Ara són dos quarts de dotze del migdia,
nou minuts, a primícia que els avançava fa un moment
a Tarragona Ràdio, un nom propi, Mario Givanella,
fins ara jugador del Terrassa, és aquest mig centre
que finalment fitxa el Nasti, que el presentaran
en societat aquesta tarda, però Quim Pons ens ho acaba d'explicar
ara fa quatre o cinc minuts. Brindem, però nosaltres ja saben
que a l'hora de brindar, perquè apostem pel territori,
brindem amb vins de l'ADO Tarragona. Els hem tastat,
els anem coneixent cada setmana i creiem que val la pena
compartir això que no és una troballa, perquè són
amb vins i són productes que fa molts i molts anys
que són al territori, i si no que li diguin al nostre convidat
d'avui, és Josep Maria Saumell, és el responsable
de Vinya Genin. Josep Maria, bon dia. Hola, bon dia.
Molts anys, perquè de fet vosaltres sou una bodega
en principi, després en parlarem, familiar,
d'allò que entenem tradicional, no?
Sí, sí, correcte. En el millor sentit de la paraula.
Esteu ubicats a Rodonyà, al municipi de Rodonyà,
si no m'equivoco. Sí, estem perfectament
al mig, entre Valls i Vendrega.
Quant de temps fa que sou al món del vi?
El món del vi, indirectament,
doncs crec que tota la vida, no? El que passa
que en realitat hi ha un gran avisme
entre el món del raïm i el món del vi,
entre la viticultura i l'enologia,
en molts casos no sempre han anat
de braçet, podríem dir. Però en el vostre cas,
vosaltres produïu el raïm,
elaboreu i embotalleu el vi,
al propi lloc. Sí, sí, nosaltres som...
No, de fet, jo crec que aquí en aquest país
no s'està adonant o no s'ha adonat mai
la importància que, per exemple, la França
té el fet que en una ampolla puguis posar
produït, elaborat i embotellat
a la propietat. Això, a part de que
també és un símbol de garantia, no?
pel comprador. Però aquí, malauradament,
o sigui, això no és... No crec que
no és tant així. Sí que algú
busca aquest producte, però
no s'aprecia tant. Nosaltres som
productors, o sigui, som viticultors,
som elaboradors i pràcticament, i fins i tot,
des del van a mirar tot cas i bé.
I que des del punt de vista de l'etiquetatge,
diguem-ne que no és un plus això que feu vosaltres,
quan a França, per exemple, que hi ha dandes d'os,
a més a més, sí que ho és, no?
Jo entenc que això seria donar-li
un valor afegit al producte, però
aquí no funciona tan bé. També
nosaltres, com a novetat, portem dos anys
que som els primers embotelladors de Catalunya
que tenim un vi elaborat amb
reïm de producció integrada.
Què volia això? Traduïm pels ulls.
Producció integrada, per dir-ho
d'una forma molt ràpida, és una cosa semblant
a la producció ecològica, no? A Catalunya, com
en molts altres llocs, hi ha el Consell Català de Producció
Ecològica i el Consell Català de Producció Integrada.
No és més que produir d'acord
amb unes premisses, amb unes normes, vull dir
amb un llibre de control, amb unes
inspeccions de la pròpia del Consell aquest
de Producció Integrada. I
bé, finalment se suposa que el que s'obté és un
producte que incompleix uns requisits, que
un producte que es fan unes analítiques
i que té un certificat de garantia. Vull dir que
ara el consumidor vol dir que és un producte
que s'ha cuidat molt,
s'ha mimat molt, s'han evitat utilitzar determinats
tipus de pesticides i totes aquestes
coses, vull dir que avui comença una mica a exigir
el consumidor, no? Escolta, una cosa
ara que has parlat d'això. Aquesta font que
diuen que està afectant a determinades
vinyes, no a totes. Se us ha afectat a vosaltres
també? A veure, el Miu
diu que aquest any ha afectat més o menys a tothom,
el que passa és que es pot controlar perfectament.
Ara bé, també s'ha de tindre en compte
que venim d'uns dos o tres
anys, aquests dos o tres anys passats
pràcticament no havia plogut, es perdia
les collites eren curtes per mancar
d'aigua, per sequera, però això
en el viticultor pràcticament em sembla
que amb dues o tres campanyes quasi no havien fet cap
tractament, no? Clar, aquest any
amb dues o tres mesos hem hagut de fer més que amb
tres o tres anys junts.
No és cap problema, ha sigut
un problema, però una mica ja penso també
perquè estàvem una mica relaxats, potser.
I, a veure, val a dir també que
el món rural i la viticultura
també, vull dir, està en una
crisi molt greu. Llavors,
clar, al propi viticultor
crec que li falta una mica
d'il·lusió, vull dir, tot això
repercuteix en què, doncs, bé, el
potser s'ha aprofitat una mica aquest any, no?
Ja, ja, de totes maneres, això que dius del tema
rural, encara, però, hi ha
empreses familiars, com és el vostre cas,
que aposten per anar més enllà
i complementar el que és la producció
de via amb aquestes característiques, amb altres
activitats que tenen a veure amb el món rural
i activitats obertes a tothom. Ara em comentaves
que aposteu per la
no turisme, que altres territoris
d'aquí de les comarques de Tarragona ja fa temps
que estan fent, però aquí tampoc no n'hi ha
tants exemples.
Clar, recordem una vegada més que això ens agrada
dir-ho, que la Deo Tarragona
no té, doncs, territorialment no és el mateix
que administrativament. Deo Tarragona
és el camp, però també poden ser
localitats del Tarragonès o d'altres
parts del territori. Vosaltres sou a l'Alcà,
sou a Rodonyà, com hem dit abans, i aleshores
aposteu per oferir, doncs, no només
vi, sinó una miqueta de difusió
del que és el món rural des de diferents perspectives, no?
Bé, és que, a veure,
l'enoturisme, resumint, només
vol dir activitats
lligades amb el món del vi, no?
I, clar, activitats amb el món del vi
n'hi ha moltes. Vull dir, pensem
que el vi comença al camp,
el camp, vull dir, una vinya, vull dir, que es pot visitar,
vull dir, on el paisatge pot ser més o menys
bonic, pots gaudir d'una estona
passejant per les vinyes. Nosaltres això ho fem
a cavall, amb bicicleta,
fins i tot, darrerament, estem incorporant un bugui
per passejar per les vinyes, que, a veure, pot ser,
pot semblar una tonteria, però només es tracta
de cridar una mica l'atenció
d'aquest, d'un determinat
col·lectiu, doncs, de la societat
que li interessa el món del vi, que li agrada
i que, moltes vegades, gaudeixen d'una tarda
visitant unes vinyes,
parlant del tema, visitant el celler,
prenent una copa, i la
realitat és que els que fins ara
han participat acaben la jornada
i estan molt contents, no? S'ho passen bé.
que, al fi i al cap, és això el que busquem, no?
Vull dir, quan anem al cinema,
volem passar l'estona, ens volem distreure.
Doncs, si això ho aconsegueixes en l'entorn del vi
i, a més a més, després, quan el client
passa tota la bona tarda i així a sobre
et compro una caixa de vi, doncs, bueno,
tots contents, no? Una mica seria així, no?
A més, crida molt l'atenció el món del vi.
Sempre ha cridat l'atenció, però ara estem en un moment
que, com que, a més, hi ha determinats empresaris
que aposteu per obrir-se encara més
i això, deixar-nos anar a conèixer la vinya,
preguntar, saber més coses,
que van més enllà de la cata
o de beure la copa de vi,
doncs, això està agafant molta volada.
Potser el que fa falta és difusió, no?
Perquè la gent, quan ho sap,
li agrada fer aquest tipus d'activitats.
Sí, però jo crec que hi hem de creure una mica més
tots plegats, avui, en aquest món,
perquè sí que l'enoturisme funciona
o sembla que sigui una activitat
que es pot promoure, però no acaba de quallar,
almenys a casa nostra.
Vull dir, sí que llegeixes,
t'ho comentava abans, el tema del priorat
i altres llocs que el fenomen delenoturisme
ha agafat més fort.
Aquí, jo crec que estem perdent una mica el tren.
Vull dir, jo poc interès,
potser, és una cosa anecdòtica, no?
Vull dir, nosaltres ara a l'estiu,
com tots els cellers, suposo que reps visites
de gent que està estiu baixant per aquí a la costa
i algun dia es venen.
I clar, aquesta gent, moltes vegades,
i això que estem parlant de l'agost,
que fa molta calor,
a mitja tarda et demanen
que volen veure les vinyes,
que els fa il·lusió.
Això no et passa amb la gent d'aquí.
Potser perquè tots n'hem vist masses
o anem per la carretera que es veuen,
però allò d'anar a passejar per la vinya,
vull dir, de veure els ceps com són,
de preguntar-te coses,
hi ha més interès a vegades amb gent de fora
que potser el sentit és aquest,
que tampoc no viuen tant,
però bé,
hi ha molta gent aquí a Tarragona,
al capital,
que tampoc han vist un cep de prop mai.
Vull dir que això,
crec que l'hauríem de potenciar més,
aquest sector,
i a més a més,
home, la viticultura forma part de la nostra història,
vull dir, més de Tarragona,
avui dia de l'època romana,
la història, vull dir,
aquí fins i tot el meu avi era comerciant de vins,
i aquí a la plaça,
perdó,
al carrer Reial,
crec que es diu,
que es diu així,
que hi havia,
bueno,
cada porta era un magreixam de vins,
no?
I tot això...
I algun del Treboter també estava per la zona.
Exacte,
vull dir que aquesta activitat
quasi ha desaparegut del mapa,
no?
És ben cert.
De totes maneres,
no és el mateix veure la vinya des de la carretera
que trepitjar, eh?
Al terra,
és molt diferent.
Això és una realitat,
i a més a més,
és important perquè el món rural
és molt bonic.
Anar de visitar el món rural
és molt bonic,
i t'ho dic perquè també l'hem posat
amb això un petit hotel rural,
i la gent,
a veure,
el turisme rural és un turisme molt familiar,
molt social,
vull dir que fas amics,
que parles,
que preguntes...
I clar,
i te n'adones,
vull dir,
que el concepte que es té,
que és així,
que el món rural es viu molt bé.
Ara,
guanyar-te la vida en el món rural
és molt diferent.
I ara més encara.
I ara encara més,
o sigui,
ens ho estan posant molt difícil,
vull dir,
a veure,
per què nosaltres,
doncs,
possiblement,
si com a viticultors
ens guanyéssim bé la vida,
i estic dient guanyar-nos la vida,
no vull dir,
o sigui,
el que s'entén per guanyar-te la vida,
doncs,
possiblement,
no tindríem un celler
i un hotel rural
i una gran botiga,
perquè això,
en el fons,
també és,
per una petita empresa familiar,
és complexa,
fer-ne tot això,
no?
No,
clar.
però entenc una mica
que això és important
i que estem en uns moments
que el món rural
s'està destruint,
s'està degradant bastant.
O sigui,
primer,
perquè el senyor
qui és que si està guanyant la vida,
la manca d'interès
perquè la renda
no li surten els números,
o sigui,
això,
un any,
un any darrere un altre any.
Després,
perquè,
clar,
també,
això és important,
no vull dir,
però aquesta sensació
de pessimisme,
vull dir,
estar relant molt,
vull dir,
si no anem al tanto
ens trobarem
que d'aquí a 10 anys
tindrem polígones
escampats per tot arreu,
que en alguns llocs
potser és necessari,
però hauríem de ser conscients
que hem de preservar
almenys una part del món rural.
I, de fet,
és el que tu deies abans,
no crec que sigui només
responsabilitat vostra
que en teniu la vostra part
sinó una mica de tots,
perquè és un tòpic,
però és cert
que vosaltres esteu conservant
el territori,
també,
no?
Perquè esteu treballant la terra,
perquè sou allà,
i, clar,
si vosaltres llanceu la tovallola,
no sé,
no sé què passarà
amb tot això, no?
Home, a veure,
nosaltres conservem
el territori
per interès econòmic.
El conserveu
des del punt de vista
de la propietat,
però també el conserveu
des del punt de vista ambiental.
Clar,
no, no,
però vull dir,
a veure,
a partir d'aquí
hi haurà qui té un interès
o cuidarà més o menys
els temes ambientals,
qui això li tindrà un pes
dins la seva empresa
i hi haurà qui no tant.
Però, en definitiva,
vull dir,
es fa per un interès econòmic,
vull dir,
és un treball.
si això falla,
vull dir,
es trenca tot l'altre.
Parlem del vi?
Parlem del vi.
Parlem del vi.
A mi m'agrada molt
preguntar pels noms dels vins.
Per què, Janine,
d'on ve?
Janine és la meva filla.
Fixa't que hi ha vins
que són de comptes
que van conquerir
un territori una vegada,
perquè sempre preguntem
pel nom de la tida,
doncs la teva filla,
que ja deu tenir una edat o no?
Sí, teniu un anys.
T'ho dic perquè, clar,
ja el vi fa temps
que feu aquest vi
amb aquesta marca.
A veure,
l'explicació,
més o menys,
és que l'any
que vam plantar,
vam introduir pràcticament
a la nostra zona,
vam ser dels primers
que vam plantar
a varietats franceses,
com Cabernet Sauvignon i Marlott,
i la primera vinya
que vam plantar
de Cabernet,
bueno,
potser no la primera,
però una de les vinyes
que estem utilitzant
per fer aquest vi,
precisament es va plantar
l'any que va néixer ella.
Com són els vostres vins?
Feu blancs,
negres i rosats
i criant-se,
clar, no?
Sí,
si vols amb una pinzellada,
vull dir,
fem un blanc,
que és un xarelo varietal,
el xarelo és una gran varietat
de casa nostra,
li podríem dir
boi al xardone català,
utilitzant molt
com a vi,
va ser pel cava,
però com a vi,
o sigui,
així,
per consumir com a vi tranquil,
no estava massa explotat,
darrerament,
sí que hi ha alguns
que ambotellem,
però vam ser dels primers
que vam embotellar
un xarelo 100%,
és una varietat
amb què també
pot admetre una criança,
i nosaltres fem un blanc
sense criança
de xarelo,
varietal 100%,
després un rosat
de marlot 100%,
que el rosat continua
sent un vi demanat,
no?
El rosat
és un vi que
tradicionament
se l'havia fet
molt de mal
pel concepte,
vull dir,
els rosats actuals
des de fa uns anys
cap aquí
són negres
amb poc color,
són un vi
que és un altre,
no és fermentat
com un blanc,
no era allò,
és que abans
se li deia rosats
a claretes,
més a més,
no barreges
d'allò de blancs
i negres,
és clar,
molta gent allò
no té una mala premsa,
però els rosats actuals
jo crec que són uns vins
molt agradables
i que ara a l'estiu
és un vi perfectament apte
per consumir frasquet,
vull dir que
es pot recomanar.
Llavors està elaborat
amb marlot.
Després tenim
un negre jove,
que és un copatge
de marlot
i ull de llebre
i dintre la línia
del Criança
fem un reserva,
vull dir que avui
està una mica
en desús això
de Criança
i reserva almenys
per aquí,
però bé,
és un vi
que té uns 12 mesos
de fusta,
un barric
de robre francès
i americà
i és un vi
que aguanta
amb bastants
anys de criança,
Cabernet Sauvignon
i Marlot.
Com és de,
a veure,
fem aquella descripció.
Home,
és un vi
amb bastant de,
jo crec que amb molt de cos,
que són vins
per guardar molts anys,
que el consum també,
vull dir,
si el pots,
guarda't,
no té cap problema.
Intentem buscar
una línia,
doncs de,
a veure,
per sobre de tot
intentem que els vins
siguin agradables,
allò que sigui un vi amable,
no confondre,
a veure,
amable en el sentit
que sigui un vi
agradable de beure,
no oblidem que el vi
és una beguda
encara que diguem
que se'l pugui
qualificar com a aliment.
Si un vi
quan ens el prenem
no ens proveix
un cert plaer,
no ens agrada,
difícilment
ens el beurem,
potser triarem
una altra cosa
o un altre vi
o una altra beguda
que n'hi ha moltíssimes
per triar més de cara
a l'estiu.
Llavors,
hem de tenir en compte
que el vi
ha de tenir un cert plaer,
per dir-ho d'alguna manera,
ens ha d'agradar
consumir aquell vi.
Si no,
malament,
vull dir,
ho podem fer en un moment
en un acte social,
però ho dir,
no,
de fet,
el consum del vi
és un dels problemes
que tenim,
no a nivell nacional
i a nivell mundial.
Llavors,
nosaltres intentem buscar vins
que siguin fàcils de beure,
que siguin,
que agradin,
però vull dir,
que no et costi,
tot i que sigui
un reserva,
per exemple,
del 2002,
que pugui tindre
un any de criança amb fusta,
12, 14 mesos
i 3 o 4 anys
de reposa en ampolla,
és un vi que,
a més a més,
la gent al tasta
diu,
oh,
és que es veu molt bé.
Crec que és important,
vull dir,
que agradi veure el vi.
Que no és aquell vi
que se't queda
a la boca,
estona,
sinó que el tens una estoneta
i després el passes...
Sí,
però vull dir que
quan te'l veus
no hagi de fer un cop de conya.
Ja, ja, ja,
que sigui un vi amb cos,
però vull dir
que no sigui agressiu.
I on van a parar
els vostres vins?
On els veneu?
Els nostres vins,
doncs potser per això
una mica
tot aquest muntatge
que et deia,
crec que som una mica típics
perquè, de fet,
el 25%
de la nostra producció
la venem directament,
la venem al celler,
que això és molt important
a nivell econòmic,
evidentment,
és el que ens manté
l'economia del celler
perquè és que si no
el món de la distribució
és molt complex,
també.
O sigui,
a part d'aquest
d'un 25%
que anem a venda directa,
doncs tenim alguns clients
per aquí a la zona,
a Barcelona,
i exportem a Holanda,
Bèlgica i a Alemanya.
Déu-n'hi-do.
Doncs a obrir mercat.
Són un celler petitó,
però bé.
Petit, però bé,
teniu també
el vostre punt d'exportació.
Ja hem dit
que Vinya Janin
està a la comarca
de l'Alcà.
El terme municipal
de quina localitat
de la comarca de l'Alcà?
Aquesta és la pregunta
que plantegem
aquesta setmana
i la persona
que truqui al directe
del matí de Tarragona Ràdio,
el 977 24 47 67,
que com és habitual
ja ha trucat algú
perquè això va sempre
molt ràpid
i ens digui
en quin municipi
està Vinya Janin,
doncs podran anar
a visitar el celler
i de bèncer segur
que tindran un detall
amb aquesta persona.
Si vols posar-te
els auriculars,
si tens uns per queda,
i així sentiràs
aquesta persona
que ens ha trucat
que no sabem qui és.
Li preguntarem bon dia.
Bon dia.
amb qui parlem?
El David,
el David García.
Què tal, David?
Com anem?
Molt bé, treballant.
A tu t'agrada el vi?
A veure,
un petit...
M'agrada una miqueta gaseosa.
Amb gaseosa.
Doncs escolta,
algú de la família teva
l'agrada el vi sense gaseosa?
A mi la meva dona gaseosa.
Jo no sé si li donarem, eh?
Jo no sé si li donarem la visita.
Ens ho pensarem, eh, David?
Escolta,
a veure,
també és provat
i escolta,
mira,
aquest,
prova'l,
sense gaseosa
i a veure si t'agrada.
És que això del vi amb gaseosa,
d'entrada,
cadascú ha de veure
el que li agradi.
Això també.
Però si t'agrada el vi,
a veure,
mira,
saps què?
Primer dones la resposta correcta
i jo crec que una estoneta
visitant el celler
de Josep Maria Saumell
deixaràs de prendre
alguns vins,
sense gaseosa, eh?
On està situada
Viña Janin?
Estava al camp
entre Valls i el Vendrell.
I el municipi exacte?
Rodunyà.
Rodunyà.
Escolta,
fins i tot ens ho has situat
geogràficament al mapa.
Que gran és internet, eh?
No, no, no.
Estic treballant i escoltant.
Estic portant l'autobús
i escoltant tot.
Molt bé, David.
Doncs ja està bé.
Jo ja sé per què
el prenen amb gaseosa
rebaixadet,
perquè si és conductor d'autobús
s'ha d'entendre
que tampoc no pot portar
molta...
És possible.
David,
moltíssimes gràcies
tan amables,
deixa el teu telèfon
que es posarien en contacte amb tu
per saber quin és el dia més adient
perquè vagis a visitar
les bodegues de Viña Janin,
d'acord?
D'acord, moltes gràcies.
Gràcies a tu per trucar-nos.
Molt bon dia.
Sí, ja.
Adeu.
Partim d'aquesta base,
que cadascú ha de veure les coses
com li agradi i com no li agradi,
però el vi amb gaseosa,
si t'agrada el vi,
i perdona, David,
t'aprecien molt com ollent
de Tarragona Ràdio,
però, a veure,
gràcies a vosaltres
no es fa això, eh?
que la gent digui el vi amb gaseosa.
El vi amb gaseosa és una altra cosa,
no és vi, segurament, no?
A veure...
Penso que sí,
penso que sí,
però això,
jo ara diria,
jo crec que, a veure,
el vi amb gaseosa és matar el vi,
això d'entrada,
però bé,
la llibertat de cadascú.
Cadascú se l'ha de veure com vol.
I amb això,
a títol anecdòtic,
tenim un company,
el Penedès,
que és la olea de vins i caves,
que tinc bastanta amistat amb ell,
i aquell possiblement va ser
dels que ens va donar un cop de mà
per que engeguéssim a ser el tema del celler,
que tenia un cava i una contraetiqueta
que ve una mica el cas, no?
Que posava,
normalment a les contraetiquetes
es posa,
doncs mira,
aquest vi, aquest cava,
per acompanyar aquest menjar
i aquest plat,
i no sé què,
però que et posava
una cosa així,
més o menys, eh?
Com,
aquest cava el pots prendre
quan vulguis,
amb qui vulguis
i com vulguis.
Vull dir que,
resumint,
ho he resumit una mica, no?
Però,
entenem que el vi,
i com el cava,
vull dir,
que evidentment,
doncs,
gastronòmicament,
vull dir,
hi ha uns vins més indicats
que altres
per acompanyar determinats plats,
vull dir,
això ho entenem tots,
però és que,
també hem de pensar
que és una mica
allò que dèiem abans,
no?
El vi t'ha d'agradar
i, a veure,
doncs,
veu-te'l quan vulguis
i com vulguis.
L'important,
això sí,
que beguis un bon vi.
Molt bé.
Per quan espereu fer la barema?
Més o menys,
quines són les previsions?
Primer de setembre,
aquest any,
potser portem algun dia
de retard sobre l'any passat.
De tota manera,
és que aquests anys passats
ens havíem avançat moltíssim.
Clar,
és aquesta cosa.
Dura, eh?,
la barema.
Qui hagi baremà
ja sap el que és.
Sí, però...
No em diguis que no,
que és dura.
Pensa que abans
es feia la festa a la barema,
avui els pageros contents,
en donen l'arangà,
o sigui,
era com una festa a la barema
i en condicions
molt més dures que ara.
Ara,
quan arriba a la barema,
la major part
de les viticultores
em sembla que és un mal de cap.
Esperem que la cosa canviï,
eh?
Esperem.
I brindarem perquè canviï.
Molt bé.
En aquest cas,
i aquesta setmana
ho fem amb els vins
de Vinya Genin
a Rodonyà
i agraïm moltíssim
el seu responsable,
Josep Maria Saumel,
que ens hagi acompanyat avui
al matí de Tarragona Ràdio.
Bon dia, Josep Maria.
Gràcies.
Moltes gràcies a vosaltres.
Adéu-siau.
Gràcies.
Gràcies.