El matí de Tarragona Ràdio.
Ei, ja han descorxat l'ampolla de vi.
Ara passen tres minuts de dos quarts de dotze del migdia.
Els divendres sempre reservem una estona
a conèixer els vins que es fan al territori, aquí a prop.
Són els vins de la Deo Tarragona,
un espai que fem amb la col·laboració del Consell Regulador
de la Deo Tarragona i, naturalment,
amb la participació absolutament desinteressada i generosa
dels diferents cellers i bodegues que pertanyen a aquesta Deo.
Ja saben que la Deo Tarragona no és una delimitació geogràfica
des del punt de vista administratiu,
perquè la Deo Tarragona abasta diferents comarques,
des del Tarragonès, el Baix Camp, l'Alcamp...
Avui ens aturem a la localitat de l'Alforja
i ens trobem amb un vi d'aquells senyors, podríem dir,
i en el sentit més ampli de la paraula,
perquè aquest vi que ens ha portat el nostre convidat
i que a més serà per a un debut de vostès que ara ens escolten.
És un vi que té nom de noble, de noblesa.
Però anem a PAMS i saludem a Josep Maria Llaurador.
Ell és anòleg dels cellers de botó de l'Alforja.
A més, és professor de la Facultat d'Enologia de la Rovira i Virgili.
Josep Maria, bon dia.
Hola, bon dia.
Benvingut. Es diu Ganagot.
Ganagot, sí.
Ganagot. I vostès diran, home, mira que es complica en la vida
per posar noms als vins.
Atents, prenguin apunts, perquè ja saben que després fem una pregunta
i poden aconseguir aquesta ampolla de vi.
És un vi de moltíssima qualitat i categoria
i si ho desitgen, també, anar a visitar el celler de Massa Botó.
Aquest senyor era un noble, no?
Sí, sí, sí.
I aquest senyor va fundar la localitat de l'Alforja.
Sí, realment, aquest senyor era un noble
que acompanyava, diguéssim, el Compte de Barcelona,
el Ramon Berenguer IV, a la, diguéssim, conquesta de Siurana.
I llavors, pels seus serveis, el Compte de Barcelona
li va donar, diguéssim, el territori d'Alforja, no?
La... que, bueno, en aquella època era...
El senyor un patacases, no?
Sí, sí, exacte.
Abarcava, diguéssim, bueno, en l'època feudal, diguéssim,
doncs, consistia en això, no?
En posar senyors de confiança i crear súbits, no?
Terres i vinga, a cobrar, eh?
A cobrar dels pobres gent, bueno, era una època que consistia a això, no?
Convèncer la gent que repoblés les zones, no?
I després cobrar-los, diguéssim, el seu treball, no?
I aquest senyor es deia Ramon de Ganagot?
Ramon de Ganagot, exacte.
I em comentaves abans que fa no res s'ha celebrat el 850è aniversari
de la fundació d'Alforja, no?
Sí, exacte.
Que va arribar aquest gran senyor, eh?
Sí, concretament el 27 de juny
hi ha un document que és l'assignatura, diguéssim,
de la entrega del territori per part de Ramon de Berenguer,
quart, com té Barcelona al Ramon de Ganagot,
i, bueno, aquests dies hi ha hagut una celebració allà d'Alforja
amb diferents actes, no?
Hi ha hagut, bueno, a part de les actes oficials,
com a final de festa hi ha hagut un mercat medieval,
que, bueno, nosaltres hem estat presents,
igual que altres, diguéssim, empreses, diguem,
sobretot del sector alimentari i del Forja, no?
Home, posar-li Ganagota és donar-li allò una categoria,
perquè aquest via, en parlarem en general de tot el que feu,
però aquest via em deies que ja és un vi de molta qualitat,
és un vi que es correspon amb el preu,
que es pot trobar al mercat, és un vi allò fort, no?
Potent.
Sí, més que fort, intens, no?
Intens, exacte.
Intens, exacte.
Sí, perquè fort pot tenir alguna connotació negativa i no és el cas, eh?
Exacte, exacte.
No, vull dir, és clar, és un vi que té 14 graus i mig,
es basa, diguéssim, en un conreu de la vinya en una zona, diguéssim,
molt pobra, llavors la vinya dona uns rendiments, diguéssim,
en quantitat de raïm molt pobra,
però, clar, dona, a la seva banda, una bona qualitat de raïm, no?
Tant de gradació com de color i de tenins, no?
Que és el que es busca ara en aquest tipus de vin, no?
Un, diguéssim, un equilibri, no?
Parlarem dels vins que feu,
però també ens agradaria conèixer una miqueta com és el vostre celler.
Vosaltres, com a embotelladors, sou relativament recents,
tot i que l'experiència en el món de la vinya ve de molts anys.
Sou una empresa familiar?
Una empresa familiar, estem el meu germà i jo,
el meu germà com a agricultor principal,
jo com a més en quant a assessor,
tant en el camp com en el que és la qüestió d'elaboració en el celler,
i, bueno, nosaltres arrenquem ja quasi bé en aquella finca 25 anys.
És una finca que es troba en una vall que es diu la Vall de Cortiella,
que també té, bueno, la carretera asfaltada més propera està a 4 quilòmetres,
però, bueno, el camí val la pena passar.
Mentre hi hagi tractors, escolta, s'arriba a tot arreu.
Sí, sí, no, però de fet, bueno, allà hi ve gent amb cotxes de carretera, no?,
i arriben, no?, i a més és un camí molt maco, no?,
perquè passes masos també molt, amb una història molt important, no?,
passes per un mas que es diu el mas de mestres,
que havia sigut d'un general dels carlins,
de la darrera guerra carlina,
doncs havia sigut el quartier general, diguéssim, dels carlins al camp de Tarragona,
es troba allà, ho estan restaurant ara mateix,
després hi ha també les mines,
unes mines que ja explotaven els àrabs,
unes mines de plata,
que després s'han explotat ja,
sembla que fins als anys 70 es va explotar com mines de plom,
i, bueno, i després arribem al nostre mas.
Escolta, el que podrien explicar les vostres vinyes,
perquè a més són vinyes velles, no?
Sí, sí, sí, de fet, tenim una veïna que té unes vinyes en coster,
que són de l'època, sembla, del Primo de Rivera,
o sigui, tenen uns quasi bé 90 anys, i...
S'ha de tenir un coster, el que és les vinyes?
Sí, nosaltres, sí, també estan pendents,
però estan fetes amb pedra seca,
o sigui, bancals de pedra seca,
i després, diguéssim, el cúltim nou està fet també amb bancals.
Amb aquest escenari, el via de ser extraordinària,
estàs parlant de bancals de pedra seca,
que és una tècnica que s'intenta recuperar perquè no es perdi,
perquè és la perfecció absoluta,
si parlem de delimitar territori i tot plegat.
M'estàs parlant d'un paisatge
on hi ha hagut grans esdeveniments històrics
i vinyes molt antigues.
Sí, sí, sí.
Per tant, és un vi carregat d'història, el vostre, no?
Sí, sí, sí, exacte.
Quin tipus de raïm?
Sí, allà, diguéssim, l'estrella és la garnatge negra,
diguéssim, i tenim, doncs, pràcticament el ganador 2005,
diguéssim, que és el primer producte que fiquem al mercat,
està fet amb un 85% d'aquesta varietat.
Després tenim una carinyena, un 10%,
que, bueno, ara hem de dir samsó,
per no confondre el consumidor amb la denominació d'origen carinyena.
Si veiem samsó, és el raïm carinyena.
La carinyena, que sempre, bueno, per aquí sempre m'ho hem dit així,
però, bueno, ara t'obliguen des de les normatives d'etiquetatge
no intentar, que no, no ficar-lo en l'etiqueta,
per no confondre el consumidor,
que, bueno, jo crec que cada vegada és més esper
i sabria diferència el que és una varietat i una dio, no?
Però, bueno, són coses de l'administració.
Bé, això, escolta, nosaltres al vi, vosaltres fer-ho,
nosaltres a tastar-ho i ells que vagin fent.
I després, parlant sobre la composició,
doncs hi ha un 5% de cavernes de vinyet.
És una varietat forània,
que, bueno, permet donar-ne una mica més d'estructura
i durabilitat al vi, no?
Perquè realment és un vi que es pot guardar temps en botella
i van millorant.
A banda d'aquest ganagot d'alta categoria,
elaboreu-hi embotelleu altres vins?
No, ara no.
El que passa és que tenim prevists projectes.
Tinc un projecte de fer segurament un vi dolç
a base de carnatge, també, sobre madurada.
I segurament li donarem un nom.
Jo ara mateix a Correis,
una de les filles del Ramon de Ganagot,
que es deia Dolça de Ganagot.
Dolça de Ganagot.
Sembla que estigui fet expressament per un vi dolç.
Jo no sé si elaboreu el vi en funció dels noms
o després poseu el nom quan teniu pensat el vi,
perquè lliga perfectament, eh?
Sí, sí.
Déu-n'hi-doi.
Què més que us decanteu per fer un dolç, ara?
Perquè som vins que també necessiten aquest tipus de raïm, no?
Raïms que puguin manurar bé
i amb una certa, diguéssim, potencialitat de sucres
i allà les condicions que ens dona la vinya
són idònies per fer aquest tipus de producte.
També és un producte que també surt
i de la gama mitja alta surt molt bé, no?
És un vi apreciat no sol aquí, sinó també a l'estranger, no?
Vosaltres aposteu pel que fa a embotellar vins,
a fer una producció de vi reduïda, de molta qualitat,
i no allò de fer molts productes,
no dic que la qualitat més baixa,
però d'un nivell, diguem-ne, inferior.
De fet, clar, en altres es basa pràcticament
dels nostres conreus.
És una finca, ara mateix hi ha quasi bé 5 hectàrees plantades
i llavors la producció surt allà, bàsicament.
I us plantegeu introduir noves varietats pel que fa al raïm?
Podria ser, el que passa és que per ara
ho tenim a mitjà termini, això tampoc no...
El de la Dolça és un projecte?
Sí, és un projecte, no.
Encara no heu començat, no?
Però quan estigui ja que ens visiti la Dolça
i la filla de Ramon de Ganagot.
Escolta, llegia aquesta setmana en un diari bé
i també era un comentari que no tinc per aquí el paper,
és igual, de memòria.
Aquestes pluges que han vingut,
us faran més mal que bé al raïm o què?
No, ara és una època...
Els que no hi entrem dient,
si plou a l'estiu després hi haurà molta producció
però no serà tan concentrat.
Això ho podem controlar.
Les pluges ara,
el que està donant més mal de cap
és quan a qüestions de fitosanitàries,
de més incidència de mil dius
i de centrosa, no?
Però llavors això es controla
amb els productes que tenim a l'abast, no?
És el tema de la humitat, no?
Que fa que es produeixin aquest tipus de...
Sí, exacte.
I a més que el creixement del cervell és més vigorós,
hi ha més fulla, més branca,
i llavors tot això fa que no es ventili tan bé el raïm.
Llavors és qüestió de fer, diguéssim,
a l'època aquesta es fa com una poda,
que es diu poda en verd,
que es va trient, diguéssim, fulles i tot això
al voltant del que és el raïm perquè estigui més ventilat
i que no agafi mals de fons.
Però no afecta la qualitat, en principi,
el fet que plogui o no plogui.
A veure...
En aquest moment.
En aquell moment.
En aquest moment.
És més greu, diguéssim,
en un moment, diguéssim, de la collita, això sí.
Clar, cara a la barema sí que pot ser fatal,
que és cap a finals d'agost,
començaments de setembre...
Sí, nosaltres és més tard.
Vosaltres més tard.
Sí, perquè la nostra finca està entre 600 i 700 metres
i llavors nosaltres comencem novament
o després de Santa Tegla
o ja a principis d'octubre.
Clar, és que depèn de la proximitat del mar,
el grau de maduració determina no només la terra,
el clima...
Exacte, nosaltres collim bastant.
O sigui, el que és de la Déu Terragona és bastant tard.
A veure, són varietats que són més tardes,
de mitges tardanes.
Llavors, sí que hi ha zones de la Déu Terragona
que comencen cada vegada a mig d'agost
i cada vegada es comença més aviat.
Ja és això que es ponteja del canvi climàtic i tot això.
Però, bueno, ja són per varietat més primerenques, no?
Clar, però a banda d'això del canvi climàtic,
tradicionalment, en un territori tan petit,
geogràficament parlant com és el nostre,
hi ha una diferència en qüestió de pocs quilòmetres.
Hi ha com si tinguéssim molts microclimes, no?
I en el cas vostre, abans comentàvem que,
tot i que el vostre vi, aquest ganagot,
està dins del que és la Déu Terragona,
des del punt de vista del sol,
del tema del propi raïm,
s'assemblaria més cap al Priorat,
que no pas cap a...
Sí, sí, sí.
En quant a temes d'aquests?
Després una altra cosa és la cosa administrativa de Déu.
Sí, exacte.
Tot el que és, diguéssim,
les muntanyes prelitorals tenen una composició,
diguem, de terra,
que és molt similar a el que hi ha al Priorat,
i corelles, i saulor,
i el que és qüestió de climatologia també,
amb diferències tèrmiques entre el dia i la nit,
que això és molt important per la síntesi
de substàncies de polifenols
que li donen color i estructura al vi.
I aquestes diferències tèrmiques
són força importants.
Deies que aquest ganagot és un vi intens,
si obrim l'ampolla,
cosa que no farem, lògicament.
Què és el primer que ens suggerirà?
Bé, el primer serà, diguéssim,
uns aromes de fruita,
sobretot de cirera, no?
I després s'anirà obrint
i tindrem uns cacaos
i al final una regalisa
i un fenó
i així notes cenitzades, no?
I com és un vi amb gradació,
al final tindrem una sensació
com si estiguéssim...
Bé, això és molt personal, no?
Però bé...
Molt plaent, no?
Sí, sí.
Hi ha gent que li recorda també
el licor de cirera
o el kirsch
i, a més, amb això,
amb, diguéssim,
les notes de cacau,
podríem dir que seria com
un monserí, no?
Ja, ja, no, no?
Trobo que ho teniu tot previst
i el que sí que és cert
és que aquest vi pel que explica
el Josep Maria
és un vi que ens permet
molts matisos
i que ens permet entretenir-nos
a l'hora de captar
tot el que ens dona.
Sí, sí.
És un vi que va evolucionant
a la copa
i es pot veure
a llarg de tot
un apa tranquil·lament
que s'anirà descobrint
els aromes.
Jo estic visualitzant
alguns i algunes oients
dient
aquest vi ha de ser boníssim
doncs el Josep Maria
s'obre perquè no s'hagin
de desplaçar
que si volen anar a la finca
ells encantats d'ensenyar-la
ja ens ho ha dit
cap problema
i a més una finca
amb tanta història
però que de totes maneres
diu si no els hi beveu
el que sigui
ha portat aquí l'ampolla de vi
perquè la vinguin a buscar
a la ràdio
és una ampolla
de Ganagot 2005
la pregunta
per aconseguir
aquesta ampolla de vi
que la poden venir
a buscar avui mateix
perquè com deien
l'ha portat als estudis
de l'Avinguda Roma
és molt senzilla
sempre i quan
hagin escoltat
l'espai des del començament
es diu Ganagot el vi
per què?
qui era?
era algun personatge?
és un territori?
és una finca?
qui ens truqui
al 977-2447-67?
no cal que ens doni
una lliçó d'història
però una miqueta
que ens orienti
per què?
en aquest celler
al mas del botó
de l'alforç
ja li han posat Ganagot
com passa sempre
ja tenim la primera trucada
a punt bon dia
ui
s'ha tallat la comunicació
quina llàstima
aquesta persona
que hagi perdut l'oportunitat
ràpidament que truqui
o la primera persona
que marqui el 977-2447-67
hi ha hagut una altra trucada
també com era
d'esperar
a veure si ara
no està allà
la comunicació
una altra trucada
doncs vinga
esperem una altra trucada
el 977-2447-67
perquè es diu
aquest vi
Ganagot
hola bon dia
hola bon dia
amb qui parlem?
Pilar Castro
què tal Pilar?
bé
et sentim perfectament
sí
és que a vegades
se me marxa
i com que estic al mòbil
pel segon
que pujo a la finestra
ara
ara pujar
això de la cobertura
fa una ràbia
no?
sí
depèn del record del despatx
la cobertura
ai senyor
pots comptar
Pilar
a tu t'agrada el vi
en el bon sentit
sí
li agrada més
el meu marit
el teu marit
doncs
a veure
aquest jo crec
que el teu marit
si encertes
la pregunta
li encantarà
i tu també
t'animeràs
a més
com el que ha explicat
la finca
la història
tot
va depèn anar-la a visitar
més que pel dia
doncs a més vol anar
a visitar la finca
Josep Maria
ara després quedarem
que ens doni la pila
al seu telèfon
i us posareu d'acord
per buscar un moment
que puguin anar-hi
a visitar-les
a l'alforja
aquí al costat
com aquell qui diu
i aquest vi
és un vi extraordinari
de molta qualitat
és un vi
de preu
també és un obsequi
de veritat
molt maco
i estarem encantats
si ens dius
per què es diu
Ganagot aquest vi?
a què es diu?
perquè hi havia un noble
que deia Ramon de Ganagot
que li van donar
la forza
quan va guanyar una
que anava allà a lluitar
una conquesta
d'aquesta
molt bé
molt bé
tu què dius?
perquè has donat
tanta informació
a filla
que és que al final
al final dius
ai que no puc agafar
tots els apunts
no?
sí
va ser
molt bé
la resposta
sí
la resposta és correcta
és correcta
sí sí
exacte
recordem que
va ser l'última bestió
que va haver els àrabes
aquí
diguéssim
la demarcació
de Tarragona
sí sí
el salt de la reina Mora
de tota l'època
de la llegenda
diuen que el Ramon
Ganagot
és la que va empentar
a la reina
a la reina Mora
i va fer l'empenta
al Ganagot
Déu-n'hi-do
eh
doncs és un bolsal
quin villano
no
deixa-m'ho aquí
el vi és magnífic
per al Ganagot
Déu-n'hi-do
aquest noble
molt bé Pilar
doncs moltíssimes gràcies
tens l'ampolla de vi
que si vens a buscar-la avui
doncs ja la podràs compartir
amb qui vulguis
i en tot cas
no pengis
perquè prendríem el teu telèfon
i quedaríem d'acord
amb el Jose Maria
perquè anéssiu a visitar la finca
molt bé
enhorabona
i gràcies per participar
adeu-siau
tenim uns oients
que escolta
estan molt al tanto
i has vist l'interès
que ha despertat
la vostra finca
hi ha un tema
molt importantíssim
nosaltres
de manera realment
perquè hi creiem molt
no només
en el vi
sinó en tot allò
que forma part
del territori
que és que
nosaltres
que vivim aquí
probablement
som els primers
que hem d'apostar
per allò
que ens és proper
però sembla
que els catalans
això del nostre vi
no l'acabem
d'agafar-li
al punt
i encara què
i que hem de tastar-ho tot
i hem d'estar oberts a tot
però tinguem una mica
de delicadesa
cap a lo nostre
no perquè sigui nostre
perquè és bo
és bo
exacte
aquí
hem de pensar només
el que és la província
de Tarragona
la província de Tarragona
sembla que és
dins de l'estat
la província
que té més d'11
i això
hi ha una cultura
del vi
que pot ser
el consumidor
no ho sap
o això
perquè hi ha
una cultura del vi
molt important
i això
les estadístiques
encara indiquen
que els catalans
no compren
vi català
com el primer vi
compren
d'altres
Deo
i és una qüestió
que hem de
tornar a la truita
hem de fer esforços
tots
per veure que sigui així
a vegades
companys d'altres
cellers
d'aquí de la Deo
Tarragona
ens han comentat
que tenen més sortida
el seu producte
fora de Catalunya
i fora de l'estat espanyol
fins i tot
que no pas aquí
que està molt bé
per l'exportació
és una de les fites
que us heu de marcar
lògicament
que coneixin
forés
és molt important
Escolta una cosa
el Ganagot
on el podem trobar?
És difícil
de trobar
en bodegues
botigues molt especialitzades
No
en botigues
diguéssim
de terreno
Les bodegues
aquestes que
expertes
que en saben una mica
No sé si es poden dir
els noms
Sí, sí, perfectament
No són tantes
Bé
Tenim una allà
a la carrer Merceria
al Club de Ceps
i després
a la plaça
Verdaguer
està també
en el Vinobí
Aquests podem trobar
al Ganagot
En podeu trobar
al Ganagot
Animin
s'atásting-lo
per una ocasió especial
perquè és un preu
és un vi
de nivell
i per tant té un preu
de vi de nivell
és un vi important
Ganagot
el fan en aquest celler
de l'Alforja
Mas d'Ambutó
Mas d'Ambutó
exactament
i avui ens ha visitat
el seu anòleg
el Josep Maria Llaurador
que a més a més
és professor
de la Universitat
Rovira i Virgili
i vosaltres
les classes
porteu el curs
d'una altra manera
perquè seguiu
un calendari
diferent
Sí, segueix el calendari
del
diguem
el cicle vegetatiu
de la vinya
en lloc
les classes comencen
el febrer
a diferència
d'altres
carreres
que comencen
l'octubre
o novembre
però seguint
una mica això
per poder
seguir
fer una campanya
diguéssim
dos campanyes
de verema
durant
la carrera
I vosaltres
que fareu
la verema
cap a finals
de setembre
començaments
d'octubre
ara en quin punt
esteu
en el que és
el conreu de la vinya
és aquell moment
que ha tret de tractar
aquestes dificultats
que surtin
la deixeu que faci
o heu de fer coses?
No, s'han de fer coses
s'han de fer coses
és una època
que potser és
que hi ha més feina
s'acumula més feina
perquè és
una època
en què
es fa la por d'enver
és treure
diguéssim
fulles
i
rebrots
i sobretot
en quan
que ha sigut
molt generosa
la primavera
en quant a pluges
els ceps
han crescut
bastant
diguéssim
el que és
la part vegetativa
s'ha d'anar
controlant
amb el fi
que el raïm
sigui
el millor possible
Josep Maria
Llaurador
anòleg
dels Allemes
d'en Botó
de l'Alforja
ha estat un plaer
de veritat
moltíssimes gràcies
per explicar-nos
el que és
el vostre vi
al Ganagot
i jo no sé
si sortirà
l'esperit
de Ramon
de Ganagot
per darrere
allò a fer un tastet
a les vostres bodegues
no ho sé
però probablement
si mai trobeu
a faltar
algun litre
que altre
jo crec que deu ser
l'esperit
del Ramon
de Ganagot
Molt bon cap de setmana
i gràcies per venir
a la ràdio
Adéu-siau
Déu-siau