Hola, molt bon dia. Som al carrer Conte de Rius, efectivament, a la pastisseria Conde.
Ens acompanya Josep González, que d'entrada felicitarem. Avui és Sant Josep. Felicitats.
Moltes gràcies. I bon dia.
I felicitats també pel qui m'interviu, eh?
Moltes gràcies també.
Escoli, parlem de mones perquè aquí fora jo n'he vist a la botiga molt de moviment, eh?
De gent que ja comencen a interessar-se, eh? Tot i que és dimecres encara, però vaja,
ja comencen a preguntar com està el tema i tot això, no?
Sí, bueno, evidentment. Nantros, diguéssim, a casa nostra, la mona no surt a la botiga fins al dijous o divendres Sant.
Comencen a sortir mones per vendre al públic, no?
Però ara tenim, doncs gràcies a Déu, una bona afluència de gent que ve i te l'encarrega la mona pel dissabte, pel diumenge i pel dilluns.
Llavors vol dir que aquestes mones la gent sap que les trobarà a la seva mida i recient fetes, esclar, és evident això, no?
Per això som una pastilleria artesana, no?
Parlem de mides, de quines mides tenim a mones aquest any?
Bueno, la tendència generalitzada, en general, doncs, ha baixat la mida de la mona.
Abans, antigament, jo parlo d'uns quants anys enrere, la mona era de 5 quilos i anant baixant.
Avui dia, dos quilets i anant baixant.
Aquestes hi ha la mida de mig quilo, la mida de tres quarts de quilo, la de quilo, la de dos quilos.
Normalment, i si hi ha un encàrrec que en vol una de 5 quilos, també l'hi farem, això no hi ha problema.
Sí que van ser la mona per tota la família, no? Que va comparar el padrí o la padrina.
I ara hi ha més mona, potser més individual, no? De més petit comitè, eh?
Sí, bueno, no, potser la família serà la mateixa, però se conformen amb un tallet de mona, més petit, però de qualitat.
I aquest és l'avantatge que tenim nosaltres, que nosaltres donem qualitat a la mona i la gent ho sap apreciar, això, gràcies a Déu.
Una mona de qualitat, òbviament, ha d'haver producte de qualitat, no? Això és la base fonamental, no, d'aquestes mones?
No, no, a veure, només hi ha un secret amb una mona de qualitat.
Els productes principals dels productes que s'elabora a la mona siguin frescos i de qualitat.
D'aquí, l'elaboració que sigui esmerada i curiosa, llavors, té que sortir, precisament, té que sortir una mona perfecta, de qualitat i bon sabor, i que no pot fer mal a ningú.
La mona clàssica i també l'altra mona, no? La dels ous de tota la vida.
Sí, bueno, aquesta també ha baixat molt la venda de la mona aquesta, no? Però va augmentant una mica, ara.
La mona d'ous, amb el seu maçapà dintre, o sigui, que és un brioix superior, amb el seu farcit de maçapà, i després els seus ous, que els ous van en consonància amb els anys de la criatura, doncs, que se li regala, no?
Jo abans que he estat per aquí fora a la botiga ja he vist que, almenys pel tracte m'ho semblat, pel tracte amb els clients, que molts són clients de tota la vida, vull dir que venen, que ja són coneguts, vells coneguts de la casa.
Sí, bueno, encara tenim aquest sort i aquest avantatge que hi ha clients assíduos, clients que són addictes a la casa teva,
i aquests són els que, bueno, doncs, ens ajuden a mantindre, a mantindre, doncs, el que és el nivell de pasteleria, en si, artesana, no?
Perquè tot el que no sigui pasteleria, artesana, jo, en la veritat, no sé com s'permet que es venguin algunes coses que no tenen sentit de ser.
O sigui, que hi ha productes d'uns anys cap aquí, en fi, que ja fa dies que estan a la venda, no?
I que es venen en grans superfícies comercials, que el preu és molt més baix que el de la mona artesanal, no?
Home, és evident que, esclar, aquests productes, doncs, diguéssim, jo no dic que hagin de fer mal, però sí que no són naturals,
perquè han de portar una quantitat d'additius perquè no facin mal, de veritat.
perquè amb el temps que fa que estan fetes aquestes mones, a veure, ja em direu com s'aguanten.
Les mones de casa meva, jo, no sé, ho havíem comentat amb vostè fa un moment,
tres, quatre dies màxims, jo no aconsello a ningú que guardi una mona.
Per què? Doncs perquè s'assecarà.
No perquè li faci mal i que es faci mal bé, no, perquè s'assecarà.
Perquè, clar, no hi posem cap producte que mantingui l'humitat, sinó que és natural tot.
Cadascú que faci el que vulgui, en fi, que li vingui de gust,
però, vaja, aquestes mones, de les que parlem les altres, diguéssim,
no estan fetes ni avui ni ahir ni la setmana passada, no?
Vull dir que ja fa alguns dies, algunes, eh?
No, no, i algunes potser fa mesos i tot, eh?
Això es fa en grans, bueno, planificadores pràcticament industrials, no?
Sí, no, esclar, això, si no és en un tipus industrial, no es pot fer,
perquè anant-nos aquí, per moltes mones que ens encarreguessin,
té un límit i podem dir prou, perquè no podem arribar, doncs,
però no és que ens puguem allargar a fer mils de mones
perquè no tenim capacitat ni local adequat per tindre tantes mils de mones,
perquè no el tenim, no és impossible.
Tornem a la nostra mona, eh?
La d'aquí, de la pastisseria Conde del carrer Comte de Rius.
Ja fa dies que noteu certa afluència de turisme per aquí pel carrer?
No noteu especialment aquest any que la Setmana Santa arriba abans?
També ho heu notat d'una manera o no?
No, bueno, sí que s'ha vist algú, però, diguéssim, el turista ve una miqueta acondicionat
amb unes normes que se'ls implanten, doncs, que venen amb tot pagat, tot estipulat,
i llavors la butxaca la tenen una miqueta tancada i no l'obren,
i, esclar, llavors vull dir que no es nota massa.
Antigament sí que es notava molt.
Antigament, quan entrava un turista a la botiga, havies de dir
xapó, aquí tenim un bon negociet perquè es prenia en una bandeja de pastelleria gron,
gran, ara no, ara passen molts, se miren a l'operador i els llepen els llàbits
i amb això ja en tenen prou, ja queden tips.
Ha canviat això, eh? Respecte a uns anys sense, ha canviat molt, no?
Sí, que ha canviat. El nivell de vida, doncs, del turista que ve potser no és l'adequat
com abans, i el nivell de vida que tenim aquí, doncs, també no és el mateix, no?
I, esclar, un en contra de coses i altres, el turista ve justet,
passar uns dies s'ho passa estupendo, perquè com aquí, com al nostre país,
no hi ha cap lloc de passar-ho bé, tant amb el sol, tant amb la qualitat dels menjars,
tant amb tot, clar, llavors vull dir, el que els falta són dinerets
per gastar-se'ls amb llamineries, no?
Que faci bon temps és bo per la venda de mones, no?
O no té res a veure?
Sí, no, esclar que sí, no ens interessa que no plogui, que faci bon temps,
perquè la gent, si no fa bon temps, potser se retraurà una mica
a anar a menjar-se la mona al camp, que és lo típic d'aquesta diada, no?
La gent agafa la mona, agafa tota la canalla, agafa tota la família,
se'n van al camp a menjar-se la mona, i això és molt maco,
perquè és una tradició de tota la vida que perdura,
i que esperem que es quedi perpètua, no?,
perquè és una cosa molt nostra, molt catalana.
Parlant de la mona, la mona és important, eh?
La mona tant si és la de pastisseria, com l'altra també ho és, no?,
però vaja, la d'ous, però també la xocolata,
per una bona xocolata, què ha de tenir una bona xocolata, bàsicament?
Bueno, mireu, amb la xocolata a nantros sí que puc presumir,
perquè nantros a casa nostra ens fem tota la xocolata des de la primera peça
fins a l'última, amb tipus mollo, tipus artesanal, tipus de plantilla,
tots els tipus de figura ens l'elaborem nantros.
Ara, treballem amb una xocolata de màxima qualitat.
La qualitat del xocolata només no en té cap de secret.
La xocolata ha d'estar fet de cacau, amb la seva corresponent mantega de cacau,
i a partir d'aquí una labor ben treballada i s'ha acabat, no?
Ara, si anem a buscar un xocolata, un sucedani de xocolata,
que abans, antigament, per llei, el xocolata sucedani
havia de portar un membret que ho digués,
i ara, arreu d'una decisió que es va prendre a tipus europeu,
que es podia vendre el xocolata al sucedani,
sense cap indicació que és sucedani,
això es perjudica a molta gent.
Nantros, gràcies a Déu, el xocolata és pur,
i podem garantir-ho amb el que sigui i amb qui sigui.
Estic veient, som a part de l'Obrador, eh?
S'adistem entre la botiga i l'Obrador,
i jo estic veient aquí al costat aquest armari, no?,
de peces de xocolata, que estan ja pràcticament a punt per sortir, eh?
Sí, bueno, tot això que hi ha aquí ara en aquests estanteries,
tot són encàrrecs que ja estan reservats,
perquè, esclar, el que no podem fer,
el que no podem fer és elaborar xocolata ara ja,
perquè ja és impossible, ja no hi ha temps.
Aquí, com veus amb aquest carro,
tots aquests ous són ous que estan preparats
per posar l'escut del gimnàstic,
inclús fotografia de jugadors que ens demanen.
Mira, ara mateix estic acabant un aquí del Pinilla,
que és un dels que té més demanda.
El Pinilla volen la fotografia del Pinilla amb un ou decorat
i l'escut del gimnàstic.
I després n'hi ha uns altres que són tipus plantilla,
que, bueno, ens dediquem molt,
i tenim molta dedicació amb el xocolata,
i tenim molta clientela,
que diuen que si el xocolata nostre és bombo,
i, evidentment, és bombo.
També les cassetes, no?,
també feu la típica casseta, no?, de camp, eh?
Sí, bueno, mira, t'explicaré com a anècdota,
precisament aquest any hem fet un xalet de xocolata,
evidentment amb tres tipus de xocolata,
amb xocolata de vainilla,
la xocolata de llet i xocolata blanca,
i va quedar una cosa,
doncs no és per dir-ho, però va quedar molt maca,
i precisament, com a anècdota et diré,
que va vindre un arquitecte aquí a esmorzar a casa,
i li vam fer la presentació,
li vam dir, veus,
nant-nos sense ser arquitectes,
quines construccions fens,
i ell ens va dir,
i diu, cuidado, que aquí hi ha un boladís
que té molt de compromisos,
doncs mira, aquí està.
Se la va quedar o no?
No, era en càrrec, no?
Era per ensenyar-li, no, ja està,
però va ser feta treure-la a la botiga
i a la tarda ja estava venuda,
o sigui que això vol dir que tenia èxit
aquella edificació, doncs, no?
Hi ha més figuretes així,
diferents a banda dels jugadors del nàstic,
l'home el jugador del nàstic,
la fotografia, les cassetes, alguna cosa més?
Sí, bueno, en guany el que predomina,
doncs és la figureta aquesta de plàstic,
això del ratatui i les ninetes aquestes,
bueno, hi ha diverses coses que, bueno, van sortint,
clar, això és un acompanyament de la xocolata,
o sigui que si nosaltres fem un,
per exemple, el culet-culet,
d'allò que és, doncs...
El xinxant.
El xinxant.
Doncs, per exemple, fem el xinxant de xocolata
a dos colors i al costat de la peana
porta un xinxant de plàstic,
o sigui que és un acompanyament,
o sigui, el germà petit del xocolata,
i així ho anem tirant endavant.
Em sembla que no és el xinxant,
és una de dibuixos animats també japoneses,
però és una noia, em sembla,
l'Arade, l'Arade és el culet-culet.
Sí, sí, bueno, doncs sí, no,
fem diverses versions de diverses coses
i, bueno, així, amb èxit, amb èxit, sí.
Recapitulem, Josep,
qui vulgui venir aquí a Passi Seriacó,
al carrer Contra de Rius,
s'encarrega la mona,
té que vindre a partir de demà dixous, eh?
Sí, si la vol veure a les taules,
doncs, diguéssim, d'exposició,
té que vindre a partir de dijous a la tarda.
Dijous a la tarda començarà a sortir
alguna mona de mostra,
doncs, perquè la gent pugui dir
doncs vull aquesta,
una igual que aquesta,
una igual que l'altra, no?
I així és de la forma que treballem n'entros.
A partir de dixous, eh?
Trucat, no, no?
És a dir, trucant per telèfon?
No, més s'estimem que vinguin
perquè la puguin veure,
perquè això de per telèfon és molt fred
i no té motiu de poder triar i retiar,
perquè, esclar,
n'entros ens trobem amb problemes,
diguéssim, d'elaboració,
amb el sentit que, per exemple,
et ve una senyora i et diu
miri, escolti'm,
a casa no els agrada la taronja
que posen a la mona,
només voldria meló sol i cireres.
Bueno, doncs, aquella mona,
clar, s'ha de fer a part
i no s'hi ha de posar taronja
perquè no en vol.
O l'inversa,
que la vol tota de taronja,
doncs, li fem tota de taronja.
En fin, totes aquestes coses,
clar, es tenen en compte
que això, una mona comprada
en un gran supermercat,
no ho trobaràs
perquè no hi és això.
Doncs aquí ja ho saben,
aquí mona és pràcticament a mida,
però han de venir aquí,
a partir de demà d'Ixous,
ja sigui dissat,
diumenge també obert, no?
Diumenge, sí, tant i tant.
I dilluns,
dilluns també.
O sigui que el dilluns
el qui s'hagi descuidat de la mona
pot vindre a buscar-la
que li farem en un moment.
Si abans d'agafar el cotxe
i tirar amunt
o anar, en fi,
on vagin a menjar la mona,
doncs que passin per aquí,
quan haguin de buscar.
Evidentment que sí,
evidentment que sí.
Josep González,
gràcies,
gràcies per venir a les portes
un dia més al vostre obrador
i en fi que continueu així, eh?
Ja ho sabeu, home,
aquí esteu a casa vostra.
I això és tot des d'aquí,
doncs,
des de l'obrador de la pastisseria Conde,
al carrer Comte de Rius.
Hem vingut a Comcadanya,
a veure com va aquest procés
d'elaboració de les mones
i amb aquesta mirada posada.
D'entrada,
amb aquests ous que hi ha per aquí,
però també amb les mones
que podem veure per aquí,
recordeu,
de demà d'Ixous,
a l'operador d'aquest carrer
del Comte de Rius.
Fins ara, bon dia.
Fins ara, bon dia.