La una del migdia, gairebé nou minuts, permetin que m'aparti una mica el micròfon
perquè moltes vegades parlem duida, però ja ara vull parlar amb coneixement de causa.
No sé si saludar ja directament el nostre convidat, el Pep Pérez.
Pep, bon dia.
Hola, bon dia.
Ara hi haurà una miqueta de silenci perquè jo vaig a veure...
Aquí està, eh?
Ai, és diferent, eh?
Sí, és més suau, té un gust més afruitat.
Oh, que bona.
És més, diguéssim, de cara a l'estiu i aprendre allà al migdia.
Escolta, la gent que fa cervesa fa cervesa i punt, però vosaltres feu cervesa i punt i seguit
perquè davant de determinats esdeveniments aprofiteu l'havien entès
i creeu una nova cervesa que dona un toc diferent al que és la cervesa de la Rosita,
que és aquella cervesa que ens han de dir que és de copa, que és de beguda tranquil·la, relaxada, no?
Sí, una miqueta aprofitem les dates assenyalades de Tarragona, de les festes,
per poder treure alguna cosa diferent, perquè la gent vagi tastant i se vagi dient també la seva opinió,
si s'agrada, si no s'agrada, i poder agafar i ampliar tota la gamma de serveis que tenim.
Aquesta és la Rosita d'Ibori, recordo que per Sant Jordi, per cert, que sempre fa el mateix,
el Pep ens porta, a més, és un esforç, perquè ha portat un covell tot ple de gel,
amb cerveses, gots, perquè ho tastéssim, i a l'hora que mantenim aquesta conversa,
doncs puguem parlar amb propietat.
Home, perquè a valtros ja ho farem uns segons de canvi i m'inviteu sempre cap al migdia,
si m'invitéss el dematí no ho faria, però...
Que et penses que som tot durs?
Home, a veure, Pep, per favor, que ja ens coneixem fa uns quants mesos.
No, ara seriosament, a veure, la cervesa Rosita, jo recordo que per Sant Jordi
vau presentar aquella cervesa amb aroma rosa, la vam tastar,
a mi em va sorprendre d'allò més, perquè una cervesa que tingués aquest aroma de flors,
no l'havia, no sé si algú més la fa al món mundial, però jo no l'havia tastat mai,
i era una cervesa molt especial, molt particular.
Des de l'abril fins ara, jo m'imagino que, com que vosaltres sempre feu això,
perquè la gent us doni la vostra opinió,
quina ha estat l'opinió generalitzada?
A veure, el que és la cervesa amb aroma de petro del rosa,
el que s'han trobat és que s'han demanat molt, sobretot, de la zona centro,
de Madrid i Valladolid, sí, es veu que ha causat furor,
i s'han demanat que, a veure, quan traiem.
L'entro ja s'han dit que, bueno, com era una cosa molt particular de Tarragona
i de Sant Jordi, doncs que si no passa res per Sant Jordi,
ens faríem una altra tirada, però se va suspendre això,
perquè, com aneu veient, cada vegada que traiem alguna cosa,
traiem la cervesa amb una mica d'història, veritat, una mica no veritat,
una mica així, i aquesta la van treure a mi, això,
amb el redafons del dia Sant Jordi, la rosa i tot això,
i pensàvem que, bueno, que seria alguna cosa,
i en canvi, per la zona, ja dic, la zona centro, Madrid i Valladolid,
l'ha agafat amb molta gràcia i s'estan demanant.
Doncs mira que és curiós, i això tu ho saps millor que jo,
perquè no només elaboreu la cervesa, sinó que, lògicament,
la comercialitzeu i des de Tarragona, doncs, voleu que es conegui la rosita.
Però és curiós, però el tema de la cervesa, diguem-ne que geogràficament,
cada zona aposta per una marca determinada.
Si t'hi fixes, en determinades zones som d'una marca d'aquestes històriques,
a Catalunya som d'una altra,
i és curiós que a la zona centre els subtés,
a més que és una cervesa, la rosita en general, la mare, podríem dir,
una mica singular, no és la cervesa del tapeo, del bar,
la cervesa rapideta per treure's la set,
és un altre concepte de cervesa aquesta nostra.
Sí, és una miqueta el que n'antros ja de l'inici preteníem,
agafar un nitxo de mercat i no voler competir amb les marques.
Com deies tu bé, cada zona té la seva cervesa,
que si la Cruz Campos, la Miguel, que si...
però en canvi aquesta cervesa l'ha agafat amb carinyo.
Nosaltres ja, el del principi, teníem els nostres dubtes
que siguem, diguéssim, molt localistes a Tarragona,
quan anessin cap a fora tindríem algun altre problema,
no hem tingut cap problema,
i l'hem agafat amb molt de carinyo i s'estan demanant.
Clar, en el cas d'aquell amb gust amaroma de rosa,
que per cert, jo no et preguntaré el segret,
perquè això és cosa vostra, per què se li posa sent?
És un procés complicat, el de la cervesa, ja ho sé, però vaja.
És el mateix procediment que tenia la cervesa normal, el Rosita,
l'únic que es fa com una espècie d'infusió amb peters de rosa,
que és el que li acaba de donar aquest gust i aquest aroma.
I aquesta d'Ibori, d'on ve?
Perquè, clar, sigui veritat o mentida,
és bonic que acompanyi sempre una llegenda, una beguda,
com ara una cervesa en aquest cas, i que sigui tant un producte local.
Sí, aquesta va sortir una miqueta, aquesta és més, diguéssim,
que és el 92-93% de realitat.
Aquí una miqueta l'agafem de la nina famosa, la nina d'Ibori,
que és una de les nines més antiques.
Un símbol a Tarragona, de fet.
Un símbol aquí a Tarragona.
La pena és que és poc conegut fora,
aprofitarem ara amb aquesta història,
a veure si és més coneguda,
i aquí ampliem una miqueta el que hem dit abans,
la història una miqueta de com va aparèixer la nina,
de com la vam trobar, la trabacalera, una miqueta d'història.
Tenim la Rosita una mica arqueòloga, també, doncs.
Sí, també li fem fer aventures.
Una miqueta, doncs, arrel d'això, va néixer la d'Ibori.
Molt bé. I què diferencia la Rosita original, la d'Ibori?
A veure, aquesta l'hem volgut fer més, diguéssim, més suau.
Més de fruita, no? A mi em dona aquesta sensació.
Sí, perquè per donar-li,
al tindre dues barreges de malta, malta i blat,
per poder baixar-li el grau d'alcohol,
que són uns quatre,
per donar-li una miqueta més de, diguéssim, de cos,
i que es tingués alguna cosa més de gust,
vam fer amb toronja.
el suc de taronges i la pell i la pell,
el mateix que, diguéssim, vam fer amb la...
amb la infusió dels pètals de rosa, aquí de taronga.
Sí, diguéssim que en plan burro,
és com si una vegada ja està feta la...
la... la... la cervesa,
que ja està al most de començar a fer,
agafem una... una bossa grossa,
la fiquem allà i durant dues hores
l'estem fent que agafi la...
com l'infusió,
i agafi aquest gust i aquest és això.
de moment ja s'ha distribuït,
la gent l'ha pogut tastar?
De moment l'han distribuït,
i com... com volíem que també
se veiessin un bonic involucrats,
doncs vam fer la presentació,
que a què altres us estàvam invitats,
amb tots els distribuïdors de València,
de Madrid, de la Corunya,
i la tenim aquí a Tarragona,
encara que ell també el va fer molta gràcia,
que és el que també fa molta gràcia,
molta gràcia a la història,
i la van tastar i també la s'estan demanant,
i van dir que, bueno, que de moment
és ús exclusiu de Tarragona
i ara l'estem fent per poder suministrar també amb ells.
Home, però la voluntat per perpetuar la cervesa rossita
com una marca consolidada que es fa a Tarragona,
però que lògicament té voluntat d'anar més enllà,
haureu de deixar de ser tan exclusius
i tan només per la ciutat, només per la ciutat.
Ja sé que jo ja t'he dit moltes vegades
que quan tinc un capital invertiré.
Per tant, jo he de mirar pels meus interessos futurs.
No, a veure, estem ara,
això també és una premissa que és a l'OM,
ara per les festes del Cuber,
l'11 i el 12 d'octubre,
traiem una negra amb avellana.
Diguéssim que aquestes són les tres
que farem un i aquest en relació a Tarragona,
i a partir d'aquí anirem una miqueta
parlant amb els distributors de cada zona
a veure amb ells una miqueta el que deies tu,
per intentar deslocalitzar-los i anar a...
Però bueno, d'entrada hem de partir
de la mateixa manera que aquí van néixer.
Tarragona i el Cuber perquè diguéssim
és el poble que se va acollir
i a partir d'aquí han hagut de fer alguna cosa
perquè se'l van demanar per a les festes del Cuber.
Doncs a mi ja m'ha quedat al cap a això
que has dit una cervesa negra d'avellana,
lògicament tindrà més grau d'oció que aquesta.
Sí, tindrà més grau d'oció.
Bastant més perquè aquesta és molt suau.
Quatre graus?
Sí, quatre graus.
Una cervesa convencional
per a aquells que no són bevedors habitualment
que pot tenir?
Uns quatre i mi...
Per això que és molt suau,
aquella, doncs Déu-n'hi-do,
ja en parlarem quan arriba.
Et convidarem també cap al migdia
perquè portes unes mostres,
ja saps que no són persones interessades.
I això pot descomptar, que ja es veu.
I escolta, què és això de la xapa
que està signada per l'artista Javier Luja?
I això aprofitant també per les festes
i per promocionar una miqueta
perquè, a veure, dintre de la nostra possibilitat
també volem promocionar
i donar-se a conèixer tant a Tarragona
com al resto d'Espanya,
tot el que és vincular aquí a la zona de Tarragona.
Llavors hem fet una promoció
que per cada tres xapes
a l'establiment
ho sequi amb una cervesa gratis.
Així, doncs, mira,
fem una miqueta també de país
amb les xapes i amb les ampolles.
Ja està.
Joa Maria, deixa les xapes.
Amb les dues ampolles que ha obert
ja ha agafat el Joa Maria les xapes,
de veritat, eh?
És que...
Aquesta és la nostra canvina, eh?
Sembla que no cobrin a final de mes,
sempre van anar replegant
tot el que deixen els convidats.
És terrible.
Ai, de veritat.
I escolta una cosa,
aquestes festes
les podem demanar
a determinats establiments,
restaurants, bars...
Als mateixos llocs
on se sol trobar la rosita normal.
O sigui,
només que cali una rosita
i pot ser que el cambrer ens pregunti
la normal o la d'Ibori,
nosaltres, doncs...
Valtos demaneu el que vulgueu.
Si voleu prendre més d'una,
demaneu la d'Ibori
que és més suau
i si voleu...
Voleu més tranquil·litat
i solament una
i tranquil·lament
demaneu la de la rosita de sempre.
Es pot dir una cosa,
ja fa dos anys
que esteu en dansa?
Sí, dos anys, dos anys.
Dos anys?
Dos anys que és contínuament veient.
I dos anys que més,
jo recordo la primera vegada
quan va ser una...
No nosaltres,
tots els mitjans locals,
ens va cridar molt l'atenció.
A més,
és que quan hi ha iniciatives
de gent aquí al Teodontor,
fa molta il·lusió
que la gent tingui ganes de fer coses.
Tothom,
els mitjans que en definitiva
feien d'altaveu,
tothom us va acollir.
Doncs la veritat és que
amb molta il·lusió
si nosaltres de cervesa
no és que ja n'entenem gaire.
Bé,
entenem que ens hem jugat
tots la camisa
i que hem anat a buscar
un professional mestre cerveser
que ens ho faci i tal.
Tu pensaves que la cosa
aniria per aquest camí?
A veure,
n'antos de l'inici
la nostra intenció
era que ningués per aquest camí,
però és el que parlàvem
el primer dia.
Tant la mitjana d'advocació
com la premsa escrita,
la ràdio,
tot i això
es va acollir
amb molt de carinyo.
El que esperàvem
era un creixement
a poc a poc
i pogués anar sortint
poquet a poquet
de fora de Catalunya.
Ara estem veient
que les perspectives
se'n estan complint
i veiem també
que el que era
un de les tancats
aquí a Catalunya
s'ha anat obrint,
obrint,
perquè la banca
no coneixen
el rest de fora de Catalunya
i vas pagant
una mica de les novetades
que
ho deien al principi
que l'únic que s'havien fet
era jugar els quartos
i res més.
Anècdotes,
anècdotes
però el que et deia abans
de novetades,
de tindre que
del pressió corrent
canviar
canviar tota la història
en castellà
perquè, clar,
en català
la volien veure
la volien
sapiguem
però no en tenien
però els feia gràcia
canviar triptis,
canviar
el que són etiquetes,
la xapa
també s'han rebut
també enterats
que eren artistes
i gent d'aquí a Tarragona
també s'han escrit alguna
a veure si ell
podia fer la xapa
que van dir que
com d'entrada
a tothom li diem
que són pobret
si no s'ha de costar
si no ha de costar gaire
agafar un disseny
d'un artista
de fora de Catalunya
o de fora de Tarragona
no s'ha de fer problemes.
Pobrets però valents
perquè entrar
en un mercat
tan competitiu
i que està copsat
per les grans marques
com és la cervesa
doncs ha de ser molt valent
i s'ha de tenir
moltíssima il·lusió.
També és cert
que es pot jugar
amb la cosa
del factor diferencial
i de la delicatessen
d'aquesta particularitat
que té la russita
que escolta
és molt fineta
aquesta senyora
i és molt senyoreta.
Això sí.
Això és el que havíem parlat
al principi
que d'altres
el que no podíem
pretendre
és anar
a agafar
el cotó de mercat
a les grans cerveceres
perquè estaríem perduts
hem d'agafar
el nostre
apostar
per una
cervesa de qualitat
i hem d'agafar
un nitxo de mercat
de la gent
que vulgui
saborellar
un producte
sense tindre
que agafar
i anar
al copeu
normal i corrent.
Pep Pérez
és un dels promotors
de la cervesa
Rosita
Cerveses La Gardènia
que ha presentat
aquestes novetats
per les festes
de Santa Tecla.
Enhorabona
per aquesta iniciativa
constant
que teniu
gràcies per acompanyar-nos
et sembla que brindem
per Santa Tecla
els gots són de plàstic
però jo crec que
espera
mira
és que és un cavaller
jo mentre anava parlant
és que he anat bevent
i tenia allà el got buit
Pep
visca Santa Tecla
visca Santa Tecla
i visca la Rosita
gràcies
gràcies