Les 10 del matí, 39 minuts, aquesta veula de Mària del Mar Bonet
segurament és una de les intèrprets musicals
que millor representen la relació musical dels països de la Mediterrània.
D'alguna manera volem parlar d'això, de la relació en aquest cas
entre la literatura del nostre país i la dels països del nord d'Àfrica.
Aquest vespre hi ha un espectacle i un muntatge poètic aquí a Tarragona
al Teatre Metropol titulat Veus Paral·leles, de l'Atles a Formentó.
Vuit poetes. Un dels directors d'aquest muntatge és Albert Mestres,
el que podem saludar a aquesta hora del matí en directe i a través del telèfon.
Albert Mestres, bon dia.
Hola, bon dia.
En què consisteix aquest muntatge que heu anomenat Veus Paral·leles?
Bé, doncs consisteix en...
De fet, és un espectacle que ja fa uns quants anys que fem
i que hem fet a Tarragona, em sembla que aquesta ja és la quarta versió que fem a Tarragona,
que consisteix a agafar quatre poetes catalans o de llengua catalana
i quatre d'una altra llengua i amb això muntar un petit espectacle amb un actriu.
Aquest any es tracta de poetes amazics,
és a dir, tota la part del nord d'Àfrica, des del Sahara Occidental fins a Egipte
i des del riu Senegal fins al Mediterrani,
estava ocupat originàriament per uns pobles que es diuen ells mateixos amazics
i que després van ser dominats pels àrabs.
Doncs, contràriament, el que ens pensem nosaltres no són ni musulmans ni àrabs,
sinó són la gent que hi havia abans,
a l'època els romans hi eren, no?
Aquesta gent ara estan visquent un moment com una renaixença,
per entendre'ns, un inici de moviment nacional
i estan començant a escriure en aquesta llengua, etcètera,
que havia sigut ara de tradició oral.
Quins són els poetes que protagonitzen el muntatge?
Aviam, per part catalana tenim la Laia Noguera,
que és de per allà a Girona, de Calella de la Costa,
hi ha el Magis Funyer, que és d'aquí Tarragona,
hi ha l'Elias Barberà, que és de València,
i l'Antolina Callelles, que és de Mallorca.
I per part de la Magiga són tots algerians,
és a dir, de Magigs n'hi ha el Marroc, Algèria, Líbia,
Mauritània, Mali i Sàhara Occidental,
però els que venen aquest any són tots algerians,
perquè, pel que sembla, parlen dialectes molt diferents
i si hauria sigut complicat intentar barrejar,
a part dels problemes de papers que hauria pogut significar.
I per tant, aquest any tenim Alem Zania,
que és un poeta que en aquest moment està residint a Barcelona,
Boalem Ràbia, Ibrahim Tazagar i Hadjira Ubatxir.
Quatre poetes algerians,
que tenen algun nexe pel que fa a la temàtica
amb els quatre poetes de llengua catalana
que participen del muntatge,
o els heu triat per altres raons, per altres criteris?
No, els hem...
De fet, els fa en Zania,
que en aquests moments viu aquí,
qui es va ocupar de triar-los,
i la veritat és que no busquem mai les afinitats.
Després es van trobant,
a mesura que es van treballant les diferents poesies,
però jo diria que en aquest cas
les diferències són molt notables,
perquè ells estan en un moment
que nosaltres podríem comparar
amb el nostre final de franquisme,
en què és una poesia molt reivindicativa,
molt de protesta, etcètera.
Aquests vuit, les obres d'aquests vuit poetes
les posa en escena un actriu, no?
Sí.
Bé, les posem en escena els directors.
Perdó, sí.
Com és el muntatge?
Com podríem explicar, doncs,
el muntatge a partir de l'obra d'aquests vuit poetes?
Doncs el muntatge és...
és un recital,
és a dir, els poetes reciten els seus propis poetes,
i hi ha una actriu que els va enllaçant
a partir d'un guió
i llegeix les poesies en català
dels poetes amasics, en aquest cas.
Això fa que,
amb uns petits tocs teatrals, diguéssim,
fa que l'espectacle agafi una dimensió
que és bastant insòlita per a un recital.
Com entenen els poetes amasics,
o com interpreten, o com valoren el fet
de poder donar a conèixer la seva obra
en un país com el nostre?
Per ells és importantíssim,
importantíssim, perquè, a més,
per ells, el cas català
és el model en aquests moments.
Ells no poden aspirar actualment a la independència,
seria molt complicat de pensar,
perquè no és un territori dintre d'Algèria,
sinó que són diferents capes,
els amasics són la gent que hi ha hagut sempre allà,
i els àrabs són els que van venir després.
Per tant,
no poden aspirar a la independència,
el que poden aspirar és a un reconeixement.
I per ells això ja és una mena de reconeixement.
Entenc del que explicaves també abans,
que utilitzen la seva llengua amasic,
tot i que també amb diferents varietats dialectals.
Sí.
Sí, sí.
I perquè ens fem càrrec,
doncs, els tuarecs, per exemple,
els famosos tuarecs són amasics, també.
Però segurament un amasic marroquí
i un amasic algerià parlant potser no s'entenen.
Queda clar.
Aquestes veus paral·leles,
les veus d'aquests vuit poetes,
doncs, les podrem escoltar aquest vespre a partir de les vuit
en aquest muntatge al Teatre Metropol,
dirigit per Albert Mestres i Sofia Fonseca.
Així que, Albert Mestres,
moltes gràcies per haver atès en directe aquest matí
a la trucada de Tarragona Ràdio.
Felicitats i enhorabona per l'originalitat, també,
i l'interès d'aquest muntatge poètic.
Moltes gràcies i fins la propera.
Gràcies.
Que vagi molt bé. Gràcies. Bon dia.
Albert Mestres, un dels directors d'aquest muntatge,
insistim, titulat Veus Paral·leles,
de l'Atles a Formentó,
vuit poetes, poetes catalans i poetes amasics del nord d'Àfrica,
en un muntatge que podrem veure aquest vespre a les vuit,
com dèiem, al Teatre Metropol.
Un muntatge amb entrada gratuïta,
l'accés és lliure al Teatre Metropol.
Per tant, una de les propostes culturals més interessants
d'aquest dijous aquí a la ciutat de Tarragona.