Tenim al voltant de la taula assegudes pràcticament totes les dones
que treballen a l'eure.
En tot cas, per organitzar-nos, perquè són moltes, anem seguint.
Mira, l'última que ha arribat serà la primera a parlar.
Ah, li ha tocat.
Seguirem una miqueta l'ordre per organitzar-nos bé.
És l'Àngels.
L'Àngels serà, perquè s'ha d'inaugurar, la directora tècnic Àngels.
Bon dia.
Hola, bon dia.
A mi m'han dit que fas unes cortines magnífiques.
Entre altres coses, sí.
No t'han contractat per les cortines, tot i que em penso que has penjat unes quantes.
Sí, sí, voluntàriament he anat.
He anat fent una mica el disseny i les cortines, una mica col·laborant i ajudant.
Hi ha una directora tècnica, hi ha una directora de la casa coordinadora.
Quina serà la teva tasca a partir d'ara?
La directora tècnica serà una mica la directora del que és tota la fundació,
a nivell de programacions, de nous projectes, d'organitzar...
És una mica una funció més d'estructurar el que és la fundació.
La fundació va crescent, ha anat crescent.
Bé, jo soc amiga de la Montse des de fa molts anys de la presidenta
i he vist tota l'evolució que ha tingut la fundació.
Molt de sacrifici, molta voluntat.
Hi ha molta gent molt vàlida, molt vàlida, que també connect des de fa molts anys.
I va créixent i va créixent i conforme van créixent les institucions s'han d'anar organitzant,
estructurant, donant forma perquè cada vegada s'amplia les funcions.
És més complexa i llavors tot allò que abans es feia una mica entre tots,
ara potser s'ha d'anar definint el que fa cada un per realment ser més eficient.
S'ha de professionalitzar, crear una estructura organitzativa perquè si no arriba un moment que no doneu a l'abast.
Que no es dona l'abast, realment que no es dona l'abast.
I de fet se necessiten moltes mans, que es necessita més gent de la que hi ha per portar a terme tot,
tot el que realment està previst i ens agradaria engegar.
Digues, digues, Montse.
Cuando dijimos de directora técnica, porque esto de los nombres es muy...
No nos gusta mucho pero hay que ponerlo en lo que son subvenciones y convenios,
pues hay que poner lo que cada un...
Vosaltres podeu muntar-vos aquí una comuna si voleu, però formalment...
Formalmente hay que darlo.
S'han de seguir les regles.
Y era así porque si no podemos...
Las personas muchas veces perdemos el norte, perdemos el horizonte.
Y tiene que haber una línea que no ha de ser siempre horizontal ni recta,
pero muchas veces necesitamos que alguien que nos estructure y más a más en este trabajo.
Y esa era un poco la función que nosotros queríamos en comanar a la futura directora técnica,
que esté ahí supervisando qué es lo que estamos haciendo, ¿no?
Para decirnos, eh, por aquí, eh, por allá.
De moment han posat una pissarra magnífica en la que podràs anar estructurant i fent els dibuixos
perquè tothom sàpiga cap on s'ha de moure.
Cap on s'ha d'anar, no?, una miqueta, sí, sí, sí.
Clar, però a banda d'una directora tècnica es necessita una gerent, també.
Una gerent.
Sí, sí, és una figura bàsica, no?, que és la Cinta, ja des de fa diversos anys,
que està fent aquesta figura i que és una figura clau, no?,
perquè a nivell administratiu, a nivell també una mica comptable, vull dir,
és la figura bàsica, no? Cinta. Hola, bon dia.
Bon dia, Cinta. Això de gerent sona a diners.
Però molt pocs, eh, molt pocs.
Dona, em penso que tu tens cru, eh, de tot l'organigrama de l'eure,
tu em penso que ets de les més damnificades, eh.
Juntament amb l'Anna, eh.
Sí. Ah, no, no, clar, l'Anna, que és la que després tots els papers
s'has de posar en organ.
Nosaltres retallem, retallem, que amb crisi...
Però déu-n'hi-do quina feinada, no?, anar estructurant.
Doncs sí, la veritat és que sí. I ara, en aquests moments que estem passant,
doncs és molt difícil, no? Perquè, la veritat, doncs, se retallen
moltes subvencions, se retalla...
Això ho estan dient totes les organitzacions, ara, que augmenta la demanda,
lògicament, i minven els recursos, eh.
I més, doncs, també les caixes, que també en demanem a totes,
i hi ha una disminució important.
La Bea és al teu costat. Hola, Bea, bon dia.
Hola, bon dia.
Tu ets la responsable de la inserció laboral.
Una miqueta com la cinta, gerència, diners, inserció laboral...
Uuuh, quin panorama, no?
Bueno, no tant, no tant. El tema de la cinta és més relacionat
amb l'economia que era el meu.
Perquè la teva feina en què consisteix?
A veure, el que fem és incineraris personalitzats
amb tots els usuaris de la Fundació.
Ja siguin els joves o ja siguin les dones?
D'alguna manera, jo també soc l'enllaç amb molts professionals
de tots els usuaris, ja que treballem amb tots la inserció
i intentem fer això, un itinerari continuat, no?
Que n'hi hagi molt de seguiment amb els que volen treballar
i també amb els que volen formar-se, no?
Perquè un itinerari d'inserció laboral és de formació
i, bueno, participa en tota la inserció social,
ja que si no treballéssim ningú de nosaltres estaríem insertats al món.
Clar, però el perfil de les persones que t'arriben,
m'imagino que, en general, que segur que hi ha excepcions,
però lògicament són persones amb poca formació o cap,
amb pocs recursos, lògicament.
A partir d'aquí, doncs, la inserció laboral
heu de passar primer per un programa de formació,
utilitzeu els recursos institucionals, com funciona?
Quin és l'itinerari en aquest cas?
Bueno, t'explico.
Jo porto dos anys a la Fundació treballant com a inserció laboral.
el que no significa que des de fa quins anys no s'estigui treballant.
Penso que, de forma molt informal,
tota la vida s'ha treballat la inserció laboral
amb els contactes personals d'empreses,
amb els contactes amb els recursos formatius de la ciutat...
Sempre s'ha treballat això.
El que passa és que, bueno, des de fa dos anys,
amb un conveni que s'ha signat amb l'Abra Social de la Caixa,
aquesta figura era una miqueta essencial,
s'estava veient que s'estava treballant molt bé
amb el seguiment i, bueno, buscant empreses de forma més sèria,
que volguéssim contractar els usuaris, no?
Això ha fet que, bueno, que des d'aquests dos anys
la figura estigui com molt identificada.
Sempre s'ha fet, eh?
A la Fundació Leura, jo penso,
i per allò que m'han explicat les noves companyes d'ara,
bueno, han estat tota la vida intentant buscar feina als nostres usuaris.
Sí que és veritat que els perfils són totalment...
Bueno, en pots trobar de tot, no?
Poden ser gent molt formada, amb molta experiència,
que tinguin dificultats en aquest moment puntual
i que tinguin molta facilitat per arribar al mercat.
I gent amb gens d'experiència, amb molt poca formació
i amb molt poques ganes, moltes vegades.
O sigui que comences treballant des de la motivació,
crear la necessitat i, bueno, ensenyar molt de com s'ha de fer, no?
Persones a vegades molt dependents de les institucions,
ja des de ben joves, no?
Sense haver pogut assolir aquesta autonomia imprescindible
per tirar endavant a la vida.
I amb molta por perquè el mercat laboral és molt agressiu.
No ens hem d'oblidar que la competitivitat al mercat és molt sèria
i ara amb aquestes secos de crisi s'ha encara molt més.
Clar, tots treballeu, totes treballeu, perdó,
de manera absolutament coordinada,
però en el teu cas totes aboquen a tu,
perquè, per exemple, al teu costat tens l'Anna,
que és la que s'encarrega dels pisos de joves.
Hola.
Hola, Anna, bon dia.
Esteu molt en contacte perquè els joves,
sobretot perquè assoleixin aquesta independència que dèiem,
qualsevol jove, però en aquest cas més, han de buscar una feina.
Clar, principalment això,
perquè són joves que no tenen una estructura familiar
ni recursos econòmics,
llavors, clar, el bàsic serà la feina.
A part que la feina per altres cantons
els oferirà allunyar-se d'altres tipus de problemàtica,
com pot ser consum de drogues o...
Clar.
Com són aquests joves que arriben als pisos de l'Eure?
A veure, trobar un perfil així...
Generalitzem, eh?
Sí, d'estereotip, tampoc, però, bueno,
bàsicament això que et comentava, no?
No hi ha una estructura familiar,
no hi ha recursos econòmics...
Generalment venen d'institucions o també de famílies amb problemes?
Sí, de les dues.
A vegades sí venen d'institucions,
altres de famílies.
Ara hi ha un cas que és un...
Bé, directament d'una família,
no hi ha un pare i una mare.
és una noia, per exemple,
que en aquest cas està amb uns tiets
i, bueno, hi ha una situació problemàtica,
llavors, abans d'un centre,
és una mida alternativa, no?
Que no deriven en una institució
i estiguin en un pis,
cosa que fa més fàcil l'autonomia, no?
Que no en una institució.
Clar, aquests nois, aquestes noies,
no arriben amb la maleta,
com si fos un hotel de vacances,
quina és la meva habitació?
D'entrada, han d'adaptar-se a una nova situació
i han de conviure amb altres joves
que també duen els seus problemes particulars.
Exacte.
Aquí entres tu i altres companyes, no?
Per intentar que la convivència
sigui, com a mínim, tranquil·la els primers dies.
Que fàcil no deu ser.
Exacte.
Primer que s'adaptin,
perquè com a joves,
doncs clar, l'adaptació a l'adolescència
és més complicada, no?
Primer això i després, bueno,
que també generin una autonomia,
que era el que parlàvem,
que aprenguin a cuinar,
a aprendre's per elles mateixes, no?
Que és una cosa que és on més cal treballar,
perquè tenen aquest xip de buscar sempre una mama, no?
Que els cuidi i això és el que s'ha d'evitar, no?
Persones amb una gran mancança d'efectivitat?
Sí.
Sí, molta.
Jo crec que això seria una cosa
que sí que he trobat amb tots els joves
amb els que estic treballant ara.
I això no us crea una dependència cap a ells, a vosaltres?
Clar, moltíssima.
Que parlant d'ells però també hem de parlar de vosaltres.
El treball és a dos bandes, eh?
El meu, per exemple, en aquest cas,
el primer que et sortiria seria, no?
A huecare l'ala i que es fiquessin tot a sota, no?
Però clar, tu has de pensar que tu no estaràs tota la vida amb ells, no?
Que no te'ls portaràs a casa i els adoptaràs.
Llavors això no seria fer un favor, al revés, no?
Tot i així, ells no te'ls portes cap a casa, però...
Al cap sí, clar.
Al cap sí.
La feina te la portes cap a casa, segur.
Sí, sí, sí.
Sí, sí, sí.
Jo m'aixeco amb això, pensant.
Sí, i a més, en el cas dels joves,
doncs, bueno, encara te pot enganxar més, no?
Que saps que encara tenen més necessitat, no?
Anna.
Hola.
Aquí la gerent et martiritza amb molta paperassa o què?
No, la gerent és una pobra persona.
Oh, quin nom és pobra.
Oh, quin nom és poc entusiasta que acaba de fer.
Però les administracions, l'únic que passa és que treballem amb administracions
i una mica anem al seu ritme.
Els terminis.
Exacte, i molts cops s'ajunten.
Clar, com s'espavilen, s'espavilen tots de cop.
Llavors ens hem d'adaptar al seu ritme i adaptar-nos als seus mecanismes
i també els hi has de fer a la vida fàcil.
És una normativa claríssima.
Home, perquè així reps abans els ingressos, clar.
És a dir, que tu ja has agafat una sèrie d'estratègies
i fes com t'has de moure en cada administració,
que a vegades és laberíntic, això.
Això és molt important, eh?
Us la prendrà l'empresa privada, eh?
Ja us ho dic ara.
No, no.
No fem molta propaganda de l'Anna.
No, però bueno, això, treballem amb les administracions
és una part molt important i això s'ha de cuidar molt.
i s'ha de cuidar les relacions amb la gent de l'administració,
amb el funcionariat, també és una part important, eh?
No, no, ja m'imagino que no arribeu a enviar-vos per Nils per Nadal
ni res d'això, però sí, un bon trat, una bona relació,
es depèn qui t'atén, saps que t'atendran molt bé
i que treballaran molt bé, però clar, com a totes les feines,
hi ha de tot.
Aquí estaràs molt millor, hem vist així com un...
O què?
Bueno, ara estic jo...
Estàs allà?
Sí, sí.
Estic allà en una altra oficina,
però bueno, de moment estem bé.
Aniràs venint aquí de tant en tant, eh?
Sí, jo sí.
Sí, perquè aquí també tindràs papers.
A mi on em diguin, jo sempre...
No tinc problemes.
Laura, teniu una estructura magnífica, eh?
La Laura és la coordinadora,
si l'Àngels és directora tècnica,
la Laura és la directora de la casa, concretament, no?
Sí.
Quan hem entrat ens ha obert ella la porta
i escolta, semblava, el que deia abans,
que entréssim en un resort perquè una alegria,
un somriure i no ens coneixíem de res.
I dic, home, si a tothom reben en aquesta casa,
la directora amb aquest somriure,
s'ho posarà així, eh?
Home, només falta veure la casa, no?
Sí, la veritat és que sí,
és que crea molt d'entusiasme.
Quina serà la teva tasca?
Uf, no ho sé, eh?
Més que l'administració o què?
Sí, sí, a veure, jo porto 14 anys
treballant a la Fundació Leura, d'acord?
Llavors, clar, hem estat treballant molt,
colze a colze, la Montse i jo,
perquè, clar, la Montse ara és la presidenta,
però també he estat a pisos, no?,
amb joves, dia a dia, no?
Llavors, clar, hem fet un llarg camí tots junts.
I ara és el moment de deixar l'atenció directa, no?
que era la base en què nosaltres hem estat treballant sempre,
l'atenció directa amb joves, també,
que és molt depenent,
és un tipus que és molt depenent,
perquè t'has d'involucrar moltíssim,
i va aparèixer aquesta casa, no?
I quan vam veure aquesta casa,
doncs jo em vaig emocionar moltíssim,
vaig pensar que hi havia moltes possibilitats en aquesta casa,
i, bueno, i vam dir,
alguna cosa hem de fer.
Ara entenc la cara, quan has obert la porta,
i el somriure que ens has mostrat.
Adaptar-me a la casa,
i el que se'm demana una mica de la casa,
amb el suport de totes,
perquè, a més a més, sempre treballem,
sí que hi ha aquesta jerarquia,
i que l'Àngels més temps la poguéssim tenir, no?,
per ensenyar-nos com estructurar tot això,
perquè hi ha molta feina a fer, no?,
però sí que,
encara que treballem tots transversalment,
havíem de fer, no?, aquestes figures, no?
El tema això de la directora,
doncs a mi em sona una mica...
Bé, però és el que deia la Montse,
diguem-ne que s'ha de fer un organigrama,
i cadascú ha d'ocupar el seu lloc,
però a l'hora de treballar totes treballeu igual, clar.
Sí, crec que és el moment de seure,
de pensar totes les possibilitats que té aquesta casa, no?,
i és una mica el que, juntament amb totes, no?,
però se m'ha encomanat a mi.
És un nou repte professional,
que crec que a mi, a nivell personal,
em pot enriquir moltíssim,
i que és una manera també de cuidar-nos, no?,
la gent que portem tants anys amb atenció directa,
acaba molt cremada.
És important que us cuideu,
perquè si no, la feina se'n pot ressentir,
i un cop no pugueu donar resposta a aquells joves,
us podeu sentir molt inútil,
si l'emocionalitat us véns, no?
Llavors és agafar la visió una mica des de fora, no?
Posar una mica de distància.
Sí.
Una miqueta.
Costa molt, això, eh?
Però quan hi agafes el fil, doncs, bueno, suposo, no?
I sí, de fet, aquesta casa és això,
veient la casa, és normal que rebi qui et rebi, no?
No, no, la casa ja anuncia,
i és el que dèiem, apunta formes del que ha de ser en un futur.
La Carmen, Déu-n'hi-do,
ella també segur que intenta,
perquè és una professional,
posar un pelet de distància,
però, clar, ella també és com altres dones de l'Eure,
que treballa, si em permeteu dir l'expressió,
ho et la dic amb carinyo, amb material sensible,
en aquest cas tu estàs treballant
amb dones que estan en tercer grau.
No, és el cas de la teva companya.
No, no, parlem, perquè la Carme
el que treballa és amb dones en risc social.
És que totes dues treballeu amb dones,
me'n confós, disculpa.
Treballes amb dones en risc social,
que és aquell perfil que apuntava amb la Montse
a l'inici de la conversa, no?
Explica'ns una miqueta en què consisteix la teva feina.
Bueno, la meva feina, a veure,
no hi ha una metodologia establerta,
és absurd, perquè treballo amb persones
i cada persona té unes necessitats diferents, no?
Però així, en termes generals, no?
Es pot dir que m'encarrego dels tràmits burocràtics, no?
Per legalitzar la situació d'algunes de les nostres dones
que ens arriben amb la seva situació legal,
doncs, que no està regularitzada.
Després faig el suport a les famílies.
La inserció sociolaboral, que també s'encarrega la Bea,
més que jo d'aquest tema.
I, bueno, és la preparació per a l'autonomia
i el treball amb habilitats socials i personals.
Arriben en condicions bastant deteriorades emocionalment.
Sí, i sobretot últimament, com ha dit la Montse abans,
òltimament, doncs, sí que ens arriben casos de maltractaments
i bastant forts.
I amb els seus fills, en alguns casos, no?
Sí, sí, i fills que també estan danyats
per aquesta situació de risc.
Sovint parlem de les mares i ens oblidem dels infants, no?,
que pateixen exactament les conseqüències del maltractament familiar.
En el meu cas, el treball amb coordinació és molt important
perquè, clar, a veure, hi ha certs àmbits i sectors
que se n'encarreguen altres professionals, psicòlegs, no?, per exemple.
I quan estàs a casa teva i estàs sopant,
jo m'imagino que no has deixat aquelles dones al pis.
No.
Van amb tu, no?
Sí. Afortunadament, moltes em truquen, a vegades,
per preguntes absurdes de què farem demà per dinar si no hi ha...
però, a veure, jo la veritat és que a mi treballar
m'agrada moltíssim amb aquesta feina
i que me les estimo molt a totes.
A vegades també les ofegaria, no?
Sí, no, és allò de l'amor i odi
que hi ha un pas en totes les relacions en aquesta vida, ja m'ho imagino.
Sí, però normalment són sentiments molt positius.
Clar, hi ha vegades dius, escolta, no t'he dit que...
Déu-n'hi-do.
És la Raquel, la que treballa a la Unitat Dependent de Tarragona
de tercer grau de tractament,
és un perfil diferent a les dones que pot tractar la Carme,
tot i que a vegades s'ajunten, no?,
a les mateixes circumstàncies.
Sí, sí. Hola, buenos días.
Bon dia, Raquel.
Sí, sí que trabajamos cosas muy parecidas
porque trabajamos con el mismo colectivo,
que son mujeres.
En mi caso, pues sí que son mujeres de tercer grado,
pero, bueno, las situaciones familiares en muchos casos
son muy parecidas.
Y en su mayoría, pues son mujeres que tienen cargas familiares
y que por diferentes motivos están aquí.
Tenemos un total de 15 mujeres,
de las cuales seis disfrutan del 86.4,
con y sin telematic.
Y, bueno, lo que trabajamos con ellas
es sobre todo la inserción sociolaboral, ¿no?,
que también la trabajamos conjuntamente con la BEA
y también con el CIRE.
Y, bueno, trabajamos también que la familia
pues se pueda involucrar en todo su proceso,
que normalmente lo hace.
Son mujeres que son más o menos originarias de Tarragona
y que su vida ha estado en Tarragona
y que, bueno, han venido a centros penitenciarios
de Barcelona, de Lerida,
pero que su vida de origen está en Tarragona.
Sí, sí, sí.
De hecho, están aquí por eso,
porque son de aquí, tienen la familia aquí
y cuando finalice todo el proceso,
pues vivirán aquí.
Entonces, intenta prepararlas
para vivir de la manera más normalizada posible después.
Y, bueno, es lo que intentamos, ¿no?
Sí que a mí me gustaría, sobre todo, incidir,
ya que tengo esta oportunidad,
en decir que son mujeres,
pues que de alguna forma u otra están aquí
por algún motivo determinado,
pero que realmente nos aportan mucho a nivel personal
y que realmente nos enseñan ellas a nosotros también muchísimo.
No tenemos tiempo, pero hablaremos otro día largamente,
pero yo quiero saludar a Carmen.
Voluntaria no, la voluntaria, Carmen.
Hola, buenos días.
Buenos días.
La voluntaria, porque me han dicho que no tienes horas.
Pues no, ¿sabes lo que pasa?
Que yo ahora no trabajo.
Antes estaba trabajando, ahora no trabajo.
Y, bueno, pues me puedo dedicar un poquito más,
con un poquito, además que me encanta,
pues puedo dedicarle un poquito más a la Fundación,
que eso lo merece.
¿Y aquí qué haces?
Eso digo yo.
Tanto trabajo, ¿verdad?
No, no, ¿sabes lo que pasa?
Que de alguna forma lo que hago es colaborar un poquito
con las profesionales de lo que necesitan ellos en cualquier momento
o puede ser que una vez más que otra.
Lo mismo puedo hacer de canguro,
que puedo ponerme a pintar,
que puedo venir a hacer…
Antes hacíamos, bueno,
lo solemos hacer de vez en cuando comidas
en los pisos de los jóvenes.
Entonces, a mediodía me voy con los jóvenes,
hacemos un poquito de comida.
y tengo una cercanía diferente que ellas,
porque ellas tienen esa necesidad de ser las profesionales
y yo como no soy…
Soy como un poquito más amiga.
Y entonces hablamos de otras cosas.
Y, bueno, nos viene bien.
A mí me encanta y con ellos estoy fantásticamente.
Carmen, volveremos a hablar, ¿eh?
Me parece muy bien.
Cuando quieras, de nada.
Montse, em convideu al 28?
Puc venir?
Sí, sí.
Perquè m'heu dit que hi ha pica-pica, ¿no?
Sí, sí, sí.
D'acord, doncs, vindré.