Ai, que se'ns acaben els divendres amb el Felip,
però encara ens queda aquesta setmana i la setmana vinent
abans de donar-li vacances. Felip Caudet, bona tarda.
Bona tarda, Núria, bona tarda a tothom que ens escolta.
Trobarem a faltar, eh?
No creiem en mal temps, però això ja s'acaba.
Home, però si tot va bé, ens tornarem a veure passat l'estiu, no?
Sí, això sí. Tu ja saps preparant l'estiu, clar.
Jo ja preparo l'estiu. Les vacances ja preparo, mira què et dic.
Sí, directament.
Sí, sí, sí.
Bona, abans de marxar encara t'expremirem una miqueta.
A veure, Núria, el Felip no estarà aquí durant l'estiu.
El podeu trobar al Serrallo, eh? Fora d'hores de programa, clar.
Al Serrallo, al carrer Gravina, 44.
Dóna'ns un telèfon, com sempre.
Un telèfon, sí. El telèfon és 977-24-4820.
24-4820. Per anar a fer qualsevol consulta...
Qualsevol mal, dolor, lesió, doncs ja sabeu.
El Felip se'ns ha encostipat.
Sí, una mica, se'm nota la veu, potser, no?
Tu també t'encostipes. No passa res, eh?
Una mica, una mica. Això dels canvis de temps, jo ja procuro, eh?
Ja procuro cuidar-me amb els meus suplements i amb les meves pràctiques, però...
És que és àpoca de baixada de defenses, no?
Però és això, la mínima aquestes pistes, doncs és fàcil que...
Però res, està superat, eh? Ha sigut un parell de tres de dies i ara ja està...
Ja ha seguit el seu curs normal i ja ho hem passat.
A veure, que avui m'has de sorprendre.
M'ho deies a micro tancat, avui et desmitificaré un tema.
Bueno, avui no sé si et sorprendré amb el tema, eh?
Amb el tema no sé si et sorprendré, però amb una de les coses que més inquieta del tema, sí.
Avui et parlaré dels alls.
Estava pensant en valls.
Què dius ara?
T'ho prometo? Que estava pensant en valls.
És una transmissió de pensament, això.
Bueno, fins al punt que ahir vaig recordar que tu em vas dir una vegada que un grill d'all va molt bé pel mal de queixal.
Sí o no? És veritat, això? O m'ho estic inventant?
T'ho estàs inventant?
En sèrio?
No, és un gra de clau.
De clau, aquella espècie, saps què vull dir?
Ah, doncs jo ho vaig deixar anar tan contenta, eh?
Bueno, no passa res.
M'ha dit el Felip.
Bueno, té una raó. Ara en parlarem d'això. Sí, sí, és una mitja veritat.
Sí, avui parlem d'alls.
En el cas que sigui un queixal que estigui corcat i estigui infectat, sí.
Ah.
Queda un matís.
Però per guarir-lo...
No tinc la memòria tan malament, doncs.
T'has aproximat.
Avui parlarem d'alls.
Avui parlarem d'alls. Vull explicar una mica tot el que és l'all, no?
Perquè es podria dir que està a camí d'un aliment i una espècie.
Bueno, el fet que dediquis tot un programa, els 20-25 minuts que dura la secció,
parlar dels alls, a mi em sorprèn.
Home.
Vols dir que dóna molt de sí.
I tant.
L'all és un misteri i a la vegada és un prodigi.
Dic misteri perquè és desconegut per molta gent.
Tothom sap que l'all és molt sa.
Tothom ho diu, això.
Consumeix alls...
Bueno, hi ha gent que menja alls en dejú.
Sí, sí, sí.
Que això deu ser la cosa més sana del món.
Doncs sí.
I ara t'explicaré, després més endavant, t'explicaré una miqueta
per què resulta tan sa això de consumir all en dejú.
També t'explicaré maneres de consumir-lo
sense algun dels inconvenients que s'hi parla.
Que en parlarem dels inconvenients.
Això et vinc a explicar.
Mira, l'all té una cosa molt curiosa.
Té un nom en llatí, com totes les fruites i totes les verdures,
que és allium sativum.
I és cosí, atenció, és cosí de la ceba, del porro,
i dels aix tendres, per suposat.
Que tots aquests tres aliments són del gènere allium.
Allium.
Llavors, coses curioses.
Mira l'all.
L'all aquí tenim...
És comú al Mediterrà, però el seu origen no és al Mediterrà.
no neix a la conca al Mediterrà.
Neix a l'Àsia central.
I més aviat és gràcies a les invasions
que van sofrir, bueno, per part dels mongols,
que es va trasllar de l'all cap a les nostres contrades.
Llavors, es va extendre per tot el Mediterrà
d'una manera bastant generosa.
Llavors, té coses curioses,
perquè pensa que l'han fet servir els hebreus,
els grecs, els celtes.
Els celtes, precisament, són els que li donen el nom d'all.
allium, allium.
Això ens ha arribat a nosaltres, més proper al català.
És que no tothom els devia fer servir com nosaltres, no?
Perquè nosaltres ara, bàsicament,
el fem servir com a espècie.
Sí, a nosaltres ens ha quedat rellegats com a espècie.
Però, històricament, la història de la medicina
s'ha fet servir, tradicionalment,
per guarir algunes malalties interessants.
Per exemple, Hipòcrates,
Hipòcrates que és el anomenat pare de la medicina,
de la nostra medicina,
doncs, atenció, tenia un remell amb all,
una referència a l'all,
que era que l'all podia servir
per pronosticar i per tractar
l'esterilitat femenina.
Ell proposava una cosa una mica curiosa,
i consistia en un remell que era
un all posat en una compresa
i posat en els genitals.
I llavors, si resultava que el dia després
la dona que s'havia posat aquest tipus d'all,
doncs, el seu alè desprenia olor d'all,
volia dir que era fèrtil.
Una cosa més curiosa, no?
Hipòcrates, eh?
Estem parlant de molts segles endarrere, eh?
Però ho devia argumentar, no?
Devia tenir tota la explicació.
La medicina hipocràtica funciona pels humors
i funciona amb conceptes que ara han quedat desfassats, no?
Avui en dia sabem que el que és cert
per les mucoses genitals i per les mucoses anals,
doncs, hi ha absorció de substàncies.
Això passa a sang.
Llavors, és fàcil que hi hagi
una activació de les funcions dels alls.
I per tant, i ara veurem per què això de l'olor a la boca,
que això és el que més preocupa,
doncs, fos factible.
Ara, que d'aquí es pogués valorar si una dona era fèrtil o no,
doncs és una mica difícil.
Segurament ell devia fer referència
a aquesta qüestió circulatòria, no?
Que hi havia un absorci de substàncies
i que circulaven pel cos i s'alliberaven
per un altre lloc que era la boca, no?
Llavors, potser aquesta noció, eh?
Aquesta devia ser l'argumentació.
No la conec.
Jo, en els textos que he trobat,
parlava d'això, d'aquí poc.
Recomanava aquesta cosa ben curiosa, ben curiosa.
Hi havia fins i tot alguns romans
que li dotaven de propietats afrodisíques a l'all.
Això també es diu.
Deien que estimulava sobretot els homes grans,
els homes vells.
Una cosa més curiosa.
I a més, mira quina referència.
He trobat que m'ha encantat.
M'has semblat una cosa molt curiosa.
que és a la piràmide de Gizé.
Van trobar uns geogràfics
que feien referència a que els obrers que hi treballaven,
els obrers hebreus que hi havien treballat,
se'ls recompensava cada dia amb una dent d'all
perquè recuperessin les forces.
És energètic, també?
Bueno, no.
Ells li donaven aquesta capacitat.
I atenció al detall.
Diuen que la primera vaga,
que estem en temps de vaga, no?
Vaga d'escrita
és aquesta.
és que, per algunes raons,
no els van donar la ració d'alls
en aquests obrers.
Justament d'aquesta,
de la primera vegada a la història
que va tenir lloc a Egipte,
en parlaven l'altre dia el Manel i el Jordi,
el programa de la secció d'història.
Ah, sí?
Doncs mira.
Sí, sí, tot lliga.
Tot lliga, perfecte.
No, no, no, és que no la vaig sentir,
no vaig tindre possibilitat de sentir-la.
Però mira quina cosa més curiosa.
Llavors, això és una qüestió històrica.
Si ensenyem una miqueta
el que és l'all
com a vegetal,
això et deia que estava camint
entre l'espècie i l'aliment,
dic l'espècie
perquè últimament
la fem servir molt com a espècie.
Home, és innegable
que és aromàtic.
O sigui, una de,
fins i tot,
dels retrets més forts
que se li fa a l'all
és l'aroma i el gust.
Però ara en parlarem d'això.
Ja, sí, ja...
Ai, ai, ai, que ja sempre em vas.
Ja sempre em vas.
Però vaja, que com a espècie sí,
és que és innegable.
Com a espècie és innegable.
Però també t'he de dir
que alimentàriament
l'all és molt ric en vitamina A.
Té vitamines.
Vitamina A, vitamina B1 i B2
i vitamina C.
Llavors, això és una cosa
que tenim en compte.
Aquí podríem ja veure
una miqueta aquestes propietats
que té de defensa del cos.
Ara en parlem de les propietats.
Llavors, tinguem-lo en compte
no només per amanir,
és a dir, per poder
donar-li sabor als menys,
si no podríem entendre-ho
fins i tot com un aliment.
Ja t'ho dic històricament,
s'entés així.
Quina cosa, coses més curioses,
a veure, més que curioses
és que l'all
és de la família de les liliàcies.
Això és una família botànica.
El que més valorem
és el bulb,
conegut com a cabeça d'alls,
i que es disgrega amb dents.
Això no té gaire secret.
Però, cosa curiosa,
l'all es planta a base
no es fan servir les flors,
no té un mètode de polinizació,
perquè normalment
no arriba mai a ser així.
Normalment el que es fa
és agafar una dent
i plantar la dent.
La plantació de les dents d'all
es fa normalment
entre l'octubre i l'abril.
I s'hauria de recollir
a la primavera
i principis de l'estiu.
O sigui que estem...
en època d'alls.
En època d'alls.
Cosa interessant,
això de l'època d'alls.
Per què dic això?
Fins i tot hi ha molts pobles
a l'orografia espanyola
que celebren festes
al respecte dels alls.
Dic això
perquè
estem acostumats
a consumir alls.
Si s'ha fixat,
moltes vegades,
que venen unes bossetes.
Doncs una pràctica
molt habitual
també en els alls
és,
per part d'algunes empreses,
no ho fa tothom,
això,
és radiar-los.
Posar-los a radiacions.
Per què?
Bàsicament,
perquè no grillin,
perquè no s'activi
el seu creixement,
es mantinguin més temps.
Que ningú s'espanti,
no vol dir que això
sigui dolent per la salut,
en principi està controlat,
d'acord?
Però això permet
més duracions.
Quan veiem alls
que en seguida broten,
doncs podeu estar segurs
que potser són d'algun origen
més proper,
que no els han sombès
aquest tractament.
Llavors,
posats a valorar,
doncs potser és més interessant.
Ja us he dit,
no és que sigui nociu l'altre,
les radiacions,
però,
però més interessant,
a tenir-ho en compte, eh?
també s'evita que escurquin,
que s'hi posin
algun tipus de bitxets,
que també estan molt bé.
Llavors,
espera,
anem-hi pel que serveix l'all,
que és fabulós,
Núria.
Digue'm.
En general,
pregunta genèrica,
en cru o també cuit?
En cru,
en cru,
això és indiscutible.
Cuit no serveix per res,
a part de menjar,
per donar-vos-te.
Per poca cosa,
poca cosa.
Bàsicament per una raó
molt senzilla,
perquè els principis,
els principis saludífers
de l'all,
són molt fràgils.
Què vol dir?
Són termolàbils,
és a dir,
si els posem en temperatura,
s'ha de malbé.
Gairebé t'ho podria dir
que quan coem un all,
sigui bullit,
sigui fregit,
sigui el vapor,
fins i tot,
quan el coem,
destruïm gairebé
un 90%
d'aquestes substàncies.
Llavors,
segueix tenint sabor,
però no les propietats
que se li atribueixen.
i a més,
una altra cosa,
i ja no és només
el bullir-ho,
a partir del moment
que el tallem,
que tallem allà dintre d'all,
que és quan comencem
a sentir l'olor de l'all,
amb el contacte de l'oxigen
ja es comencen a fer malbé alguns.
És molt fràgil l'oz, eh?
És molt fràgil.
I allò, per exemple,
aquella pràctica molt habitual,
fes-li oli,
fes-li oli,
i trau-li el cor de l'all,
eh?,
que així no farà tant d'allòs.
Sí, sí, què?
Error, error garrafal.
El cor és bo.
El cor és el més salutífer que hi ha.
És a dir,
com més substàncies odoríferes trobem,
és perquè hi ha més substàncies
interessants.
El que passa és que,
clar,
és el que li dona aquesta furtó.
Bueno,
jo et vinc a...
És que això m'ho guardava al final.
És que m'has d'ajudar,
m'has d'ajudar a treure-li,
doncs,
l'inconvenient gran que té l'all.
Això et vinc a explicar.
Clar.
Això et vinc a explicar,
perquè l'all està tractat injustament,
en aquest sentit.
Sí, sí, va.
Crec que fa gràcia.
Fem una manifestació per a vorm.
És veritat.
És un secret molt curiós.
I és que,
a l'all,
quan tothom li diu,
és que si menges all,
et farà pudor a la boca,
no?
Farà mal olor a l'all.
Fins i tot suaràs i farà mal olor.
I ja no és només això,
és que és un sabor que,
jo quan el provo,
mira que m'agrada,
però és que considero que és molt fort.
Sí.
Com si m'hagués de fer mal.
Bé,
en primer moment sí que és fort,
d'acord?
I aquesta sensació de furtó
explícita i pròpia de l'all,
la tindrem sempre,
en principi,
quan el consumim cru.
Però,
una altra cosa és aquesta olor
que ens queda a la boca,
o que ens retorna,
el famós retorn que ens fa,
o fins i tot,
et ho dic,
una sudoració,
una mala olor,
doncs atenció,
no és fruit del propi all.
Senyors,
és a dir,
aquesta mala olor
que se li atribueix a l'all,
realment,
és que l'all,
el que fa és activar
principis d'eliminació del cos.
Llavors,
què passa?
Llavors,
un cos que té moltes toxines,
un sistema digestiu
que està molt brut,
que té molta toxina,
doncs farà molta més pudor.
Això ho podeu comprovar
amb un experiment fàcil.
Si coneixeu algú
que faci una alimentació sana,
i quan dic sana,
dic una alimentació
molt rica en vegetals,
molt rica,
és a dir,
en verdures,
en fruita,
amb poques proteïnes animals,
és a dir,
ben cuidat,
veureu que seran gent
que no els repeteix l'all per res.
I, en canvi,
algú que faci una alimentació
doncs no gaire cuidada,
veureu que perfectament
és qui més pudor
desprendrà.
I, bueno,
és qui més ho necessitarà,
precisament.
Sí,
qui més ho necessitarà
en alguns sentits,
perquè ara veurem.
Ara veurem
perquè aquesta és una acció
que té l'all,
però no és la principal.
Una altra cosa,
Felip,
ara que dius això,
aquesta explicació
és vàlida
per tots els altres aliments
que també popularment
es repeteixen?
No.
Penso...
N'hi ha d'altres,
el pebrot, per exemple.
No, no és el cas.
No és que el pebrot activi també
aquesta...
No,
les eliminacions del cos.
Aquesta depuració, no.
No, no, no.
És el cas de l'all,
és molt específic.
Val, val.
És molt específic, eh?
Però ho dic per això,
perquè no li donem tan mala fam a l'all.
Hauríem de pensar, potser,
que aquestes olors
venen d'un altre lloc
i no de l'all.
Queda dit.
Queda dit.
Anem per què podeu fer servir els alls
i de manera interessant.
Té unes propietats fabuloses.
Mira, la primera.
Redueix el colesterol.
Això també és molt...
És interessantíssim.
Aquest temps que estem també
acompomenats pel colesterol
és una cosa que s'ha promulgat molt.
Sí, sí, i tant.
I a més,
però això és una de les propietats
que més antigues se li coneixen, eh?
A part, aquest del colesterol,
dels creixos...
Però també ha de ser cru
i s'ha de tenir en compte quan?
Quan?
Al dematí, en dejú.
Ara en parlarem després.
de com, quan, quin, com.
Tranquils, no passa res.
Primer, redueix el colesterol.
Altres coses interessantíssimes.
Millora l'elasticitat
de les artèries, Núria.
Això què vol dir?
S'estira la Núria.
Això vol dir que serà un gran...
o servirà per prevenir
l'arteriosclerosi.
Interessantíssim, això.
Penseu que també,
en conseqüència d'aquesta millora
de l'elasticitat de les parets,
això ho fa en relació
als glòbuls vermells, eh?
Hi ha una absorció,
hi ha tots uns mecanismes.
Doncs també baixa la tensió arterial.
Aquí tensió.
La gent que té hipertensió,
que menja alls.
En aquest sentit deien
que era molt bo pel cor.
Pel cor, clar.
El facilitar,
el baixar aquesta tensió arterial,
doncs serà ideal.
a part,
a part,
té una altra funció,
eh?
És un...
És en relació a la sang,
d'acord?
És un fluidificant de la sang.
Clar.
D'acord?
Llavors, com a fluidificant,
aquí tindrà un dels grans perós.
L'all té poques contraindicacions,
però algunes de les que té,
és per exemple,
estem parlant de grans dosis, eh?
De consumir molt d'all, eh?
Però una de les grans contraindicacions
serà això,
amb gent que ha tingut
algun tipus d'accident,
hi ha algun traumatisme amb hemorràgies,
és a dir...
Ah, o sigui,
fluirà,
deixarà la sang tan fluïda que...
Que costarà de quallar.
Les menstruacions que siguin
amb hemorràgies també molt grans,
també no serà interessant.
Per suposat,
en els al·lèrgics,
els al·lèrgics a l'all,
o alguna de les seves substàncies,
doncs,
no en podran prendre.
Que és un producte allò
bastant alergogen.
No, no acostuma,
no acostuma a ser,
no acostuma a ser, eh?
I t'ho dic,
són perós en grans dosis.
Sí.
Per exemple,
no es recomana tampoc
a les embarassades,
però insisteixo,
amb grans dosis.
O a les dones
que estan donant el pit,
estan alletant.
Bàsicament perquè,
si alleten també en substàncies de l'all,
què passen en aquesta llet?
I també,
i s'ha vist,
s'ha vist que,
en alguns casos,
són provocadores d'ecòlics
en l'infant.
D'acord?
Llavors, els nanos,
dolor, plos,
molèsties...
Llavors,
si podem minimitzar l'ingesta
en aquells mesos,
en aquell any,
depèn del que allarguem l'alletament,
donos-tonos.
Seria una cosa a tenir en compte.
Més coses que fa.
Mira,
aquesta és molt bona.
És un sedant.
Tranquilitza l'all,
Núria.
És que tot el que vas dient
em sona,
em sona d'haver-ho ja sentit
ja en Vox Populi,
vull dir...
Tranquilitza.
Estem fent un recull de tot.
Tranquilitza.
Si estàs molt nerviós,
molt nerviós,
clac.
Clac.
Sí, sí,
no és broma, no?
o una llesca d'all
torrat amb all
o l'all directament.
Jo em prendria l'all directament.
Sí, clar,
tu perquè ets així.
Més coses que fa,
més coses...
Mira,
si és interessant,
referència allò del queixal que deies.
És antibiòtic.
Té substàncies que dificulten
que es desenvolupin
i que es multipliquin
en alguns microorganismes.
Però llavors,
com en el cas del queixal,
ha aplicat directament
sobre una ferida?
Home,
en una fira no,
no t'ho posis mai
en una ferida així.
No, no, no.
Es diu antibiòtic
en el sentit del consum oral,
és a dir,
tu el prens
i el teu cos
millora les defenses.
Per tant,
allò de posar-te
un adent d'all
a damunt del queixal...
Jo no m'ho posaria.
No.
Un, en canvi,
posar-s'hi,
posar-s'hi això que dèiem,
una peça de clau,
no?
Sí.
Un clau d'olorífer,
un clau d'essència.
Aquesta calma
és anestèsic
i et calmarà el dolor.
Però aneu al dentista,
per suposat.
Això és una cosa per passar,
el queixal i un clau.
Insisteixo,
un clau d'espècie,
que ningú es posi al cap
un clau metàl·lic.
Llavors,
una altra funció
superinteressant,
i dic molt superinteressant,
és una funció
antiparasitària,
contra els cuquets,
contra els famosos oxiurs,
aquests cucs
que tenen els nanos
de petitets,
perquè mengen moltes
porquerietes,
molts de sucres,
que els hi pica,
ho has vist alguna vegada,
potser,
o has sentit parlar.
Doncs l'all,
interessant.
En aquests casos,
el que es pot fer
és ficar-lo
tipus supositori.
Paladet.
Ah, mira.
Sí,
mireu d'escollir-ne
un que sigui petit.
No el paleu vosaltres,
amb el...
O sigui,
com s'ho diria?
Vostès s'heu fixat
una vegada
que els dents d'all
tenen una cobertura.
Sí, sí, clar.
Una cobertura seca,
de color rosa,
de color blanc,
això sí que es treu.
Però eviteu tallar,
d'alguna manera,
la pròpia dents d'all.
D'acord?
Quan ja heu tret la cobertura,
el dents d'all
segueix sent llis.
És a dir,
no secreta cap tipus de líquid.
Llavors eviteu,
perquè si secretés líquid,
quan el posaríeu
per via dalt,
doncs picaria molt.
Seria molt desagradable.
D'acord?
Llavors el que es vol
no és que piqui,
és que activi,
és a dir,
les propies substàncies
que ja es despendran
de l'all
sense haver-lo tallat,
doncs faran que aquests coquets
marxin cap a fora.
És vermífug.
O sigui,
els porta cap a fora,
llavors quan el nano,
dic el nano,
perquè sobretot
els nanos que passa això,
quan va de ventre,
doncs evacua l'all també
i evacua els coquets,
no es queden dins.
Molt bé.
Cosa interessant,
antiparacetària.
Molt, molt, molt.
I és provar l'eficàcia,
és una cosa
també molt comprovada.
Una altra funció interessant,
eh?
Una funció
keratolítica.
I tu diràs,
què és això?
Eh?
La caratina
és aquestes cèl·lules
de pell
que van creixent
i que creen
les barrugues
famoses,
eh?
Una barruga.
Això no m'interessa.
Ideal per a les barrugues
i per a les durícies,
eh?
Hi ha un metge,
un metge
naturista,
un clàssic
de la medicina natural,
el doctor
Eduardo Alfonso,
tu dic així perquè
es feia així,
sí, sí,
i en castellà,
un senyor que parla en castellà,
ell proposava un mètode
per a això de les barrugues
i consistia,
eh?
Consistia
en un all
tallat a rodanxetes,
i submergit
en un vinagre bo,
un vinagre que fos de qualitat,
un vi bo,
aquests vinagres
que no són tan industrials
i no són bons,
d'acord?
I un cop mullat,
un cop deixat en remull,
doncs es posava damunt
de la barruga.
L'all.
La rodanxeta d'all.
La rodanxeta d'all
i tapat amb un esparadrap.
D'acord?
Ah, mira.
Llavors això s'anava canviant
cada dia
i normalment al cap de la setmana
que hi ha.
Això és el remei
que ell proposava.
cosa important.
Una cosa és posar-ho damunt
de la barruga
i l'altra cosa és posar-ho
damunt de la pell.
Si ho poseu damunt
de la pell
i no hi ha barruga,
al contrari,
cremarà.
És a dir,
irritarà molt la pell.
De fet, aquest és el que deu fer,
no?
Això és el que deu fer.
Certa abrasió...
Va fent malbé,
sí,
una abrasió
d'aquestes cèl·lules,
d'aquestes cèl·lules
hipercreixents,
no?
que han desenvolupat
i no havien de ser-hi.
D'acord?
Llavors,
té que ser atenció,
ben posat damunt
de la barruga.
No ho poseu damunt
de la pell
perquè llavors
us faria
una sensació
setmana de la cremada
i llavors és molt molest,
és irritant.
D'acord?
Mira,
quin munt de propietats
que et sembla.
Fins i tot
tu et podria dir
que s'ha de fer per la tos.
Sí.
Sí,
com la ceba,
com la ceba,
la seva cosina.
Sí, la ceba, sí.
Sí, doncs l'all també,
et porta una recepta
d'un xaroc.
Per amorosir,
amorosir la gola,
no?
Sí,
la calmarà.
Sí.
La calmarà.
De fet,
una cosa molt típica,
almenys així m'ho han dit
també a casa
i també ho he provat,
és quan tens molta tos,
se n'ha de parlar un dia,
una ceba talladeta
al costat de...
O talladeta o oberta.
al costat del llit
i també n'hi ha prou.
Ja només olorant allò,
ja calma.
Què, què?
Un xarop?
Un xarop,
el xarop senzill per la tos.
Necessiteu 100 grams d'alls,
peladets,
200 grams d'aigua,
això és poquet,
això no arriba ni a...
Bueno, un got,
gairebé seria,
i 100 grams de sucre.
Llavors,
el que fem és
escalfar l'aigua i el sucre
i desfer-lo com si féssim un xarop.
D'acord?
Llavors, els alls,
els hem xafat,
els hem matxacat,
i posem aquest líquid,
és a dir,
aquests alls xafats
dins d'aquest xarop.
I calentet?
Sí, sí, calentet,
ho tapem i ho deixem...
Això ho posem en un pot, eh?
Però ja no esperem, eh?
Quan tirem l'all ja no esperem
un ratet que faci xup-xup.
No, no cal, no cal.
Ja n'hi haurà prou, eh?
Perquè ho deixarem set dies.
Ah, bueno, clar,
ja pillarà...
Ah, ja farà el cas de una maceració.
Ja ho anirà desprenent
i adoptant
aquestes propietats de l'all.
Llavors, els set dies
normalment es filtra
i és qüestió d'això,
de 3-4 cullerades al dia,
quan tenim aquesta tos.
Interessant.
Molt.
Un xarop fàcil de fer.
Llavors, això és una metodologia,
prendre l'all.
Però una de clàssica
són els alls crus.
Jo no sé si te'n recordes
de la pel·li aquella del Bardem,
aquella del Jamón Jamón.
Sempre m'ho dius,
però i l'hai vista,
però no m'he fixat en això.
Ell menjava alls crus, o què?
Ostres, passa la pel·lícula
menjant palen alls i menjant-se'ls.
Escolta, i la Penélope Cruz
li fa uns petons
de mil meravelles, vull dir que...
Però són octos, Felip,
no ens enganyem.
Vols dir que era mentida?
No.
Però mira-la ell,
ara on està, eh?
O sigui, tu mateix.
La base de menjar.
Menja alls.
No, no.
És indiscutible
les propietats salutíferes dels alls.
Ja t'ho dic que...
És Vox Populi
perquè realment té una resposta.
El que passa és que s'ha denostat.
S'ha rellegat només a ser l'espècie
i com passa amb molts aliments.
La ceba igual.
La ceba és dels, podríem dir,
dels aliments més consumits en aquest país,
no en aquest país.
Gairebé tot el món.
La ceba també.
I la ceba,
doncs és això,
s'ha deixat de fer servir
en aquell sentit terapèutic
que en té,
ja tu dic que és cosina de l'all,
per només passar a ser un ús culinari,
no?
I és una llàstima.
Llavors hi ha aliments
que són, podríem dir,
prodigis de la natura
perquè realment
tenen moltes propietats.
L'all és un,
la ceba és una altra.
Però tenim, per exemple,
la llimona.
La llimona és magnífica.
Jo un dia...
Mira, això serà la temporada que ve.
Dedicarem un dia a la llimona
perquè, escolta,
és com,
és com,
si és l'equivalent,
us podria dir
el que és l'argila en la natura,
escolteu.
No, no,
l'equivalent química.
Dic de valor que té,
de les propietats que pot arribar a tindre.
I la més o menys coses
que ens podem explicar.
I són coses,
la mel,
l'ol de la mel,
quin prodíci,
quin regal de Déu.
Ai, que s'emociona, aquest home s'emociona.
Perquè amb coses molt senzilles,
si les cuidem
i fins i tot
si som constants,
perquè moltes vegades
aquests remells
el que demanen
simplement és constància.
i fins i tot
atrevir-te a provar-ho.
Perquè a vegades
dius, mira,
a vegades el xarop
perquè m'he de fer el xarop
si vaig a la farmàcia
i n'agafo un per la tos.
D'acord.
Bé, doncs,
atrevir-se a provar-ho.
Provar-ho
i veure que
et farà el mateix benefici,
potser,
i no estaràs
posant alguna substància química
o que no t'interessa.
Clar, perquè un cop ho proves
i veus que funciona,
allò ja sempre ho mantens.
Així que et recomanem,
Felip,
ja com a per tancar
un all cru al dia
per sistema,
en dejú?
Sí, sí, sí.
Això seria una manera.
Atenció, atenció,
en dono una altra
perquè potser hi haurà qui dirà
que els almenys ell, no?
No.
També penseu que els alls
els podem trobar
amb perles,
que es diu.
És veritat.
Això ho podem trobar
a les botigues
d'alimentació biològica,
sí, de suplementació.
A més,
és un palet diferent.
Suposa que són,
això és l'essència de l'all,
també.
I té el convenient,
té el convenient,
podríem dir,
perquè ja he dit
que allò de l'olor
no era qüestió de l'all,
que no provoca
aquest efecte depuratiu.
D'acord?
No eliminarà.
Ah, però llavors
és una propietat que perdem.
Bueno, aquesta sí,
però se la podem prendre
amb el sentit antibiòtic,
amb el sentit
de baixar la tensió arterial,
amb el sentit
de prevenció
de l'arteriosclerosis
o fins i tot
el sentit
de baixar el colesterol.
Un al dia.
Llavors, sí,
no, no, no,
en el cas
que siguin perletes
es consumeix
unes tres perletes
en dejú.
En dejú,
amb l'esmorzar,
d'acord?
Però vull dir,
si no,
doncs un de,
si qui es vegi
amb cor,
doncs un de cru.
I amb el cor, eh?
Amb el cor, sí,
sobretot.
Que ningú,
sí, que ningú el peli,
que ningú tragui
el de dins,
allò,
la mare, no?
L'ànima del propi all.
Felip,
moltíssimes gràcies.
Fins la setmana que ve.
Fins la setmana que ve,
que és l'última ja.
deins la setmana que ve,