Tres minuts, tres quarts d'una del migdia.
Tot seguit fem referència a un taller que arrenca demà
justament a la Facultat de Lletres de la Universitat Rovira i Virgili,
que té com a objectiu, entre altres coses,
evitar a través de diferents tècniques relacionades amb la psicologia
que els catalanoparlants no passem el castellà
en les nostres converses quotidianes davant de determinades situacions.
Ens acompanya Jesús Figueres,
ell és membre de la Junta de l'Associació de Professionals i Estudiosos en Llengua i Literatura Catalana.
Jesús, bon dia.
Bon dia.
Ens ha passat a tots d'estar parlant i amb el nom de la cortesia
o d'evitar una situació presumptament incòmode, que no sabem si es crearà,
immediatament, pràcticament d'una manera inconscient,
canviem la llengua i em prema el castellà.
Sí, sí, sí.
Bé, és un fet evident, un fet social,
inqüestionable i comprobable cada dia.
El que passa que sí que, vaja, jo penso, tal com comentàvem una miqueta abans d'obrir els micròfons aquí,
que aquest taller, el TELP aquest, vol aconseguir una cosa que penso que és molt interessant,
que és que les persones puguem acomplir els nostres desitjos d'una manera feliç.
És a dir, que allò que tu vols fer, ho puguis fer sense sentir-te incòmode.
Per això aquest taller, diguem-ne, va una mica adreçat a gent,
no és un taller adreçat a guanyar, diguem-ne, militància lingüística,
sinó a gent que ho té prou clar, prou convençut,
i que els seus desitjos d'expressió en llengua catalana els pugui realitzar
sense haver de patir o sense que li suposi un conflicte o una contradicció.
I per això, diguem-ne, és el que has comentat abans,
que es basa en una sèrie de recursos que es treballa en psicologia i en diferents camps.
Per tant, no es tracta d'establir una certa militància
i tenir aquella imatge mítica, defensaré la meva llengua fins al final.
No, no, estem parlant d'una cosa molt més quotidiana, molt més seriosa i molt més transcendent,
perquè no és una qüestió d'un gest puntual, sinó de crear un hàbit.
Sí, sí, sí, exactament.
Fixa't que jo ara, bé, he desplegat aquí una mica de documentació
per parlar una mica en propietat.
Una de les coses que pretén és,
o una de les bases d'aquest treball que es fa en el taller,
és anar a defensar o anar a buscar els drets assertius de les persones.
I aquí sí que entrem, diguem-ne, en un tema ja més específic de la psicologia.
Tal com diu la definició, doncs assertiu prové del verb assertere,
del lletí, us dic llegint,
i que consisteix, ser assertiu, consisteix a comportar-se fidelment
amb els propis desigts i sentiments i creences,
sense vulnerar-los des de l'altre,
i sense que tu et sentis incòmode.
O sigui que tu puguis fer, heu dit abans,
complir els teus desitjos, en aquest cas,
el desig de poder-te mantenir en la teva pròpia llengua,
sense que tu mateix et creies un conflicte.
Perquè a vegades la gent som tan rebuscada,
que quan volem fer real un desig,
ens fem un fart de patir primer.
Doncs això no ha de ser.
Fem-ho i si patim, ja mirarem de trobar la solució,
però no patim abans d'hora, no?
Segurament.
Exactament.
A priori és complicat.
No ens enganyem i ja no parlem de persones
que puguin tenir en un sentit o en un altre.
Tant se val una actitud beligerant cap a l'altre
perquè és diferent o parla diferent o pensa diferent.
sinó que parlem de situacions absolutament normals.
D'anar a una botiga, bon dia,
una barra de quart, sisplau.
¿Qué quiere? ¿Qué no lo entiendo?
No, miri, una barra de quart, sisplau.
Clar, a veure, una cosa és anar al taller,
tots parlen la mateixa llengua
i després és trobar-te en la situació quotidiana.
Sí, sí, sí.
Aquí hauríem de necessitar d'alguna eina, no?
Que la nostra veu no fos agressiva,
segurament cap a aquella persona,
tot i que ens pot carregar.
És que parlem de la realitat, no?
Moltes vegades, o no, senzillament ens donen allò
i ja està, no passa res.
Sí, jo penso que, de fet,
clar, és que les situacions són complexes
i són molt variades, no?
És molt difícil trobar un estereotipus
i marcar un patró
i reproduir-lo sistemàticament.
però penso jo que si la persona té ben clara la posició
i s'expressa en llengua catalana
en l'àmbit de Catalunya,
jo diria, ara faig un salt endavant
i potser s'hauria de matisar moltíssim, no?
Que amb un percentatge bastant elevat
no hi ha un conflicte.
Amb un percentatge elevat.
Jo diria, jo diria,
perquè, a veure, jo ara també
potser jugo una mica amb trampa,
amb avantatge,
jo vinc del món de l'ensenyament,
de secundària,
i allà, evidentment, també ens passa
passant aquesta situació
que la llengua de relació
és molt la llengua castellana,
però els alumnes tots
entenen perfectament el català
i tenen un domini,
jo diria que,
prou remarcable
a nivell escrit
i a nivell, diguem-ne, de lectura, no?
Per tant, clar, si tu et fies
de com sents parlar
i aquest és el teu paràmetre,
clar, automàticament
entraràs en castellà.
Però si tu saps
que hi ha una sèrie de gent
que saben coses en català.
Una altra cosa diferent és, clar,
la persona que ve de fora
fa poc temps que és aquí,
que no ha estat persona gran ja, no?
Fins, escolaritzada en català,
com aquí ni res d'això.
Llavors, això és una altra situació
que depèn del nivell de comunicació
que ho vulguis establir,
es pot establir d'aquesta manera,
doncs jo vull un tallat
o vull un cafè,
no cal que et passis el castellà.
Si has de tenir una conversa més llarga,
segurament que, bé,
parles en castellà
i no sé què vols que et digui.
No, però al principi
està molt bé
que hagis fet aquest aclariment
perquè el que sí que és cert
és que
gairebé tothom entén
el català.
Després que el vulgui emprear, no?
I és una cosa de la seva opció,
però tu, en principi,
pots utilitzar-lo
perquè t'entén.
Aquest taller que pretén
no és, diguem-ne,
arreglar la societat,
sinó simplement
que el català no parlant
que es vulgui adreçar en català
a nivell social
a tota la gent de Catalunya
o dels països catalans
per fer-ho més extensius,
no tingui cap conflicte
i ho pugui fer tranquil·lament, no?
Llavors, per exemple,
i permete'm
que ara faci ús dels papers...
Clar que sí.
Clar que sí.
Donem informació concreta.
Permete'm.
Tornant amb el tema
de l'assertivitat,
per exemple,
que això és una paraula...
Ara, això no ho hauria de dir jo,
però ho dic.
Ja em perdonaràs tu i els oients,
que la vaig sentir fa relativament poc
i no sabia massa què volia dir.
Ja soc un professor de llengua
i teòricament ho hauria de saber,
però no ho sabia.
Posa una mica vermell i tot.
Però, clar,
per exemple,
els drets assertius.
Diu,
tu tens dret de cometre errors.
Cometre errors, diguem-ne,
i perdonar-te a tu mateix,
no de dir,
eh,
jo m'he equivocat...
Però no cal que em castigui tot el dia.
Exactament,
que ja vagi flagellat.
O tenir les teues pròpies opinions i creences.
I que això tu ho puguis portar bé,
diguem-ne, no?
Sense conflicte.
Canviar d'idea,
d'opinió o d'actuació,
expressar una crítica
i protestar per un altre tracte injust.
És a dir,
és, diguem-ne,
és una mica
aquesta
visió afirmativa,
en el sentit positiu,
que tu puguis tenir
una llibertat de moviments
dins del teu propi jo,
diguem-ne, no?
És fer ús de la teva llibertat personal.
Exactament.
Que està molt bé.
Sense, diguem-ne,
malmetre
o, si fer molt bé,
la llibertat dels altres
o els drets dels altres,
no?
Seria això.
Una cosa,
aquest tipus de...
Aquest taller concretament,
Jesús,
no surt com un bolet,
és un taller molt estudiat
amb una metodologia
com tu mateix ara estaves explicant,
d'on sorgeix?
Qui comença a plantejar
la necessitat
que determinats col·lectius
poden haver-hi,
aquesta demanda?
Sí,
aquest taller,
espera't,
a veure,
aquest prové d'una fundació,
que és la Fundació Reixida,
prové del País Valencià,
exactament,
qui portaran el curs
són la Ferran Suai
i la Gemma Sant Ginés,
i ells són d'una societat,
Pere,
societat de psicologia valenciana,
ara no tinc els papers per aquí,
societat valenciana de psicologia,
d'una societat establerta,
llavors,
ells, diguem-ne,
han buscat,
diguem-ne,
suposo,
ara faig una especulació,
una miqueta,
s'han posat en el terreny
o han vist
aquest conflicte
que
pateix
el propi catalano parlant
davant d'aquesta situació
i dir, bé,
com li donem tom a aquest conflicte,
com podem donar
una resposta
a la persona
que té aquest conflicte,
no?
Per tant,
és una actuació
de cara
a individus concrets
i prové del País Valencià.
I aleshores,
vosaltres,
com a entitat,
com a associació
de professionals
i estudiosos
de la llengua
i literatura catalanes,
vau tenir coneixement
i vau decidir
que podia ser
una bona eina
per a l'utilització
de la nostra llengua,
dir-te,
la tiana,
no?
Exactament.
Nosaltres,
tal com diu,
clar,
el nostre nom
que és llarguíssim,
o sigui,
basta dos camps
que són immensíssims,
que és la llengua
i la literatura.
Llavors,
ja organitzem
unes jornades
de literatura
que coincideixen,
aprofito per fer
una mica de propaganda,
també,
a la Torda Literària.
Sí,
i tant.
Justament,
el dia 5,
que és un dimecres,
el 5 de novembre,
fem una activitat
de guionatge
i literatura.
Fem una jornada,
una jornada d'un dia
que consisteix
en una taula rodona
i en una conferència
en torn
al tema del guionatge
i de la literatura.
L'any passat vam fer,
per exemple,
internet i literatura,
o sigui,
tot vinculat,
evidentment,
al fet literari,
això és pel dia 5,
que és un dimecres,
vindrà el Benet i Jornet,
justament,
o sigui,
amb això de guions
i de literatura
en sap molt.
Fem tots els contactes,
no?
Sí, sí.
Llavors,
tenim tot el camp
de llengua.
Llavors,
amb el camp de llengua
vam considerar
que era molt interessant
fer aquests contactes.
al País Valencià,
jo suposo que són especialment
sensibles
al tema de la llengua,
perquè...
És una situació diferent
a la nostra,
no?
Sí,
potser més...
No ho sé exactament
com està.
I llavors,
sí,
clar,
la nostra associació
està molt atenta,
diguem-ne,
a totes les experiències,
als cursos
que van sortint
i al que pot interessar,
diguem-ne,
a les persones concretes.
I en aquest cas,
també,
hem fet una col·laboració
amb l'Ajuntament de Tarragona.
O sigui,
l'Ajuntament de Tarragona
amb la Pell
i amb l'ICE de la URB
hem fet un paquet ferm
per organitzar aquest taller.
Un taller que és intensiu,
que fareu exactament
a partir de demà, no?
Exacte.
El cap de setmana,
divendres i dissabte.
Divendres i dissabte,
divendres,
dia 10,
de les 16,
de les 4 de la tarda
fins a les 9,
el dissabte al matí,
de les 9,
9.30
a les 14.30
i després el dissabte 18.
Les places són limitades?
Sí, sí.
No sé si en queda alguna,
però en tot cas
algú que s'adrecia
al servei de política lingüística
de l'Ajuntament,
per exemple.
Sí, de l'Ajuntament,
o nosaltres a la pàgina web
tenim ja un formulari
molt fàcil d'omplir
per apuntar-s'hi.
De totes maneres,
en paral·lel a aquest taller,
però sortint una mica,
tu ho apuntaves
si segurament
una cosa són les estadístiques
i una altra
l'experiència personal
de cadascú,
que clar,
no té absolutament
cap valor estadístic,
però en principi
és el que tu deies,
jo no crec que detectem
cap conflicte
en la nostra vida quotidiana.
Com a conflicte,
aquest gest de canviar
l'idioma
davant d'una pretesa,
cortesia,
o bona educació,
o el que sigui,
sí que ho fem,
sí que tenim aquesta tendència,
però la llengua
no és un motiu
de conflicte
en la vida quotidiana
de les persones,
per molt que a vegades
es vulgui presentar
d'una altra manera.
Clar,
la llengua,
tot el tema lingüístic,
és un tema molt sensible,
és un material molt fàcil,
ja ho sabem,
de manipular
a nivell polític,
i això
a un nivell,
clar,
hi ha certs interessos polítics
que els interessa
treballar això
o anar en contra del català
per treure vots,
etcètera,
això ho sabem tots perfectament,
però a nivell quotidià
jo penso que
podem ser un exemple
de convivència
amb aquest tema.
Jo en penso,
és la meva experiència personal.
Sí, no, no,
parlem d'experiències personals,
no parlem d'estadístiques,
que aquesta és una altra història.
L'únic que a vegades
potser sí que cal
que els que van al davant
marquin una mica les línies,
també, no?
Una miqueta.
O sigui,
jo en aquest aspecte
i en altres
soc bastant jeràrquic,
diguem-ne,
miro bastant amunt,
miro bastant,
a veure,
quina és l'actuació
dels polítics,
que els polítics
en el fons
el valor que tenen per mi
i que crec que haurien de tenir
és
marcar les grans directrius
cap a on hem d'anar la gent,
no?
A nivell cultural,
a nivell econòmic,
a nivell de convivència,
a nivell científic,
en tots els aspectes, no?
Això potser és una visió
molt idíl·lica del polític
i llavors
haurien de ser un bon model, no?
Que passa que nosaltres,
clar,
tenim potser
ara hi ha un tema
que avui ha sortit justament
a la ràdio,
ha sortit que segurament
diuen
que ara que l'Estatut
està
al Tribunal Constitucional,
no?
Sí.
Que hi haurà potser
l'articulat
que parla de la llengua,
que en l'Estatut,
en el projecte d'Estatut,
marca com a llengua
pròpia de Catalunya
i que els ciutadans de Catalunya
l'han de conèixer,
que diuen que potser
la retiraran,
o sigui que
l'eliminaran
o que la retallaran,
que retallaran aquest articulat.
clar,
això sí que marca,
diguem-ne també,
no?
Clar.
Marca perquè això desanima
o dius,
home,
cap on anem,
desorienta.
I a més,
com bé deies,
vosaltres sou professors,
treballeu a secundària,
fonamentalment,
i el batxillerat,
no ho sé,
perquè ja és una opció
d'estudis
que fan els joves,
però l'ESO,
que és obligatòria,
aquí doncs jo m'imagino
que el nivell d'utilització
del català,
i sempre parlem
d'experiències personals,
és inferior
al que caldria esperar,
no?
Sí,
aquí es dona,
però això és un tema ja,
jo em penso que és bastant llarg,
i bastant entretingut,
i s'hauria de parlar
una miqueta
amb dades,
o amb experiències contrastades,
jo,
però això ja és una també
aportació meva,
penso que
a la secundària,
no sé massa per què,
almenys l'experiència que tinc jo,
es produeix un procés
de regressió del català
com a llengua d'ús.
Però vaja,
això és un altre tema.
Volia fer només
un petit comentari,
un petit comentari
molt senzillet.
La nostra associació
no és només
de professors,
sinó que és de professionals.
Professionals,
he dit professors
i són professionals,
efectivament.
Ha estat un lapsus meu
perquè tinc professionals.
Sí, no,
ho has dit bé,
el que passa que...
Després ja se m'ha anat
al cap,
a un altre lloc.
D'acord, d'acord.
Molt bé, doncs,
a veure,
segur que si aquest taller
té l'èxit que espereu,
es repetirà.
De totes maneres,
ens queda pendent un dia,
quedem aquí a la ràdio
i comentem
amb aquesta paraulota,
què deies,
com era aquesta paraulota
que ens deixa...
Assertiu.
Això,
serem assertius
i pensarem en positiu,
et sembla?
Jo penso que sí.
Moltíssimes gràcies,
Jesús Figueres,
que recordem és membre
de la Junta
de l'Associació
de Professionals
i Estudiosos
de la Llengua
i Literatura Catalana.
Gràcies, bon dia.
Gràcies per la invitació,
igualment.