Maria Jesús, primer de tot, per acabar de sentar les bases,
aquesta activitat, aquest taller, en què consistirà?
Aquest taller consistirà en formar els professors
amb el trastorn de dèficit d'atenció i per activitat,
perquè fa farta una formació als professors
perquè abordin el diagnòstic dins de l'aula,
perquè aquests crios ho passen molt malament
i la principal qüestió de PIDA ara mateix és formar els professors,
perquè aquests nens no pateixin tant dins de l'aula,
que ara que comença el curs ho passaran bastant malament, pobres.
És una de les vostres principals preocupacions,
la relació dels nens a l'aula, el dia a dia amb els mestres,
amb els companys de classe, en un entorn diferent,
complicat de vegades com és l'escola,
és a la parada un dels llocs que us preocupa més?
Home, ara mateix sí, perquè a casa els pares ja saben
que tenen nen amb un trastorn, ja busquen les seves estratègies,
s'acosten a l'associació, van a fer teràpies,
però clar, els nens quan arriben a la classe
es troben que els profes no entenen bé el trastorn que tenen
i la veritat és que ho passen molt malament.
L'objectiu és proporcionar el màxim nombre d'informació als mestres.
Sí, aquest és l'objectiu que té,
bueno, un dels objectius que té l'associació.
Nosaltres, a la Federació Espanyola de TDA,
es va posar en contacte amb la Fundació Carrefour
i, bueno, Carrefour va donar una subvenció
a la Federació Espanyola.
La Federació Espanyola la va repartir
en totes les associacions d'Espanya.
En altres es va tocar un dels diners
i llavors vam fer un sorteig amb els socis
perquè, clar, tothom vol que aquest curs sigui al seu col·legi, normal, no?
I, clar, vam fer un sorteig, va tocar a l'Ies Valls.
Jo, quan els vaig trucar a l'Ies Valls i els vaig comentar
que hi havia aquest curs, es van posar molt contents.
Jo m'hi vaig posar molt contenta també com a presidenta
perquè dic, ostres...
Vas notar una recepció positiva, una predisposició.
Sí, és una gent nova, molt innovadora,
tenen moltes ganes d'aprendre
i, bueno, estan molt contents que faci el curset aquí.
Llavors, era tancat en aquest col·legi.
Però, clar, com que l'associació el que vol és
que quants mestres puguin vindre millor,
doncs llavors van demanar a la federació
que si podien vindre d'uns altres col·legis
i han obert perquè puguin vindre uns altres professors.
Ara, si s'apunta algú més,
doncs podrà vindre aquest curset.
El que passa és que aquest curset
es farà el seguiment durant tot l'any,
ho farà a Pida i el psicòleg que vindrà
només en aquest col·legi, no?
Per a veure com ho porten a terme,
el que han après i com ho porten amb els nens.
Per la vossa experiència d'anys anteriors,
Toni, quin concepte, quina informació,
quines nocions té els mestres
i el personal educatiu en línies generals
d'aquest trastorn?
A veure, en aquest sentit hi ha de tot.
Hi ha el professor que s'hi aboca,
hi ha el professor que ho entén,
que tota la informació que rep la vol aplicar
perquè això els facilita l'ensenyament
i els facilita la convivència diària
amb l'alumne que té aquest trastorn.
que és un trastorn, no és un...
No, que estàs sent de mal educats, no?
Sí, exacte.
Vull dir, no són ni mal educats ni mal encarats,
és un trastorn.
Per situar-nos, perquè els oients s'acabin,
vaja, de situar, de fer-se una idea
de l'equació que estem parlant,
quins problemes o quin comportament
té normalment un nen dins de l'aula?
A veure, en primer lloc, el que m'agradaria
que la gent entengués,
perquè hi ha una paraula que expressa molt bé
el que és aquest trastorn,
i tothom possiblement l'ha escoltat
més d'una vegada o l'ha llegit, no?
Que és el TDA, acabat amb H,
que vol dir trastorn d'atenció
amb o sense hiperactivitat.
Llavors hi ha dos vessants.
El trastorn d'atenció,
que és el que anys enrere es deia
és que aquest noi està a la lluna.
Explico les coses a l'escola i està...
Sí, amb cara de badoc, per entendre's.
I l'hiperactiu, que és el mogut, no?
Que és que aquest noi és molt mogut, no sé què, no?
Clar, això una miqueta s'ha canalitzat
perquè no siguin ni hiperactius
ni que estan a la lluna,
doncs amb el TDA,
amb aquesta paraula,
perquè una miqueta per sensibilitat, no?
I perquè tothom entengui el trastorn.
Llavors hi ha aquestes dues vessants.
Un, que és el que està despistat,
però no perquè estigui despistat
perquè no li interessi el que...
perquè té aquest trastorn
i un altre que es mou molt.
hem de dir que aquests nens
són tan o més intel·ligents
que qualsevol altre nen.
El que passa és que
se'ls han d'aplicar
unes pautes a l'escola,
com deia l'Ajus,
doncs naltos a casa,
doncs, bueno,
els associats a casa
o els pares a casa.
Vosaltres ho sabeu,
ho teniu en compte.
Clar, ja apliquem,
però clar,
la dificultat la tenim a l'escola.
Per molta informació
que donem als professors,
com ha dit ella,
doncs,
farem un seguiment d'aquesta lliure
per a veure si s'aplica,
com s'aplica,
si s'aplica bé o no,
perquè clar,
tot el que nosaltres fem
o el que els pares fan
a casa
es pot fer molt bé,
doncs,
a l'escola
per la no aplicació
d'aquestes pautes,
no?
és una de les problemàtiques
que tenim,
que es conscienciï
els docents
d'aquesta problemàtica,
però que l'apliquin.
I tornant a la pregunta inicial,
quines situacions,
quins casos pràctics,
per exemple,
no sé,
m'imagino un nen
d'aquests hiperactius
amb molt bellugadís
que potser el fet
d'estar tota una hora,
hora i mitja
a classe en una sessió,
doncs,
li pot resultar
gairebé impossible,
no?
Suposo que són situacions
molt concretes
en què,
vaja,
si aquí hi intervé
la masquerra dels professors,
aquesta informació,
la receptivitat del nen,
el paper que juguin
els altres nois
companys de classe.
Sí, pobres,
perquè al final
el que escriu
són rebutjats per tothom,
està per als seus companys,
perquè clar,
estan molt
a la classe
i el que han de fer
els professors,
una de les pautes
i de les estratègies
que han de fer,
doncs,
bé,
vés a fer còpies,
es borra la pizarra,
fes punt als japis...
Si vosaltres,
per exemple,
recomaneu,
has estudiat,
doncs,
tasques,
doncs,
un nen que tingui l'oportunitat
a mitja classe
a aixecar-se
per anar a espolsar
als borradors,
per anar a portafolis
on sigui,
coses d'aquests.
Que es mogui,
es treu la seva hiperactivitat,
en aquest moment
la descarrega
i també se sent important,
no?
Perquè, mira,
m'han enviat a fer això,
soc important,
perquè, clar,
aquests crius
l'autoestima
la tenen
a baix els peus,
perquè, clar,
estan frustrats
tot el dia,
perquè tot el dia
les estan dient
és dolent,
és tonto,
no saps fer això,
és maleducat,
i, clar,
tot això
és una frustració
que es crea
que els crius
tenen l'autoestima
baix del tot,
tenen molt nivell
d'ansietat
i sovint
molts nens
tenen també depressió.
Abans el Toni
ens deia,
n'hi ha de tot,
quan parlem amb els mestres,
quan s'ha parlat
amb els professors
en les escoles,
hi ha de tot,
hi ha algú que,
doncs,
hi ha efectivament
aquesta receptivitat,
comentaves ara
la bona predisposició
d'aquest institut de Valls,
però suposo que
les paraules
que tot això
o no ho han tingut en compte
o no ho han vist
gaire clar...
A l'associació en concret
han vingut pares
amb problemes greus
dels docents
dels seus fills,
però greus, greus,
com fins al punt
de discriminar-los
amb una excursió,
perquè es mouen molt,
van tots amb una excursió
i el fill,
doncs,
i aquest noi
no va
perquè es mou molt
perquè no deixa,
això és una discriminació
cap al nen
i li fa baixar
tant l'autoestima
a aquest nen
que clar,
tu imagina't
que tothom
se'n va d'excursió
allà on sigui
i tu t'has de quedar a casa
doncs bueno...
Fa tu en 8-9 anys
tu tens ganes d'anar a excursió
com sigui.
Això és un cas extrem,
és un cas puntual,
és un cas extrem
però real,
vull dir,
és un cas real.
Es donen,
es donen
i més sovint
del que hauria de ser,
a veure,
jo penso,
no posarem tot
la cara
a la s'adorar amb els mestres,
penso que és un problema
de formació,
llavors,
s'ha de formar el mestre
d'aquest trastorn
i com abordar-lo
dins de l'aula.
Perquè vosaltres
us heu mogut,
heu promogut aquest curs,
però em consta
que també vosaltres
heu demanat
col·laboració
al Departament d'Educació,
a la Generalitat,
a la Inspecció d'Ensenyament...
És una batalla contínua.
És aquesta batalla
per demanar
que sigui l'administració
qui faci aquest pas,
qui proporcioni
directament
aquesta informació
als mestres.
Això ja s'ha fet.
Ara,
el dia 26,
van tindre una reunió
amb l'alcalde,
amb el senyor Ballesteros,
va ser molt receptiu
amb el problema,
bueno,
va dir que s'ajudaria,
va posar en marxa
el senyor Saneuja,
que és del Departament
d'Ensenyament
des de l'Ajuntament,
perquè col·labori
amb nosaltres
i, bueno,
suposo que col·laborarem
i farem,
sobretot,
cursets
perquè els professors
sàpiguen abordar
el TDA
amb la mala aula,
que és el que nosaltres
volem que es faci.
Ara tenim pendent,
el que passa que això
ho dic a mitges
perquè encara
no ho tenim tancat,
de fer una formació
global de professors
amb una ponent
internacional
molt bona
que n'hi ha,
jo li vaig propondre
a l'alcalde
perquè aquesta dona
explica molt bé
el que és el TDA
i les estratègies
amb l'aula.
Ara vindrà a Espanya
i potser
estem fent
averiguacions
a veure si pot
vindre aquí a Tarragona
a fer un curset
de formació
dels professors
en la qual cosa
se va implicar
a l'alcaldia
perquè, clar,
això és molt costós
i està,
inclús econòmicament
va dir que s'ajudaria
a que això
portà a terme,
no?
hem de dir també
que aquest trastorn
a nivell provincial
són les batalles
que tenim
les associacions
a nivell provincial
però a nivell parlamentari
ja s'està fent
una tasca
doncs de
que reconegui
doncs
l'ensenyament
i la Generalitat
doncs
aquest trastorn
i doncs
bueno,
posi els
o marqui els protocols
que es tinguin
de marcar
amb els docents
de totes
les escoles
de Catalunya
doncs
perquè
ho tinguin en compte
i que vegin
que és un trastorn
com qualsevol
altre trastorn
que pugui haver
no sé
un nen que és sord
doncs
se li explicarà
millor
una lliçó
o se li
se li
prestarà més atenció
en explicar-hi
un determinat tema
que amb una altra
persona que escolta
no?
doncs
potser la comparació
no seria
la correcta
o sí
no?
Però
en qualsevol cas
que hi hagi també
unes eines
així com
per determinats
col·lectius
hi ha unes eines
específiques
que també per les persones
d'aquest col·lectiu
que siguin preparades
no perquè un nen
sigui sort
doncs
vinga
ni perquè un nen
o una nena
tingui TDA
o TDA
amb hiperactivitat
doncs
se li tingui de
primer
que no se li tracti
diferent als altres
perquè és un nen normal
l'únic que se li ha
de fer entendre
una miqueta
les coses
més lentament
perquè les entengui
perquè les entén
hem parlat
del paper
molt dels mestres
però a mi
m'agradaria incidir
ni que sigui uns incents
amb el paper
dels companys
amb els companys
d'escola
fins i tot
amb el paper
amb les converses
que deveu tenir els pares
amb els pares
dels altres nens
perquè una cosa
és els mestres
aquesta bona receptivitat
o no
però en el seu cas
amb qui passa
la majoria de temps
els nens
és amb els seus companys
a l'hora del pati
activitats extraescolars
aquí suposo que també
vosaltres
ja des d'un punt de vista
gairebé particular
heu de doter-me
una important tasca
de pedagogia
sí
el que passa
és que jo m'atreviria
a dir que hi ha
de tot com els docents
perquè hem de pensar
que la canalla
quan és petita
quan és adolescent
és molt
és molt
hi ha de tot
hi ha que ho entén
que recolza
aquest alumne
que té
aquest trastorn
hi ha que no
hi ha que
jo m'atreviria
a dir que hi ha de tot
socialment
aquests nens
estan
descalificats
o sigui
ningú vol estar amb ells
ni els inviten
als aniversaris
ni van a cap lloc
no volen
ningú estar amb ells
perquè clar
són nens
que si són hiperatius
es mouen molt
a vegades n'hi ha alguns
que són impulsius
i llavors
socialment
estan rebutjats
i tot això
doncs
ha de fer
una labor social
molt grossa
en totes
els estaments
amb educació
els pares
amb
sanitat
i sobretot
necessiten
molta ajuda
psicopedagògica
que això
tampoc
està
i és molt car
i els pares
pobres
no poden arribar
a tots aquests jocs
i és molt
complicat
és molt complicat
a més nosaltres
com a associació
estem fent
esforços
esforços
de gestió
doncs
amb entitats
i perquè clar
nosaltres
tots els ingressos
que tenim
són dels associats
de l'associació
però també
han d'anar
a diferents
demanar
diferents subvencions
tant
estaments
oficials
com a empreses
privades
llavors clar
nosaltres
depenent dels ingressos
que tenim
de subvencions
o d'aportacions
privades
doncs
podem realitzar
més o menys
tallers
a nosaltres
ens agradaria
que aquest taller
de Lies Valls
que crec que serà
un èxit
perquè
és un dels pocs
que s'han fet
a Tarragona
si no m'atreveixo
a dir
penso que serà
el primer
el primer
exportar-lo
a altres centres
perquè no es quedi
només aquí
perquè hem de conscienciar
és una feina
de formigueta
que hem d'anar fent
i des d'aquí
aprofito
les zones
de Tarragona Ràdio
per demanar
a tota la gent
que li han demanat
subvenció
i que li han demanat
ajut
que ho tornin a mirar
aquell dossier
que fem arribar sempre
i que
a veure si
aquesta
entrevista
que fem avui
pot sensibilitzar
una miqueta
els responsables
de tots els jocs
que hem acudit
que hem demanat
que de fet
aquesta crida
l'escola
ho hem comentat
és els àmbits
on ara mateix
teniu actuació
prioritària
ens queden
escassament
dos minuts
i mig
d'entrevista
quins altres
àmbits
socials
quins altres
espais
us preocupen
Maria Jesús
home
jo ara tinc
gestions
bueno
l'associació
tenim gestions
obertes
en la sanitat
han dit
que ficaran
una unitat
de dèr a Tarragona
a veure si és veritat
perquè clar
no n'hi ha
unitat de diagnòstic
aquí a Tarragona
no es fa un diagnòstic
amb el protocol
de diagnòstic
i això és molt necessari
perquè aquests nens
tenen que estar
bé diagnosticats
us heu d'anar a Barcelona
perquè diagnostiquin
el TDA
sí
els han de derivar
a la Vall d'Hebron
els derivem
a la Vall d'Hebron
perquè
bueno
ahir és on tenen
el protocol
del diagnòstic
i nosaltres volem
els nens
que estiguin
ben diagnosticats
perquè
és un problema
que tenen
aquests nens
i si se tenen
que medicar
perquè sovint
se tenen que medicar
el diagnòstic
ha de estar ben fet
perquè això
hi ha comentaris
aquests nens hiperactius
es diu a la lleugera
però clar
vosaltres amb això
no en teniu prou
hi ha un protocol
d'actuació
necessiteu un diagnòstic
mèdic
i a partir d'aquí
sí que l'actuà
fer una medicació
era una cosa
perquè entengueu
una miqueta
la problemàtica
d'aquest trastorn
i és curta
perquè el temps
és hora
amb ràdio
ara abans d'entrar aquí
estàvem parlant
que hi ha col·legis
que tot i portant
el diagnòstic
no s'ho creuen
un diagnòstic oficial
va haver signat
pel metge
sí
aquest noi
té TDA
o té déficit d'atenció
i no s'ho creuen
una miqueta
perquè veia
la magnitud
del problema
que tenim
a l'associació
per una miqueta
o tenen
els afectats
per aquest trastorn
jo m'agradaria
per acabar
dir
que el TDA
és un trastorn
neurobiològic
que afecta
a les parts frontals
del cervell
que provoca
un desequilibri
amb els tremissors
cerebrals
de la nodalina
i la dopaina
o sigui
que és un trastorn
que està aquí
i això
està constatat
en l'OMS
que és un trastorn
diagnosticat
i que està previst
per l'Organització Mundial
de la Salut
han acordat
191 països
que el TDA
existeix
i que està aquí
llavors
no sé
encara
com n'hi ha
persones
que dubten
que el TDA
és un trastorn
i n'hi ha persones
que encara ho dubten
doncs ens quedem
amb aquesta iniciativa
amb aquest taller
que poseu a marxa
aquesta tardor
aquest mateix mes de setembre
amb un institut
de Valls
esperem també
que fructifiquin
aquestes converses
amb el Departament
d'Ensenyament
de Tarragona
i que com a mínim
també a les ciutats
es pugui millorar
en la tasca de pedagogia
en aquest sentit
em permés dir 5 segons
que si algú té
algun dubte
o un nen
amb el trastorn
doncs que pot trucar
a la PIDA
que és l'associació
al telèfon
620-863-402
Maria Jesús
Toni
moltes gràcies
a tu
a tu
a tu
t'agr под