Doncs ha estat una breu pausa, suficient molt ràpidament, eh?
S'han instal·lat per ja interpretar la primera peça,
la coral Mare de Déu de la Mercè,
sota la direcció de Carme Drudis.
Quan vulgueu.
Glòria, glòria, adeu a dalt del cel,
canten els àngels volant en els tols,
Glòria, glòria, adeu a dalt del cel.
Home, escantevo arreu del món,
és meravell, és sorprès i admirat,
anto lluances de Déu de bon grà.
Glòria, glòria, adeu a dalt del cel.
canten els aigües del cel resplendent,
Glòria, glòria, adeu a dalt del cel.
Canten les aigües, responen els vens,
tota la terra, són cants de llou,
cants de lluances, el Déu creador.
glòria, glòria, adeu a dalt del cel.
molt bé.
Moltes gràcies, magnífica.
La coral, mare de Déu de la Mercè.
I jo m'absento un moment d'aquest saló de ball,
vaig passant pels passadissos.
A la mà esquerra tinc la sala de jocs.
I per què me'n vaig?
Perquè vull parlar amb l'Ester,
és la perruquera.
Esther, què hi ha l'Ester?
Ai, ara tens poca clientela.
Hola, Esther, bon dia.
Bon dia.
Abans quan he arribat tenies això,
els secadors tots a tope?
Sí, perquè m'han fet apurar al màxim
per poder anar a veure una miqueta la ràdio.
De totes maneres tenim aquí dues senyores
que s'estan arreglant.
És habitual, a banda que jo m'imagino
que s'empolaina una mica més que ara les festes de Nadal,
però és habitual que tinguis la perruqueria molt plena, no?
Sí, perquè gairebé cada setmana ja s'apunten
i venen les mateixes, com una família.
Les mateixes, que a més a més deuen quedar allò
perquè les amigues, i així aprofiten per xerrar una mica.
I tant, per fer un cafè,
per anar a esmorzar aquí al bar de la residència.
I escolta, són molt exigents?
Com totes les donen.
Sí, una mica, una mica sí.
A vegades m'ha fan enfadar una mica,
però les renyo i m'ha creuen.
Què dius ara?
I tant.
Doncs escolta, deus tenir caràcter,
perquè elles jo ja les he vist, que Déu-n'hi-do.
Però aquí tenim una senyora que està al rentacaps
i no li fa res, bon dia, senyora.
Bon dia.
El seu nom?
Maria Snar Llopis.
Maria, què tal? Com estem passant aquests dies?
Que no gaire bé.
Que no es troba bé?
No m'he trobat gaire bé, que he sortut a la residència.
He tingut una mica d'atac d'acord.
Una miqueta, i a més amb aquest fred que hem tingut ara...
Bé, però jo li veig molt bon aspecte.
Sí, en trobo bé ara, però ara en trobo molt bé.
I arreglant-se una miqueta per les festes.
Ja ho esperava, ho estava esperant, xiqueta.
Sí, perquè aquesta és una altra.
Quan un passa uns dies que està així una miqueta al llit,
el cap sembla que dius, oi, no et veus arreglada.
Oh, i tant, i tant que no.
Què es farà?
Veig que està aquí al rentacaps, que està amb el xampú,
i després...
Vostè es posa rulos encara?
No, no, m'ho fa a mà.
A mà, amb secador de mà.
Però encara hi he vist que hi ha senyores que es posen rulos.
Sí, també, sí.
Vostè s'estima més al secador?
Primer vam posar els rulos,
però després vam veure que el secador de mà anava millor.
Hi ha un aire així com a més informal, no?
Va quedar molt maco.
Molt bé, moltíssimes gràcies i que tingui bones festes.
Té molt bon aspecte.
M'alegro que s'hagi millorat.
Esther, això dels rulos jo feia temps que no ho veia a les perruqueries convencionals
i m'ha fet molta il·lusió.
I els bigodís i tot això encara van aquí també?
I tant.
Què dius?
Això és el número 1 aquí.
El bigodí.
El bigodí.
Pel rinxul aquell com a més petitet.
Permanent, ben arrissadeta, que duri.
Sí, sí.
I normalment que es fa amb color, permanent...
Aquí de tot, colors, permanents, metges,
canvis de colors, canvis d'imàgia, aquí, bueno, tot.
És que algú es pot pensar en aquella imatge que tenim d'abans de
no re, vinga, va, sempre el rulo i tal.
No, no, i talls així més innovadors.
I nena, he vist això en aquesta revista.
I tant, i tant.
I a vegades que venen amb la revista i me diuen
vull aquest tallat de cabell.
Només venen les senyores o també els senyors?
I senyors.
I senyors perquè, clar, això està al món, lògicament, i és unisex.
I els senyors, què tal?
Són també presumits?
Molt presumits, però molt agradables.
Sí.
Molt.
I també demanen alguna cosa.
Color no es fan ells?
No, color no.
Tallen i ja està.
De tant en tant, amb algun, li fico una miqueta d'espuma plata
per aquell que té el cabell blanc perquè no se li vegi groc
i surt, bueno, la mar de content.
Ara, si ho faig una vegada ho he de repetir sempre ja, eh?
No, clar, fes-me allò que em vas fer l'altre dia, no?
I escolta, entre tu i jo, de què parlen quan estan aquí?
Ui, doncs de tot.
Sí, sí, de tot, eh?
Vull dir, aquí es toca tots els temes.
A més, a mi m'han dit que hi ha converses d'aquelles que dius, tela, eh?
Sí, sí, sí.
No passes bé, Esther.
Jo, buf, encantada estic.
Jo vinc a treballar molt a gust.
Se et veu feliç a la feina, eh?
Perquè abans quan hem passat per aquí, que estaves aquí tota atrafegada,
dic, mira, l'Estè realment és vocacional.
No només el fet de ser perroquera, estilista, sinó el fet de la clientela que tens.
I els avis.
Els avis, per mi, bueno, és tot.
Moltíssimes gràcies, Esther.
Deixem treballar.
Perquè hi ha una altra senyora, jo no sé si la puc molestar, bon dia, senyora.
Jo estic molt ronca, filla.
Bueno, però jo la sento perfectament.
Com es diu?
Anna.
Anna, que ja s'ha rentat i ara que està esperant que l'Estè la pantini.
Que aquesta persona, que és la més bona del món,
i la millor peluquera per totes, perquè no mos renyi mai,
ni mos diu mai res, aguanta tot el que li cau.
Doncs jo la veig molt a gust i molt feliç.
Ella diu que està encantada amb vostès, eh?
I nosaltres amb ella.
Què s'ha de fer avui?
Què es farà?
Avui, van a ella.
Què es farà?
Què es farà ella?
Ella es posarà els rulos.
Ah, clar.
No, per dir el cabellet així com a arrissat, no?
Perquè li quedi com a més...
Sí.
Ella se sol posar rulets.
Digui'm.
Que mos cuide a totes.
Escolta, quasi que em facis...
Que et demano hora.
Et demano hora i, bé, sí?
Sí.
Posaràs bigodís?
El que tu vulguis.
Jo bigodís, que fa molts anys que no m'hi poso.
Moltes gràcies, Esther, i bones festes.
Encantada.
Déu-n'hi-do, eh?
La perruqueria.
Els hi asseguro ara estaven aquestes dues senyores,
però abans quan hem vingut estava però planíssima la perruqueria,
però és el que deia l'Esther.
Clar, s'havien d'arreglar.
I ara tornem al Saló de Vall.
Que us esteu passant bé, eh?
Que esteu bé?
Sí.
Sí?
Vale.
Esteu bé, que no us senten per la ràdio.
Esteu bé?
Sí.
Vale.
Bé, doncs ara seurem a la taula novament.
Passaré per aquí.
La veritat és que aquest Saló de Vall està completament atapaït
i nosaltres encantats de compartir aquest programa especial del matí de Tarragona Ràdio.
Passem llista com al col·le.
Jo ara deixaré aquest micròfon inalàmbric.
Per exemple, aquesta senyora d'aquí.
Per vostè.
Ale.
Per mi.
Jo em canvio de micròfon.
A veure.
És que hem de pensar que són instal·lacions molt grans, aquestes.
I ara doncs anem a saludar d'una banda a Bonifacio Porrino.
Ell és el president de l'associació de gent gran mare de Déu de la Mercè.
Bonifacio, molt bon dia.
Bon dia.
I jugador de billar.
Sí.
Això de jugador de billar és com un títol nobiliari, eh?
Sí.
Deu ser molt bon jugador de billar.
Se está perdiendo, se está perdiendo.
Sí.
I això?
Porque hay que darle más oportunidad a la juventud.
Y no se le da ninguna.
Del billar.
És que tinc un problema amb els auriculars.
I ara em penso que podré escoltar els nostres convidats.
A veure, perquè és que clar, el que m'han de dir jo els he de sentir.
En fi, la tecnologia la salvem ràpidament.
Continuem passant llista.
Jordi Sardà.
Jordi Sardà és la persona encarregada del que és el taller.
o l'activitat de dibuix i pintura.
A cert punt.
A veure, expliqui'ns-ho doncs.
Sí, la professora no hi és perquè per motius personals
diu que marxar.
Jo soc un dels que pintem aquí.
Ah, vostè pinta alguna cosa aquí, pel que veig, no?
Aquí sí, a casa no, però allí sí.
A veure, em perdoneu, jo demano discurs pas als oients
que ajustem una miqueta els volums perquè si no,
no puc sentir els convidats i això fora imperdonable.
Tot estaponés que el Joan Marí en quan falla alguna cosa
ràpidament ho arregla.
Molt bé, doncs parlarem del que pinta Jordi Sardà.
Jesús Martí, l'excursionista, podríem dir.
Vocal d'excursions.
Vocal d'excursions.
Vocal d'excursions.
Excursionista de tota la vida o és ara que té més temps lliure?
Bé, més ara, però de tota la vida.
De tota la vida sortir a la manté.
A fer bolets, també?
No, no, no.
No és boletaire.
Excursionista que és molt diferent.
No confonem els termes, eh?
Vicenç Brandi.
És el senyor del gimnàs.
Gimnàs, ioga i pintura, també.
Pintura, també, com a activitat, però ioga i gimnàs,
diguem-ne que és l'activitat que vostè s'encarrega, també, o practica?
No, no, practico.
Afortunadament, la Junta ens ha aconseguit uns monitors extraordinaris.
Abans també ha anat a la coral.
Vostès ja l'han sentit.
Molt bé, eh?
Una de les meravelles que tenim a Tarragona, sempre ho he dit.
Doncs sí.
Vostès ho han comprovat, eh?
I abans anàvem a les excursions, però problemes familiars,
doncs ja no...
Clar.
Ja ho he tingut que deixar.
Abans, quan li dèiem a la Carme a Drudí,
són persones que, doncs, han tingut uns antecedents,
com a cantar, i diu, no, no, i com diem,
gent que no ha cantat mai, doncs Déu-n'hi-do,
deuen esmerçar moltes hores a nassajar,
perquè era impecable, no?, la interpretació que ha fet.
A mi em va passar una anècdota amb la senyora directora,
que quan vaig voler entrar a la coral,
li vaig dir, mai he cantat enlloc,
i em va contestar, miri,
mil persones que, de mil persones,
una no canta bé.
Molt serà que sigui vostè,
i afortunadament ho feia bastant bé.
Encara ha d'arribar el que canta malament a la coral, no?
L'estan esperant, encara ha d'arribar.
Clara Marcos, molt bon dia.
Aquesta deu ser la senyora de les mans d'or,
perquè fa manualitats.
De manualitats, sí.
Acostis una miqueta més el micròfon.
Sí, vostè ja està bé assegurada.
Oh, això és molt difícil, però això és magnífic.
No, no és difícil.
que diu ara, a mi sempre m'ha fet una enveja.
Doncs es queda molt maco i fan colzes molt maques.
Vostè porta, diguem-ne,
vostè és monitora.
Sí.
Vostè fa coses, però és monitora.
Aleshores, dins del que són les manualitats,
aquí al centre,
quin tipus de manualitats fan?
Fem colxes, coixins,
bolsos i coses petites coses, també.
Clar, però en general...
Ah, miri, aquest bolso que porta...
Això és pel mòbil.
Oi, una bosseta pel mòbil.
Sí.
No han pensat de...
I fem coses així.
No han pensat de fer una mica de taller
i fem una botigueta,
arribem a un acord,
jo li comercialitzo fora del centre, no?
Ja, ja no.
No arribaríem a un tracte, vostè i jo?
Eh?
Vaig en tres puestos, però vaja.
No, a veure, el que sí que és cert
és que són generacions que afortunadament
han pogut aprendre a fer moltes coses
des de puntes de coixí,
en fi, tot aquest tipus de...
Avui dia és més difícil.
Algunes filles sí que han reclamat
a les seves mares i a les seves àvies
que les ensenyin
i afortunadament conserven encara aquesta habilitat.
Pràcticament totes les senyores
que fan manualitats ja devien saber fer-ne.
O algunes han après ara?
Jo ja he après els bolillos,
s'hi he après ara, els bolillos de coixí,
fa vuit anys.
I el password he fet uns vuit anys
que he començat a fer-ho.
Vaig anar a aprendre
i llavors vaig anar pels puestos a ensenyar.
Com desenvolupen les seves activitats al dia a dia?
A veure, per exemple, Bonifacio,
vostè és el president de la Gent Gran.
Sí, sí.
Vostè pràcticament,
amb tota una sèrie de col·laboradors,
deu portar el que són les activitats aquí al centre.
Són molts usuaris
i són moltes tecles per tocar, no?
Sí, sí.
Com s'organitzen?
No, no, no.
Com s'organitzen?
Perquè hi ha una junta molt bona
i hi ha una gent molt preparada.
Llavors no és difícil, no?
No és difícil de llevarlo tot bé.
Però són vostès els que deciden les activitats?
No vien en impuestas?
Sí.
No, no, no.
La decidim nosaltres
i, ademà, consultem les reunions que tenim cada mes.
Tens una reunió.
Hablamos, si hi ha alguna pequeña duda en esto o en lo otro.
Concretamos y tal.
Però tot bé, tot bé.
I llenen moltes propostes noves per fer coses?
No sé, que un dia un dels socios le dijera,
pues mire, no sé, vull fer un taller de vídeo.
No, no, no.
O de lo que sé, jo què sé.
No, no, no, no, no.
Perquè les activitats que tenen organitzades ja són...
Sí, jo penso que sí.
Ara estamos con l'asunto de la Sardana,
del Fernando que ha estat aquí antes.
Sí, sí, sí, Fernando de la Coral, sí.
Ferran Martorell.
Enseñaría, seria el monitor,
enseñaría, digamos,
y el director, digamos, ha dicho que sí,
que se puede hacer.
Entonces vamos a ver.
Anton, ¿qué has de dir?
Si diuen que volen aprendre a ballar Sardanas.
¿Eh?
L'Anton abans, que vostès no hi eren,
comentàvem i diuen,
home, és que hi ha molta activitat.
Diu, sí, sí, diuen, som molt actius.
Diu, no hi ha dia, exagerant, no?
Que no proposin una activitat nova.
Sí, pero lo que pasa que, a ver,
no hay tampoco sitio para todo, para todo, para todo.
Tenemos un casal muy hermoso, muy grande y muy bonito.
Pero claro, si volcáramos aquí cosas que eso,
sería imposible.
Que hay mucha gente que quiera aprender Sardanas,
o no aprender, sino sencillamente practicar, no?
Esto es Fernando, Fernando.
Fernando, com que després ha d'actuar la coral,
li preguntarem a Fernando, a veure què ens expliqui això de les Sardanas.
Les excursions, a veure, això de l'excursionisme,
com sorgeix, què feu, com us organitzeu?
No, no és el que es pot, perquè tampoc costa una mica reanimar-ho.
ara últimament vam estar a Morella, hem fet dos o tres excursions més.
Ara tenim preparat pel 24 de gener, que és en dissabte,
una sortida del Matança del Porc, que no es veu la Matança,
ja és simplement, es diu...
Sí, sí, que és la festa.
Però és la festa.
De totes maneres, si es fes alguns, ja segur que ho hem vist alguna vegada.
Sí, però hi ha gent que els hi afecta, jo ho comprenc.
Ara, el tastet d'allò del porc sí que ho fareu.
Això segur.
Beure-ho no, però tastar-ho sí.
I la veritat és que als avis, quan hi ha bon tast, els hi agrada molt.
Per què tenen vostè fama que els hi agrada molt menjar
i que van als postos si no hi ha menjar no...
No, no.
És guanyada?
Si no hi ha menjar també, però...
No, no, això és una llegenda urbana, eh que sí?
Sí.
Eh, segurament.
A les excursions les proposen, són obertes i s'apunta a qui vol.
Lliure totalment.
Hi ha uns preus assequibles, que és...
Sí, sí, sí.
I pel que fa, clar, excursió i el tema de l'exercici físic,
que també fan passejades a peu, caminant...
En tot cas, això el Vicenç ens ho podia comentar una mica,
perquè l'exercici físic, a banda que sigui un entreteniment,
no hi ha dubte que és de les millors teràpies per mantenir-se en forma.
vostès hi teniu una qualitat de vida, no?
No, la monitora que tenim, vostè la té present.
És aquesta, la monitora.
I que callat, que us ho tenia!
No deia quin i piu.
No, no, doncs que agafi el micro a la monitora.
Ai, Déu meu, Déu meu, que volies passar desapercebuda.
Sí, sí, sí.
Ja, ja, doncs no, no, no.
A veure, entre la monitora i l'usuari,
expliqueu-nos una miqueta com articuleu i com organitzeu.
Gimnàstica d'una banda i ioga, no?
És el que feu.
No, la ioga és una altra.
Yo soy la de mantenimiento, digamos.
I, pues, nada, hacemos un ejercicio suave,
se mezcla un poquito de pilates,
les hago trabajar un poquito todo,
piernas, abdominales,
també les enseño a bailar.
A bailar què?
Pues batucam.
Batuca.
Un poquito de...
Que calladito se lo tenia.
I sevillanas.
I se mezcla un poquito de todo.
Ja va sortint, ja va sortint que deien que si la sardana,
no pintem, anem d'excursió,
ojo, ojo, eh?
Que s'ho tenia molt callat.
Batuca.
Sí, les hago un poquito de todo.
Ja els agrada, clar.
Sí, les encanta.
Home, és el que deia...
Què dius, Vicenç?
Què dius, Vicenç?
Yo encantado.
Tu la batuca, també?
Encantado con la monitora.
No m'estranya?
Encantado con lo que nos enseña y tal, eh?
Por si usted...
Para muestra un botón, no?
És que la monitora, val a dir,
a veure, perquè els oients no la poden veure,
a banda de ser molt simpàtica,
segur que és una professional i és molt guapa.
Però molt, però molt, molt.
I a veure, no ens enganyem.
Jo faig molta propaganda.
Clar que sí, no m'estranya.
Però hi ha tres homes i quinze dones.
Això és veritat?
Per què els hi costa tant, als senyors?
Sin embargo, a la pintura,
tots som homes, quasi tant.
Però vostè creu que són perjudicis encara?
Perquè en quant a forma física
hi ha homes que estan molt bé físicament
i podrien fer la gimnàstica.
No, efectivament, però no.
Creu que són perjudicis?
Jo penso que sí.
Penso que és un error,
perquè necessitem el moure el cos.
A més a més, el ball va molt bé per l'esperit
i moltes coses hi entren en una gimnàstica.
Per això, prefereixo que ho digui ella, no?
Col·locar nombrat de pilates, els ballos...
A veure si combina un poquit tot,
sobretot un manteniment.
I nada, més avui a veure si proponem
alguna cosa més cañera.
A veure, alguna cosa més cañera?
Alguna cosa més cañera.
Reggaetón?
Sí, sí, a este paso reggaetón.
Va a salir en la tele el año que viene.
Hip-hop, hip-hop.
Bueno, bueno, os veo estupendos a todos, eh?
De unido.
No, la verdad es que me lo hacen muy bien, eh?
¿Cómo os organiceu cada día,
dos o tres días a la semana?
A ver, hacemos dos días por semana,
martes y jueves.
Tengo dos grupos,
entonces, pues en el primero somos unos 18...
20, 20.
18, 20, y en el segundo, pues seremos unos 10.
¿Y por qué crees que hay más mujeres que hombres?
Por esto que comentábamos ahora con Vicenç,
por un tema de un poco de prejuicios.
Sí, yo creo que sí.
El hombre le da como un poquito más de reparo.
Las señoras no.
No, las señoras encantadísimas.
Las señoras encantadísimas.
Encantadísimas.
Presumidísimas también.
También.
Porque anda que vienen con el chándal ese que tienen viejo por casa.
No, no, no, no.
Con tacones y todo me vienen, eh?
Señoras, ¿me van a hacer gimnasia con tacones?
Me vienen con tacones, sí.
Pero será posible, eh?
Algunas las tengo que regañar, sí.
En serio.
Mira, mira cómo se ríen algunas, eh?
Sí, anda que, anda con taconcitos.
Pero bueno, estoy muy contenta.
He empezado este año y estoy muy contenta con ellos.
Ya te veo un poco la misma expresión que le veía a Esther, ¿no?
De hacer un trabajo que realmente te guste y te sientes comodísima.
Me encanta.
Yoga también hacen, aunque es otra compañera tuya.
Sí.
Los que les dan yoga.
Y también hay más mujeres que hombres en yoga.
Me parece que sí, ¿no, Vicenç?
Sí.
Peor, peor, porque somos dos tan solos.
Pues no sé yo.
Dos senyores.
Y esto que son unas monitores preciosas.
Y que se lo hacen pasar bien.
¿Usted hace gimnasia?
No puc.
Ah, no pot.
Me ha dicho que se iba a apuntar.
Sí.
Això es parlar amb el metge.
Dio, escolti, jo puc fer això i ja està.
Sí, sí.
No era pel metge, no.
No.
I Jesús también.
Jesús dice que no.
Yo no puedo hacer.
No?
No, desgraciadament, em vaig caure, em vaig aplastar la dorsal dos.
Vaja.
I el metge em va dir que gimnasia ha terminatment prohibit.
Bueno, pot venir a mirar.
Altres coses.
Hi ha altres coses, les excursions, eh?
També hi ha altre tipus de...
No, i altres activitats, però jo...
Perquè a banda d'excursions, vostè també fa altres activitats aquí al centre?
Sí, clar, coordino totes les activitats.
No, doncs fa moltes activitats, realment s'hi ha de coordinar-les totes.
Doncs és a vostè i a Bonifacio a qui li arriben totes les propostes noves.
Sí, el que no n'arriben gaire.
Tens de buscar tota la manera que em vagin arribant, que la gent no es llença gaire.
A veure, i què diuen? Que a dibuix i pintura hi ha més homes que dones.
Acostis una miqueta el micròfon si està un amable.
I què és el que fan aquests tallers? Com s'organitzen?
A veure, fan exposicions? Expliqui'ns una miqueta l'activitat.
Hi ha una professora que és molt bona, molt bona, segona està aquí.
I tots els que anem amb aquests cursos, amb aquests cursos, hem après molt.
Se queda molt encara.
Llavors, fem una exposició cada mes, ponem els quadres aquí al fons de la sala.
que ja es poden veure.
Sí, que estan allà, sí, sí, és cert.
I, bueno, cada mes anem canviant perquè es vegi diferent.
És motivar-nos una miqueta per donar una exposició del que estem fent.
I tenen aquí el taller, venen a pintar...
Digui, Vicenç.
És que és molt humil, el Jordi és molt humil.
Però vam fer una exposició a la Diputació, la va presentar el senyor Poblet.
Per nosaltres, clar, com que són gent gran, i potser aquesta cosa ens ha vingut...
No ens en donàvem en compte que la teníem a dintre.
A vegades hi ha coses de gent gran que tenim a dintre i no ho sabíem, oi?
I per nosaltres va ser un gran plaer, perquè a la sala de la Diputació
hi han exposat personatges...
Som de primera categoria, la veritat és que és important.
Generalment he vist molts paisatges, abans quan he passat per allà,
sobretot paisatges molt bonics, realment.
Ningú diria que mai havien pintat fins ara.
La podem invitar...
Aquí tenim un parell.
La podem invitar, miri, si vol vindre gimnàs...
Sí?
Qui passa per aquí? Passa algú? Assenyalen algú? A veure, digui.
La podríem invitar, per exemple, dimarts o dijous, de 10 i mitja a 11 i mitja,
fem la gimnàsia. A les tardes, si vol conèixer la senyora de dibuix
i veure les obres que estem fent, estem dimarts tan sols, de 5 a 7.
Així que vostè té l'oportunitat de vindre vostè i el que vulgui, oi?
A veure les obres que fem...
Un convenxeu porta dos quadres aquí a la taula.
Un d'ells al balcó del Mediterrani i un altre a un bodegó.
Són seus o d'altres socis?
No, no, no ha vingut aquest senyor.
No, del Jaume, magnífic, magnífic.
I aquest és un bodegó també preciós.
Molt ser, desigual.
Déu-n'hi-do, eh, aprendre la tècnica.
Vostès quan es van jubilar pensaven que descobririen
aquestes aficions, aquestes coses que fan ara?
Jo no sé quina idea tenien vostès abans de jubilar-se de com seria la seva vida.
L'havien pensat alguna vegada?
Jo mai.
Mai havia pensat.
Vam posar pintar com que vaig jubilar.
Però abans de jubilar-se, diu, home, quan em jubili, què faré amb el meu temps?
No hi penses.
No hi penses.
Jo no hi pensava, vaig dir...
Potser la mateixa feina t'enfrescava i no t'empreocupada.
Clar.
I quan te vas jubilar, bueno, què feia ara?
Has de fer alguna cosa.
I una de les coses va ser pintar.
Han fet nous amics després de jubilar-se?
Tinc molts aquí d'amics.
Nous amics?
Molts, molts.
Persones que no coneixia abans?
Sí, sí, sí.
Amics d'aquells de debò.
Home, de debò?
No, entén-me.
Enten-me.
No coneguts, sinó amics, gent amb confiança.
Molt amics.
Molt amics.
Jesús, vostè abans de jubilar-se, com pensava que seria la seva vida?
Bueno, jo era del món del comerç i d'això, sé que sempre he tractat en públic.
No em ve de nou...
Doncs si era del món del comerç, el millor per la seva vida és tenir temps, perquè els comerciants, a veure, no tenen hores lliures.
No, no, no.
És els horaris pitjors que hi ha.
Hostaleria i comerç són els horaris terribles.
I en realitat jo soc pensionista per invalides, però encara no tinc jubilació, jubilació, em falten dos dies per fer els 65 anys.
Home, doncs, és a dir, quasi per Nadal que farà els anys.
El dia de Nadal.
El dia de Nadal, va néixer com el nen Jesús.
Això diuen.
Ja veu, eh? Deu ser bona persona, doncs, no?
Bueno, molt, molt.
Sí, no?
El Vicenç, pensava com seria la seva vida? Un capaç jubilès?
Tu ho veus al teu voltant, no? I més o menys. Vaig tindre la gran sort també que hi ha un casal molt maco aquí, que és la Casa del Mar.
Sí.
Però, lamentablement, aquells companys que tenia tan entranyables han anat morint. Jo ja tinc 81 anys.
Vostè té 81 anys, Vicenç. I fent batuca, eh?
Sí.
I fent batuca, molt bé.
És fenomenal, eh? Que lo hace.
Un buen alumne.
El que m'ha passat a mi és que m'agrada aprofitar el temps o llegint, o fent gimnàs, o fent ioga, o dibuixant.
I dibuixant, ja li he dit abans, que era una cosa que la tenia a dintre i jo no ho sabia.
Jo no ho sabia.
Sabe'n per què els ho pregunto, això? Perquè vostès saben, i moltes vegades segur que s'han trobat amb companys i companyes,
que quan s'acosta al moment de deixar la seva activitat laboral, per un cas com el del Jesús,
o perquè, doncs, ja és l'edat de jubilar-te, a tots ens arriba, a tard o d'hora,
es queden a casa, sembla que els costa molt afrontar aquesta etapa de la vida,
els diuen, ves home al casal, no, no, jo què he de fer, amb gent que no conec de res.
Per això jo els hi deia que ho comentessin i que animessin els oients que estan en aquesta situació
que no tinguin cap recans a anar a acostar-se, que ho provin, no?
A més a més hi ha una circumstància, en el cas meu, jo no visc a Tarragona.
Vostè no viu a Tarragona?
Jo visc a 18 quilòmetres de Tarragona.
I vostè ve expressament?
Expressament.
Tenim a la Clara abandonada, li agustem un micròfon a la Clara.
Clara, hi ha senyors amb anualitats?
En tenia un.
Acostis una miqueta més al micro.
En tenia un, però ja no hi havia.
Un només?
Un només.
I com és que l'ha perdut aquest un?
De 14 que érem, ara són 12.
12.
12 senyores.
Tot senyores.
Són senyores grans, i hi ha un que els hi costa més, hi ha uns altres no tant,
però n'hi ha un que ho fan molt bé.
Allà tenim unes senyores que estan fent puntes de coixí,
ara jo m'hi acostaré un momentet a parlar amb elles,
i hi ha una senyora que està tan concentrada,
que és que clar, s'ha d'estar molt concentrada.
Sí.
Li va costar molt aprendre això?
O bé de coixí no.
Clara, no?
O de coixí no.
És complicadíssim.
O pàrvus tampoc.
O pàrvus és molt fàcil.
Escolti, a mi m'han dit que vingui a la gimnàstica i a la pintura.
Si jo vinc al seu taller, vostè m'ensenya a fer pàrvus?
Sí.
Els divendres.
Quant necessitaria per aprendre?
Quant de temps?
En una tarda ja puc fer una cosa.
Què diu ara?
No m'ho crec.
Això que porta vostè, m'ho puc fer en una tarda?
Això se fa encara una mitja hora.
Després parlem vostè i jo.
Sí.
I ja quedarem, però sempre m'havia cridat l'atenció.
I en faig d'una altra manera.
Ara porto un bolso aquí, el tinc allà.
és preciós.
És un vitral.
Clara, jo, a veure, no volem entrar ni de bon tros, només faltaria...
Sí, els divendres, de les 4 a les 6.
Ja buscarem una estoneta.
Jo l'hi dic de debò, eh?
Sí, sí, sí.
No estic fent el numeret allò perquè estem en directe.
Jo vingui, vostè m'ha ensenyat per fer patchwork.
No la molestaré gaire, una tarda només.
No, no, no.
Molt bé, doncs queda dit.
El que jo li deia, jo no vull entrar en la vida personal de ningú, només faltaria.
Però vostè ha estat mestressa de casa, ha treballat fora de casa, normalment?
No he treballat mai.
Vostè ha estat mestressa de casa.
M'estressa de casa.
I de cop i volta, doncs allò que passa, no?
És que no s'està sense fer res.
Per això és el que li anava a dir.
Sempre he fet alguna cosa o altra.
Moltes senyores que ens escolten també des de casa seva, probablement han dedicat tota la seva vida
a la feina més difícil i no remunerada, com és tenir cura de la seva família.
Sí.
Del marit, dels fills, i arriba un moment, lògicament, que els fills fan la seva
i dius, bé, ja no he d'estar tant per casa,
estic una mica alliberada, i hi ha moltes senyores que els costa molt sortir de casa.
Hi ha d'altres que no, i aquí en tenim una bona mostra.
Jo no paro.
Vostè no para.
No paro.
Com és la seva vida un dia normal respecte a l'activitat que fa?
Jo al dematí m'aixeco, vaig a la ginàsia, els dilluns, dimecres i divendres.
Llavors, els dilluns m'estic per si tinc de planxa o arreglar una mica la casa.
I els altres dies a la tarda me'n vaig amb anualitats, cada tarda, dimarts, dimecres, dijous i divendres.
Fan bones amigues aquí, no?
I tinc bones companyeres i bones alumnes.
I riuen molt.
A mi m'han dit que riuen molt.
En tinc 42 entre totes.
42.
I és el que jo li deia, a mi m'han comentat que quan estan fent feina que es fan un tip de riure.
Oh, i també.
I expliquem xistes, i expliquem anècdotes i coses.
I m'han dit que ja, com a la perruqueria, que hi ha alguna que altra conversa que ens traurien els colors, alguns.
Sí.
Eh que sí? Ja m'ho han dit ja.
I els dimecres, al ball, que m'han dit que és l'activitat estrella bon i fácil, al ball, expliqui'm.
Com funciona el tema del ball, als dimecres?
Muy bien, muy bien. Tuvimos una época que tuvimos que cerrar porque la gente no acudía.
Què diu, ara?
Sí. Se ve que le gustaba otro sitio y marchó.
Ajá.
Y intentamos, digamos, de ponerlo de una manera o de otra y nada, y no venía, no venía, no venía.
Entonces, me presentaron al músico que hay ahora.
Qui és, diem el nom.
Rubén.
Rubén.
Rubén.
Y entonces, pues, dice, yo me prometo, digamos, a que esto se llenará.
Digo, pues, adelante.
Quin crac.
Lo consulté con el Antón, que para eso es el jefe de aquí, y él dice, adelante.
Y entonces, pues, es la verdad.
Viene un montón de gente.
Esta tarde hacemos.
Ah, claro.
Hemos cambiado, porque mañana es noche buena.
Noche buena.
Sí.
I se celebra.
Sí, sí, sí.
I a missa de gall i a sopar de nadal, però això ja en parlarem en la següent hora del matí de Tarragona Ràdio.
Es fan parelles al ball i es fan grans amistats.
Sí, sí, sí, pero a ver, con buena intención todo, ¿eh?
Home, perdoni, jo no he suggerit res.
No, no, no, no, no.
A ver, me explico, me explico, me explico, porque aunque hay gente que es grande ya toda la que viene,
pero hay muchas veces la picaresca aquella que no tiene más importancia, pero la hay.
Pero aquí no, ¿eh?
Aquí no.
A ver, Bonifacio, pero parlem clar.
Un pot fer anys i una pot fer anys, però a tots ens agrada agradar als altres.
Claro.
A tots ens agrada, independentment de l'edat, sentir-nos atractius i atractives.
Sí, sí, sí, no lo digo a la edad de eso, no.
Perquè el cos sí que es va fent gran, però l'esperit la majoria de les persones el manté intacte.
Yo estoy de acuerdo con esto, claro.
Per tant, si tú estás aquí al ball i veus un senyor o una senyora que dius
que guapo o que guapa m'agradaria ballar, això és normal, ¿no?
No, no, esto es normal, esto es normal.
Yo bien más allá.
Ya lo sé, por eso he dicho no se me asuste, que no le voy a poner una situación comprometida.
Ahora sí que me gustaría que me preguntaran lo de, cuando, por ejemplo, lo que me gusta a mí.
¿Qué le gusta a usted?
A ver, yo sí puedo decir que cuando yo estuve trabajando, que tuve 30 años en correo,
pues yo tuve que dejar el billar.
Y entonces cuando me jubilé...
O sea, mientras trabajaba no podía practicar.
Mi ilusión era llegar por lo menos a donde había llegado, cuando joven.
¿Usted quería ser profesional del billar?
Sí, sí, sí, sí, pero no pude.
No pude por una serie de cosas.
Primero esto, la Casa del Mar también, que lo sabe Vicente.
Entonces, yo estoy muy liado, muy liado, muy liado.
Si no, quizás fuera profesional ahora, sí.
Usted comentaba lo del billar, que los jóvenes no siguen, pero tampoco hay lugares,
porque el billar ahora se ha reducido a un bar, a un sitio recreativo.
Y aparte de eso, que a un chico, sus padres, pues le dan, por decirle algo, a lo mejor 20 euros,
y a lo mejor por jugar en una partida de billar a 60 o 70 carambolas,
pues a lo mejor le cuesta, pues no sé, 14 o 15 euros.
No puede ser.
Entonces, esto se ha puesto ahora de una manera que no,
que el billar va de capa caída y a mí no me gustaría, pero bueno.
Pues fíjese, desde este punto de vista que usted dice sí,
pero si vas a algún local donde hay mesas de billar, siempre hay cola para jugar.
O sea, que la afición hay, pero probablemente no se crea la estructura.
De gente grande.
Sí.
A mí me gusta, pero juego muy mal.
Obsérvalo.
Vente un día, échame una partida.
Pero juego muy mal yo, ¿eh?
Con el Antón.
Antón, ¿qué tal juegas tú al billar?
¿Qué tal?
¿Cómo lo portan, eso del billar?
No tan bien como el señor Bonifacio, pero algún en encertaría.
Sí, claro, para aquí, ahora, d'aquí a un moment,
farem una, farem els, ni que sigui mentre vagi el butlletí de notícia,
lliurement dels premis de billar i joves de taula.
Os tiraré una cara en volador.
No sé si, pero después a la una, cuando acabemos,
pero seguro que usted primer premio.
Debe que la cara en volador.
No, yo no participo.
Ah, claro, pues es un es, ¿no?, de no participar-hi?
Sí, a ver, a ver, yo en la casa del mar, soy también de la directiva,
y yo allí me llevaba todos los años el primer premio, lo sabe Vicente.
y hubo un señor que me dijo, hombre, no te tenías que apuntar
porque te llevas los primeros premios.
Digo, tranquilo, y hace ya cinco años que no juego de campeonato.
¿Y así cuándo juegan entre vostés?
Yo hago todo eso, pero juegan ellos, participan ellos.
Pero algo de exhibición hará de vez en cuando.
No, no, no, no, no.
Todo el mundo lo conoce.
No.
Y a mí, hemos perdido una gran persona para jugar al Villar,
un campeonísimo, pero para, no sé, es lo que pienso personalmente,
teníamos otro gran campeón, aquel había sido campeón de Cataluña.
Señor Manel.
Señor Manel.
Señor Manel.
Y jugaban siempre los dos, mano a mano, ¿no?
Y cuando falleció, para mí que el Porriño tuvo un gran bajón.
Para mí, ¿eh?
Este es el concepto.
Sí que es verdad, sí.
No lo he dicho nunca, nadie.
Sí que es verdad, Vicente.
Pero este concepto me lo he llevado.
Porque los dos se ponían a jugar y era una maravilla.
Ver a dos campeones, es que el Villar es, si usted lo ha visto jugar, es fantástico.
Ahora, por Navidades, hacen un campeonato en TV3, que es una maravilla.
Bueno, aquí además te quedas que dices es imposible, ¿no?
Es un campeón del mundo.
Y aquí era un placer verlos jugar a los dos.
Y este concepto, desde que murió Manel, lo he tenido.
Porque no lo veo jugar nunca.
No tiene jugador a su nivel.
No, sí que lo tengo, sí.
Ahora se ha hecho socio un señor aquí, que juega tanto más que yo, más.
Practica quizás más, pero además es muy bueno.
Ya lo conoceréis.
Ya lo conoceréis.
Bonifacio, su caso es como el de muchísimas personas que están aquí.
Hace 30 o 40 años la urgencia era trabajar para sobrevivir.
Y uno no se podía dedicar, o como hoy día muchos jóvenes, afortunadamente, que quieren dedicarse a la música, al Villar, al teatro, pueden hacerlo.
Eran otros tiempos y había que renunciar.
Trabajar 30 años en Correos y renunciar a una vocación, pero que ahora está desarrollando y compartiendo con sus compañeros.
Sí, no, no, por descontar.
Que ya ve que están encantados.
Por descontar que yo también estoy muy contento de estar aquí y estar aquí y llevar, no sé, entre todos, no yo, eh, entre toda la Junta y todo lo mejor que podemos y sabemos.
Y con esto ya, yo ya me doy por satisfecho.
Molt bé.
Tenim la Coral, que quasi que es torni a posar a punt, perquè tenen una miqueta de pressa algun dels integrants.
Per tant, si són tan amables de situar-se novament, farem una pausa molt breu per la publicitat, aquí al matí de Tarragona Ràdio,
perquè doni temps que se tornin a situar aquí davant de l'auditori la Coral, Mare de Déu de la Mercè.
Moltíssimes gràcies al Jordi, al Jesús, al Vicenç, a la Clara i la monitora, que no li he preguntat ni el nom.
Paqui, doncs ens volem...
Senyora Esbatuca, a mi també, sí?
Te espero, te espero.