Dos quarts d'onze del matí, quatre minuts, la Rambla de Tarragona cada cop està més atapeïda, si això és possible.
No és que costi caminar, eh? Hi ha bon ambient.
Ara, no m'estranyaria que d'aquí un parell d'hores, com passa habitualment,
la veritat és que et moguis una mica el ritme que et va marcant la gent.
Allò, aquella dita castellana que diu, no vull que me lleven.
Saludem els següents convidats del matí de Tarragona Ràdio.
Joan Cavaller, bon dia.
Hola, bon dia.
Com hem païsat el tema del premi, de teatre, tot això, en vam parlar l'altre dia.
En vam parlar, sí. Bé, bé, bé.
Va anar molt bé, sí.
De fet, estem posats ja en la producció de l'obra, per tant, ja...
Sí, perquè vas dir que, home, sí, però encara no podem parlar fins que no estigui la cosa més formalitzada.
No, però va ràpid, va més ràpid del que em pensava.
Què dius ara?
Sí.
No es pot avançar res.
No, no, no.
Bé, no, no, saps que som molt respectuosos, però que ho seguirem de prop,
perquè tenim molt d'interès de veure estrenar la teva obra d'aquest premi de la Generalitat de 14 d'abril de teatre,
i que bé, que en parlàvem l'altre dia, i amb el Joan vam dir, escolta, el que no podem fer és deixar passar l'oportunitat de parlar amb tu el dia de Sant Jordi.
Anava a dir d'un llibre, però, de fet, als últims temps s'han publicat diferents llibres teus.
Nosaltres tenim aquí damunt la taula, perquè era difícil portar-los tots, el Crema Troia a Tarragona, que si et sembla ara en parlarem.
Molt bé.
Quan saludem la Maria Bargalló, és vicerrectora d'Estudiants i Comunitat Universitària de la URB.
Volem comentar una miqueta, o molt, el que convingui, el catàleg de novetats que presenten les publicacions de la universitat.
Maria, bon dia.
Hola, bon dia.
Tenim el catàleg, però és que la Maria ens ha portat un llibre.
Avui és això com les pastisseries, eh?
Que t'ho menjaries tot i saps que et pots empatxar.
Per tant, anirem mesurant una miqueta l'entusiasme, però la veritat és que ens ha portat l'auca del senyor Esteve, dibuixos i rodolins.
Jo aquest no l'havia vist encara, Maria.
Perquè és ben nou.
És que és una joia, eh?
Acaba de sortir.
Com sorgeix? En quin moment comenceu a plantejar-vos des de la Universitat Rovira i Virgiliudi?
Perquè no és un fenomen tan recent.
Fer publicacions de forma periòdica i, sobretot, obrir-vos a territoris que van més enllà de la publicació acadèmica estricta.
Doncs, de fet, ja fa ben bé quatre anys que ens hi hem posat, diguem-ne, seriosament.
No vol dir que abans no hi haguessin llibres, els nostres professors són sempre gent inquieta i, per tant, havien començat a publicar,
però ens feia il·lusió tenir un segell propi.
I en aquest segell propi el que vam fer és buscar la complicitat, l'aliança amb dues editorials que van voler jugar amb nosaltres a crear aquest segell propi,
que són Cosetà i Aérola, dues editorials del territori, per tant, implicats en allò que també a nosaltres ens interessa,
que és fer país de prop i, al mateix temps, a partir d'aquí poder donar sortida al que es publica o que es vol publicar des de la universitat
i a totes aquelles altres coses que pertanyen al món del coneixement, de la divulgació, de la docència,
tot allò en què la universitat, si fa o no fa, en mesures diferents s'hi pot veure implicada.
Clar, jo ara estic repassant el catàleg, en el que és l'àmbit estrictament acadèmic,
jo veig que hi ha un interès, però no només pel que és l'alumnat o els professionals aquí de la ciutat de Tarragona,
sinó que jo m'imagino que la voluntat és que tot allò que treballeu en investigació o en recerca a la universitat
tingui ressò a través d'aquesta publicació i que altres estudiants a altres universitats d'arreu d'Europa o del món puguin tenir-hi accés.
Aquesta és bàsicament la funció de les publicacions.
Moltes vegades, si no ho donem a conèixer, sembla talment que no hi ha prou ressò de l'activitat que es fa.
A través de les publicacions és una manera idònia, com perquè arribi no només al territori,
sinó en el sentit veritable d'universitat, d'universalitat, a tots aquells que puguin estar interessats
en els camps que conerem des de la universitat o els que estem interessats.
I ha bastat totes les disciplines acadèmiques, perquè veiem llibres de l'àrea d'enginyeria, d'antropologia, d'arte, de filologia...
Tots els àmbits, més tots aquells que des de com a institució també hi estem implicats,
com per exemple el pla d'igualtat, que hem de treure un llibre que té a veure amb el pla d'igualtat
que estem fent des de la universitat i que suposa una anàlisi de la situació
i al mateix temps un conjunt d'estratègies per a millorar aquesta situació dins de la pròpia institució
i que pot servir millor també com a model a altres institucions que també estiguin preocupades per aquest fet.
Una mica més enllà, si m'equivoco, tu em rectifiques, perquè l'altre dia parlàvem abastament
d'aquest magnífic llibre sobre els castells, dels xiquets de Tarragona i la pròpia universitat.
Entra dins d'aquesta línia o, diguem-ne, és com una cosa una mica més a banda de treballar amb entitats ciutadanes?
Hi ha, diguem-ne, el CGEll URB pretén, diguem-ne, seguir una línia més o menys coherent en aquests aspectes,
però això no impedeix, de cap de les maneres, tot el contrari, que els nostres professors col·laborin,
o els nostres estudiants, i doncs també fan recerca en els diferents aspectes,
col·laborin amb altres entitats que estan decidides a treure un llibre,
o bé participant fent el llibre, o bé fent coedició o col·laboració amb les edicions a la universitat.
Per tant, hi pot haver diverses modalitats.
No volem pas que, diguem-ne, només el CGEll sigui la via única de difusió,
sinó que si hi ha altres oportunitats, hi ha altres, diguem-ne, inquietuds,
en què alguna institució del territori o de fora del territori tingui interès per publicar alguna qüestió,
nosaltres hi col·laborarem sense necessitat que això lligui al CGEll únic de publicació en subrer bé, no?
Tenint en compte que treballeu amb dues editorials, expertes, veteranes,
que tenen una infraestructura des de l'edició fins a la distribució.
La distribució dels llibres de la URB també es fa de manera convencional,
si em permets aquesta paraula, i es pot trobar a les llibreries.
Exacte, aquest és l'únic lloc, perquè nosaltres tenim una pàgina web on fem difusió,
però el lloc de compra és sempre a les llibreries.
Nosaltres amb això hem fet també un acord amb els llibreters,
per tal que difonguin el més possible les nostres edicions,
i, per tant, a partir d'aquí no hi ha cap més altre lloc que les llibreries habituals.
El Joan Caballé té una llarga experiència com a escriptor, com a autor,
i coneix el món editorial molt de prop.
Ens faltava aquí a Tarragona tenir un CGEll de la universitat, no, Joan?
Perdona?
Sí, tenim aquí com una megafonia.
Crec que amb la teva experiència en el món del llibre,
potser ens faltava tenir aquest CGEll de la universitat.
Sí, evidentment, evidentment.
Les publicacions universitàries sempre són una marca important allà on hi ha universitat,
que sobretot acull tot el que gira al voltant de la recerca,
de la investigació, del món acadèmic, però que pot anar molt més enllà.
Sobretot tenint en compte que hi ha coses que,
si no fos per l'existència d'una institució com la universitat,
no podrien sortir.
Podeu intervenir quan vulgueu, eh?
No, no, no, bueno, és que, en definitiva, diguem-ne,
és molt difícil fer negoci amb aquest tipus de publicacions.
Evidentment, aquesta no és la finalitat i, per tant,
hi ha d'haver una inversió de mitjans i, evidentment,
de recursos materials com perquè tot això funcioni, no?
A part d'aquí, les altres fites, doncs, són més, diguem-ne,
per estar dintre del món perquè no podem publicar
i no estar dins dels circuits.
I pensàvem que aquest era el millor circuit per poder estar, no?
Però, a banda d'això, està clar que és una altra filosofia
en què no pretenem ni molt menys ser best-sellers.
Això fora de la nostra fita, no?
Però és l'altra fita, és divulgar, fer...
Hi ha una comissió que estudia si això es publica, això no?
Sí, tenim una comissió de publicacions
en què tenim representació de les diferents àrees acadèmiques.
arriben allí les propostes de publicacions.
Hi ha un contrast de les primeres, diguem-ne, sensacions
del que es recull amb avaluadors externs,
perquè la idea és també que el segell sigui de qualitat
i a partir d'aquí, doncs, funciona com a qualsevol altre editorial
en què es recull en allò que veritablement es pensa que s'ha de publicar, no?
Bon dia, Mariona Quadrada, benvinguda.
Moltíssimes gràcies per venir des de la capital del Baix Camp
i estem encantats de tenir una Reusenca.
Ja en som dos.
De veritat, eh?
Encantats de la vida perquè la Mariona sap que l'apreciem molt
i a la seva ciutat també, eh?
Un problema és conèntoms i aparcar.
S'aparcar millor a Reus?
No, no, no.
Doncs ja està, mira, ja tenim una cosa en comú, eh?
Les dues ciutats.
No hi ha competitivitat.
En parlem de seguida, deixem que respiri la Mariona.
Heu obert el llibre de Crema Troia a Tarragona, a l'Atsar.
Bé, a l'Atsar no he estat mirant, però més o menys a l'Atsar.
M'ha fet gràcia perquè he llegit aquí un text molt breu, anònim, que diu
Tarragona, l'Avribona, Constantí, l'Obonfadrib i la seca l'encremada
i els d'arreus volen fugir.
Sembla una tornada a una canció dels pets, però no ho és.
No, no, no, és que els pets ve d'aquí.
Es van inspirar aquí?
Clar.
Tot lliga, eh?
Tot lliga, eh?
Déu-n'hi-do.
Escolta, Joan, aquest Sant Jordi, si anem a algunes de les parades de llibres,
veiem més d'un llibre teu, eh?
Sí.
Ja has fet la miradeta.
Quins llibres tens, aquest Sant Jordi?
Suposo que la majoria de llibreters deuran tenir els últims, no?
Dic els últims, perquè Déu-n'hi-do.
L'últim, l'últim, el més fresc, que és L'Eva i el Bosc,
que és una novel·la juvenil que ha publicat Cruïlla.
Fent marxa enrere, hi ha aquest que tens tu, Crema Troia a Tarragona,
que és una antologia de versos sobre la ciutat de Tarragona,
des de l'època dels romans fins a l'actualitat,
i més o menys amb totes les llengües a les quals ja he pogut arribar,
a Europa Occidental, bàsicament.
I després hi ha una altra novel·la que es diu Contemplant el monstre,
d'angle editorial.
Crema Troia a Tarragona, no ho he dit, és d'Arola.
I abans d'això, Tarragona escrita,
que és un assaig il·lustrat sobre la visió que els escriptors han donat de la ciutat.
És un llibre preciós com a llibre també, té un format aquest últim.
Sí, és un llibre d'aquests de regal, de l'Umberg editorial.
La novel·la que esmentaves, Contemplant el monstre,
jo diria que és de les que et desmarques més de la teva narrativa anterior.
O no? A mi m'ho sembla. És personal, eh?
Tot el que ha sortit ara és un desmarcament de coses anteriors.
Has fet un canvi important com a escriptor, no?
Bé, he estat un temps sense publicar, perquè estava pensant.
Això no ho fa gaire, però penso i després faig.
Generalment el que fem és fer i després ens ho pensem i diem,
ala, per què no m'ho havia pensat abans?
Es nota que hi ha darrere una meditació àmplia,
perquè has sortit ara novament amb tota una sèrie de llibres
que estan en diferents àmbits en els que et mous.
La investigació, que no ha deixat de ser llibre com Crema, Troia, Tarragona,
la novel·la... En fi, que hi ha un canvi importantíssim, eh?
T'ho deuen... T'ho deuen dir la família i els amics també, això, no?
La feina literària és molt lenta i tenim aquesta sort
que no necessàriament hem de treballar per demà, si volem.
Evidentment també podem rebre encàrrecs i aleshores treballar en calendari.
Però jo estava una mica cansat d'això
i aleshores em vaig decidir prendre les coses amb més calma.
i si ara surten per casualitat quatre o cinc coses alhora
és per casualitat purament,
perquè són coses fetes al llarg d'aquests anys també.
L'altre dia, quan em preguntava sobre l'obra de teatre aquesta,
et vaig dir, això és de l'estiu passat, no, de l'altre.
Doncs em vaig equivocar.
Quan vaig arribar a casa i m'ho vaig mirar, és de l'altre encara, de l'anterior.
Tres estius han de comptar.
Tres estius, sí.
A veure, no hi ha dubte, els que estem aquí a la taula,
que ens coneixem fa un quant temps,
no som els mateixos de fa vint anys.
Ah, no.
Estem més guapes, Mariona, això sí.
Molt més, però no sembla...
Això incomparablement.
Les mateixes.
Per tant, és lògic que hi hagi aquesta evolució,
però és molt valent, crec jo,
o molt agosarat en un sentit positiu,
de dir, bé, des del punt de vista com a creador,
també vull fer un canvi, no,
i ensenyar que tinc moltes coses més
a fer i a mostrar com a creador literari.
Bàsicament es tracta...
O no ho ets el que tu planteges tant, fas i ja està.
No, no, jo penso molt.
Sí?
Jo em dedico molt a replantejar-me i a qüestionar-me
les coses que faig.
Hi ha qui no ho fa i no passa res, però...
Tu ets del diàleg interior constant.
Estic insatisfet sempre.
Segurament que, vaja,
ara el que diré potser no ho hauria de dir,
però el que ara ha sortit publicat,
d'aquí un any ja diré que no sé què
i que he de cremar una altra etapa.
Això és bo, no?
Suposo.
Jo crec que és bo.
Sí, jo crec que sí.
La insatisfacció de la qual parla ella
és la que dona lloc i origen
a poder continuar creant, no?
Si no, ens estancaríem.
Que en això de la cuina també?
Perquè diuen que està tot inventat, a la cuina.
Són disciplines diferents.
El que passa és que jo aquests dies
estic més per la literatura que per la cuina.
Sí?
Sí.
Fins i tot m'he agafat la setmana així una mica lliure
per, potser va en contra meva i de les publicacions,
però com que a mi m'agrada molt la literatura
i llegir i escriure i tot.
De fet, la teva formació tirava més cap a la literatura
que no pas cap a la cuina, en principi.
Sí, el que passa és que sempre va anar junts,
sempre ha anat tot una mica barrejat.
Bueno, alimentar el cos i l'esperit.
Exacte.
És aquest binòmic que és fantàstic.
Sí, sí.
Però un dels llibres, un dels últims,
és d'una col·lecció que ja és el segon llibre
amb Borrell-Garcia Pons com a fotògraf.
Com sempre.
Com sempre.
Som una parella, de fet.
Jo diria que sou un tàndem indivisible
quan parlem d'aquests llibres.
Les amanides, la frescor de la terra.
Ja el títol et fa venir sal i vera, no?
Bueno, mira, a mi m'agrada no fer un...
Si puc, no fer un llibre de cuina sec,
sinó il·luminar-lo una miqueta també
amb alguna paraula que faci referència a sensacions
i a sentiments i així.
I com que les amanides venen exactament de la terra,
clar, que com que barregem tanta cosa,
també hi ha elements que provenen del mar, etcètera,
però en principi, doncs no sé.
I sempre, a mi, potser m'aboca una mica allò
del cruixit de l'enciam, no?
Que és aquella sensació tan fresca.
I que surt aquella aigua, no?
Sí.
I és clar, i anuncia l'estiu.
No l'enciam de bossa, que sembla que l'hagin planxat, eh?
Que s'ha tallat.
No, no.
El castalla, sí.
El castalla i fa cronch.
Quan ho fas a la fusta, no la fusta PVC,
que diuen que la fusta no és bo.
No, no, la fusta ja està descartada.
Ja fora d'això, que té molts germens o no sé què més.
Jo no sé quants llibres deus tenir publicats de cuina.
És que no me'n recordo.
Jo tampoc, però en tens molts,
perquè jo conec des del primer, que era un recull del Reus Diari.
Aquest que et vaig ensenyar, que estava tot tacat d'oli,
te'n recordes?
Gairebé cinquanta, no ho sé, molts.
Per això t'ho dic que quan tu vas començar a publicar llibres de cuina,
no hi havia el boom de llibres de cuina que fa de deu anys cap aquí.
Era l'inici.
Era l'inici.
Sí, perquè va ser quan una mica el canvi també polític i tot,
de passar de dictadura, democràcia,
va fer ressorgir d'entrada la cuina casolana, no?
La cuina tradicional i tal.
I va ser quan se va començar a publicar
i anar potser també reeditant llibres antics,
però també a sortir-ne de nous.
Crec que va ser...
El que passa és que van ser els orígens,
però mai coincidi en aquest moment.
però no n'hi havia gaires, eh?
No n'hi havia gaires.
No, no, això és veritat.
I has anat aguantant, i no només aguantant,
sinó que has anat evolucionant.
No només en quant a la teva tasca d'anar investigant en el món de la cuina,
sinó també en el que és el resultat final del llibre,
cada cop fent-ho més sofisticat
i afegint-hi més elements que puguin ser d'ajuda a la gent,
perquè tu, per molt bonics que facis els llibres bé i la teva editorial,
tu el que vols és que la gent els utilitzi.
Sí, esclar.
Bé, és això, és una evolució també,
dintre del meu camp i també de vegades les coses se fan
gràcies a trobar persones també que et vagin manant cap a altres punts.
el fet de trobar un editorial que hagi volgut fer una col·lecció,
doncs, més bonica, per dir-ho així, no?,
que és una paraula que entenem tots perfectament,
amb fotografies,
veient que els llibres de cuina sense fotos,
doncs, avui en dia no tenen gaire sortida,
perquè vivim, doncs, de la imatge i tot això,
jo crec que és una, bueno, una trobada de diferents circumstàncies, no?
És que tots els diaris regalen suplements de cuina,
llibres de cuina, i al final hi ha molts que es repeteixen,
que és sempre el mateix, no?
Sí, bé, mira, jo saps què passa?
Que també el meu gran, la meva gran font,
és que jo com que em guanyo la vida fent classes de cuina,
doncs, no puc parar.
Llavors, sempre has d'anar incorporant,
incorporant, provant, experimentant,
i no necessàriament per anar cap a una cuina sofisticadíssima,
perquè jo com ensenyant,
he de saber fer de tot, diguéssim,
he de poder ensenyar de tot.
Però, clar, això fa que el meu receptari
sigui cada vegada més llarg i més ampli.
Reps coses de la gent?
Els teus alumnes o...?
Mira, ara començo, perquè, esclar,
tot això és molt a partir que fem servir l'internet
i tot això com a mitjà de comunicació molt habitual, ja.
O sigui, puc dir que ara hi ha,
i suggerències, sobretot,
per exemple, em demanen, doncs,
per què no fem un curset,
o per què no muntes un curset de...
Bueno, un dia em van suggerir
de peces senceres de carn al forn, per exemple, no?
I això sí, això vas bevent d'aquesta font.
Això dona la seguretat que tot allò que posa als llibres
pot arribar a qualsevol persona que tingui interès i gust per cuinar,
que no és allà de barra.
Jo és el que he intentat sempre,
que insisteixo en la meva condició d'ensenyant,
que jo crec que ensenyant s'aprèn
i els que som aquí ho entenem perfectament, això.
Sempre has de millorar, sempre has d'estudiar,
i llavors això et dona, no ho sé, tot aquest bagatge.
Jo crec que això es nota als seus llibres,
que si fa o no fa, jo crec que tots en tenim,
dels seus llibres de cuina,
els que ens agrada una mica la cuina,
i aquest esperit, diguem-ne,
de saber ensenyar, de poder-te seguir,
perquè moltes vegades, no sé,
amb els llibres de cuina, no sé si us passa,
que en sec sembla talment que t'abandonin, no?
Sí, són un telegrama, diguéssim, no?
Exactament.
I en canvi, hi ha aquells sugeriments,
aquells detalls,
que et donen aquest peu,
que entens dels problemes que hi ha,
perquè ho has viscut de prop, no?
De la gent que s'ha estat fent classes.
Has dit molt bé, almenys el que jo intento,
que es pugui fer i que s'entengui.
I esdevenen llibres de consulta,
no per fer la recepta,
sinó que a vegades dius,
faré tal plat,
no recordo si l'havia de posar en remull mitja hora i tal,
i vas a la consulta d'aquell punt en concret,
perquè la recepta ja la saps fer.
També té aquesta vessant.
Que t'explica aquell punt intermedi,
que altres donen per sabut i que aquí et permet seguir.
Però això és saber una mica què vol saber la gent.
Quan llegir allò,
jo sé quina pregunta em farien.
Vull dir, és la meva experiència professional,
no és res més que jo.
A la Mariona li encanta la literatura,
els llibres,
jo no sé si al Joan li agrada cuinar.
I utilitzes llibres,
o diguem-ne que ja et ve de sèrie.
I algun de seu.
Sí, sí.
Fem intercanvis.
Jo una de les receptes més antigues
que recordo haver fet de la Mariona,
que em va sorprendre perquè no la coneixia,
és que, clar, sembla allò,
abuela cebolleta.
El pastís de carbassa.
Ah, sí.
I si tu sabessis la quantitat de gent
que li he donat la recepta del pastís de carbassa,
que estava en el primer llibre de cuina que vas publicar.
ja fa uns quants anys.
Uns poquets.
La meva filla em farà 21 i tenia 7 mesos.
O sigui, no cal donar detalls, tampoc.
Alguna recepta, algun plat,
que us hagi allò de la Mariona,
de dir, mira, doncs aquest jo el vaig trobar en cert...
O no, que no sigui de la Mariona.
De la Mariona, el que he après més són tècniques.
i el teu llibre de tècniques culinàries
que va publicar el Mèdol fa molts anys,
és de consulta habitual.
Home, i aquell de les verdures per la primavera,
per la tarda o postres de cullera,
és aquella...
Sí, però el que ell diu és un llibre
que potser no es va difondre.
Sí que es va difondre,
però és un llibre que jo crec que serviria per sempre,
tot i que s'haurien d'incorporar tècniques noves,
perquè han sortit en aquests últims anys,
la cuina ha evolucionat tant,
però vaja, tampoc cal voler abarcar-ho tot,
potser són més...
A mi el que m'interessa és que la gent cuini a casa
i que no ens anem contaminant de menjar absolutament cuinat,
que és el que se'ns està oferint en aquest moment
des de la indústria alimentària,
que són productes que no estan en absolut experimentats,
i m'interessa menys el tema de sofisticació i cuina elitista,
que crec que està molt bé,
però que són ofertes que hi ha
que són per gaudir-les un dia, un moment,
però el que ens interessa és l'alimentació diària,
barrejant sempre els dos conceptes que són salut i plaer.
I els llibres de la Mariona trenquen aquella coartada de...
Ah, és que no tinc temps.
No, no cola,
perquè pots deixar fet un sofregit la nit anterior,
maneres de conservar-ho,
hi ha molts temps, moltes tècniques,
vapors, un munt de coses.
És a dir, el temps te'l distribueixes tu com vols,
és un abstracte, no hi ha més.
Jo aquest llibre, clar, passo d'una cosa a l'altra,
perquè ja saben que el dia de Sant Jordi és molt complicat.
de Crema Troia a Tarragona a mi m'ha sorprès molt,
m'ha agradat moltíssim,
perquè a més he vist coses de Pau del Clos,
Vidal Alcubé,
escriptors que ja coneixen,
però després hi ha autors que jo personalment no conec.
Home, aquí hi ha...
Això sí que ho he fet a l'atzar,
posta la Mario Cabré,
clar, de Gerardo Diego,
és que trobes coses que dius,
aquests senyors feien referència a Tarragona.
Sí.
Com ho has fet, això, Joan?
Doncs són molts anys,
molts anys d'anar recollint cosetes.
primer no ho guardava,
per tant m'he defiat a la memòria
i després quan he fet el llibre ho he hagut d'anar a buscar,
però a partir d'un determinat moment
vaig decidir que valia la pena anar-ho titxant.
I bé,
ha sortit això que ja,
com tu has dit molta cosa,
però que segurament que d'aquí dos anys
mereixeria una altra edició
amb moltes incorporacions de coses,
des de la publicació n'he trobat bastantes més.
I què t'imaginem, per exemple,
estàs fent un cafè amb els amics,
parles amb algú,
surt,
i el primer que agafes un tovalló de paper o el que sigui
apuntes la referència i després ho vas a buscar,
sents una cosa a la ràdio,
vas al cinema,
veus una peli,
tens tot de paperets estranys,
portes llibretet a la butxaca,
o tens una memòria prodigiosa?
Intento recordar amb la memòria
i quan arribo a casa,
a l'ordinador,
que després de cara a la consulta
sempre va molt bé l'ordinador,
de cara a poder tenir les coses mínimament ordenades.
Si no hi hagués ordinador,
en aquest moment,
em penso que la quantitat d'informació que tinc
no sabria com la podria tenir consultable.
Nosaltres abans que treballàvem amb fitxes
i que això era bastant més complicat,
quan fes les recerques de coses
que anaves acumulant amb aquelles fitxetes
que teníem amb aquells estimadors,
això ho ha revolucionat tot,
permet ordenar de manera tan variada
que sens dubte,
dona possibilitats.
Jordi Sorinyac em demana pas.
En tot cas,
abans d'acabar,
us faré aquella pregunta antipàtica
que digueu algun llibre
que us cridi l'atenció.
No cal que quedeu bé.
Escolta, doncs jo què sé.
Algun llibre que us cridi l'atenció?
Que tingueu intenció de comprar o no?
Bé, jo potser una mica partidistament,
hi ha un llibre que ha guanyat el Premi Nacional de Novela d'Andorra,
que no és Rossell i no sé què,
la veritat ara no recordo el nom,
el llibre es diu Pell de Préssac
i l'ha escrit una amiga meva que es diu Carme Agusten,
que és de la Selva del Camp,
és la primera novel·la que publica,
però havia publicat molta poesia.
i, bueno, jo la recomano,
a banda de que és,
perquè és amiga meva,
doncs perquè crec que és una novel·la
amb tota l'estructura que necessita
i perquè es parla de gent d'aquí,
s'hi pot trobar la vida de mas,
una sèrie de sentiments molt controvertits,
són quatre generacions,
però sempre amb un sentiment profundíssim
i amb una cruesa molt nua.
I el títol té nom de fruita.
Pell de Préssac, sí, està editat per columna.
Tot lliga, eh?
Sí, és l'espró del fora i la dolçó del dintre.
El títol és ben bonic i suggerent.
Joan, si tens lloc a casa per posar un llibre més,
no ho sé.
Sí, si no me'l busco, sí.
O t'hauràs de canviar de pis.
No, això ho tinc desdoblat, eh?
Hi ha el pis de viure i el pis dels llibres.
Tens una biblioteca, eh?
Després hi ha un espai d'intersecció.
Però no, sí, sí, sí.
El veig amb un plano i una brúixola
per anar buscant.
Què has pensat de fer aquest Sant Jordi?
A veure, jo recomanaria un llibre d'un autor nou.
El llibre es diu Exili de Constança
i l'autor Adrià Targa.
El tenim aquí i vindrà d'aquí un ratet.
Ah, sí, vindrà.
Alumne de l'Escola de Lletres de Tarragones.
Sí, sí, sí.
Aquí el tenim.
És un llibre que no té segret
en el sentit que parla de l'amor
i, a més a més, parla des d'una visió
molt clàssica literàriament.
però demostra una maduresa increïble
sobretot de domini lingüístic
i domini poètic,
domini del vers.
I per l'edat que té,
que deu tenir 20 anys aproximadament,
això no és gaire habitual.
Jo quan l'he llegit,
el primer que he pensat
aquest noi no és que tingui futur,
és que ja està en el futur,
des del punt de vista literàriament.
No, no és veritat.
perquè hi ha la tendència,
com que és jove,
encara ha de demostrar,
encara ha de demostrar
que té una tècnica,
com diu el Joan,
i que bé,
que té una base més que sòlida.
Ja li direm que l'has recomanat.
Després quan vingui.
Molt bé.
Maria,
el de l'auca del senyor Esteve,
que és preciós.
A mi se'm faria difícil
anar fora de les publicacions
de l'URB,
perquè si no,
malament,
res,
és la meva feina.
I per tant,
com que no són meus específicament,
sinó que són dels meus companys,
penso que hi ha
moltes possibilitats
dintre del catàleg,
com perquè mirin
aquells que vulguin disfrutar
simplement d'un llibre
per mirar,
per gaudir,
l'auca del senyor Esteve,
jo crec que s'hi trobaran bé.
D'altres,
que vulguin pensar una miqueta més,
des d'elements relacionats
amb reflexions sobre la ciència,
sobre la igualtat,
sobre la Segona República,
hi ha diversitat de possibilitats
i jo crec que algú segur
que trobarà alguna cosa
que li interessi dintre del catàleg.
Doncs agafarem a punts
Maria Bargalló,
Joan Cavallé,
Mariona Quadrada.
Moltíssimes gràcies per venir avui.
Gràcies.
Aquí a la ràdio.
De veritat que ha estat un plaer
trobar-vos en un matí de Sant Jordi.
Allò que diem
no vull que me lleven
em penso que us passarà,
perquè ja ha hagut algun moment
a la Rambla
que no es podia ni caminar.
Moltíssimes gràcies.
Jordi Sorinyà,
que ens disculparà.
No tenim temps
de fer aquesta mirada
al que està passant a la Rambla,
però ho farem immediatament
després de les notícies
de les 11,
que ja les tenim aquí.