Felip Caudet, molt bona tarda.
Bona tarda, Núria, i bona tarda a tothom que ens està escoltant.
Ara entrarem en matèria amb el Felip.
Ja sabeu que ve cada divendres a explicar-nos qüestions de salut.
Avui trucarem un tema que acaba mitis, diria jo, no?
Sí, sí, que en mitis, gairebé sempre.
Ara en parlarem, de tota manera, hi ha un parell de qüestions que us volem explicar.
Primer, on trobar el Felip, perquè hi ha gent que ens ho ha consultat per correu electrònic.
El Felip ve aquí els divendres, però on el podem localitzar per tal que ens orienti,
ens faci algun massatge, ens practiqui acupuntura, qualsevol d'aquestes teràpies.
On fas consulta, Felip?
Doncs faig consulta al Serrallo, justament al carrer Gravina.
El carrer Gravina és un carrer que està just darrere de l'església del Serrallo,
és aquell carrer paral·lel al passeig tan maco que ens hem fet ara.
Ara t'ho anava a dir, un Serrallo que fa goig de veure,
ni que hi ha gent que potser diu que ha perdut una mica l'esperit...
Bueno...
Sí, hi ha polèmica, hi ha polèmica.
Hi ha polèmica.
Però, bueno, volgués que no, ara que comences a fer bon temps una altra vegada, solet i tal,
fer una passejada i després un massatge, o al revés.
Bueno, pot ser una manera. Jo ho faria al revés, eh?
Primer faria el massatge i després la passejada.
Mira, sí, perquè a més aprecies la passejada d'una altra manera, suposo.
Segur.
Més relaxada.
Al carrer Gravina, allà al Serrallo, trobareu el Felip per qualsevol tipus de teràpia.
I una altra qüestió, i és que avui el Felip triomfa doblement a Tarragona Ràdio.
Aquesta nit dormiràs poc?
Bueno, poc. Més que poc aniré a dormir tard.
Això vol dir que de vegades aixecaràs tard, també.
No, no, sóc un home molt matiner, eh?
I encara que em vagi a dormir tard, intento, procuro.
Si no, el dia s'escola entre les mans, escolta.
I doncs aquesta nit també participaré aquí, vindrem aquí.
Al programa Boira, que és a partir de les 11, em sembla que tu arribaràs a partir de les 12.
Sí.
Per participar en una tertúlia sobre...
Sobre la felicitat, eh?
Parlarem sobre, bueno, què és això de la felicitat i com funciona una miqueta?
Què se pot fer?
Aquest concepte que sembla tan ateri, però que en realitat és un dels factors que influeixen en tota la nostra vida diària, clar.
I que, a part de que semblar ateri, realment es pot portar a accions molt concretes del que fem cada dia.
Doncs ja ho sabeu, el tema de la felicitat aquesta nit dins del programa Boira, el Felip Caudet amb altres tertulians.
A les 12.
A les 12 i 10, m'han dit.
Un cartell.
Entrem ara sí en matèria dins l'espai on li fa mal, que tant no oblidem el títol.
Ens fa mal perquè tenim inflamacions.
I les inflamacions fan mal.
Això que es dit està molt bé.
Avui anem a parlar d'això, de les inflamacions.
Perquè és un concepte que molts cops hem sentit, que molts cops utilitzem i que molt sovint, per desgràcia, no sabem molt bé com funciona i quin sentit té.
Perquè, Núria, la inflamació té un sentit.
I podria dir que podem agrair al nostre cos que tingui aquest mecanisme.
El que passa és que moltes vegades el fet que s'activi el procés inflamatori no l'entenem molt bé.
Perquè una de les conseqüències gairebé directes d'aquest procés és també la sensació de dolor.
I això, doncs, el dolor costa, costa de comprendre.
Però, vaja, en definitiva ve a ser, salvant les distàncies, eh?
Com la febre, com la pujada de temperatura.
És un avís del cos, una reacció del cos i un avís d'ell, alguna cosa va malament i fem tot el possible per arreglar-ho.
Podríem dir, si et sembla, una definició que podríem fer de la inflamació,
és que la inflamació és un procés de resposta del cos, gairebé de defensa del cos,
davant d'una incidència, davant d'una lesió, d'un cop,
de vegades no és ni un cop, ni un accident,
sinó moltes vegades són processos de malfuncionament que acaben irritant alguna part del cos.
Quan parlem d'inflamació, podem parlar d'inflamació en tot el cos, en totes les estructures.
Ossos també?
Des dels ossos, els músculs, els lligaments, els tendons, els intestins, l'estómac, el cervell,
és a dir, la famosa itis, que això ho deies tu al principi,
l'itis és una terminació en llatí que fa referència a això, a la inflamació, a l'agudesa.
Llavors, sempre que sentim alguna paraula mèdica que porta aquest afegitó, aquest acabament,
ja què sé, una artritis, una encefalitis,
tot el que siguin itis vol dir que allò que va primer està inflamat.
Explica'ns, si et sembla, per començar, els principis bàsics que ens fan detectar
que allò és una inflamació i no és una altra cosa,
perquè recordo que l'últim dia parlàvem sobre els ossos que, a veure si ho sé dir bé,
amb el desgast del cartíleg, els ossos s'engrandien.
Diu, sí que augmenta de volum, però no és una inflamació, perquè no hi ha altres símptomes.
Però òbviament no, sinó que a vegades vam dir que l'artrosi, que en parlàvem l'altre dia,
doncs podia cursar amb episodis.
Llavors, hem de deixar clar quines són les característiques per dir
que tinc una inflamació o això és un procés inflamatori.
En té quatre característiques.
Mira, Núria, una és el calor, és a dir,
el que s'ha donat, el que ha tingut una lesió, el que ha tingut un accident,
allò ha d'estar calent, quan ho toquem o ho sentim calent.
Una altra és el que li diem al robó.
El robó és que estigui vermell, el color, que estigui envermellit.
La paraula tècnica per l'envermellament és l'eritema.
Envermellit, hem dit calor, que estigui vermell.
Una altra, aquesta és molt comuna, el dolor, que faci mal.
Ara explicarem una miqueta això del dolor.
I l'última és el que es diu el tumor.
Quan diem tumor, atenció, fem referència a l'atomefecció,
fem referència a un cúmul de líquids
que donen una consistència...
O sigui, un volum.
Sí, el típic avoltament que veiem.
Sí.
D'acord?
Però més aviat que l'avoltament,
perquè l'avoltament que veiem és el que es diu un edema,
té un nom tècnic, això,
més aviat és la textura que té allò.
L'atomefecció és una textura semidura,
que es nota congestionat.
És més aviat una descripció que a vegades no és gaire difícil de veure.
És veure-ho i dir-ho, això està atomefacte, sí.
Ai, mira, me fa mal només que m'expliquis, oh!
No.
Doncs entenguem que si té aquestes quatre característiques,
repeteixo, calor, color, dolor i tumor,
es pot considerar que és una inflamació.
Llavors el que hem dit,
la inflamació, Núria, és el fenomen de protecció inicial que té el cos.
El cos és molt intel·ligent.
Ho explicarem en termes del que pugui ser un esguins,
d'acord?
Que és molt visual per a tothom
i moltes vegades segurament és una lesió força comuna,
que a tothom li ha passat i potser tothom
en podrà fer un recordatori i entendre aquestes fases que diem.
Mireu, el que dic de la inflamació,
quan nosaltres fem un mal pas, per exemple,
i doncs el baixem a unes escales,
tenim la mala sort que posem malament el peu
i pam, fem la típica torta de peu.
I en aquesta torta de peu,
doncs hem estripat una miqueta
el que es diuen els lligaments.
Això és un esguins.
Això és la lesió.
Llavors què fa el cos quan detecta
que alguna cosa s'ha fet malbé
o que s'ha irritat excessivament.
El cos és molt intel·ligent,
per a tothom que ens escolta,
i bàsicament detecta aquestes situacions
per qüestions químiques.
És a dir, detecta que hi ha una substància
que s'ha alliberat al trencar-se allò
i comença a activar-se.
I com s'activa?
Agafa i s'organitza tot el cos
per aïllar allò que s'ha fet malbé,
allò que s'ha trencat.
I quin aïllament veiem nosaltres?
Doncs aquell comú líquid,
aquell bulto,
aquella vegada la gent que diu
aquella pilota que surt
ha costat el turmell,
que és de líquid,
que si toquem, si l'apretem,
fa mal,
i que a més si l'apretem
no acaba d'enfonsar-se el dit.
És dura,
o sigui, es topa,
però a vegades és dura.
És la tomàfecció que dèiem.
Llavors, amb un esguins és molt evident.
Hem aïllat,
el cos ha aïllat tot allò
per evitar
que la lesió que s'ha fet
empitjori.
Llavors,
el cos funciona d'una manera
molt curiós en aquest sentit.
És a dir,
un pic ja s'ha assegurat
que allò no ho pot empitjorar,
immobilitzant-ho d'aquesta manera,
creant aquest coixí natural.
Llavors,
quan ja està segur
que això no fa mal,
que això no empitjora,
i la referència,
perdó,
és que el cos
sap si això està bé
o s'està bé,
si es pot arreglar o no,
quan deixa de fer mal,
el dolor és un sistema d'alarma,
Núria,
alguna vegada,
aquí ja n'hem parlat.
Mentre es fa mal,
el cos no regla.
No regla,
l'únic que fa és immobilitzar.
D'aquí,
la bondat,
diguéssim,
de baixar la inflamació,
treure-li el mal,
i després
que llavors el cos comenci.
I després pugui reparar el cos.
Llavors,
són dues fases.
Una és aquesta d'aïllament,
que és pròpiament la inflamació,
i una altra
és la de reparació.
Llavors,
en funció
de com puguem facilitar-li al cos
que la fase d'inflamació
desapareixi,
doncs abans
arreglarem allò que ens han trencat
o allò que ens hem lesionat.
I aquí van
totes les terapèutiques
que avui en parlarem
de coses que podeu fer a casa
per facilitar aquest procés,
és a dir,
perquè aquest procés
sigui més ràpid
i també desapareixi la inflamació.
Una altra cosa interessant a dir,
la reacció inflamatòria,
abans hem fet un comentari així de pas,
es basava en una sèrie de substàncies
que el cos fabrica
per avisar que allò
s'ha fet malbé.
I no només per avisar
que s'ha fet malbé, Núria,
sinó moltes vegades
aquestes substàncies
faciliten el procés.
Substàncies,
a veure,
els noms a vegades
algun ens sonarà.
Per exemple,
la histamina.
La histamina,
aquesta és típica dels al·lèrgics,
perquè la histamina
té una particularitat,
és una substància
que el que fa
és vasodilatar,
és a dir,
augmenta la circulació.
Sí.
La vasodilatació que es diu,
que és el procés
en què les arterietes,
els conductes
que porten la sang,
s'obren,
es fan més amples,
perquè hi passi més sang,
la vasodilatació,
a la vegada que fa
que es faci més gran
aquests conductes,
fa que els líquids
de dins dels conductes
surtin
fora dels conductes.
I així es fabrica
aquell cuixi natural
que dèiem,
l'EDM.
Llavors,
l'histamina,
als al·lèrgics
els hi passen,
Núria.
I què li passa típicament
a un al·lèrgic?
La típica al·lèrgia,
la més comuna
de...
característica
amb aquesta de l'histamina
és el que es diu
la rinitis al·lèrgica,
aquell moquillo
que cau
davant d'una substància.
Doncs en aquest cas
és el mateix.
Els al·lèrgics
també fan una reacció
inflamatòria,
aquests vasos
es dilaten
i així és com cauen
els moqs,
els moquets
que ens surten pel nas,
aquells aicuosos,
que no són ben bé de moc,
són com una aigua.
Doncs a aquests els hi passa,
però a tothom
que es doni un cop
li passarà també això.
l'histamina és una,
després hi ha
les prostorlandines,
les quinines,
hi ha tota una varietat
de substàncies.
I el que intentarem avui
és esclarir
com podem facilitar
que això
es deixi d'alliberar
i passi a la reparació,
que és el que ens interessa més.
Llavors,
tres factors importants,
tres coses a dir
importantíssimes
perquè ara ens posem al cap
què podem fer.
Més que què podem fer,
atenció,
primer,
tres coses
que faciliten
que un teixit
que s'ha fet mal bé
i que està inflamat,
doncs es desinflami
i es recuperi.
Tres coses.
Un,
és el que mengem,
la nutrició.
Aquí compta molt.
Sempre fem cap
al mateix.
O clar,
has de pensar
que quan una cosa
s'ha fet mal bé,
quan està inflamada,
necessita molt de material
per reparar.
L'única manera
d'obtenir material
és amb el que mengem.
La nutrició.
Un altre és
la circulació
de la sang.
Teixits
on circula bé
la sang
es recuperen
molt abans
que teixits
on no circula
la sang.
Llavors,
ara després
explicarem tècniques
per què millorar
aquesta circulació
de la sang
als llocs
on teniu inflamació.
I l'últim
és l'edat.
Amb aquest,
poca cosa
podem fer.
És a dir,
com més
grans
ens fem,
el cos
li costa molt més
desinflamar
i li costa molt més
guarir
el que s'ha fet malbé.
Llavors,
si et sembla,
Núria,
anem per les solucions
perquè aquí la inflamació
ja és molt evident.
Solucions per baixar
la inflamació
o per recuperar
els teixits?
Per les dues coses.
Val.
El primer que hem de fer
és això,
baixar la inflamació.
El primer que ens ha de preocupar
és aquest.
I jo diria que aquí
el fred hi té molt a dir, no?
Aquí el fred hi té molt a dir.
Hem dit...
Me'n recordo.
Molt bé.
Molt bé.
Molt bé.
Hem dit que hi havia un munt
de substàncies
que el que feien
és augmentar
la circulació
de la sang.
I hem dit
un munt de substàncies
que en aquest moment
de la circulació
de la sang
feien que aquests líquids
de dins els vasos
sortissin fora
i feien aquell coixí
natural,
que hem dit,
de protecció.
D'acord?
Doncs el primer
que hem de fer
és aturar-ho, això.
Com ho podem aturar?
O com ho podem millorar?
A veure,
diverses coses.
Si ens acabem
de fer la lesió,
si ens acabem
de fer mal,
és indiscutible
que la millor manera
de parar-ho
és aplicar fred.
Com ho podem aplicar
aquest fred?
Doncs, per exemple,
dintre una bossa
amb glaçons,
és una manera.
Mai directament
sobre la pell.
Mai directament
sobre la pell
perquè, clar,
aquest fred excessiu
pot arribar
a lesionar la pell.
Llavors,
una bosseta
o un drapet,
un drap de cotó,
ens emboliquem
els glaçons
i això calmarà
molt la zona.
Però això només funcionarà
quan ens ho han acabat de fer.
Això representa
que amb el fred
fem que les venes
es contraguin.
contraguin
i, per tant,
ja no hi ha tanta circulació,
ja no hi ha tanta reacció
inflamatòria.
El que fem ara,
en aquest cas,
és parar-la una mica
abans que comenci.
Però, clar,
això ho podem fer
dins d'un marge prudent.
Què vol dir un marge prudent?
Que, escolteu,
passats dues hores
que ens hem fet mal,
posar fred
per la inflamació,
poca cosa,
perquè el cos
ja haurà tingut temps
de posar-la en actiu.
Això ha de ser immediat.
Clar,
ha de ser immediat.
Una altra cosa
és que,
ha passat dues hores,
si ens posem fred,
el que farem és
notar menys el dolor.
Això sí.
Una opció és aquesta.
Amb glaçons.
Un altre de molt interessant
que aquí n'hem parlat
moltes vegades,
i jo sóc un gran amic,
Núria,
ja ho saps,
és l'argila,
el fang.
Ah, sí.
El fang.
El fang té una altra virtut aquí,
que en comptes
que no és només exclusiu
pel primer moment,
de fred,
sinó que ens podrà servir
passar les dades dues hores.
Per què?
Com que el fang
estarà una bona estona
d'un del cos,
i pels seus propis
mecanismes químics
i físics,
el que farà
és progressivament
facilitar que aquell líquid
que ha sortit fora
i que ha inflamat
i que es veu en la inflamació,
doncs,
poquet a poquet
es vagi reabsorbint
i es vagi normalitzant.
Sí que ho has dit sempre,
no?,
que té un efecte antiinflamatori.
Correcte,
correcte.
Per això,
en primera instància,
posarem fred,
si voleu,
un fred potent,
com és el dels glaçons,
o l'aigua freda,
també podeu posar
el que s'hagi inflamat
a l'aigua freda.
Bistec,
recordeu el típic bistec,
allò quan tens un ull de bellut?
Això és molt de pel·lícula.
Sí,
sí,
això és molt de pel·lícula.
Estic sortit de la nevera,
clar.
Millors glaçons,
o una bossa de pèsols congelats
i molt molt purres,
però,
recordeu,
això només en primera instància.
Després podem posar el fang.
Llavors,
per gent
que té inflamacions cròniques,
que es diu,
que no són molt espectaculars,
però que fan mal
i que molesten a la vida diària,
doncs poden optar pel fang.
L'argila és una bona terapèutica.
L'argila o també
el que es diuen
les dutxes d'aigua freda,
allò quan te faci mal.
Això és una opció.
Més opcions interessants,
Núria,
i aquesta,
hem dit primer,
aquesta afavoriria
la circulació de la sang,
aquesta és molt evident,
la del fang i la del fred,
són dues qüestions
que ataquen precisament això.
Però tenim,
per exemple,
amb el menjar.
Amb el menjar hem de dir
coses importants també,
que hem dit que la nutrició
tenia molt a veure.
Mira, Núria,
perquè es pugui desinflamar
i es pugui arreglar
algun teixit que s'ha fet molt bé,
alguna part del cos,
necessitem una sèrie de substàncies.
I quines són les principals substàncies
que necessitem?
Una són minerals.
I l'altra,
les vitamines.
Les vitamines són molt importants
per reparar el cos.
I et diria,
de vitamines necessitem
l'A,
la B,
la C,
la E,
la D i la K,
un munt,
un grapat.
Quan he dit B,
són les del grup B,
que són unes quantes.
Però això que ens queda una mica lluny,
jo ara us ho tradueixo
a aliments que podeu fer servir a casa
i que poden facilitar
que el vostre cos,
si té una inflamació,
doncs,
fàcilment la superi
i, per tant,
pugueu restablir la salut
d'una manera eficaç.
Mireu,
per la vitamina A
podem menjar
també una altra cosa.
Hi ha molts aliments
que tenen vitamines,
però no tots ens faran favor.
Després parlarem dels que no heu de menjar.
I descobrirem,
molta gent que ens està escoltant
descobrirà
que potser té un dolor,
una inflamació
que fa molt de temps que la té
i no s'ha donat mai compte
que potser hi ha un menjar
dels que menja
que no li fa gaire favor.
I només retirar-lo
se sorprendrà
que allò li millorarà.
Mira,
del vitamina A,
interessants.
Interessants
el formatge,
la pastanaga
i un de molt interessant,
el julivert.
Julivert és molt bo.
Del grup de la vitamina B,
que el grup de la vitamina B
és interessant,
les vitamines aquestes,
Núria,
perquè sobretot
baixen el dolor.
Atenció a la gent que pateix,
que li fa mal,
no cal que sigui amb inflamació,
que té dolor,
que busqui aliments
amb vitamina B.
Quins són aquests?
Sobretot,
totes les verdures
que són de fulla verda.
Aquí trobem la vitamina B
en quantitats importants.
La col,
l'enciam,
el que vulgueu
que sigui verd,
perquè va associat
també a la clorofila.
Una altra,
la vitamina C.
La vitamina C
és molt important
per una raó, Núria,
perquè justament
una de les funcions que té
és arreglar
els vasos
que s'han trencat,
la circulació.
A vegades tenim
aquells típics esguinços
que veiem que ens surt un blau.
A part que s'ha fruit
aquell bulto de líquid,
aquell edema que hem dit,
també es fa un blau,
una hemorràgia interna.
Això vol dir
que s'han trencat
petits vasos també.
Per reparar-los,
la vitamina C és ideal.
On trobem vitamina C,
Núria?
Als taronges.
Als taronges,
per exemple,
és interessant.
Als pebrots de color groc.
Atenció, als pebrots,
ja ho veurem després,
que no és un aliment recomanable.
Val, doncs no.
No, aquí no.
El julivert, tornem-hi.
El julivert és molt ric
en vitamina C.
Tornem a trobar-lo
a un altre grup.
Un altre interessant,
la vitamina E.
La vitamina E...
És la del sol?
No, aquesta és la D,
de Dau.
La E
és una vitamina
interessantíssima
per la cicatrització.
Perquè, clar,
per arreglar-ho tot,
al final hem de fer
una cicatriu.
El cos la fa,
bàsicament,
amb la seva reparació.
I la vitamina E on la trobem?
A l'oli,
d'oliva,
a l'oli de soja,
a l'oli de girassol,
a l'advocat.
I també en un aliment
molt interessant,
no gaire conegut,
que és el germen de blat.
Això ho trobem
a les botigues
de dietètica i nutrició.
L'última,
aquesta vitamina
que deies tu,
la D,
la D és ideal
sobretot per quan
el teixit
que se'ns hagi fet malbé
siguin els ossos.
Recordar que la vitamina D
és una vitamina
que fabrica el propi cos,
però a costa de què?
Necessita,
sobretot necessita
que li donem
llum solar.
Sintetitzem la vitamina D
a través dels rajos del sol.
Interessant aquesta qüestió.
I a més,
la llet
és un aliment interessant
per potenciar això,
el que passa que veurem
que la llet
en les inflamacions
no ens fa gaire favor.
I l'última és la K.
La vitamina K.
La vitamina K és ideal,
Núria,
per tot el que siguin
coagulacions.
Quan t'has fet molt bé
un teixit
necessites que
per tancar-la,
per cicatrizar-la,
necessita l'intervenció
d'aquesta K.
I la K on la trobem?
A la col,
a l'aufals,
a les pepites de girassol,
a les pipes.
Ah, que bo.
Pipes també trobem.
A l'enciam
i sobretot també,
com hem dit abans,
les del grup B,
amb tot el que són
verdures de color verd fosc.
D'acord?
Així que al tanto,
la verdura ja heu vist
que és una gran antiinflamatòria.
Molt, molt interessant.
Podem fer una bona amanida
amb tot això que has dit, eh?
I tant, i tant.
Amb una amanida
i ara ja cobrim totes les vitamines.
I tant, i tant.
Però ara veurem una cosa curiosa.
Anem a veure els aliments
que no són recomanables
a la gent que tingui una inflamació.
Pebrot no n'hi posem,
això ja m'ha quedat clar.
Pebrot no en posarem.
No posarem tampoc tomàquet.
I per què?
Ah, t'ho explico.
Vale.
Ni pebrot, ni tomàquet,
ni patata,
ni aubergínia.
Això,
aquests grups d'aliments,
aquestes verdures tan comunes,
aquestes hortalisses tan comunes...
I que tenen propietats també bones.
I tant, i tenen de molt interessants.
Però ara parlem de la inflamació
i per tant és per això que fem l'apunt.
Aquestes verdures,
perdona, aquestes hortalisses, repeteixo,
són del que diuen,
són d'una família,
la família de les solenàcies.
Aquesta família té una substància,
la solenina.
El problema d'aquesta substància
és que dificulta
la restauració dels teixits,
es dificulta que es curin els teixits.
Llavors, atenció aquí,
gent que menja
sempre pat tomàquet,
està posant tomàquet al cos.
Quan tingueu
una inflamació,
sobretot aquesta gent que tenen
aquests tendons inflamats,
que els hi costa i que els hi costa,
sembla que no,
que mirin de treure aquests aliments.
Tornem-nos-ho d'hivern.
Pebrot.
Pebrot.
Tomàquet.
Tomàquet.
Patata.
I aubergínia.
Aquest, sobretot.
I una altra,
de molt interessant...
I tot el que hi posaríem
en una sanfaina.
Sí, la sanfaina.
La sanfaina fora, eh?
Correcte, sí.
Tot el que hi posaríem en una sanfaina
no seria el recomanable.
Carabassat tampoc, pel que veus.
Carabassat tampoc.
Tampoc, val.
O sigui, sanfaina.
Queda-vos-ho amb aquest concepte.
I l'altre,
aliment també prohibit,
dic prohibit,
és a dir,
no recomanable en les inflamacions,
és tot el que sigui proteïna animal.
Tot el que sigui, sobretot,
carn.
La carn afavoreix les inflamacions,
perquè la proteïna
és un tipus d'aliment
que genera molt de residu.
És molt important pel cos, eh?
Però també fabrica molta porqueria.
Llavors, si quan tenim una inflamació,
ja ho veieu,
no ens interessa ni la carn.
La llet és més del mateix,
perquè també és proteïna,
la llet.
Aquestes hortalitzes.
I també hi ha un altre grup d'aliments,
com per exemple els espinacs.
Atenció.
Que també fabriquen molts de cristalls
en el cos.
El propi...
La metabolització d'aquest aliment
doncs acaba produint també un residu.
Que acaba fent les típiques pedres de ronyó.
Això ho hem sentit alguna vegada.
Llavors,
si teniu alguna inflamació,
eviteu aquests aliments que hem dit.
I mengeu, pel contrari,
tot el que hem dit de fulla verda.
Menys els espinacs, clar.
Clar.
I una altra última cosa,
que ja ve que no ens queda gaire temps,
per acabar,
per acabar i també interessant a tenir en compte,
són el que són les plantes,
la fitoteràpia.
Hi ha unes plantes específiques
per a les inflamacions.
Ah, sí?
Quines són aquestes?
Com s'apliquen?
Via infusió?
Infusió o aplicació?
No, no, no.
Les plantes per a inflamació, senyors,
ha de ser per via local.
Pot ser unes fregues amb un alcohol
que estigui fet d'aquelles plantes.
Pot ser una crema que comprem
que porti aquestes plantes.
O pot ser algun tipus de mineral,
que ara ho comentem,
que es prengui.
Aquest sí,
aquest seria la secció per via oral,
però també podria haver-hi amb crema.
Quins són?
Una planta.
Segur que l'aloe vera hi és,
perquè és fantàstic per tot.
Sí, és interessant l'aloe.
També té una capacitat antiinflamatòria,
però no és la seva capacitat més destacable.
Llavors, si te la vols posar,
no te la pots posar,
però millor que et posis, per exemple,
alguna cremeta que porti àrnica.
L'àrnica és molt interessant,
això a qualsevol botiga i arboristeria
us en donaran i us facilitaran qualsevol crema.
L'àrnica és una manera.
Una altra crema interessant
és el que li diem l'arpagofit.
L'arpagofit és una planta que és antiinflamatòria
i, a més, té la capacitat de ser analgèsica,
és a dir, calma el dolor.
Un altre interessant,
perquè hem dit que la circulació de la sang
i té molt a veure en molts llocs,
són les cremes fetes d'amamelis.
L'amamelis també és una altra planta
que és una planta molt curiosa.
I ho porten algunes cremes hidratants i ho porten.
Sí, té una capacitat vasoprotectora, que es diu.
Fa que els vasos no es facin malbé, no es trenquin.
Ajuden una miqueta.
I llavors tenim un remei tradicional,
però que no es fa molt.
Ho dic perquè molta gent haurà dit
és que jo, el meu avi,
es feia fregues amb alcohol de romaní, de romer.
Ai, això de més que...
No, el que passa és que aquí té...
Hi ha una mica de desconeixement en el cas.
El romer és una planta
que en aquest cas, aplicada en forma d'alcohol
i damunt del cos,
té el que diu capacitat robefeent.
Robefeent vol dir que genera escalfor.
Ah, però això no ens interessa gaire.
No, la sensació d'escalfor,
doncs què fa?
Fa que te'n sentis menys del dolor.
Però arreglar, arreglar,
no és gaire bo,
no és gaire interessant.
Llavors, aquí el remei que fèiem,
pels genolls, pel mal temps,
per l'artroci,
de posar-nos-ho...
Bé, si un s'ho vol posar,
que s'ho posi.
Però que sàpigui que l'únic que fa allò
és tapar una mica el problema,
no arreglar-ho ni facilitar que millori.
Déu-n'hi-do.
Un munt de coses, eh?
Doncs sí, doncs sí.
Ja ho sabeu,
la propera vegada que tinguem inflamació,
penseu en tot això.
El fang,
el fang, hem dit,
els banys d'aigua freda,
el menjar
i les plantes,
ja ho veus.
Molt bé, Felip,
abans de tancar la secció d'avui,
recordem un cop més,
que et troben al carrer Gravina,
ja al Cerrallo.
Sí, al carrer Gravina, 44,
l'entreçol segona.
Si no el trobeu,
truqueu-nos aquí a la ràdio
que ja us donarem les dades del telèfon,
si fa falta.
I recordem que aquesta nit,
a partir de les 12 i uns quants minuts,
el Felip tornarà a passar per Tarragona Ràdio
dins del programa Boira
per tenir una tertúlia
per parlar sobre la felicitat.
Molt bé.
Que siguis feliç aquest cap de setmana.
Que t'ho siguin tots els que ens escolten.