Dos quarts d'una del migdia, nou minuts.
Jo no sé, vostès estan convidats a fer els deures
que ens ha deixat en Ramon Vinyas.
Ja tenim al cap el cervell ben ocupat al llarg del que resta de dia.
Deures i assignatures pendents,
les que queden encara en matèria de gènere i igualtat,
sobretot si mirem cap als col·lectius de manera fragmentada.
En aquest cas, situem la nostra atenció
en la Universitat Rovira i Virgili,
perquè a l'Observatori de la Dona de la URB
ha encetat un nou curs, es va constituir l'any passat,
i ha encetat aquest curs amb més projectes,
amb més fites per assolir,
tot i que tots sabem que és un camí,
allò, la cursa del corredor de fons.
Ima Pastor, directora de l'Observatori de la Dona de la URB,
molt bon dia.
Hola, molt bon dia.
Benvinguda, es va constituir formal i oficialment l'any passat.
Partia, no partia, diguem-ne,
anava a dir d'un caprici, no és la paraula correcta,
d'una intuïció, sinó que partia ja d'un estudi previ
que s'havia fet i que constatava
aquesta situació de desigualtat
que hi ha en el sí universitari,
des dels càrrecs, des del tema de les disciplines,
de la recerca, de la investigació,
en tots els àmbits de la comunitat universitària, no?
Efectivament.
La veritat és que la URB va ser pionera
en tenir la iniciativa de diagnosticar-nos,
l'esperit científic passa també per la crítica,
per l'autocrítica,
i en aquest sentit vam ser pioners.
A la iniciativa de l'anterior rector
en preveure un estudi intern
per diagnosticar les desigualtats,
si és que es trobàvem,
que ja sabem que sí que es vam trobar,
vam ser pioners
i va ser una feina intensa
que està tenint els fruits ara
en la mesura que estem posant les eines
per treballar contra aquesta desigualtat.
L'àmbit acadèmic, tots els àmbits,
però cadascú diguem que s'ha de situar
en el seu context,
en desigualtats i a tot arreu,
en tots els col·lectius i en tots els oficis.
L'àmbit acadèmic,
històricament parlant,
a mi em dóna la sensació
que ha estat bastant més
beligerant cap a les dones.
És veritat
que l'àmbit universitari
i l'àmbit de l'educació
ha estat una eina
a les mans del patriarcat
per controlar la vida de tots els individus
i especialment la vida de les dones
i la potencialitat de les dones.
En aquest sentit,
és veritat que les estructures de l'Estat
i en concret a l'àmbit de l'educació
són estructures que han estat
al servei del grup dominant.
En aquest sentit,
els homes han tingut un poder
que ha estat exercit també
a través de les institucions educatives.
Afortunadament,
el coneixement,
un cop més,
amb la seva capacitat de crítica,
és l'eina també
de la que ha tingut
la pròpia institució educativa
per qüestionar,
criticar
i revisar
aquest propi coneixement
que diem és androcèntic
i ha estat a mans dels homes
per posar-lo ara
al servei de la igualtat.
No posar-lo al servei de les dones,
sinó posar-lo al servei de la igualtat.
Al servei de la igualtat,
em vol dir que no determini
el teu gènere,
que et dediquis
a unes determinades disciplines
i no a unes altres.
Facultats,
diguem-ne,
de carreres
que històricament
eren més de tendència masculina,
les aules estan plenes de dones,
però diferent és
quan acaben la carrera
i han d'accedir
no només al món laboral,
sinó fins i tot
si volen continuar la carrera
en el món universitari.
Em refereixo a la recerca,
per exemple,
a la investigació.
També aquí continua
barrat el pas,
més a les dones
que no pas als homes.
Hi ha una diferència de gènere
en aquest sentit
en quant a oportunitats?
La igualtat formal
és un...
La llei contempla
que tots som iguals,
i a hores d'ara
ja no cal parlar d'això,
però és veritat
que més enllà
del que diu la llei,
més enllà
del que volem
com a desitjos,
la realitat ens mostra
que la societat,
que la manera
de viure
d'homes i dones
encara és molt segregada.
És a dir,
en aquest sentit,
en la universitat
hi ha àmbits de coneixement,
hi ha disciplines,
hi ha tipus de recerca,
hi ha especialitats
en les que tenim més dones
o tenim més homes
i és sorprenent
com un dels,
jo crec que,
desitjos
de meitat del segle XX,
de la segona meitat
del segle XX,
en què l'objectiu era
compartir
entre homes i dones
l'espai,
hores d'ara
encara l'hem de reclamar
com una necessitat,
com un objectiu.
Reclamem
que les dones
i els homes
compartim
tots els espais,
també l'espai
de l'àmbit del coneixement.
L'àmbit del coneixement
quan està fet
només per unes mans,
per les mans,
la mirada,
els ulls,
el cervell femení,
el coneixement,
el saber
només masculí,
les estudioses
de la ciència
apunten
que és un coneixement
de menys qualitat.
Necessitem
el saber
de les dones
i el saber
dels homes
i necessitem
compartir-lo
per obtenir
el millor coneixement
possible.
A nivell jurídic
s'han fet
grans avenços,
no hi ha dubte,
tu mateixa
ho apuntaves,
la llei
és absolutament
igualitària
per a tothom.
En l'àmbit universitari,
el dret a la recerca,
però també
la posició
en determinats llocs
de poder
per entendre'ns,
és equiparable
per ara
de la universitat
al que podria ser
el món
de l'empresa privada?
És a dir,
podríem trobar
càrrecs universitaris
tants com dones
executives
a les grans
multinacionals?
Trobem igual de poques
en els nivells
més alts
de gestió
de poder
i de presa
de decisions.
Tot i això,
he de dir
que la Rovira i Virgili
és una de les universitats
que a hores d'ara,
en comparació
amb la resta
de universitats
catalanes
i de l'estat espanyol,
podem dir
que són més paritàries
en el sentit
que compartim més
en els àmbits
de vicerrectorats
o de direccions
de departament
o de secretaries,
tenim moltes dones,
tenim més
que la mitjana,
però tot i això,
encara hi ha àmbits
en els que trobem
poques dones.
També és veritat
que la URB,
en comparació
amb altres universitats
espanyoles,
té més dones.
Nosaltres tenim
ara mateix
en el que és
personal docent
investigador
un 40%
de dones,
quan la mitjana
espanyola
està al voltant
del 30%.
També tenim
una mica més
de catedràtiques,
la mitjana espanyola
està al voltant
del 13%,
nosaltres tenim
20%
de dones catedràtiques,
però això
no ens ha de donar
tanta satisfacció
com per pensar
que estem tan bé
que ja no cal
fer res més,
això s'ha de millorar.
A mi en general
aquesta dada
que donaves
un 13%
de dones catedràtiques
a mi em sembla
vaja,
bastant...
Sorprenent,
sorprenent.
Sí, m'ha sorprès
la veritat.
És molt sorprenent.
M'ha sorprès moltíssim.
Encara
haguem de denunciar
que
en el nivell superior
de la carrera acadèmica
trobem tan poques dones.
Sobretot
és sorprenent
no només
el 13% en si,
sinó que
en els darrers 15 anys
que han estat
els anys
de més expansió universitària,
per tant,
els anys
en els que més gens
s'ha incorporat
a la universitat,
la proporció
de dones
ha crescut,
però també
ha crescut
la presència
en valor absolut
dels homes
i sobretot
el percentatge
de catedràtiques
si no
passés
res,
és a dir,
si la universitat
no tingués
cap tipus
de viatge
a favor dels homes,
si no existia
aquest viatge,
només per l'evolució
temporal,
només pels anys
que han passat
i per la quantitat
de dones
que s'han incorporat,
hauríem de tenir
hores d'ara
al voltant del 20%.
És a dir,
que l'evolució natural
a hores d'ara
ens hauria de posar
en un 20%.
Que continua sent una minoria.
Que continua sent una minoria,
però l'hauríem de tenir
només pel pas del temps.
Això ho dic
perquè
aquesta confiança
que vol tenir
o que té
o que planteja
alguna gent
quan diu
això s'arregla
quan les dones
us aneu posant
i és qüestió de temps
que ho arreglem,
aquesta dada
refuta totalment
aquesta idea.
El pas del temps
de vegades
fa empitjorar les coses.
El temps se l'ha d'espitjar
sovint
i el que
és important
a vegades
donar dades com aquestes
perquè lògicament
qualsevol persona
que ens escolti
pot dir
ja estan amb aquest tema
si hi ha una llei
no, no, però escolti
és que jo no estic
qüestionant res
jo només li dic
que de les catedràtiques
que hi ha a les universitats
espanyoles
catedràtics
només hi ha
un 13% de dones
això és una xifra objectiva
per tant no és discutible
després podem parlar
de les raons
i la necessitat
tot el que vulguem
però la xifra
és aquesta.
Els avenços en regulació jurídica
de vegades
ens fan
ens fan
perdre de vista
el que realment
és la realitat
perquè aquest és un àmbit
el de la desigualtat
o el de les relacions
entre homes i dones
en el que ens deixem
portar moltes vegades
quan hi pensem
o quan hi reflexionem
per l'experiència personal
i sobretot
pel que voldríem
que fos la realitat
i la realitat
és la que és
al marge del que volem
i fins i tot
al marge del que
la majoria voldria
la realitat
està condicionada
per estructures
patriarcals
molt fortes
molt dures
i molt resistents
i en aquest sentit
l'impuls
de les lleis
és un impuls
ineludible
ho necessitem
però no és només
la feina
que hem de fer
hem de
posar-hi
des de molts altres àmbits
i jo crec que
en aquest sentit
quan detectem
que una realitat
com la social
necessita ser transformada
el primer
és insistir
en la necessitat
de la transformació
i després
és
anar a buscar
els experts
i en aquest sentit
reivindico
les ciències socials
les ciències socials
com una eina
al servei
de la transformació social
i que treu
aquesta percepció
subjectiva
que podem tenir
tots plegats
Sí
que no confia
només
en els avenços
jurídics
sinó que
busca
l'aportació
i el coneixement
que ja tenim
i que cal
traslladar-lo
per superar
la percepció
subjectiva
que pot tenir
molta gent
al voltant
d'aquest tema
de la desigualtat
Imma
no totes les universitats
catalanes
i espanyoles
tenen un observatori
per a la igualtat
la URB
ha estat la segona
que ha creat
aquest òrgan
que a més
és multidisciplinar
i que també
ha comptat
des del primer moment
en tenir
la mirada
externa
a la universitat
tenint en compte
aquell principi
que la universitat
cada cop
es vol involucrar
i obrir-se més
a la societat
La URB
va ser la segona
d'entre les catalanes
i de les primeres
a nivell d'estat
en crear observatori
la llei
de reforma
de la llei
de reforma
de la universitat
les modificacions
de la llei
de reforma
de la universitat
ja preveu
ara
que totes les universitats
han de tenir
la llei
parla
de unitats
d'igualtat
nosaltres
vam optar
pel terme
observatori
però
estem parlant
de la mateixa
estructura
és a dir
la llei
preveu
que totes les universitats
facin
alguna cosa
i ho facin
a través d'una estructura
prevista
i regulada
i articulada
i encaixada
amb la resta
d'estructures
de la universitat
la URB
ho va fer
ara fa
una mica
més d'un any
un any
i mig
hores d'ara
la veritat
és que
moltes universitats
ho estan fent
moltes estan
començant
moltes estan
definint
qui s'encarrega
i com s'encarrega
moltes estan pensant
ara
en fer un pla d'igualtat
nosaltres fa
un any i mig
que el tenim
però
la diferència
sobretot
jo crec que
de la URB
respecte a altres universitats
és que
aquí teníem
la crítica
incorporada
des de dins
i teníem
un grup
d'expertes
de persones
de dones
el grup de recerca
grec
que fa molts anys
des dels més antics
a Catalunya
i fins i tot
a l'estat
que treballa
en temes de gènere
que va impulsar-ho
i això és molt important
perquè realment
els avenços
i les transformacions
internes
ens donen
estructura complexa
com és la universitat
com moltes altres
s'aconsegueixen
perquè tens gent
que legitima
aquesta proposta
perquè té coneixement
a aportar
perquè té
coses a dir
sobre aquest tema
i això és molt important
llavors gràcies a aquest grup
i a la seva iniciativa
i al
i al ressò
que va
que va fer
rectorat
de la iniciativa
vam aconseguir fer
el diagnòstic
i la diagnosi
és molt important
perquè quan parlem
de desigualtat
hem de
no necessàriament
hem de quantificar
però hem de poder parlar
de l'objectivitat
de la desigualtat
més enllà
de la percepció
s'ha d'argumentar
bé
per tenir
credibilitat
perquè si no
difícilment
pots anar
posant en marxa
iniciatives
que com es materialitzen
o com us agradaria
que es materialitzés
en aquest dia a dia
el que és la tasca
d'aquest observatori
d'entrada
en guany
tenint en compte
que es va crear
l'any passat
heu posat en marxa
tot un seguit
d'activitats
diguem-ne que
tota la comunitat
universitària
i fora d'ella
en pot gaudir
com ara
les exposicions
sí
la feina
de l'observatori
està prevista
està pràcticament
prevista
a través del pla
d'igualtat
la feina principal
és implementar
és portar la pràctica
al pla d'igualtat
i el primer eix
del pla d'igualtat
és
sensibilitzar
a la comunitat
la universitària
i fora de la comunitat
universitària
també
sobre la continuïtat
sobre la persistència
sobre el manteniment
d'estructures
de desigualtat
de la relació
de desigualtat
entre homes i dones
i en aquest sentit
hem considerat
necessari
aportar
no només
el problema
de la desigualtat
sinó també
les aportacions
de les dones
per superar
aquesta desigualtat
i és per això
que entre altres coses
al llarg d'aquest curs
2008-2009
farem
una campanya
de difusió
de les exposicions
de l'Institut Català
de les Dones
l'Institut Català
de les Dones
ha fet
una feina
important
de visibilitzar
determinats col·lectius
de dones
de visibilitzar
les seves aportacions
els seus coneixements
la seva manera
d'estar en el món
i va elaborar
durant diferent temps
una sèrie d'exposicions
que es poden difondre
i que es poden demanar
i qualsevol associació
la pot demanar
nosaltres ho hem fet
per posar-les
en els diferents centres
de la universitat
i són exposicions
amb temàtiques diverses
doncs ara
per exemple
tenim dues
ja instal·lades
una de dones
de ciència
que la podeu visitar
la pot visitar
tothom
és oberta
al hall
de l'edifici
del rectorat
a l'escorxador
i una altra
que està a l'edifici
de la facultat
de lletres
a la plaça
Imperial Tarraco
sobre dones
escriptores
en posarem més
en posarem
pràcticament
a tots els centres
posarem
una sobre dones
sindicalistes
a la facultat
de ciències jurídiques
a partir de la setmana que ve
la podreu visitar
posarem
una sobre fotògrafes
pioneres
a l'escola
de turisme
de Vilaseca
posarem
una sobre dones
grans
a l'edifici
Betània
Tortosa
que també és
campus
de la universitat
i posarem
altres exposicions
també en el segon
quatrimestre
d'aquest curs
hi ha intenció
de fer xerrades
lògicament
en dates molt concretes
i molt puntuals
també fer actuacions
que tinguin a veure
amb tot plegat
i mentrestant
el pla d'igualtat
que s'intenta aplicar
per llei
justament
en tots els àmits
no oblidem
que aquest pla d'igualtat
segur que hi ha
molt bona voluntat
per part de tothom
que s'apliqui
però bé per llei
es va fent
mica en mica
anar sorgint
a mesura que es va fent
es van intentant
solucionar
aquelles qüestions
que es puguin contradir
justament
al que preveu
el pla d'igualtat
Sí, jo crec que és important
plantejar
com tu dius
que el pla d'igualtat
es fa per llei
i que per tant
més enllà del que
vulguem personalment
de lo molt o lo poc
que ens interessi
el tema
això s'ha de fer
perquè
la nostra societat
ha decidit
en aquest punt
que aquesta és una eina
la dels plans d'igualtat
i que la utilitzem
no sabem ben bé
on ens portarà
haurem de fer avaluació
haurem de revisar
aquest camí
que hem decidit
iniciar
on ens porta
però confiem
que ens portarà
a un bon lloc
però jo crec que
més enllà
que la llei
ens obligui
és important
plantejar
la revisió
de les relacions
entre els homes
i les dones
des del punt de vista
del consens
és a dir
hem d'estar d'acord
en què això
s'ha de revisar
els homes i les dones
necessàriament
ens hem de posar
d'acord
en què hi ha
una càrrega
de feina
que implica
viure i treballar
a la nostra societat
i que aquesta feina
ha d'estar distribuïda
i d'estar distribuïda
de forma equitativa
entre homes i dones
i això jo crec
que és el tema
central
el que passa
que aquest tema
doncs
pren formes
pren magnituds
articulacions concretes
en cada àmbit
i per tant
doncs
en una empresa
industrial
això s'ha de treballar
d'una manera
i a la universitat
s'ha de treballar
d'una altra
però el tema central
és que homes i dones
hem de revisar
la càrrega de feina
que tenim
i ens hem de posar d'acord
hem de consensuar
i no amb gestos
no amb gestos
perquè sabem
que els gestos
i les bones voluntats
sempre hi són presents
i són sinceres
segurament
però s'ha d'anar
una miqueta més enllà
ser més pragmàtics
en aquest sentit
sí sí
realment no podem confiar
amb les voluntats
no podem confiar
en les cares amables
hem de
hem de demanar
hem d'exigir
hem de plantejar
la necessitat
que les dones
estiguin
no a tot arreu
sinó a tot arreu
on vulguin
i la llibertat
de les dones
per tant
és l'objectiu final
el dret de les dones
a viure
amb tota la llibertat
i em sembla
especialment rellevant
dir-ho
perquè
el tema de la igualtat
és
una eina
davant
de l'objectiu
de la llibertat
amb què les dones
tenen dret
a viure
per ser-hi
ja pràcticament
estem fora de temps
important
que tota aquesta atmosfera
i tota aquesta feina
que feu des de l'observatori
la vagin
ensumant
olorant
i assumint
les joves universitàries
i els joves naturalment
però
primer diguem-ne
que la part més
perjudicada
que és la discriminació
són les noies
joves estudiants
de primer
de segona carrera
hi ha vehicles
per arribar
hem d'establir
mecanismes
per arribar
als joves
que no és
massa fàcil
sobretot perquè
la seva vida
està conformada
la vida dels 20 anys
està conformada
fonamentalment
per experiències
d'igualtat formal
sí
perquè diguem-ne
que hi ha una mare
en darrere
que és la que assumeix
allò que hauria de compartir
hi ha una mare
que fa una càrrega
hi ha mares
o també pares
que fan una càrrega
de feina molt important
però a més
també tenim estructures
la primària
i la secundària
són estructures
d'una certa igualtat formal
i per tant
les discriminacions
de vegades
no s'han arribat
a experimentar
tot i que
quan s'experimenten
són experiències
molt desagradables
com aquesta noia
que va ser
que ha estat mort
a mans d'un company
i això és inacceptable
i per tant
són experiències
molt dures
però poden viure
sense dir
experiències de desigualtat
i això
no deixa veure
suficientment
la resta de la realitat
i m'aixeco una mà
i l'obro
em sobren dits
per comptar
les rectores
que hi ha
a l'estat espanyol?
em sembla que falta un dit
ai
6 rectores
per poc eh
sí
d'unes 70 universitats
però
de 70 universitats?
si comptem
públiques i privades
70 universitats
en les públiques
n'hi ha menys
a les privades
a Catalunya
ja
6 rectores
el percentatge
a les catedràtiques
Déu-n'hi-do
sí
sí
tenim feina per fer
sí
sí
moltíssima
Ima Pastor
directora de l'Observatori
de la Dona de la URB
moltíssimes gràcies
per acompanyar-nos
molt bon dia
molt bon dia
adeu-siau
no
no
no
no
no