logo

Arxiu/ARXIU 2008/ENTREVISTES 2008/


Transcribed podcasts: 1247
Time transcribed: 17d 11h 24m 11s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

Ara són dos quarts de dotze del migdia, quatre minuts i mig.
Seguim amb tots vostès. És el matí de Tarragona Ràdio
i aquest temps que dediquem cada divendres a conèixer els vins,
els productes de la D.O. Tarragona,
un espai que fem en col·laboració amb el Consell Regulador de la D.O. Tarragona
i que ens permet conèixer els cellers, les bodegues,
els productors de Vic que estan sota aquesta D.O., la de Tarragona.
Avui parlem del celler Sort del Castell.
És una empresa veterana, d'aquelles de tota la vida, com normalment es diu,
de 30 anys d'experiència i que actualment comercialitza
diferents vins amb vermuts, vinagres i fins i tot olis.
Ens acompanya el cap d'exportació del celler, és Gregori Luengo.
Gregori, molt bon dia.
Hola, bon dia.
D.O.D.O., vosaltres el vi de missa.
Sí.
Com a D.O. Tarragona.
Com a D.O. Tarragona, la línia de vins dolços i concretament el vi de missa.
El vi de missa, que l'exporteu?
Sí, el venem al mercat local, però sobretot, probablement, un 80% del volum que gestionem
cada any va a exportació.
El vi de missa és l'altaris?
Sí, el nom és altaris, vin un missa, eh?
I surt amb mercats europeus, mercats africans, una mica al sud-est asiàtic i a Centra-Amèrica.
El vi de missa, pregunto una bajanada, eh? Ja ho sé.
Però el vi de missa només el consumeixen els clergues?
No, no, no.
Perquè, clar, el vi de missa, si no està beneït, el pot consumir qui vulgui, no?
I tant, és un vi dolç, un vi de postre i fresc, un bon aperitiu.
No, per exemple, en els mercats exteriors, a Centra-Amèrica, que venem a Puerto Rico i un parell de llots més,
allí el consumeixen l'església catòlica, però també tenim importadors que suministren a l'església
i a tendes especialitzades, no?
El sud-est asiàtic també, a tots dos llots.
A Àfrica el consumeix l'església, bàsicament, i a Europa, que està repartit per pràcticament tots els països catòlics europeus,
que va a través d'importadors a l'església catòlica i també a tendes especialitzades.
A tal l'anècdota, quan vas exportar el vi de missa del vostre celler Sort del Castell,
tractes representants de l'església directament o hi ha algun intermediari?
A Europa no.
Bé, a Europa puc fer algun contacte directe amb l'església,
però normalment és perquè abans hi ha els nostres importadors,
que no són només importadors de vi de missa, sinó d'altres productes.
Ara anirem coneixent d'altres productes.
Ells, jo els faig la gestió de posar-me en contacte amb l'església si és necessari i tal.
Fora d'Europa, sí.
A Àfrica i al sud-est asiàtic,
tracta directament amb els compradors dels diferents bisbats i arcabisbats,
i fins i tot amb algun bisbe.
Algun tast faran, no?, abans de dir aquest sí i aquest lloc.
Alguna vegada sí.
Home, clar, a veure, quan s'ha de comprar un producte en grans quantitats ho has de tastar,
no té més.
Claríssimament.
Passem al muscatell.
Per ser d'aquest, vi de missa, amb quin raïm el feu?
El vi de missa està fet bàsicament,
el 95% és muscat...
Perdó, muscatell no.
Macabeu de la zona de la Ribera d'Ebre.
I és un dolç natural.
I pel que fa a les nostres comarques,
consumeixen producte de casa?
L'església, en aquest cas, vi de missa?
Sí, sí.
Molt bé, perquè si des de la taula hi ha un bon apat,
hem de donar exemple,
doncs a determinats àmbits també és que es faci.
El muscatell, també produïm muscatell, vosaltres?
Sí, però, bueno, com a Deo Tarragona no és un dels múltiples productes...
Deo Tarragona, que és el vi de missa.
I exclusivament fem un muscatell.
Tenim una línia de vins dolços naturals,
el vi de missa, el muscatell.
Tenim un ranci,
típic com tots els rancis de les zones de Tarragona,
Priorat i Terra Alta,
ha elaborat amb garnatges negres i blanques.
Això és la línia de vins dolços naturals.
De fet, el vi dol sempre ha sigut molt tradicional aquí a Tarragona,
abans que arribessin altres tipus de vins, no?
Tenim una climatologia ideal per a unes maduracions extremes del raïm que produïm aquí a les regions,
a les comarques de Tarragona.
I això permet fer uns dolços naturals excel·lents, a banda,
que, clar, quasi tots aquests vins tenen un cert encatxalament amb alcohol,
i Tarragona, tradicionalment, Tarragona, Reus,
al camp, ha sigut una zona productora d'alcohols també, d'alcohols vinits.
Abans es prenia més vi dolç, que no pas ara, o es continua prenent igual?
Jo crec que els mercats han variat molt amb els anys, no?
I això era un vi tradicional, doncs, del segle XIX, del XX, de principis del XX, de meitat del XX.
Després, com tot el consum de productes derivats del vi o vinits molt especials va anar decaient,
igual que va de caure el consum del vi en general i han pujat el consum dels alcohols.
Els destil·lats, no?
Els destil·lats, dels destil·lats.
Però, bueno, torna a haver un moviment de recuperació d'aquest tipus de vi,
perquè, a més, primer, potser com a una curiositat, com a una cosa que s'estava perdent
ni que interessava recuperar, i perquè, realment, són ben elaborats,
són vins enormement agradables, i es poden fer servir com a vins de postre o com a aperitius.
O d'algún menjar especial.
L'associem sempre amb un meridatge relacionat amb el dolç,
però ara, quan has comentat, no, no, el fresquet d'aperitiu,
dius, home, no se m'hagués acudit mai demanar un vinent d'olç.
Igual que tens d'aperitiu, pots prendre unes amelles, avellanes,
pots un ranci una mica fresquet o un cert dolç una mica fresc,
que no sigui excessivament dolç, són ideals també com a aperitiu, no?
Per acompanyar un foie, una cosa...
Clar, és veritat, el foie amb els dolços és, ja, diguem, el meridatge perfecte, no?
Queda molt bé.
Fresquet, el vinent.
Un punt fresc.
Un punt fresc.
Déu-n'hi-do, eh?, les possibilitats que tenen.
I diguin el que diguin, en aquestes terres, ja no diré només la de Tarragones,
on fem els vins dolços, jo diria, de més alta qualitat.
Tenim ofici, com a mínim, experiència de molts anys.
A veure, insistim, el celler sort de la Castell, com a Déu Tarragona,
té aquest vi de missa, però, clar, hem de parlar del vermut Izaguirre,
perquè és el vermut aquell, diguem-ne, que tenim...
És l'estrella de l'empresa, almenys del mercat local, no?
Bé, local.
Local.
I ara veurem si és ni més local.
I una mica fora, també.
Sí, sí.
Com es fa el vermut? T'ho pregunto.
Perquè d'aprendre'l el prenem amb molta alegria.
Però com es fa el vermut?
El vermut no és res més que una barreja de vins blancs,
sucre, alcohol vínic i, el que és important, un extracte d'herbes.
que cada elaborador de vermut, que no n'hi ha gaires, val a dir,
té una mica un secret, no?
Un secret de l'empresa.
I que no hi ha gaires que treballin amb extractes 100% naturals,
com fa Izaguirre.
L'extracte no és res més que un xaroc aconseguit per la maceració d'unes herbes,
equips número, pot ser...
Normalment la recepta tradicional pot anar de 80, 120, 130 herbes diferents,
plantes, espècies, etcètera.
I cada casa o cada elaborador,
perquè bàsicament és al nord d'Itàlia on continua havent algun elaborador tradicional,
la banda d'aquí, Izaguirre, té la seva pròpia recepta, no?
Ja, ja.
I és macerar aquestes herbes amb una petita part de vi, d'aigua i alcohol vínic.
Una maceració més o menys llarga, que pot anar de dos a tres mesos,
i d'aquí s'obté un xaroc enormement amargant, d'un color marró molt fosc, quasi negre,
que serà el que després, amb una petita part, es barregi amb vi blanc,
amb sucre i amb alcohol, novament per elaborar el vermut, el producte final, no?
Val a dir que jo parlo de vi blanc perquè normalment el vermut sempre s'ha elaborat,
la recepta tradicional és en blanc, els vermuts negres o el vermell o el rojo,
està elaborat afegint-hi caramel líquid, no?
Per donar el color aquest més o menys enverit.
El caramel està molt usat, es fa servir moltíssim en tot el que és el tema begudes,
per donar color, més o menys enverit i més o menys vermell.
És que això del vermut que ara explicaves,
el de les herbes em sona allò com el secret dels cartoixans, del xartrés,
que és el secret millor guardat.
Sí, és un secret guardat.
Això no és molta mitologia, això que guardo la combinació de les herbes,
no ho diu en general, quan hi ha aquestes...
No, realment no.
On teniu la recepta guardada?
Home, és una recepta que l'empresa té, no?
L'empresa té i qui elabora, qui fa la barreja de les herbes a l'empresa és qui la coneix bé, no?
Hi ha dos, tres proveïdors que ens suministren diferents quantitats d'herbes,
de barreges d'herbes que arriben en pols per fer una extracció més consistent i millor extracció,
no pas la herba natural o la planta natural, ja està tota feta a pols com una serradura,
i llavors es fa la barreja, res més, i més o menys temps d'extracció,
i indubtablement si tu, és com a qualsevol barreja, un còctel o el que sigui,
si tu varies el percentatge d'un determinat tipus d'herba o de planta que poses,
a la prova final ho notes claríssimament que, clar, tu que ets el que coneix, no?,
com és allò, les variacions que poden haver de gust, d'aroma, sobretot de gust.
Home, s'ha de ser molt estricte, perquè sempre surti el mateix vermut i zaguirre
que tothom espera que surti, tant en el vi blanc, tant en aquesta composició d'herbes...
Els vins blancs que es fan servir en l'elaboració del vermut
són vins, bàsicament, de macadeu, el viure,
que poden venir de la zona de Catalunya, de València, de la Manxa,
el més neutre possible, no?,
i sense gran que no sigui un producte excessivament aromàtic,
perquè l'aroma del vermut, qui el don, precisament és la barreja de les herbes
i l'extract aquell, el xarop que s'ha obtingut d'aquesta barreja.
Aquí a Tarragona, i més enllà de Tarragona,
el vermut i zaguirre està associat absolutament a qualsevol acte
que convidi a prendre un vermut, la festa de Santa Tecla, un aperitiu...
Tarragona ha associat totalment, des de fa molts anys, a Santa Tecla.
A l'hora del vermut i a Santa Tecla.
Sou presents allà, nosaltres ho tenim molt assimilat,
però tu abans em comentaves, abans d'iniciar formalment la conversa,
que portes 17 anys pel món, amb les teves ampolles pel món,
en el bon sentit de la paraula, exporteu molt de vermut,
perquè aquesta és una beguda que nosaltres la tenim molt associada a la nostra cultura,
és l'hora del vermut, no és l'hora de l'aperitiu, és l'hora del vermut.
A veure, nosaltres exportem algunes quantitats de vermut a Europa, bàsicament,
i estic intentant, des de fa temps, estic en negociacions amb altres zones del món, no?
Però quan viatges, el que veus és que bàsicament el mercat consistent de consumidor de vermut
és el sud de França, és tot el que és la península ibèrica,
Itàlia una mica i països de l'est, amb més o menys quantitat i vermuts de més o menys qualitat, no?
Pel món, sí, hi ha Martini com a producte bàsic i fins ara no, però amb molt poca quantitat,
sobretot Martini, perquè Martini està repartit al C de Bacardí per diversos llocs del món,
tenen plantes d'envasat i d'embotellat a diversos llocs,
però el gran volum de consum de vermut és el mercat europeu
i llavors també en algun país que li agraden productes molt específics,
per exemple tenim un bon mercat al Japó, tenim un bon importador que ens compra tota la línia vermuts al Japó,
però és que si tu vas al Japó i passeges per Tokio o per Yokohama o per Nagoya
i vas a visitar les tendes de licors i de vins que hi ha i els restaurants,
allà veuràs que ells tenen pràcticament totes les marques de whisky que hi ha al món,
tot el que hi ha de ron, tot el que hi ha d'aperitius,
són gent que valora molt aquest tipus de producte i en consumeixen més o menys,
però allí ho pots trobar tot, no?
Llavors és un país consumidor.
A la zona de l'Est, allà a Àsia, probablement sigui dels millors mercats
per vins i per alcohols molt específics, no?
Llavors, clar, ara, el volum important del mercat d'Izaguirre
i de tot tipus de productor de vermut, almenys en el mercat espanyol,
aquí a Europa és Espanya.
El consumidor número 1, sobretot perquè està lligat amb això a l'hora del vermut,
encara que actualment també es pot prendre com una copa a la tarda,
hi ha gent que en consumeix molt,
o els vermuts blancs barrejats en llimona com una copa llarga,
un trago largo a la nit, cada vegada més.
No, no, té possibilitat.
I vosaltres, mica en mica, aneu ampliant també el catàleg de productes
que teniu aquí al celler Sort del Castell.
Sí, sí.
I amplieu el territori també a l'hora de conrear determinat en raïm
perquè també esteu fent vins de criança sota altres denominacions d'origen.
Sí, sí, l'empresa està en una altra denominació d'origen a costès del Segre,
té bodega pròpia i té vinyes
i allà s'elaboren vins de reserva i s'elaboren vinagres
en aquell celler i que s'acaben d'afinar aquí baix a Morell.
O sigui, és un ventall important, no?
Dintre del que diríem de comercialització,
el número un al mercat espanyol continua sent el vermut,
però després les altres línies són importants també.
i en el mercat estranger és amb tot el pack de producte, no?
Perquè hi ha països que són més consumidors d'un determinat tipus de producte,
d'altres d'un altre, etc.
Bé, el ventall de productes és important per poder créixer fora de manera paulatina
i bastant estable cada any, no?
On teniu el celler?
El celler està al Morell.
Al Morell, no.
A la sortida del Morell cap a la carretera del Morell a Reus.
Ho dic perquè ara obrirem el telèfon al 977 24 47 67
i és qüestió que ens truqui qui vulgui visitar el celler de Sort del Castell,
pot anar a fer la visita i a més a més tindrà que més habitual...
Farem un tas de vermuts.
Un tas de vermuts.
Una miqueta.
De vermuts, en plural, eh?
D'alguns dels productes que tenim.
Però poquet, eh?
Perquè, escolta, el vermut puja.
Llavors tindran un detall amb aquesta persona que contesti una pregunta molt senzilla
que farem i és que ens diguin algun dels molts productes
que el celler Sort del Castell comercialitza i elabora.
Com sempre, no s'ha fet esperar aquesta trucada.
Bon dia.
Bon dia.
Amb qui parlem?
Josep Maria Martorell.
Què tal, Josep Maria?
Molt bé.
Tu fas l'aperitiu o el vermut?
Què fas?
Ni aperitiu ni vermut.
De tant en tant, prenem alguna vida aquí de l'Izaguirre.
Alguna cosa de l'Izaguirre?
Bé, vermut de l'Izaguirre, que és del celler Sort del Castell.
Jo crec que ja ens has dit un dels productes,
però t'atreveixes a dir-ne un altre?
Només fan vermut?
No, fan altres coses com videmissa i alguna cosa més que havia apuntat.
Sí, sí, vinagres.
Però, bueno, si vols dedicar el nom del videmissa...
Doncs sí, home, sí, en fe i tant que sí, ja el pots dir.
Ja crec que és a l'Altaris Vinum Missa, eh?
L'has tastat ja?
No.
No.
De moment no.
El tastarem, el tastarem.
El tastarem perquè, escolta, si vas aquí a...
Aniràs segur que sí, ara et donarem les dades de com ho has de fer.
Podràs tastar aquest videmissa i tindràs un detall.
Doncs, Josep Maria, moltíssimes gràcies per trucar-nos, eh?
A vosaltres.
Molt bon dia.
I, sisplau, no pengis, perquè ara Núria, que molt amablement et donarà un nombre de telèfon,
un contacte perquè tu et posis en comunicació amb els responsables,
amb la Carme Salla, concretament, i així quedaré una hora que us vagi bé a tots, d'acord?
Molt bé.
Gràcies, Josep Maria, bon dia.
Vinga, adeu, bon dia.
Adéu-siau.
Escolta, és fantàstic.
Nosaltres estem detectant l'interès que tenen els oients per tots els vins de l'Adeo,
perquè cada setmana, quan conversem amb vosaltres i plantegem la pregunta,
tot el que preguntem ho saben.
Jo crec que prenen apunts, que està molt bé.
No, que estan atents.
Com a mínim, és interessant per l'Adeo a Tarragona que sigui així.
L'hem de donar una empendeta entre tots, veritat?
Sí, perquè...
Que estan fent coses molt bones.
Cada vegada més.
A veure, pensem que l'Adeo a Tarragona, fins fa uns anys,
era molt estensa geogràficament,
que s'ha perdut una zona que era interessant,
que era la subsona Falset, que ara és l'Adeo a Montsant,
però que el que és la zona geogràfica estricta de l'Adeo a Tarragona,
que són zones del Camp de Tarragona i de la Ribera d'Ebre,
cada dia estan sortint més cellers nous, privats, petits o mitjans,
que com han pogut veure aquest mes de maig a la fira
que s'ha fet aquí a la Rambla de Tarragona,
estan cada vegada més...
fent millors productes, més interessants, de més qualitat,
doncs jo crec que tots,
que és obligació de tots aquells que estem a la regió,
que vivim en aquestes comarques,
consumir primer el producte d'aquí.
Després, indubtablement,
no podem tancar mai els ulls productes de fora,
perquè sempre és interessant conèixer més coses,
encara que no siguin només del mercat local,
però com passa en molts països,
haurien de ser una mica més allò que són els francesos
o que tothom els critica, xovinistes,
i hauríem d'estimar més els productes d'aquí
i, per tant, ser consumidors de productes d'aquí.
Jo crec, i ara em sembla que això ho hem de dir,
penso que els primers que haurien de fer això,
ajudar a impulsar l'Adeo,
i ja que el vi és un producte de consum
que es pren a casa,
però que també es pren als restaurants i als bars,
haurien de ser els hostalers,
els restauradors de la comarca de Tarragona i voltants.
Ells haurien de tenir cartes
on el 60% del producte que hagués
fos de l'Adeo Tarragona
o de l'Adeo Tarragona
més les Deos properes, no?
Que això crec que és una de les assignatures pendents
de la restauració de les nostres comarques
i on l'Adeo tindria més sortida.
I que poden guanyar clients
perquè tots tenim l'experiència personal
d'anar a restaurants d'aquí de Tarragona
i només trobar Los Riojas, Los Riberas del Durab,
que està molt bé, s'han de tastar boníssims,
però és que també són bons els d'aquí.
No hem de menys tenir...
Inductablement.
Allò de fora, però tampoc hem de menys tenir allò de dins.
Inductablement.
I l'altre dia, curiosament, en un restaurant,
a més, en un menú d'aquests diaris,
vam tenir l'oportunitat de poder demanar
un Isis Blanc boníssim
en un restaurant de Tarragona
i a la carta estava juntament amb els altres.
Això és important,
perquè allò del menú diari
que cada vegada funciona més
seria el lloc ideal d'entrada
als vins de la comarca,
de l'Adeo,
i per aquí és on hauríem d'anar.
Doncs aprenem molt,
donem idees en companyia
de les persones que ja en tenen.
Teniu projectes d'anar a obrir nous mercats
arreu del món o és un moment complicat?
En aquests moments estem treballant
entre 28 i 30 països.
Això des dels últims 6-7 anys,
que és quan l'empresa ha començat a fer exportació.
Estem en un punt
en què estem consolidant mercats,
altres que hem obert últimament
i altres que estan a mig obrir
i que s'estan negociant,
però jo crec que ara
és el punt en què hem de consolidar
tot el que hem fet
aquests 6-7 anys
sense oblidar mai
que no te pots basar sempre en el mateix
i que has de buscar llots nous.
El món és molt gran
i quan viatges et dones compte
que hi ha consumidors per tot
i de tot tipus
i que hi ha un munt de països
que poden acceptar
i que cada vegada
s'incorpora nova gent
a la línia de consumidor
d'un producte com és el vi.
Doncs, Gregori,
jo m'imagino que les teves vacances
són quedar-te a casa i no viatjar,
tenint en compte
que estàs viatjant tot l'any, no?
Les vacances són a caseta
i ben tancats,
sense moure'm ni un mil·límetre.
Moltíssimes gràcies al Gregori Luengo,
és el cap d'exportació
del Celler Sort del Castell
que avui ens ha acompanyat
en aquest espai
que fem en col·laboració
amb el Consell Regulador
de l'ADO Tarragona.
Moltíssimes gràcies, Gregori.
Molt bon dia.
Buon dia.
Buon dia.
Gràcies.
Gràcies.