Ara són dos quarts de dotze del migdia, vuit minuts.
Seguim endavant des del matí de Tarragona Ràdio.
Cada divendres ens hem proposat fer una passejada
per cadascuna de les bodegues dels vins que configuren la Deo Tarragona.
Avui ens traslladem fins a la Ribera d'Ebre
i ens aturem en una finca realment paradisíaca.
Una finca que no només ofereix vi, sinó que també elabora olis
i que, a més a més, també es dedica al món dels cavalls.
anem cap a les tires i allà ens trobem amb un vi que ja el nom imposa,
Vinetum Iberi.
Són aquestes bodegues que estan a la localitat de Ginestà
i avui ens acompanya al cap de celler, Miquel Farnós.
Molt bon dia.
Hola, molt bon dia.
Quina enveja treballar aquí, no?
Sí, és veritat.
És un lloc preciós.
Poden entrar a la plana web, és molt fàcil,
és les tres ve dobles punt les tires puners
i aleshores poden contemplar absolutament el paisatge.
Jo no m'he aturat el vi, però abans dèiem també hi ha oli,
i hi ha cavalls.
Explica'ns una miqueta a què t'entorna aquesta finca com és.
És una finca que té aproximadament més de 100 hectàrees
que es dedica a aquestes tres coses,
a fer oli de qualitat, vi de qualitat
i criança i d'home de cavalls.
Són tres empreses, la del vi, és a dir, Vinetum Iberi,
la de l'oli absolutus olium
i la dels cavalls Planitiarum Equest.
Molt de llatí aquí, eh?
Jo no sé si per treballar heu de saber el llatí o no cal?
No, no cal, però té un pes important
perquè la finca està tota distribuïda
i ambientada com a l'època romana.
Cuidat al màxim detall.
Jo de veritat que els recomano que entrin a la plana web
perquè t'entren moltes ganes d'anar-hi.
Hi haurà algú que escoltarà el programa
que hi anirà, aquestes bodegues,
i a més tindran un obsequi,
per això sí que hem de respondre una pregunta
que està relacionada
amb alguna cosa que direm
al llarg d'aquest espai.
Vau estar a la mostra de vins,
l'última mostra de vins de la Deo Tarragona
i vam tenir oportunitat de tastar
els vostres vins
i justament vam poder tastar
un que ha estat premiat,
que va tenir el segon premi,
és un vi blanc,
Barranc de Nòria.
Barranc de Nòria, quin nom?
Com us li vau posar aquest nom?
És el nom d'una de les parts de la finca,
és d'una propietat
que té un Barranc de Nòria
i és un nom molt sonor, potent,
com el vi.
És un vi de qualitat,
és un vi ja arregladet, eh?
Tots els vins
i tota la línia de producció de la finca
està pensada
per adquirir la màxima qualitat
dels seus productes.
Una mica com definiríeu els vostres vins?
Perquè feu blancs, feu negres...
Fem blancs i negres.
De moment, rosat,
encara no hem optat
per aquest tipus de vinificació.
tot és criança o reserva.
Hi ha tres línies actualment de negre
que van des del top de la casa,
que és el diesire,
que és un reserva
només que arribarà a ser aquest vi,
el vi que complixa les característiques
i tindrà aquests requisits.
Llavors, dos criances.
Una línia més actual i agressiva,
que és les tires,
i la més tradicional,
fàcil de digerir,
però complexa a la vegada,
que és com uns de l'hereu.
Són aquests tres negres
i el blanc,
que és el barranc de Nòria.
I pel blanc,
barranc de Nòria.
És un vi que heu començat a...
Vau començar amb els negres,
segurament?
Vau començar amb els negres.
I el blanc,
quan es va incorporar a les tires?
Es va incorporar al 2006,
que és quan ja entra en producció
les primeres ceps de blanc.
I com és aquest blanc premiat
al barranc de Nòria?
És un blanc...
Si em dius que és bo,
ja ho sé.
Dóna'ns algunes característiques.
i de tocs de cata,
doncs...
El vam tastar,
la mostra, eh?
És boníssim, realment.
És això el que es pretén
i moltes gràcies.
El vi blanc es cria,
com tot,
amb les seues pròpies mares,
que és el bota.
És un procés de botes de primer any,
que sempre s'està de quatre a sis mesos,
fent un procés que es diu
batonatge a les botes,
que és que la mare que precipita
al fons de la bota
es remena
perquè tot aquest món complex
d'aromàtic i de sabor
se mesclia molt amb el vi.
I es va movent cada X temps?
Dos cops cap dia.
Dos cops al dia s'ha de moure.
Però estem parlant de la bota,
no de l'ampolla.
De la bota,
això és la criança.
La elaboració,
si vols que comencin
amb la qualitat,
és un procés
triat gra a gra
des del començament.
O sigui,
des de la verma
ja es selecciona
tota la part de raïm
que és més bona.
I el barranc de Nòria
de quin raïm
està fent.
Aquest és de la varietat
Sauvignon Blanc,
però en aquesta verma 2008
ja entren en producció
garnatxa blanca
i moscat.
Són més varietats de blanc.
Les properes vermes
entraran també
xardoner.
Sí, sí,
vosaltres aneu fent.
A més a més,
em comentaves abans,
Miquel,
que esteu recuperant
varietats de raïm
que estaven una miqueta
desapareguts del panorama.
Aquesta és una feina fascinant.
Sí, perquè també es busca
un xic a experimentar
en aquest món
i hi ha moltes varietats,
per exemple,
la falangina,
nero d'àbola,
la malvacia de Cerdanya.
A mi em sembla
que estàs parlant
en llatí realment,
ara, perquè les desconec que...
Són varietats molt antigues
d'arreu de la Mediterrània
que s'intenta recuperar
i fer aquests toques especials
que li donin aquell punt al vi.
Clar,
i que el faria diferent.
Que el faria diferent.
I aquestes varietats,
diguem,
que d'aquí de la vessant Mediterrània
s'ha perdut del tot.
No,
no s'ha perdut,
però si busca
que s'hi decuia
al màxim
el que és l'entorn
de les tires,
que és, com hem dit abans,
un entorn així,
recordant l'època romana.
I on aneu a buscar
aquestes varietats?
Les trobeu a prop,
aquí al territori,
o heu de marxar fora?
S'ha d'anar fora
i és un procés lent
perquè no són varietats
molt usuals.
No és normal
demanar aquestes varietats
i és un procés lent
de demanar
de buscar els clons
que s'hi decuien
a la zona.
I què tal s'adapten?
Perquè després
el procés d'adaptació
també l'heu de tenir
molt en compte,
potser després
de tot aquest esforç
d'anar a buscar
les varietats,
quan les poses aquí
a la ribera d'Ebre
que té una complexitat
també climàtica,
pot fracassar
o pot triomfar,
això no se sap mai.
Això ara s'inicia,
és experimental,
però s'intenta cuidar
al màxim
els detalls
que puguin influir.
Doncs totes les tires
estan en vinya
emparrada,
de fusta,
bonica
i han regat
en rec...
Amb gota a gota.
Amb gota a gota.
Sí, sí.
Ah, són emparrades
aquestes que teniu allà.
Ha estat tota la vinya
emparrada
i en pals de fusta.
I el rec
és un rec de suport
gota a gota
que hi ha dos pous
i s'eslecciona
l'aigua
i s'analitza.
L'aigua i el sol
per tindre al màxim
controlar els paràmetres
que puguis controlar
tu d'adaptació
perquè els climàtics
no els pots controlar.
Això no,
però el que vosaltres
podeu controlar
ho controleu
i força, eh?
Sí, sí.
Déu-n'hi-do.
I poseu molt de carinyo,
evidentment,
coneixement,
però com a...
molta delicadesa,
molta artesania,
no?
En el que és l'elaboració
no del vi,
sinó aquesta etapa prèvia
al que és el raïm,
la terra.
Se busca la combinació
perfecta
entre artesania
i manualitat
perquè no hi ha millor mà
que la de l'home
amb l'intel·ligència
per tractar,
però també
servint-se
de la millor tecnologia,
l'actual,
l'ordinador.
Hi ha un equip
de professionals
detrás
que assessora
tant a nivell tècnic
com
industrial.
O sigui,
hi ha dos enginyers
agrònoms
que es dediquen
a la part
de terra,
de l'aigua
i
de les ondes
de temperatura
i humitat atmosfèrica.
Clar, clar,
per ser,
enguany anirà bé
el tema del raïm,
no?
Enguany,
les condicions climatològiques...
Si ara cap al final
abans de la barema
no plou,
serà perfecte,
no?
Perquè aquest raïm,
a més que teniu tan cuidat
i tan mimat,
qui fos raïm
a la vostra finca,
escolta,
tracteu el raïm
que és fantàstic.
En aquest espai
que fem en col·laboració
amb el Consell
en regulador
de la Deo Tarragona,
ens agrada molt
parlar també
de la difusió
que té el vi.
Ens agrada defensar
molt aquests vins,
però no per un sentit
localista,
sinó perquè són vins bons,
són vins que poden
competir perfectament
fora d'aquí.
En el sentit
de les exportacions,
tenint en compte
que vosaltres
fabriqueu un...
elaboreu,
perdó,
un producte
de qualitat,
exporteu
aquest vi
fora de...
no dic de la demarcació,
però fora de Catalunya?
Aquesta és la intenció,
l'exportació,
buscar aquells mercats
que sàpiguen
valorar
aquest esforç
que s'ha aplicat detrás.
I on teniu la mirada posada?
Sobretot als Estats Units,
però...
Tots coincidiu, eh,
de tirar cap als Estats Units.
Perquè és un mercat ampli
i que valora molt
aquestes característiques,
però també pot ser
a Europa,
a Bèlgica,
a Finlàndia,
són països
que són bons compradors.
I aquí,
pel que fa als restauradors,
heu d'anar allò picant
a les portes,
eh,
és una miqueta
la dinàmica que porteu tots
per l'experiència
d'altres companys,
d'altres bodegues
que han passat per aquí.
Vull dir que sí que hi ha
una bona acollida,
irregular,
alguns són entusiastes,
altres, doncs,
s'estimen més
optar per altres productes,
són més conservadors
en aquest sentit,
però que és feina
de porta a porta,
no?,
pràcticament.
Porta a porta,
molt lenta,
és una feina
molt detallista,
però ja s'acostuma a fer.
Tot el món del vi
és un món cuidat
al màxim detall,
des de gra a gra
hasta la botella.
Home,
es tracta de tastar-ho
i un cop ho tastes,
doncs,
ja ho retens en la memòria
i és el que ens està passant
a nosaltres en aquest espai,
que cada setmana
quan parlem
amb els representants
de les diferents bodegues
ja ens recordem dels vins
i quan anem a les bodegues
especialitzades a Tarragona,
escolta,
d'aquell vi d'aquella bodega
que hi ha de la Deo Tarragona,
es tracta d'anar,
doncs,
creant aquesta dinàmica.
En uns moments
obrirem el 977 244767.
Tenim una pregunta preparada,
però abans em deia el Miquel
que lògicament,
tenint en compte
que aquesta finca
està tan cuidada,
tan paradisíaca,
que tenen les oliveres,
que tenen els cavalls,
es pot visitar
pel públic en general.
Com són les visites
que oferiu a la gent
que vol anar-hi?
La gent truca
i queda
o fan cap directament
a la finca
i llavors hi ha dues persones
que sempre estan disposades.
Una soc jo
i l'altra és una altra noia
que es diu Jordi
i una altra noia
que es diu Carmel.
Són els tres
de les tres parts
de la finca.
I aleshores,
què ens ensenyeu
quan anem allà?
El primer
és,
depèn de la visita,
primer fem una volta
en general,
en 4x4 que hi ha.
És que són 100 hectàrees,
com deies.
I és una estona llarga
de visitar.
es visita,
com que hi ha una ermita,
les vinyes,
les oliveres centenàries,
hi ha un port
com si fos
de vigilància romana
que es diu
Pertolentisco,
hi ha
les quadres,
les quadres,
la bodega,
la sala de botes
i més
en la part intimista
ja és quan
si la visita
s'escau
o si ells,
els visitants
ho demanen,
una cata
de les mostres
dels diferents vins
i olis que tenim.
Quins cavalls més bonics,
ho estic mirant
a la web,
quants cavalls
pot haver-hi
de terme mig,
normalment per classe,
si us dediqueu
també a criar-los,
doncs a vegades
hi ha més,
a vegades menys,
no?
N'hi ha 16,
més menys.
Però escolta,
són potents,
són cavalls
d'aquells
com el vi,
com aquell qui diu.
A veure,
qualsevol persona
pot visitar la bodega,
només cal que us truquin,
que passin per allà.
Poden rebre informació
com has dit molt bé,
www.lestires.es
i allí ja hi ha
l'adreça,
com arribar-hi,
els nombres de telèfon
de contacte.
Algú que ens està escoltant ara
pot visitar la finca,
però a més a més
tindran un detall
amb aquesta persona,
tindran l'ocasió
de gaudir d'aquest vi,
d'aquest vi precisament,
o del que ells decideixin,
però jo els hi pregunto
per un vi en particular.
Com es diu
el vi
de vineto iberí
que va guanyar
el segon premi
en el 14è concurs
de vins embotellats
de la D.O. Tarragona?
No facin el ronso
perquè ho hem repetit
tantes vegades
que si no ho saben
és perquè no ens escoltaven,
però jo crec que sí,
perquè mira,
ja tenim una primera trucada,
era d'esperar,
clar,
donem pas ja
a aquesta trucada,
a veure si,
a mi m'encantaria
que haguessin apuntat el nom
o que el sabessin
per poder obsequiar-los
amb aquesta gentilesa
de l'envineto iberí.
Hola, bon dia.
Hola, Iolanda, bon dia.
Amb qui parlo?
Amb la Mar.
Què tal, Mar?
Com estàs?
Molt bé, carinyo.
A tu t'agrada el vi?
En el bon sentit, dona, eh?
Te dic una cosa.
Sí.
No bec res d'alcohol.
No beus alcohol?
Res.
Ai, senyor.
Però tindràs algun familiar
que li agradi?
En compro per la meva parella
perquè li encanta.
Ah, doncs ja està.
Cap problema.
Mira, quan has dit
no bec gens d'alcohol,
ai, el Miquel diu
per favor.
No, però clar,
la Mar diu,
però és generosa,
diu, i per mi no,
però per la meva parella sí.
Però home,
anar a la finca
i veure els cavalls
i veure les oliveres,
tu que ets tan de camp.
Ai, sí.
Això sí que pots xalar molt, eh?
Sí que tenia cavalls.
Tu tenies cavalls també, eh?
Sí.
Déu-n'hi-do, filla.
Ets un pou de sorpreses?
Dóna moltíssima feina,
els cavalls, tens raó.
A veure, Mar,
com es diu aquest vi
de vinet humíberi
que va guanyar el segon premi
en el 14 concurs
de vins embotellats
de l'ODO Tarragona?
És un vi blanc.
Sí, m'agrada
perquè és un vi molt arregladet.
Sí.
Sí.
Es diu barranc de Nòria.
Barranc de Nòria, molt bé.
Havia pres apunts la Mar, eh?
Sí, sí.
Doncs escolta,
jo crec que a la teva parella
li donaràs una alegria, eh?
Perquè a banda de visitar la finca
tindran un detall amb vosaltres.
Molt.
Home, és que hagin d'estar.
És una zona absolutament bonica.
Anem molt a Miravet
i després anem al...
Bueno, fem Miravet,
Venifallet,
és que és molt bonica.
La part de l'Ebre és molt guai.
Doncs mira,
una estoneta a veure el castell
dels Templers
i després cap a les bodegues
i a passar l'estona
estaran encantats d'ensenyar-vos-les
i a més a més
aquest obsequi del vi
de Vinetum Iberí.
Mar, si és tan amable,
no pengis el telèfon
perquè prendríem les teves dades
per línia interna
i li facilitaríem al Miquel.
i ja quedaríeu d'acord.
D'acord.
Gràcies per trucar-nos.
Vinga, gràcies.
Bon cap de setmana.
Igualment.
Adéu, adéu.
Jo també m'he espantat
quan la mare ha dit
no, no, jo no prenc gens d'alcohol.
Dic, dona, quina llàstima.
Ei, no estem aquí
fomentant res.
Jo sempre ho diem
i amb el Francesc Lledó
que és el nostre col·laborador,
beure una copa de bon vi
i que afortunadament
sembla que la tendència ha canviat,
que cada cop consumim
menys quantitat
però apostem més per la qualitat
a l'hora de consumir el vi.
No, Miquel?
Això t'ho deus saber millor que ningú.
Sí, sí.
I és el que ja t'he dit al començament.
Si es prima la qualitat,
llavors surt el mercat.
Les persones les valoren
i això és el que fan,
que este vi lo valorin, saps?
És que és interessant.
A nosaltres ens fa molta il·lusió
i ens resulta molt atractiu
que puguin passar els experts
de la Deo Tarragona
de les diferents bodegues
perquè ens fa veure
que un vi no és una ampolla,
no és una etiqueta,
no és una marca comercial.
És un temps,
és un espai,
és una terra,
és tot un món d'emocions
i de sentiments
que després es converteix
en un producte,
lògicament,
que s'ha de comercialitzar.
Però darrere hi ha moltes coses més, no?
Des del tipus de nutrients
que demana la planta,
la bona,
el sol,
el tipus de rec.
Llavors,
això és tot abans
que sorti una sola fulla a la planta.
Llavors,
quan surt la fulla,
els tractaments,
el cuidat del gra,
l'espampat,
la por de tot,
la por d'enverd.
Llavors,
el tipus de vinificació,
quan ja es cull,
que es culla,
la primera selecció
ja en verma.
No passa ni una hora
el sol exposat
perquè la fruita
no s'oxidi.
Com sabem tothom,
quan pel·lem una massana,
de seguida passa
a ser un color negrós
que s'ha oxidat.
Doncs amb la fruita,
amb el raïm,
passa igual.
I has d'anar
molt ràpidament
a aquests grans
cuidant-los al màxim,
portant-los en caixes,
vermats,
ja fent una primera selecció,
ràpidament
a unes càmeres frigorífices
que estan
a 17 graus
sota zero.
Quan no gra
està
aproximadament
a dos o tres graus,
llavors,
encara
se derrapa,
que és
llevar
l'esquelet
de fusta
del raïm
i només
caure
els grans.
Llavors,
aquests grans
cauen a una taula
on es tria,
on hi ha unes senyores
que seleccionen
si ha quedat
una mica de fusta
o els grans dolents,
tot això ho trien.
Sempre cau
el gran
més bo.
que estem seleccionant
pràcticament
a mà.
Sí, sí,
no pràcticament
a mà.
Aquests grans
que seleccionen
i són
òptims,
perquè
millors ja no n'hi ha,
o pitjor tot
queda separat
i de banda,
cauen
a una cinta
de calaixos,
s'ompli
la tina
i sempre
ha quedat
sencer
i és
de la forma
que s'aguantan
els complexos
aromàtics
més sencera.
Per això té tanta intensitat
després, no?
Perquè va fer un procés
absolutament natural
i que esmerça
el temps que necessita.
Ni més ni menys
allà no es precipita res.
No, no, no.
El món porta un ritme
i el vi en porta un altre.
Sí, sí.
Hauríem de veure
els ulls del Miguel
quan parlen del vi.
Aquest home
jo em penso
que no podria fer
una altra cosa
més que dedicar-se a això.
M'equivoco?
No, no.
És que ja se't nota
que realment.
És un món,
és una passió
i a nosaltres
ens encanta
cada divendres
poder conèixer
qui hi ha darrere.
hi ha moltes persones
lògicament,
totes no venen,
però sí,
en aquest cas,
en el cas d'avui
ha vingut el cap de celler
que és el Miquel Farnós
de Binetum Iberi
aquesta finca
de les tires
de Ginestar
en plena Ribera d'Ebre.
Moltes gràcies
pels quilòmetres
que has fet
per venir fins a Tarragona Ràdio.
T'ho agraïm moltíssim
perquè ens heu donat
l'oportunitat
de conèixer-vos
una miqueta més
i en tot cas
recordar als oients
que aquesta finca
té les portes obertes
a qualsevol persona
que la vulgui visitar.
Sí, sí.
Moltes gràcies a vostès.
És un plaer de veritat, Miquel.
Gràcies, bon dia.
Gràcies, bon dia.