determinats títols.
Per tant,
això és una evidència,
una dada absolutament objectiva
que sou la referència
en llibres de cuina
i en guies d'excursionisme,
ara per ara a Catalunya.
Sí, sí.
A veure,
en els dos casos
no hi ha cap altra col·lecció
amb tant nombre de títols.
En dos casos.
Jo diria
que costaria
trobar un territori d'Europa,
un territori d'Europa,
que arribi a tindre
en un territori petit
100 guies d'excursions diferents.
Jo diria
que costaria això.
Però és que els excursionistes
per metre quadrat
són molts en aquest país.
Suposo que aquí
és que Déu se l'expliques.
No, no, no la trobo.
Hem publicat molt,
això del territori.
Moltíssim.
I tenim encara llibres.
Dius,
ostres,
encara en poden sortir,
encara surten de propostes diferents.
És el que a vegades,
quan publiqueu
una nova guia a Azimut,
em dius,
a veure,
per les muntanyes de Prades,
n'hi ha més d'una
que va estar aquesta zona
i al Montsant.
I dius,
a veure,
què aportaran de nou?
Doncs ja aporten de nou.
Dius,
com és que aportin
d'aquest mateix territori?
Aquestes mirades tan diverses, no?
Ara en publiquem un,
sortirà,
començar més d'any,
avui estava donant
la vist i plau a la portada,
no?
Un d'excursions a peu
pel Vallès.
Pel Vallès
no hi ha
cap altre llibre publicat.
Hi ha zones del Vallès,
perquè, per exemple,
hi ha guies
de la Serra de Collsola
que tocan una part
del Vallès, no?
Hi ha llibres
del Montseny, no?
Però l'uniqueta
que fa tot el Vallès
com una unitat geogràfica
en què hi hagi
coses de tot arreu
no hi ha cap guia.
El proper llibre.
Hi ha hagut una evolució
en el format,
en el disseny,
en les guies d'Azimut?
Amb les dues col·leccions.
I el Cullerot,
d'un llibre,
doncs,
diguem-ne,
com a més pràctic
a un llibre,
ja dels últims
que heu presentat,
que ets amb Borrell,
García Pons
i Mariona...
Aquesta no és el Cullerot.
Aquesta és una altra col·lecció.
Aquesta no és el Cullerot.
Però bé,
també està en la línia
de llibres de cuina.
En el que és Cullerot
i Azimut,
hi ha hagut una evolució també.
El Cullerot ha canviat
tres vegades
el disseny de la portada
i Azimut una.
Azimut una
que vam canviar
l'any passat
i el Cullerot
porta tres vegades
canviats el disseny.
És curiós com
els dissenys
de les portades
canvien com les modes
i que costa
canviant les modes.
No n'hem de fer
cap qüestió d'això,
sinó que el producte
ha d'estar actualitzat al dia.
I en l'aventura
en llengua castellana,
quines són les temàtiques
per les quals
heu apostat
i més o menys
la cosa va bé?
Bueno,
aquestes mateixes línies?
El que més o menys
la cosa va bé
seria una...
una opinió optimista.
Si vols,
et faig la pregunta
d'una altra manera,
però crec que ens hem entès, no?
Sí.
Estem seguint
amb les mateixes línies,
amb llibre de cuina,
excursionisme
i llibres de natura.
Cada vegada més
estem publicant
també més llibres de natura.
Una miqueta nosaltres
intuïm
i és fàcil de veure això
que el món de l'excursionisme
que és un món
que ja ens coneix molt,
és un món molt proper
a totes les llibres de natura
i que per tant
aquesta clientela
que tenim ja
sòlida
al món del excursionisme
bé li podem plantejar
els llibres de natura, no?
Doncs en aquest sentit
doncs amb l'èctil
estem fent el mateix.
Has estat a Frankfurt,
lògicament,
com sempre,
com és habitual
cada any
s'ha de ser-hi
i a partir
de l'estat
de Frankfurt,
no sé si és a partir d'aquí
però això va fer pensar
encara més
la presència
del llibre digital
i això doncs
ha permès
o ha impulsat
que altres editorials
independents
com ara
Cosetània,
Bromera,
Bromera i Angla
doncs us constituï
com edi.cat
per introduir
el llibre digital
en català.
Una nova aventura.
Sí, sí, aquí
és veritat
que en un any
a Frankfurt
jo vaig notar
un canvi
gran respecte
a Frankfurt
de l'any passat
de la qüestió
del que és el llibre
electrònic
que és la qüestió
de l'ebook.
Fa un any
tots els editors
ho veiem
tot plegat
molt llunyà
i a més
hi havia
una activitud
fins i tot
a la defensiva
i aquest any
entre Frankfurt 2007
i Frankfurt 2008
ha servit
per canviar
el xip
dels editors.
De manera que es fa
una enquesta
en mil editors
de presents
a la feia de Frankfurt
i un 40%
dóna'm
l'opinió
que és molt
un 40%
que en 10 anys
el negoci
del llibre electrònic
superarà
el llibre
en format paper.
En 10 anys,
per tant,
és un període
de temps...
Per això ho veus
com una realitat
o ho veus
una mica profètic?
No, jo crec
que això serà
una realitat.
Entre altres coses,
ahir estava llegint
que no sé
quina empresa
era de...
Perquè als Estats Units
tot el que és
el llibre electrònic
ja fa temps
que fugien.
Exacte,
aquesta és la dada.
Amazon,
que estava anent
una part important
del llibre electrònic,
té un 15%
de factura
que li prové d'aquí.
Per tant,
diríem que
aquí hi ha
qüestions
interessants
en aquest sentit
i que nosaltres
hem d'estar al dia.
I hem d'estar al dia
per dues qüestions.
Primer,
nosaltres som editorials
petites
i en una situació
en aquest país,
Catalunya,
en què hi ha
un gran grup
que, doncs,
no monopolitza,
però sí que té
una concentració
molt gran
del mercat
i especialment
en el món
de la literatura.
Per nosaltres,
lluitar contra el gran...
que, a més,
estan molt immersos
en les noves tecnologies,
no hem d'oblidar
això també,
no?
Sí, sí,
només per lluitar...
Pensa que el gran
el dia que s'hi posi
s'hi posarà
molts mitjans,
mitjans que nosaltres
no tenim, no?
Nosaltres,
lluitar contra el gran
ho podem fer
de tres maneres.
Una,
ser estudis,
o si és una cosa
que estigui o no estigui,
jo no sé si en tinc
o no en tinc,
m'entens?
Per tant,
és una cosa
que no pots controlar.
Una altra
és avançar-te,
anticipar-te,
això sí que tu
pots controlar tu,
i l'altra és agrupar-te,
ajuntar-te, no?
D'aquestes tres,
dues les podem fer nosaltres
i és el que hem fet
en aquestes dues, no?
Anticipar-se,
o sigui,
treure un portal digital
abans que arribi
com la popularització
en botigues dels e-books,
cosa que es produirà
durant el 2009
amb tota seguretat,
i l'altra
és ajuntar-se
per poder ser,
doncs,
fer una aliança
horitzontal,
que en diem nosaltres,
per poder ser
doncs un grup un
que té més gran.
Això és situar
els primers
a la graella
de sortida,
en aquest sentit,
ja creu,
doncs,
un seràvit
al consumidor
d'aquest tipus
de producte.
Heu començat ja
a parlar,
a dissenyar
el que fareu,
el tipus de publicacions
que...
Sí, sí.
El tema està força
treballat
i força parlat,
no?
I el mes de gener,
febrer,
començarem
a poder
vendre llibres
en format digital.
Hem de dir
que les nostres esperances
de venda
del començament
són molt minces,
no?
Però serà,
perquè el que apretarem
és un posicionament
al mercat,
no?
De moment,
serem els tres segells
i anirem
posant
els nostres llibres,
de les nostres novetats,
amb la voluntat
de,
a poc a poc,
anar-hi
digitalitzant
tot el catàleg
i que es pugui trobar
tots els nostres catàlegs,
tots els nostres llibres,
no?
De les tres editorials
i que s'hi incorporin
en aquesta aventura
altres segells
independents
com nosaltres,
no?
Això ho comencem
a fer abans
d'aquest hivern,
no?
Però hem de pensar
que en aquest moment
un dels problemes
que ens trobem
és,
fins i tot,
definir
quin és
el...
quin és
el soft,
per dir-ho d'alguna manera,
estàndard
que s'imposarà,
no?
Sí, clar.
Una miqueta
tu recordaràs
la situació
en què es va trobar
el món del vídeo
en un moment determinat
al començament
en què hi havia
el sistema...
El PAL,
la VHS,
no?
I el VETA.
I el VETA.
I tothom deia
el VHS
no serà el que s'imposarà
perquè no...
Que hi haurà uns criteris
de qualitat
doncs deien que era un altre.
No som el millor,
el millor és el PAL,
no?
L'home em va parar.
Sobretot vas a parar.
I jo és el primer
que va desaparèixer.
Es va imposar l'UVHS,
no?
Doncs estem una miqueta
que serà d'aquestes d'allò.
Sembla,
sembla,
que aquest moment
serà el format EPUB
que serà el que nosaltres treballarem.
Però haureu de ser molt prudents
en aquest camí, no?
Però vol dir
que hem d'estar disposats
també a...
Potser,
en un curt period de temps
a canviar-ho.
Però està en aquest...
En aquest moment
està en aquesta discussió
fins i tot
està fins aquí, no?
Arribarà al mercat...
De fet,
per internet
tu ja podries comprar
uns llibres electrònics,
uns e-books, no?
No tenen res a veure
amb el que són
les pantalles d'ordinadors.
És un altre concepte.
També cal una campanya
per divulgar-ho
perquè tothom es pensa
que és posar-se
el PC davant
i anar llegint amb el teclat
i dius
no, per favor,
això és insuportable.
Això no és a veure.
Avui li comentàvem una.
Escolta,
una pantalla d'ordinador,
tu te'n vas a la platja
i és impossible
llegir la pantalla
perquè es reflexa.
Els e-books
pots llegir la platja tranquil·lament.
És el que se li diu
tinta electrònica, no?
Doncs els e-books,
Sony,
que és una de les empreses
que més he treballat
a un e-book
que és el Sony Reader,
ha començat a comercialitzar-lo
aquest mes d'octubre
a França
i al Reina Unit
de la Gran Bretanya.
El mes de març
començarà a Alemanya
amb un acord
extraordinari
fet pel...
Aquests alemanys
és que tot ho planificen
i per això
és un país
que ve, no?
Un acord extraordinari
perquè els e-books
de Sony Reader
només es podran comprar
a les llibreries.
Les llibreries,
la qual cosa...
Això té una transcendència
en molts sectors, eh?
Clar.
La qual cosa
el que fa
és reforçar
un sector
que li pot tocar
el rebre
en aquest sentit, no?
Aquí no sé com ho farem.
Aquí suposo que ho farem
desordenadament.
Com podrem, no?
Com tot.
Déu n'hi-go.
Però el que està clar
és que el 2009
arribaran al díbul de Sony, no?
I això és una miqueta
pot ser la popularització
d'aquest soft, no?
Que a poc a poc
ha d'anar...
I saps o intueixes
quin és el lector potencial
d'aquest tipus de format?
Sí.
El primer lector
és el que se li diuen
els nadius digitals, no?
O sigui, tu i jo,
però desgràcia
per l'edat que tenim,
que no és molt...
No, però ja som de paper.
Som de paper nosaltres.
Però nosaltres som
el que se li diu
immigrants digitals, no?
Són persones
que ens hem creat...
Nouvingudes.
Que ens hem creat el paper
i hem mirat
cap als nous formats, no?
Els nous formats electrònics
i ens hi hem acostumat, no?
Però...
Però som mirants digitals.
Per tant, diríem
que els nadius digitals
d'aquestes generacions
que han après
al mateix temps
a escriure en paper
que a escriure en ordinador
i que han après
al mateix temps
a llegir en paper
que a llegir en ordinador
són, diríem,
les generacions primeres
que han d'entrar
en aquest tipus de...
en aquest tipus de nou format.
Clar, entre altres coses
t'ho pregunto
perquè això condiciona també
el tipus de llibre
pel qual opteu
des d'edipuncat
a l'hora de publicar
aquests llibres.
digitals, no?
El que passa
és que els tipus de llibres
que nosaltres publicarem
seran llibres...
A veure si m'he explicat.
Seran llibres...
No és la rèplica
que feu ara en paper
però digital,
sinó que...
No, aquests seran llibres
conceptualment 1.0.
Són llibres
que ara tu tens en paper
i que acabaràs
tenint-los en digital.
Però el món...
Tot aquest món
canviarà molt més també.
I fins i tot
les noves tecnologies
ens obliguen
a un tipus
de producte diferent
i a un tipus
de lectura diferent.
els nanos joves,
els nanos digitals,
tenen una lectura
molt fragmentada.
Així que
entren en una web,
un blog,
van llegint
i salten cap a un altre
i tot això
es va fragmentant
completament, no?
Per tant,
la nova literatura
que s'ha de crear
serà una literatura diferent,
serà una literatura fragmentada
on el lector
ja hi ha intervarí, no?
Per tant,
tot això es n'hi ha canviant.
Ben bé,
ningú sap cap a on va,
però canviarà.
Però de moment,
vosaltres ja hi sou.
Crisi,
qui ha dit?
Crisi?
Com deia,
això era una cançó
de supertramp, no?
Em penso que sí,
de fa molts anys,
ara que parlaves
de fa molts anys.
Celebrareu
el mes de desembre
el 17,
si no m'equivoco,
el número 100
o el 14?
A l'11.
A l'11, això.
Va ser el 17 o el 14
que vau celebrar
la col·lecció
El Culleró.
Això està celebrat.
Ara queda celebrar
les guies d'excursionisme
i esperem celebrar
éxit en aquesta nova aventura
de Cosetània.
Jordi Ferrer,
com sempre,
un plaer parlar amb tu
i moltíssima sort
en aquesta nova aventura,
com dèiem.
Moltes gràcies,
ens hi trobarem junts.
I tant,
que sí,
amb el llibre
de paper sota el braç.
Molt bé.
Moltíssimes gràcies.