Dos quarts de dotze del migdia, cinc minuts, matí de Tarragona Ràdio Gels
i hem dit que al llarg del programa avui tindríem dues cites gastronòmiques.
Aquesta que parlem ara està a cavall entre la memòria històrica,
la real, la gastronomia i fins i tot, m'atreviria a dir, l'etnologia.
El Baix Gaiàs ha posat en marxa un projecte per recollir informació
sobre els productes i els plats típics de la gastronomia de la zona
amb l'objectiu de confeccionar una ruta amb finalitats turístiques.
Aquest projecte s'emmarca dins del Pla de Dinamització Turística del Baix Gaiàs.
Ens acompanya Ignasi Besora, ell és responsable del projecte
Turisme i Cuina Patrimonial al Baix Gaiàs.
Ignasi, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Gràcies per venir.
A veure, és un treball que quan l'hem conegut ens ha semblat fantàstic
perquè aquesta era una zona que no la teníem gaire en compte.
Bé, la gent que hi viu i que és coneixedora, sí,
però amb aquesta cosa d'anar a buscar determinats llocs
perquè són més turístics tradicionalment
i aquí hi ha un filó, eh?
Hi ha un filó per explotar en el bon sentit.
Sí, jo crec que sí.
A més, és una zona que respira genuïtat, no?
O sigui, quan vas, per exemple, inclús també a la costa,
que potser és el més conegut, el Tafulli Torre d'Embarra,
no acaba de ser el resort turístic massificant, no?
I veus una genuïtat, els carrers, els edificis,
que han mantingut una mica l'arquitectura típica de la zona
i llavors també, bueno, tot el tema del Gaià, no?, del riu, no?,
que agafa també el tema de la ciutat de Tarragona, el Ferran,
i agafa també el que era l'antic pol de Tamarit, el Castell.
Avui és una zona que té un gran potencial
per a la gent que busca trobar una mica de genuïtat, no?,
quan van a les seves vacances, una mica de cultura, de gastronomia.
Jo no sé si és una percepció personal,
però totes les localitats del Tarragonès, clar,
també han viscut aquest fenomen de la segona residència
i fins i tot de primera residència de molta gent de nuclis més grans,
com ara Tarragona, que han optat per anar a viure,
s'ha construït molt, però tot i així continua mantenint
aquesta personalitat que deies tu, no?
L'ambient una mica de poble, no?
Sí, però ha augmentat molt la població en aquests llocs que...
Sí, sí, però crec que bastant ordenadament, entreu que cap,
no és allò...
Aquelles urbanitzacions fantasmes que hi ha a moltes ciutats costeres,
per exemple, a veurem, ara ningú s'ofengui, no?,
però inclús col·lectius estrangers de Mallorca,
diré Mallorca perquè està lluny i potser no...
Sí, així ningú s'enfala, no ens escolta.
Si no ens escolten a través d'internet, no arribem allà.
Que hi ha barris d'alemanys que estan,
urbanitzacions que estan totalment allunyades
del fer de les persones, no?, i del territori.
Una mica el que es projecta amb aquesta ruta gastronòmica
seria una mica, doncs, bon,
donar també sortida a productes que encara tallim un raconet,
no?, i que ara potser també aprofitant això,
que molta gent hi va viure i té un interès i tal,
doncs, recuperar-ho per a l'hostaleria,
i per a les botigues, doncs, bueno,
que comentàvem abans de Campistraques o...
Sí, de la botifarra de Campistraques que...
Ara, l'altre dia, doncs, amb el delegat de...
Bueno, va vindre el secretari de Comerç i Turisme
per fer la presentació una mica del portal Gastroteca,
i es va quedar sorprès del Mondongo, no?,
que és un botifarra que es fa de cordé.
Es fa tot al Camp de Tarragona, no només al Baix Gaià, no?
Però que és un producte que pràcticament ha quedat eliminat.
Llavors, a la Riera encara es pot trobar
les dues carnisseries, i que amb una mica punteres es troba, no?
Clar, però és que ara, mentre s'ha esmentat el Mondongo,
abans parlàvem de Campistraques.
A veure, no sé, ara ve la coca de Perefort.
La dels pallaresos.
Sí, sí, no, això és...
Bueno, jo, el meu fill, per exemple...
És que ara comences a pensar en productes, no?
També hi ha la innovació.
El meu fill ara li encanta la coca aquesta amb xocolata a dins,
però l'anem a buscar.
O sigui, també no només és els plats de tota la vida,
sinó també els que han anat evolucionant
en base a uns ingredies.
La coca és una cosa molt nostra.
I que està creant ja una tradició
d'anem a buscar coca a la secuita o als pallaresos.
Ja és una tradició.
La tradició es fa així, es construeix així.
I es tracta d'això una mica...
També agafaríem...
Farem un treball una mica antropològic
i també agafa una mica com a referent.
No ben bé com a referent, però sí, sí, com a referent.
Per què no dir-ho, no?
El tema del folclore, no?
Que han recuperat valls,
les festes majors d'aquí de Tarragona,
o de Reus, o d'altres llocs,
han recuperat valls i coses que estaven una mica oblidades,
inclús altres que han evolucionat
com el bestiari, no?
De les festes tradicionals.
Però llavors, per què no crear productes en base...
O sigui, plats nous en base a productes de tota la vida, no?
I, de fet, dins d'aquesta línia de recuperació
de pats comunitaris, localitats com ara Altafulla
o Torre d'Embarra han recuperat l'olla,
d'aquest tipus de plats tan especials, no?
Bé, l'olla era una iniciativa que no és tan antiga,
és d'una alcaldesa de Pijuant,
va fer una olla un dia,
i ara és tot un esdevinent social, no?
I a Torre d'Embarra també està tot amb això del bull,
vull dir que és un plat que no tenia un prestigi,
veurem, però són aquelles coses que a vegades dius,
ostres, estem agafant plats, no sé,
per exemple, ara diré jo el marmitaco del...
Sí, sí, del País Basc.
Del País Basc, no?
Vull dir, era un plat que en un principi no era un plat prestigiós, no?
Però després els fets,
dius, ostres, és algo autèntic, la genuïtat.
A vegades també la vocació, no?, d'uns records,
de dir, ostres, mira, jo quan era petit,
a casa menjàvem l'olla barrejada, no?,
que diem aquí, potser més cap a Barcelona diuen escudella,
o no és ben bé ho mateix, però bé,
ells són més escudella i nosaltres anem d'olla barrejada.
Llavors això de l'olla del tafulla,
però està bo que una mica recorda de la infantesa, no?,
de dir, ostres, la genuïtat, no?,
de dir, ostres, tens uns plats, uns productes,
que són els nostres,
no és que siguin millors ni pitjors que els altres,
però que és bo donar-los a conèixer
i que la gent vegi que no tot és sol i platja,
sinó que també hi ha un component humà i cultural
molt important a tot aquest tema gastronòmic.
I ajuda a recuperar productes de qualitat,
d'altra banda hi ha molts casos artesanals.
Sí, el cas més clar potser és l'oli d'oliva, no?,
de l'oli de l'obligació d'origen siurana.
A veurem ara potser l'obligació d'origen
amb el tema del vi de Tarragona
està passant un mal moment pel tema
que bé, s'agregar la zona de Falset
i costa una mica arrencar,
però bé, potser també muntant aquestes rutes
potser aconseguirem que torni a rebeixar una mica, no?,
que la gent vagi als cellers a buscar el vi,
vull dir, les cooperatives.
El tema del fruit xec també és una mica.
Hi ha exemples propers, no?,
de pobles que han recuperat molt,
han envasat la ballana, l'han comercialitzat.
I això també és molt important.
A vegades pensar que un altre tu comercialitzarà
no n'hi ha prou a produir, no?
Vull dir, és intentar, doncs...
I nosaltres volem ajudar.
No sé en quina mesura ho podrem aconseguir,
però volem ajudar a donar a conèixer
i intentar que això s'hi pugui comercialitzar.
Clar, això és un treball que té un principi i un final.
És un treball que té tota una elaboració
que comença per un treball de camp.
Sí, sí.
Has d'anar recollint les dades concretes,
perquè tu pots saber-ne moltes coses
per la teva experiència,
perquè parles amb gent,
però clar, perquè això sigui un treball rigorós,
has d'anar poble per poble, com aquell qui diu.
Sí, una mica amb això, eh?
Una mica antropològic.
Ara veurem,
un amic de mon pare,
que és de Salomó,
ell m'explica coses de quan era...
Clar, mon pare té 76 anys.
Llavors m'explica coses del riu,
de la traïció d'aquelles coses que coneixia,
una altra tiet seure d'Ardenyà.
Llavors t'expliquen coses
i aquestes coses es poden aprofitar.
No sé, potser en dic jo,
m'estic aventurant una mica
i estic tirant ara una cosa
que no sé si la podrem...
Estem especulant.
Estem especulant.
Qui sap si podem recuperar algun plat
dels anys 40 o 50,
de quan el riu baixava, no?
I que un dia el riu pugui tornar a ser
una zona turística...
Aquesta també és una vella aspiració, no?
Sí, però clar, és molt difícil, no?
Però bé, de totes maneres és allò de dir,
ostres, hi ha una zona tan a prop de Tarragona,
tan bonica i tan, hòstia,
amb un potencial impressionant,
impressionant, vull dir, d'autenticitat, no?
D'autenticitat, de producte de la terra,
d'allò de dir, ostres,
els catalans no som tan materialistes.
Vull dir, també tenim una zona
que encara hem conservat una mica
a prop d'una gran ciutat
i que encara és una mica verge, no?
Les comarques de l'interior
són conegudes en aquests moments
des d'un punt de vista turístic,
diguem-ne, de la gent d'aquí,
sobretot per les persones
que van amb BTT,
la Ruta dels Castells del Gallà,
persones que fan excursions,
que altra cosa,
es coneixen el territori
i es coneixen justament
aquests bars de tota la vida
on fan els entrepans
amb aquell producte allà.
Jo diria que són els més coneixedors,
la gent que practica el BTT
al cap de setmana.
De fet, jo porto ja uns dies
fent una miqueta d'excursions
per la zona
i te trobes gent
amb els mountainbites i tal, no?
I sí,
és una mica la...
És com un...
vull dir,
una zona bastant per fer esport,
també vull dir,
també hi ha camins
que també es poden recuperar
i després també veus això, no?
Que la gent té molt clar
que és una zona diferent, no?
O sigui,
veurem això
si li podem donar una forma
i poder aprofitar pel territori, no?
Perquè també, per exemple,
el tema de la pagesia
està molt fotut
i el millor,
en base a això,
podem crear una mica
de revifada
de tot aquest tema, no?
Que només sigui una zona
de segones residències
que és molt important
i està molt bé
perquè també la gent d'allà
doncs tingui un...
Clar,
un mitjà de vida
que puguin entrar també
en una oferta diferent
a la que és aquest turisme
multitudinari
que podem trobar sobretot
en determinats llocs
de la costa.
És un treball
que es fa aquesta recerca
després s'ha d'ordenar
tot el material recollit
i la idea és fer una guia,
un llibre.
Sí,
de totes maneres
també ho que...
No només això
sinó que també ara de moment
tot el que estem recopilant
o...
Bueno,
m'ha arribat un acord
amb aquesta Estroteca
que és un projecte...
És un portal
de la Generalitat de Catalunya
de Departament d'Innovació
Universitats i Empresa
que busca una mica
la comercialització
d'aquests productes
i d'aquests plats, no?
Per exemple,
ara s'està creant
i hi ha moltes coses
que s'estan introduint
per exemple
el Romesco
i hi ha moltes coses
que ja surten
com a zona de Tarragona
i llavors nosaltres
el que fem
és que col·laborem amb ells
i després també
per un altre costat
també intentarem
fer uns cursos
de cuina patrimonial.
O sigui que la gent conegui...
Oberts a tothom.
Exacte.
A les antigues receptes
de la zona
i intentar crear
tot un mundillo.
Vull dir,
a veure amb el tema
per exemple
hi ha una inspiració
molt clara
que és la cuina volcànica
de la zona d'Olot
que és també
com una mena
ara més
la comarca de la de Roixa
però ben bé
aglutinem
una sèrie de pobles, no?
Llavors aquí
podria ser el mateix
dins el Tarragonès
a la zona
aquesta de Baix Gaià
doncs intentar crear
un...
qui sap
potser un dia
ho aconseguirem
de crear una ruta
gastronòmica
molt clara
perquè producte
en tenim.
Sí, sí
també tenim el tema
del peix
que a veurem
està a l'interior
després el tema
del peix
Saltafulla
i Torra d'Embarra
i Creixell
i també Torra d'Embarra
i una mica més
a dins la polla
de Montorras
també estan
dins d'aquesta zona
i bé
són llocs que
també hi ha
iniciatives noves
novedoses
més ombra
hi ha gent
que està fent
formatges i iogurts
dins de la zona aquesta
ah també
a veurem
una mica
són nous
com pot entendre'ns
no és una cosa
com la fageda
exacte
la fageda del Jordà
però bueno
que està bé
que vagin sortint cosetes
i que la gent
se vagi animant
amb el tema gastronòmic
i és una oportunitat
i molta gent
pot venir al nostre país
per el tema gastronòmic
i dir escolta
no hi ha el Ferran Adrià
tots aquests
ja ho sabem
però després
hi ha gent que digui
escolta
mira vull anar a buscar oli
a la nou de Gaià
em vaig a buscar via
a Bràfim
a Bràfim
això és important
com a productes
n'has trobat molts?
sí
sí que n'hi ha
sí que n'hi ha
el que passa
és que és com tot
molts
estan una mica fotuts
per exemple
ara
vam parlar
amb un senyor
d'unió de pagesos
estem intentant
a través del meu bon amic
Àngel Jiménez
el president
de l'associació
de cuiners
Costa Dourada
els fasolets
de la Riera
els fasolets
de la nou
que es fan allà mateix
sí
el que passa
és que aquests productes
si no trobem
una manera
un canal
de distribució
o algú
que pugui comercialitzar
és difícil
és aquest fasol petitet
és boníssim
aquell fasol
després també
hi ha el pebrot
de la Riera
que és bastant
com tot el camp de terror
és aquell pebrot
de tota la vida
de per aquí
hi ha productes
costa alguns
localitzar-los
perquè potser
s'han perdut
però qui sap
si el podem recuperar
també alguns
clar perquè
molts d'aquests
segurament
s'havien deixat de fer
perquè no eren rendibles
i la terra
s'ha quedat allà morta
sense conrear-la
o han plantat altres coses
que eren probablement
per tirar endavant
sí
llavors també
una mica
també
les receptes
allò de dir
ostres
mirem
veurem si
podem recuperar
receptes antigues
i productes antics
moltes coses
també han anat
a deixar una mica
de cap a caiguda
com una mica
l'agricultura
també
esclar
si l'oliveri és rentable
la gent potser
ha tirat més
cap a l'oliveri
i altres coses
han deixat una mica
més raconades
també
el relleu generacional
cada vegada
hi ha menys pagesos
però bé
millor
recuperant algun producte
li podem donar
una sortida
i
tindre una
una miqueta més
recuperar des d'un aigua
ardent d'herbes
que podia fer
en alguna casa
perquè el treball
el baseu
en producte
en origen
en receptes
en plats elaborats
com el volem plantejar
amb tot
tot el que tingui a veure
amb el món del menjar
una mica seria
jo dic
gastronomia patrimonial
és una mica així
és la importància
o sigui
per un costat
remarcar la importància cultural
del llegat gastronòmic
del territori
perquè
a vegades
se recuperen
el que diem
folclore
llavors potser un plat more
llavors potser
ho podem recuperar
també
veurem
sí, sí, sí
els productes autònoms
de la zona
també la innovació
en base a uns ingredients propis
i tot això
poseu en valor
o sigui
fica una mica
un resum
que hem anat parlant
poseu en valor
i que la gent
vegi que
això és important
per això
necessiteu suport
d'entrada
de la pròpia gent
del territori
que són els transmissors
de la informació
i també
recolzament institucional
sí, de moment
jo et puc dir
que sí
que la gent
té ganes
jo veig
que les persones
que he parlat
he estat a Salomó
he estat al Ria de Gaià
he estat a
bueno
vaig començant
per uns pobles
i de moment
la gent
també els polítics
també
els regidors
vull dir
tothom està
vaja
veig que tenen ganes
hi ha ganes
de fer-ho
llavors també
veurem
els prestigios turístiques
de la zona
del camp de Tarragona
també pot
provocar
per exemple
gent que vingui a Salou
per exemple
treballo a Salou
però veig gent que et diu
escolta'm
vull anar a un lloc autèntic
vull anar a fer una excursió
d'un dia
això que dius tu
d'anar a buscar vi
o anar
escolta'm
els enviaré al Baix Gaià
o i tant
a més hi ha bons restaurants
en molts d'aquests pobles
exacte
ara no puc dir noms
però hi ha llocs
que realment estan treballant
el tema aquest
estan intentant
que vagis a un restaurant
perquè vas
per exemple
jo he anat bastant
a la Rioja
és una zona que m'agrada
i allà
és lògic
vis de la Rioja
i aquí a Catalunya
a vegades te trobes
i a la zona de Tarragona
encara més
potser
te trobes que
pots anar a un restaurant
i trobar-te
gairebé vi
de la zona
això ho parlàvem
l'altre dia
amb l'Àngels
del Consell Regulador
de la Denominació d'Origen
de Tarragona
arreu de que van fer
aquesta mostra
que per cert
es van tastar
vins magnífics
i la mostra
va tenir molt d'èxit
i ho comentàvem
que realment
els que a vegades
posem més pegues
als vins propis
són nosaltres
sí
penses que potser
ho pots exportar
i la gent els valora
i des d'aquí
sembla que no
aquí a la bodega
sí que l'anem a buscar
però moltes vegades
a les cartes dels restaurants
no trobes vins d'aquí
mira, pensa que
a veure, no és ben bé
del Baix Gaià
però sí que és bastant significatiu
dels vins principals
vins del món
o sigui considerats
com els millors vins del món
n'hi havia quatre
o sigui dos del Monsant
i dos del Priorat
sí, sí, sí
en les llistes
Winning Espectator
que és una de les revistes
més importants del món
i que crea càtedres
que es diu
el que ells posen allà
llavors és el que
com és possible això
que nosaltres no valorem
el nostre
llavors si nosaltres
no valorem el nostre
nosaltres estimem el nostre
i nosaltres no promocionem el nostre
és difícil que ho faci
un altre
hem d'estar oberts a noves experiències
però valorar allò que tenim
i que està tan a prop
no, i les noves experiències
que poden sortir d'aquí
també
i escolta una cosa Ignasi
en quin moment esteu del treball ara?
perquè clar, és una cosa
a mig llarg termini
m'imagino
sí, sí
a veurem en principi
nosaltres el 31 de desembre
entregarem tota aquesta documentació
i llavors
a veurem si podem publicar
llavors també hi ha
amb el Javi Vila
el gerent de l'ICODE
estem valorant
de fer
algun tipus també
de producte
propagandístic
seria
una revisteta
o alguna cosa
per donar informació
al turista
i a les persones
que estiguin interessades
en fer una excursió
per la zona
per tant aquí
a treballar
amb restauradors
amb pagesos
amb botiguers
exacte
amb tothom del territori
exacte
per fer pinya
i poder tirar endavant
aquest projecte
inclús amb associacions
per exemple
no sé
jo sé que hi ha
l'associació de dones
de Torrent Barri
hi ha associacions de dones
dels pobles
que han recuperat
molta cosa antiga
i també amb aquesta gent
doncs també
hi ha un
vaja
especialment
un contacte
amb gent gran
també
la gent gran
a vegades
té en forma de coses
que dius
ostres
això
perquè ells mateixos
pensen
és que no li interessarà
no?
i el meten
una informació
molt preuada
i no diuen res
no diuen res
exacte
llavors
també aquí
no vull mencionar
aquella
però bueno
està el tema
fruit secs
el tema
d'oli d'oliva
això
també
això ja és una realitat
això funciona
però bé
també
no no
però es pot encara
recolzar més
començant pel consum propi
que això des d'aquí
doncs som una mica
practicadors
la veritat és que sí
i després doncs
amb aquesta mirada
per ser generosos
i compartir-ho
amb els que venen de fora
no?
sí
és això una mica
també
també des de Tarragona
o des del Bandrell
o des de Reus
gent que ja vivim
en ciutats
ja no és a més
les de Barcelona
que a vegades
necessiten una aproximació
a l'entorn rural
i mariner
i en aquest sentit
la gastronomia
ocupa un lloc important
és el que deies tu
abans no?
molta gent
que va amb la bicicleta
però són urbanites no?
gent de Tarragona
o de
o de per aquí
d'una ciutat
de per aquí prop
i llavors
necessiten sortir
una mica
dels semàfors
i anar una mica
allà
i allí encara
i allí encara
té bastant
per ser tan proper
molt verge
si sembla que
quan algun fenomen
es bateja
amb una paraula anglesa
adquireix més importància
ara que està tan de moda
això de l'Slow Life
que en definitiva
és el que practiquem tots
del cap de setmana
intentar buscar un poble petit
tranquil
i clar
si allà trobem
una bona oferta gastronòmica
no ens anirem
a un altre lloc
no tornem a casa
ens hi quedarem
ens hi quedarem
sí
a veure
jo amb això també hi ha
que dius això
de la paraula anglesa
hi ha el Slow Food
que és un moviment mundial
que va néixer a Itàlia
nosaltres ho veurem
amb el projecte
conjuntament amb
bueno
està el Gerard Felip Carné
que té un màster en gastronomia
i que bueno
és una persona
que escriu llibres
sobre gastronomia
que és una persona
doncs
que és una autoritat
en el tema gastronòmic
i l'Àngel Quimenez
que és el president
de l'Associació de Cuiners
de la Costa Daurada
que també estem
conjuntament amb mi
fent aquesta recerca
llavors ells
han anat a Itàlia
i a Itàlia
això ho estan
això de les rutes gastronòmiques
sí
en localitats petites
exacte
i el Slow Food
té una universitat
sí
el Slow Food
sí que la paraula és anglesa
però en canvi
és d'allà
és originari
exacte
però dic una mica
el contrari
els aliments de proximitat
el menjar
a poc a poc
vull dir
o sigui
viure una mica
això tan mediterrani
això tan nostre
que el temps que ens quedi
el gaudim
exacte
no el patim
que el gaudim
i es pot gaudir
des de la gastronomia
alhora
doncs que estàs
resseguint
el patrimoni
que és absolutament
nostre
entenem Ignasi
que si tot va bé
pel 2009
podríem tenir la guia
sí
jo crec que sí
vaja
espero que sí
el que passa
que
sí que és veritat
que nosaltres
potser estem filant
molt prim
estem buscant
molta molta molta informació
i després això
lògicament
després anirà
clar
és un procés
exacte
esperem que ens tingueu
al dia
de com va evolucionat
aquest projecte
turisme i cuina
patrimonial
al Baix Gallà
el responsable
és l'Ignasi Besora
que li agraïm molt
que hagi vingut a la ràdio
gràcies Ignasi
enhorabona pel treball
moltes gràcies
adeus i bon dia