Continuem endavant el matí de Tarragona Ràdio
i ho fem per tancar una secció, un espai que ens ha acompanyat
durant deu setmanes i que ens ha permès conèixer
amb profunditat, àmpliament, tots i cadascun dels cellers
escrits que formen part de la Deo Tarragona, dels vins
i els productes que s'elabora sota el paraigües
de la denominació d'origen Tarragona.
Avui tanquem aquesta secció amb el celler Serra de Llebreia,
unes instal·lacions que es troben a vora de Tibissa,
a la comarca, per tant, de la Ribera d'Ebre
i que geogràficament podríem dir que gairebé pels límits
pertanyen a aquesta zona de la Deo Tarragona.
Ens acompanya avui als estudis de Tarragona Ràdio
l'Andreu Sabaté, ell és el fill de qui va ser propietari
i fundador del celler Serra de Llebreia, del senyor Sabaté.
Andreu, què tal? Bon dia.
Hola, bon dia.
Gràcies per acompanyar-nos avui al matí de Tarragona Ràdio.
Primer que tot, ubiquem-nos geogràficament, esteu gairebé al límit,
ratllant el que seria la frontera entre Deo Tarragona i Deo Montsant.
Sí, efectivament, tenim la ubicació del celler i de la propietat de les vinyes
ubicat en una part del terme municipal de Tibissa.
I, bé, per situar-nos podria dir que és una punta que fa la Deo Tarragona
i està dintre de la comarca de la Ribera d'Ebre.
És una zona particular, en certa manera, perquè segurament un dels seus elements
més assecats és l'alçada, no?
Sí, efectivament, estem en una alçada entre 400 i 500 metres.
Està ubicada la propietat en una vall i, bé, tot això va sorgir del projecte
que va engegar el meu pare cap a l'any 1998.
Ell va tenir la idea d'anar adquirint unes propietats colindants,
les va adquirir fins a set propietaris,
i quan les va tenir totes juntes es va conformar una vall
i allà hi va posar, ja hi havia vinya,
i va adquirir més drets de vinya
i allà va decidir de tenir la propietat i de construir també el celler.
Un celler que, a més a més, són instal·lacions també força particulars
perquè són gairebé excavades de la mateixa muntanya
i això fins i tot li dona unes propietats especials.
Sí, és així.
El meu pare va tenir la idea de fer, en la part més fonda de la vall,
diguéssim, un forat a la paret de la muntanya
i ubicar dintre d'aquesta paret pràcticament les instal·lacions del celler.
I això li dona al celler en si unes propietats de temperatura i humitat
que són idònies per la conservació del vi.
De fet, fins i tot, abans ens comentava Microtancat
que segurament fa un palet més de fred del que convindria en moltes ocasions.
Sí, de fet, el problema, entre cometes, que podem tenir,
més sovint, és la falta de calor.
Perquè, clar, no hi ha més que una façana externa,
que és el que es veu des de fora,
i tot el que és d'estar dintre de la muntanya.
Inclús al meu pare se li va acudir la idea,
donat que inclús no tenim ni energia elèctrica.
No teniu ni energia elèctrica?
No, no.
Això és una opció personal?
Sí, sí, perquè, clar, a més a més que era bastant difícil fer-la arribar allà,
el meu pare ho va solventar amb un generador elèctric
que es fa funcionar amb el tractor.
Hi ha un tractor que té una cardan que està connectada a un generador elèctric.
i el que va tenir la idea va ser d'obtenir calor,
no a base d'electricitat, sinó a base d'una caldera que funciona amb llenya.
I el circuit de l'aigua, de l'aigua calenta,
per no sé quina propietat física ara mateix,
fa el circuit ella mateixa, l'aigua calenta.
sense necessitat de cap bomba que l'empenyi.
És curiós, vosaltres, en certa manera, necessiteu calor
i la majoria de cellers és al contrari,
perquè estàs trobant en mitja benema,
per exemple, a finals d'agost, principis de setembre,
encara fa molta calor a l'ambient,
i al contrari, molts cellers el que necessiten és fred.
Sí, efectivament és així.
Nosaltres, fins i tot, hem hagut de fer algun any,
agafar el most i treure'l al carrer,
literalment, perquè li doni el sol
i agafi una mica més de temperatura durant el dia.
Un projecte personal, un projecte familiar,
que es va posar en marxa ara fa 10 anys.
Quins vins, quins productes elaboreu?
Feu-nos en cinc cèntims, Andreu.
Sí, tot va començar amb un vi negre,
que el vam treure al mercat la primera anyada,
va ser la 2002.
El nostre vi negre, el diu Elisabet,
El nom el va decidir el meu pare,
bueno, tots junts, en honor al nom de la meva mare,
que el diu Elisabet.
Estava fàcil, eh?
Aquí no teniu alguna l'acció complicada.
Sí, sí.
I, doncs, la primera anyada ja, diguéssim,
vam participar en el que és la cata,
que es fa en el que es podria considerar
la guia oficial dels vins espanyols,
que és la guia penyín,
i ens van atorgar una puntuació de 89 sobre 100,
arribant, diguéssim, a ser la puntuació més alta
dintre dels vins negres de la DO Tarragona.
Això el primer any, ja?
Això ja el primer any.
El següent any, la següent anyada, la del 2003,
també va assolir la mateixa puntuació
i va tornar també a ser la més valorada
i hem anat traient anyades pràcticament cada any,
encara que el mercat ara mateix només tenim el 2002 i el 2003.
I l'any passat el meu pare va tenir la dèria
de voler fer un vi blanc,
es torna a dir Elisabet, Elisabet blanc,
i és un vi jove i també ha tingut molt bona resposta
per part de la crítica i, naturalment, dels consumidors.
I aquest vi blanc va començar fent-lo amb una reduïda quantitat
i aquest any nosaltres seguirem amb el blanc també.
Quines són les propietats, les característiques d'aquest vi?
Perquè abans comentàvem que les terres, les vinyes,
tenen unes propietats físiques segurament diferents
de les altres zones de la Déu Tarragona.
No sé si això pot marcar fins a cert punt
unes certes diferències amb altres vins més propers geogràficament.
Sí, és bastant peculiar, sobretot el terreny,
perquè al seu navall hi ha bastanta diferència
entre el que són els costers
i el que és el fons de la vall
en quant al tipus de terra.
De fet, el fons de la vall és bastant argilosa
i els costers són bastant calcàris.
I això li dona una varietat de terrenys
que fa que, segons quines varietats s'adaptin més bé
i segons quines altres s'adaptin menys bé,
depenent del tipus de terreny.
I, inclús, també, l'orientació de la vall
que està, podríem dir, orientada paral·lelament
a la que és la línia de la costa.
I, doncs, arriba a rebre la marinada del mar.
De fet, si es va a la part més elevada de la propietat,
es veu el mar.
I, inclús, pot arribar també a rebre
les bromes que es diuen del riu Ebre.
Té una situació molt...
Molt peculiar.
Molt peculiar, sí, sí.
El vi, en si, és d'una forta graduació.
De fet, estem parlant de 14 graus.
Doncs jo.
Sí.
I tant el blanc com el negre.
I, bé, les varietats que s'han utilitzat per al vi negre
són, bàsicament, el cavernet Sauvignon, el merlot i el cirà.
Amb quins àpats ens recomanaries prendre'ns aquesta Elisabet?
L'Elisabet negre jo el recomanaria per uns àpats ja de bastant pes,
en el sentit d'una carn de caça, per exemple.
Un dinar de diumenge.
Sí, sí.
Per entendre'ns, eh?
A part que tot s'ha de dir, també és el preu del vi,
no és un preu d'un vi estàndard, sinó que es situa en la gamma alta.
Quan ens pot costar una ampolla?
El preu de venda al celler és de 18 euros, pel negre, i 9 euros pel blanc.
No, ni d'home, 18 euros, més això.
Sí, ja.
S'han parlant ja d'un preu, no s'han parlant d'aquells centenes d'euros
que es paguen al priorat, però, vaja, per la Deu Tarragona
s'han parlant d'un preu considerable.
Aprofito la benentesa per dir que, per exemple, aquí a Tarragona
també es pot trobar el vi, a la botiga que hi ha a la plaça Jocín Verdaguer,
hi ha una petita botiga de venda de vins,
i allà el poden trobar sense cap problema.
Moltes vegades, quan al llarg d'aquestes setmanes
han passat els diferents responsables dels cellers,
he fet molta referència a la distribució.
els problemes per poder trobar els vins a les botigues
i, sobretot, els restaurants.
El vostre vi, ho hem comentat, és un cas segurament peculiar,
té unes característiques i uns moments i uns...
vaja, una circumstància especial per prendre's,
però creus que té avui en dia la representativitat que es mereix?
Home, penso que no la té, però també hauríem de parlar d'una deficient receptivitat
per part del conjunt dels consumidors,
en el sentit que es tira molt a buscar els vins emblemàtics
i no es busquen novetats i, a més a més, és molt més freqüent
que es busquen vins de zones externes abans que els propis de la Terra
quan la qualitat pot ser comparable.
Allò que ningú es profeta en la seva Terra, no?
Correcte, sí, sí.
Veu sortir... vaja, el celler es va impulsar fa 10 anys,
la primera anyada va sortir el 2002,
ens trobem ja en una època en què sembla que, sobretot,
en molts nivells es vivia un boom del vi,
veu sortir segurament en un moment molt complicat,
va ser complicat, precisament, en aquest sentit,
fer-vos un forat, amb tanta competència,
amb tants productes ja consolidats,
amb tants reportatges ja als mitjans de comunicació?
La veritat és que podem dir que el fet d'estar escrits a l'ADO Tarragona
ens ha reportat bastant avantatge,
en el sentit que els cellers petits han estat molt incentivats
per la direcció de l'ADO, no?
Especialment vull fer un esment a la secretària de l'ADO,
a l'Àngels Collado.
Li enviem una salutació també des d'aquí.
Sí, també de la meva part.
I, clar, hem tingut bastantes facilitats.
Això sí que ho hem de reconèixer.
Tot i, clar, era un moment de boom.
Aquest boom ja ha passat.
Sí, ho heu notat?
Sí, de fet, s'ha notat bastant.
En venda suposo que és molt fàcil notar-ho,
perquè els l'amoros canten,
però en l'ambient també,
en la gent del sector, ho heu notat?
Sí, sí, hi ha bastant desànim.
Inclús hi ha qui especula que, clar,
hi haurà un replegament en el sentit que
hi haurà, possiblement,
algun celler que, malauradament, haurà de plegar.
I per què creieu que és això,
que aquest boom no s'ha pogut mantenir?
La situació anterior havia estat fora del normal,
simplement no s'han sabut fer les coses,
la gent s'ha cansat a buscar un tipus de productes.
Què creus que ha pogut passar, Andreu?
La veritat és que no podria precisar
quina ha pogut ser la causa.
Potser ha sigut una mica de tot això que dius.
No ho sé.
Suposo que era un moment que hi havia capital,
podríem dir, disponible,
i es ve una manera de tenir una inversió rendible
i s'hi van abocar inversions en aquest sector, també.
En qualsevol cas, la vostra és una aposta
fins i tot gairebé de David contra Goliath, no?
En aquest sentit, segons celler petit,
elaboreu uns tipus de productes pocs,
molt específics, vull dir que en aquest sentit,
no sé si vosaltres gairebé esteu a primera fila de front.
Sí, la veritat és que ens costa més,
també per aquesta raó, per ser petits,
però nosaltres preferim ser petits
i mantenir la qualitat.
Bé, m'he deixat de dir que, per exemple,
la qualitat, una de les coses que el meu pare ja feia,
i seguirem fent,
és buscar una molt baixa producció per CEP,
en la qual el raïm que produeix és de més qualitat.
Per cert, ara que no sé si en sent l'Àngels Collados,
si en sent perfecte,
i si no també posa nota una mica la feina de la Deo Tarragona.
Què és el que s'està fent bé
i què és el que segurament caldria millorar?
Bé, jo crec que s'està fent bé,
en general, la promoció de la Deo Tarragona.
Potser podria apuntar,
que d'això també ho pensava el meu pare,
la possibilitat d'intentar fer com una espècie de fòrum
dirigit als professionals,
en el sentit que, per exemple,
si hi ha algun fòrum,
sempre s'organitza a Vilafranca,
que diguéssim que és com si diguéssim el centre de Catalunya...
La capital del sector a nivell català.
Exacte.
Llavors, no hi ha per què,
no hi hauria d'haver cap impediment.
Creus que tenim molts complexos, potser?
Escolta, en Xex, treure'ns una miqueta les pors de sobre
i, bueno, aquí a Tarragona potser no tenim el nom,
no tenim la fama,
però intentem fer les coses ben fetes.
Segurament encara no estem al nivell d'altres jocs,
però, escolta'm,
perdó, un cop de punt damunt de la taula.
Home, podria ser interessant,
perquè, a veure,
si els altres ho fan,
no tenim cap problema
perquè ho poguéssim fer en principi.
Després ja es veurien les dificultats que podríem tenir,
però almenys, no sé,
intentar,
intentar,
per la part aquesta de,
jo què sé,
per dir alguna cosa,
fer cursos,
però ja especialitzats per,
diguéssim,
per nosaltres,
pel sector.
Perquè, bé,
de cara al públic,
al gran públic,
jo trobo perfecta
la iniciativa aquesta
de la fira que es fa.
A la Rambla.
A la Rambla.
Ho trobo molt bé.
D'aquí uns instants
obrirem línies telefòniques,
obrirem el 977 24 47 67,
en joc, ja ho saben,
un obsequi,
un parell d'aquestes ampolles,
aquesta Elisabet,
i també una visita
en el celler.
Algun ollent de Tarragona Ràdio
tindrà l'oportunitat
de visitar el celler
de manera completa,
però tota la resta de ciutadans,
tota la gent que ens apropem al celler,
què hi podríem trobar, Andreu?
Doncs,
la visita al celler
jo crec que podria
valdre la pena
en el sentit
que es veuria
tot això
que he explicat.
Una vall
que està
al mig
de la Garriga,
pràcticament,
perquè
està envoltada
de Garriga
sense
sense
conrear
i
llavors,
doncs,
hi ha les diferents parts
de la vall,
es pot
veure des d'una punta
més elevada
de la vall,
ja l'he dit abans,
al mar,
però inclús
es poden veure,
el meu pare,
no sé quants pobles
deia que es veien
del Priorat,
perquè
l'estat elevat
doncs es veu
bastant
lluny.
I
doncs,
després hi ha
també
la visita
a la instal·lació
del celler,
que ja he dit
que té la curiositat
que de fora
es veu una façana
amb una porta gran
i dins
entres
fins a 30 metres
de fondo
i,
bueno,
i naturalment
el tas
dels vins.
Ja per acabar
Andreu,
en guany
aquest estiu
malauradament
el fundador,
el pare
de l'Andreu,
el promotor
del celler
de Serraia
va perdre la vida
en un accident,
tot i això
els fills
i la gent
que ja ho esteu
col·laborant,
que ja esteu treballant
teniu clar
que voleu tirar endavant,
que porteu 10 anys
d'empresa
i que val la pena
continuar el projecte.
Sí, sí,
aquesta és la nostra
intenció
i així ho farem
més que res
també
amb memòria seva.
Doncs així ho deixem.
Andreu Sabater,
gràcies per acompanyar-nos
avui al matí
de Tarragona Radio
i per tant
que de fet
aquesta secció
sobre la denominació
d'origen
Tarragona
surt
amb aquesta
iniciativa,
amb aquest èxit
i si us sembla
fem una pausa
per la publicitat
i d'aquí uns instants
fem aquest concurs.
Formularem
una pregunta
sobre aquesta entrevista
que acabem de mantenir
i vaja,
ja saben,
els demanem fidelitat.
si han estat atents
de ben segur que
no fallaran la pregunta.
Fins ara.