Torn a ser divendres i tornem a dir allò de Felip Caudet. Bona tarda.
Bona tarda, Núria, i bona tarda a tothom que ens escolta.
Ara, perquè vosaltres no miràveu i ni que haguéssiu mirat no haguéssiu vist, però potser escoltar alguna cosa, sí.
Fora de micròfon, el Felip abans d'entrar m'estava fent una mena de massatge al crani,
que no era ben ben massatge, que era una pressió sobre alguns punts concrets, i m'ha deixat nova.
Què m'has tocat, Felip? És que m'has desbloquejat del tot.
Això és un dels misteris del siatsu, el massatge japonès, escolta.
Sí, que és això, has fet pressió amb els dits en alguns punts concrets.
Sí, és això, es basa amb pressions en punts.
Al crani n'hi ha en un munt, però n'hi ha per tot el cos.
Realment és una cosa extremament relaxant i vitalitzant, també, a la vegada.
Això ho podem fer nosaltres?
Tu ha de fer algú, clar. Tu mateix és més difícil fer-ho.
Molt bé, el siatsu. I me'n parlo un dia.
El siatsu. No, un dia n'hem comentat.
Faig teràpies d'aquestes, també, allà a la teva consulta?
Faig teràpies d'aquestes.
On la tens, on la tens. Recorda'ns-ho.
Estic al serrallo, al carrer Gravina.
El serrallo, carrer Gravina.
El carrer Gravina és el que hi ha darrere de l'església de Sant Pere.
És un carrer que, si baixis al serrallo, és fàcil de trobar.
Al 44, un terçol segona.
Molt bé.
Per a més referències, va, donem el telèfon, no?
Perquè a més val que de més demanin hora.
Ah, sí, sí, sí, sí. És important, important.
El telèfon és 977.
24-48-20.
24-48-20.
Avui no em parlaràs del siatsu.
Avui no.
Felip, quin tema em portes?
Jo sempre vaig venuda perquè li dic, no m'expliquis gran cosa.
Que així...
Sí, abans t'ho deia.
Jo recordo quan vam començar...
Em fa sorpresa.
Quatre anys enrere.
Doncs que sí que tu t'ho explicava.
T'ho explicava, no?
Avui parlarem de tal cosa.
Sí, però...
Prefereixo sorprendre.
A mi ja m'agrada també, perquè em surten les preguntes naturals.
Què hem de fer?
Avui et vinc a parlar...
Bueno, vinc a explicar una mica els secrets, atenció,
de potser l'activitat física més interessant que hi ha per a tothom.
Caminar.
Molt bé.
Sí?
Sí, sí, sí.
Quatre anys ja m'han deixat alguna cosa.
Caminar, caminar.
Sí, sí, sí, perquè es comenta sempre, no?
Caminar és la millor activitat, la menys lesiva.
Sí, sí, és cert.
Però s'amaguen unes virtuts i també s'amaguen unes condicions
perquè aquest caminar tingui uns efectes.
Llavors, ara que ve el bon temps,
és el moment ideal per iniciar,
per iniciar l'activitat física del caminar
i sobretot per acostumar-s'hi.
Perquè, a veure, és un secret que ja el direm,
però ens avancem una mica.
El caminar, perquè funcioni,
s'ha de crear un hàbit.
Un hàbit, vull dir, ha de ser, hi ha d'haver una constància.
I hi ha d'haver un mínim, un mínim de condicions.
I quin és aquest mínim?
Doncs mira, molt fàcil de recordar.
Són tres cops per setmana,
mínim una hora.
Una hora cada cop?
I tant.
Ai, i no ho podem repartir en un quart d'hora cada dia?
No és el mateix?
No és el mateix.
No és el mateix perquè el fet d'una hora,
cada equips minuts,
s'activen unes funcions.
Per exemple,
si busquéssim un caminar
o la finalitat que tinguéssim al caminar
fos pedre-pes,
que això pot ser un dels usos que té el caminar,
baixar el pes i tant,
aprimar-se,
a part de la dieta.
Si busquéssim complementar la dieta amb el caminar,
doncs heu de pensar que
el cos no comença
a fer una despesa de les graces del cos
fins que no portem uns 20 minuts caminant.
No comença,
comença.
Per això necessitem temps.
Per això el de l'hora,
perquè tingui tots els beneficis complets.
Això, clar,
amb altres esports no deu ser així.
Amb altres esports...
Deu ser més ràpid,
vull dir que demanen menys temps
perquè potser l'activitat és més intensa.
Aquí és un dels secrets.
Ara en parlem d'això precisament.
Aquí què busquem?
Quan volem caminar
i que volem que el caminar es converteixi
en un estímulo per la salut,
ha de ser un caminar
que no sigui d'alta intensitat,
que ja seria córrer, potser,
que tampoc sigui de baixa intensitat.
És a dir,
si volem que el caminar
porti beneficis, per exemple,
a nivell del cor
o a nivell de la circulació de la sang,
necessitem que hi hagi
una intensitat mitja, que es diu.
Com se sap això de la intensitat mitja?
Si estic caminant
i estic caminant al ritme
que he de caminar
perquè el cos activi funcions.
Doncs mireu,
hi ha diversos sistemes.
Un és el de
si jo puc,
si no puc parlar,
perdó,
si mentre camino no puc parlar
perquè m'ofego,
vol dir que m'estic accedint
d'activitat.
Això és un test fàcil.
Si puc arribar
a cantar
mentre camino,
vol dir que potser
és massa,
és massa suau.
És poc aquest sistema.
Sí, sí, sí,
això es fa servir
amb els malalts cardíacs.
Sí?
Sí, sí, sí.
Ah, doncs mira,
hem de poder parlar
però no arriba al punt de cantar.
Correcte.
Sembla una cosa curiosa, no?
Però,
bàsicament és un parem de què?
De que realment
el cos està funcionant
i per tant
hi podem dedicar
o no.
El parlar sí,
haurà de ser un parlar
i fins i tot hem de poder descriure
que ens trobem bé
mentre ho fem.
Això és una manera,
però hi ha una manera més tècnica
fins i tot,
la gent que sigui més acurada.
Doncs el que ha de fer
és calcular,
atenció,
el batec del cor.
Què vol dir això?
Vol dir les pulsacions per minut.
Atenció.
Hi ha unes estàndards
de pulsacions per minut
que es consideren
les pulsacions màximes
en funció de l'edat.
És a dir,
les pulsacions màximes
en una persona de 20 anys
no són les mateixes
que en una persona
de 50
o en una persona de 70.
Com es calculen
les pulsacions màximes?
Per què dic això,
les pulsacions màximes?
Per què?
L'intensitat,
en el cas que valorem
a partir de les pulsacions
al caminar,
es valora
amb un tant percent
d'aquestes pulsacions màximes.
Ara us ho explico
que tot això del màxim,
màxim,
que sona així,
és molt senzill.
Com es calculen
les pulsacions màximes?
És a dir,
màximes vol dir
que un cor pot fer
sense portar
cap tipus de problema,
sense cap tipus de fallada
en relació a l'edat
quan fem activitat física.
Doncs és molt senzill.
Hi ha un estàndard
que és 220
menys l'edat que tinguis.
Ah.
Exemple.
Tu ara quants hi tens, Núria?
Podem dir, ho entén, això?
Epa.
35.
Això voldria dir
que jo hauria de tenir,
a veure si he calculat bé,
185.
Correcte.
Sí.
Vale.
Vale.
Sí, sí, sí.
Sí, sí.
Correcte.
185.
Sí.
Ara dubtava, ara dubtava.
Sí, sí, sí.
185 vol dir
que la teva freqüència cardíaca
màxima,
vol dir freqüència
a la que el cor
pot bategar
sense portar-te cap problema,
o que no hauria de portar-te
cap problema,
suposant que ets una persona sana,
doncs és aquesta,
185 pulsacions per minut.
Per minut.
Correcte.
Que això se calculen
les pulsacions
en quants segons?
En 10 segons?
Això també ara complicarem.
Per calcular les pulsacions,
les pulsacions
són els batecs
que fa el cor,
les contraccions
que fa el cor.
Hi ha diverses maneres.
N'hi ha una que és
valorar-les,
comptar-les
en 10 segons,
mides un rellotge
mentre es va corrent,
i quan ha passat 10 segons
has d'haver anat comptant
els copets que fa
l'artèria.
Això normalment
es mira el pols
al canell,
d'acord?
El que es diu
l'artèria radial.
Llavors es fan 10 segons
i es multiplica per 6.
L'altra mesura
que és més fiable
és fer el mateix
però fins a 30 segons
i llavors multiplicar-ho
per 2.
Per què, bàsicament?
Perquè penseu
que per 6,
si fem 10 segons
i per 6,
si només que ens en descomptessin
d'una
ja sumem 6 pulsacions,
el marge d'error
és més gran.
Escolta,
això són doncs
les pulsacions màximes
que un cor pot aguantar.
I recordeu,
220 menys
l'edat que teniu.
Llavors,
per saber
a quina intensitat
heu de treballar,
és a dir,
a quina intensitat
heu de caminar
si voleu
que tingui
un efecte positiu
per la salut
important,
ja en té,
caminar a qualsevol intensitat
però si volem això,
per exemple,
volem aprimar-se
o volem que els pulmons
funcionin força bé
o que hi hagi
una circulació de sang
que també
es faci ben efectiva,
doncs haurà de ser,
haurem de treballar
aproximadament
a un 65%
d'aquesta freqüència màxima.
Què vol dir això?
Si tu, Núria,
si tenies
185 de màxima,
estem parlant...
La meitat
serien 90,
90,
posa.
Hauries de treballar
aproximadament,
Núria,
en el teu cas,
a unes 100 pulsacions.
Val.
Aquest seria
aquest 65% aproximat.
100 pulsacions
mentre estic caminant.
I llavors,
si tu les poguessis
anar comptant,
vol dir que estàs
en un nivell
d'intensitat
apte,
bo,
vol dir que
realment el teu caminar
està sent un caminar,
podríem dir,
d'activitat física
saludable.
Molt bé.
De fet,
hi ha parells avui en dia,
si és una pràctica
que feu normalment,
hi ha parells
que es deuen lligar
com una pulsera al canell
i us va indicant
les pulsacions.
Potser en un registre
que es posa també
aquí el pit,
una espècie de diatema
de goma
i que compta ella sola.
Això és per la gent
que vulgui fer-ho
molt més en sèrio.
Els que voleu sortir a caminar
ja ho sabeu,
si podeu parlar
mentre camineu,
encara,
però si us bufegueu
o canteu,
vol dir que esteu
en nivells
que no són els adients.
Llavors,
quins beneficis té caminar?
Perquè atenció,
tothom aquí
em parla de la primà,
però el caminar,
penseu que té
molts més beneficis.
Per exemple,
el primer,
el caminar,
quan dic caminar,
atenció,
un detall important,
caminar no vol dir
anar de la feina
a casa,
de casa al supermercat,
no vol dir això,
vol dir sortir
a fer aquesta activitat
expressament.
Això és molt important
al mateix.
Sí, sí, sí.
Llavors,
beneficis,
el primer i més gran,
disminueix l'angoixa,
l'ansietat,
la baixa
i millora
la simptomatologia
depressiva.
Per això com qualsevol esport?
Com qualsevol esport?
Però encara parlem
d'un esport
que podem fer tots,
tothom que ens escolti
s'hi pot sentir identificat.
És a dir,
aquí ja no parlem només
de gent jove,
sinó parlem de gent
de tota edat.
Llavors,
penseu que,
en conseqüència,
l'humor
també millora.
Aquest atristor,
aquest apagament
que moltes vegades
portem damunt,
fins i tot
aquests enfadaments,
penseu que milloraran
si feu
una activitat
com és el caminar.
Més coses,
millora la circulació
de la sang.
I aquí és un doble efecte.
Mireu,
per dues raons.
una és,
la circulació de la sang
es basa en que el cor
batega
i envia sang
a totes les parts del cos.
Penseu que els extrems
són les mans
i són els peus.
Doncs,
per tornar,
aquesta sang
no ho fa gràcies al cor.
El cor ha fet la feina
d'enviar la sang.
Per tornar,
es fa gràcies
que els músculs
es contraven molt bé.
Es contraven
i fan un bombeig
a la inversa.
Llavors,
penseu que el caminar
és això,
per això facilita tant
la circulació
de la sang.
Més coses.
Atenció,
aquesta és molt bona.
el caminar
fa una bona prevenció
i frena
l'osteoporosi.
L'osteoporosi
que és un d'aquests
grans mals
que venen
amb l'edat.
Bàsicament,
el fet de caminar
i de millorar
la circulació
de la sang
fa també
que el calci
es fixi
damunt dels ossos.
Molt bé.
facilita aquesta fixació
que necessitem.
El calci
l'obtenim
a través de l'alimentació
però penseu que els ossos
fan i desfan
constantment.
Llavors,
perquè aquest fer,
aquesta construcció,
aquesta solidesa
de l'os
es constitueixi
necessitem
activitat física.
El caminar
és un bon exemple.
O sigui,
el tanto la gent
que pateix l'osteoporosi
és interessant.
Més coses
que fa el caminar.
Boníssima aquesta.
Aquesta és molt bona.
Aumenta
la resistència
cardiovascular.
Tu diràs,
això vol dir
que millora
les qualitats
del cor
i el que hi ha
al voltant del cor.
És a dir,
per exemple,
el que fa també
el caminar
és baixar el colesterol.
Ah, mira,
veus?
Això no m'ho hauria pensat.
Que interessant.
Baixa el colesterol.
Atenció,
baixa la glosèmia.
La glosèmia
són els sucres en sang.
Ahà.
Per tant,
ideal pels diabètics
i ideal
per les embrassades.
Gent que,
sense riscos,
parlem, però,
baixarà aquests nivells.
També,
atenció,
en conseqüència,
el caminar,
baixa la tensió arterial.
Aquí,
la gent que pateixi
hipertensió,
també,
a caminar,
eh?
Tots a posar-se a l'equip
i a caminar.
Ara en parlarem de l'equip.
Aquesta,
la prima que dèiem,
és una funció
perquè,
bàsicament,
l'activitat,
com caminar,
facilita l'eliminació
a través de la sudoració,
eh?
mobilitza líquids
i també,
atenció,
ajuda en el control
de les cel·lulitis.
La gent que li preocupi
les cel·lulitis
a les cames,
que ho sàpigui.
Doncs,
el caminar
també és una bona activitat
i indicadíssima.
Llavors,
escolta,
Núria,
això és una cosa...
Pulmons, pulmons.
Ah, sí,
pulmons,
no m'ho hem dit?
Jo diria...
Bé,
has esmentat alguna coseta.
M'ho hem dit abans,
perdó.
Doncs també millora,
perdó,
millora la capacitat respiratòria.
Si no hi ha cap problema de base,
insisteixo,
cal revisar-ho això sempre
i per indicació del metge,
però facilita que l'intercambi
de gases al pulmó
sigui més correcte,
més apte.
És com una espècie...
Penseu que és una gimnàcia
que la submetem al cos,
no només muscular,
sinó a tot nivell,
a nivell químic,
perquè el cos s'ha d'esforçar,
a nivell fins i tot energètic
i a nivell del sistema nerviós.
Entren en joc
totes les estructures
del cos.
Llavors,
això té unes condicions.
Sí,
jo ja tinc preguntes al respecte,
però digues, digues.
Sí?
Sí.
Vinga,
condicions.
Condicions,
primer,
parlem de l'equipament.
Què ens posem per anar a caminar?
Això sembla una obvietat,
però a vegades veiem...
Segurament heu vist moltes vegades
gent corrent,
que van a córrer
en vez d'anar a caminar,
però van a córrer.
Van tots suats.
No se n'heu vist mai
amb aquells...
amb aquells...
xubesqueros.
No plou,
però ells se'ls posen,
no?
I suen un munt.
Sí,
quan anem a caminar,
suar està bé que suem.
Penseu una cosa,
suar el que fa és netejar el cos,
no fa res més.
Això que la gent es pensa
que si sues de primes,
una relació mental
que moltes vegades fa,
no és veritat.
És a dir,
al contrari,
el que fem quan estem suant
és pedre líquid,
pedre líquid i pedre minerals.
Així que,
atenció,
està bé que suem
perquè neteja una mica del cos,
però en moderació.
Per tant,
no us poseu per anar a caminar,
a no ser que faci fred,
clar,
o a no ser que hi hagi de ploure,
cap tipus de substància,
cap vestiment d'impermeable.
Eviteu això de transpirar.
No us emboliqueu en paper film,
eh?
Si deixeu-ho en des de les pel·lícules
i no veu.
No,
eviteu,
eviteu que transpiri.
Així que la roba de cotó,
que sigui la que imperi,
la roba de cotó
o fins i tot
el lli,
que estem a l'estiu,
si algú
esteix així,
però coses que el cos pugui respirar.
Important.
Una altra,
interessantíssima,
el calçat.
Sí.
No podem anar a caminar
de qualsevol manera.
Si hem de fer una activitat
i l'hem de fer
o busquem
que tingui un benefici,
hauríem de buscar
un calçat
que fos còmode,
que fos,
si pot ser,
un calçat
una mica esmorteït.
L'ideal en aquest sentit
són les bambes,
els quecs.
Esmorteït, vols dir,
en el sentit
que tingui una mica de base,
que sigui sola,
que sigui suau.
Que no sigui dura.
Correcte,
que no sigui dura,
que sigui una mica elàstica.
El calçat esportiu
és l'ideal en aquest sentit.
Però un detall interessant...
El calçat esportiu
n'hi ha de molt tipus
avui en dia,
perquè hi ha l'esportiu urbà també.
Sí,
això és un tema
i això és un tema
que podríem discutir.
I és el fet
que el calçat esportiu
és per fer esport.
És a dir,
si us compreu unes bambes,
un calçat esportiu
per anar a caminar,
que sigui només
per anar a caminar.
que no sigui per cada dia.
Això del calçat esportiu urbà,
que li diuen ara,
és perquè la moda
de l'esport
s'ha passat al carrer.
I conceptualment,
pel cos i més no,
per el que és
la planta del peu,
el que són els lligaments,
els tendons,
el calçat esportiu
els fa treballar
d'una manera
que al contrari,
els fa tous,
els falaxes,
que es diu.
Llavors,
evitem...
Una cosa és que
quan anem a caminar
perquè estem sometent
el cos a una activitat,
ens posem bambes,
però si no,
no se les posem.
Un altre detall importantíssim,
les bambes s'han de canviar.
Quan dic s'han de canviar,
vol dir que ara que les cuidem molt bé,
penseu que una mica
es van deformant.
Sí.
Per tant,
reviseu
si el calçat està apte
o no està apte.
Sí, perquè caminar,
de fet,
jo crec que caminem
malament.
Caminem segur malament.
Perquè ja tenim una postura
agafada per bici
i llavors
o anem amb compte
o si fixem
en les sabates
o en les bambes
moltes vegades
passa això que dius
es deforma
i te n'acabes adonant
que és que tens un peu
que potser carrega
més d'un costat
que de l'altre.
Si mireu la sola
us ho descobrireu
tot un món.
La sola diu
molta informació.
Però,
sobretot,
el gran mal
ja no és només
la postura,
Núria,
la postura
perquè és multifactorial
la postura.
El gran mal
és els tipus
de calçat
que fem servir.
Això,
aquests costums
que els nanos
portin bambes
són dolentíssimes
tant per l'esquena
com per la pròpia
planta del peu.
I els nanos
haurien de portar
bambes
al calçat esportiu
quan fan esport.
Si no en fan
haurien de portar
unes sabates
normals i corrents
amb una sola
semirígida.
Les ideals ideals
les que se'ls recomanen
sempre
són aquelles
de cuir.
Avui en dia
només els calçats
de luxe
trobem que tenen
la sola de cuir
i no els fan.
Sí, ja no.
No els fan.
Avui en diuen
fer servir les gomes.
Però,
posats a valorar
millor una sabata
que no pas
una bamba.
Això és importantíssim.
Si els nanos
els eduquem
en aquest sentit
a pesar que no és
el que la moda porta
però si els eduquem...
Però avui en dia
també hi ha
tanta varietat
que pots trobar sabates
allò...
Procureu, procureu.
Procureu perquè llavors
siguin adults
sabran això.
Si entendran
que s'han de posar
bambes
quan han de fer esport
o sabates de muntanya
quan han de fer muntanya
i sabates
pel carrer
quan han d'anar
pel carrer.
Per salut,
estic parlant,
insisteixo,
no és una qüestió
de moda,
és una qüestió de salut
és el que hauria de primar.
Més coses,
més coses.
Atenció,
si podem
busquem-nos
companyia
per anar a caminar.
Fins i tot
aquest consell
ens dones.
Escolta,
molta gent
s'ha enxufat
l'MP3.
Ara sabràs per què,
t'ho dic
el de la companyia.
Si algú té prou
voluntat
per fer-ho sol
no hi ha problema.
Ja et dic,
hi ha molta gent
escoltant música
amb els aparatets aquests.
El tanto el passar al carrer.
Això sí,
que també no fos accidents.
No,
ho dic per què?
Si algú
no té
l'acostum
d'anar a caminar,
millor que ho faci
o que inicii l'activitat
amb un grupet de gent.
Per què?
Perquè una mica uns
es tira en els altres.
I el dia que un no en té
gaires ganes
sempre hi ha aquell que diu
va, vinga,
anem a caminar.
Si en canvi
només busqueu
una sola companyia,
o sigui,
aneu amb parella,
doncs hi ha el risc
que el mateix dia
la persona
tampoc tingui ganes.
I una altra cosa,
si busqueu un grup
per fer activitat,
sigueu conscients
de buscar un grup
que tingui un ritme
semblant.
És a dir,
no podeu afegir-vos
a caminar amb algú
que ja fa anys
que ho fa
com a activitat física.
Per què?
Perquè no podreu
seguir el seu ritme,
acabareu cansadíssims.
I el caminar
ha de cansar
però en moderació.
Què vol dir això?
Vull dir que acabar l'activitat
tenint la sensació
que, ostres,
sí,
avui he caminat força,
estic cansadet i tal,
però no,
estic esgotat,
no puc fer res més.
Això vol dir
que ens hem excedit.
Ni tan sols
a l'inicial,
ni els primers dies
que ho provem.
tampoc això.
És a dir,
els primers dies
ara en parlem
en un pispàs,
farem un petit pla
de gent que vulgui
iniciar a caminar
i veureu
que s'inicia
en poc temps.
Ara parlàvem d'una hora,
una hora és
l'esperable
o l'ho desitjat.
Però per arribar
a aquesta hora
haurem de passar
una sèrie de dies
fins que arribem a fer-la.
Respecte al que hem de portar,
ens has parlat de roba
a nivell de menjar,
de beure,
perquè, clar,
una hora,
al llarg d'una hora
jo crec que ens deshidratarem.
Aquesta és una altra condició.
i ve en dos conceptes.
Un és
no aneu a caminar mai
amb dejú.
Allò de
estic a caminar
per a primar-me,
deixeu-vos estar,
l'aprimar,
no funciona així.
Sempre hem de menjar
alguna coseta.
Una peça de fruita
o d'ugues,
no cal que feu
un menjar molt copiós,
si ho feu al dematí,
no ha de ser
molt de menjar,
però hauria de ser
alguna cosa
que no sortís amb dejú
i que sigui
aproximadament
una mitjoreta
abans de començar a caminar.
Saps que una mica
ho tinguem gol avall.
això és una condició important
en quant al menjar.
L'altre
és en quant a la hidratació,
en quant al beure.
Ara ja ve l'estiu,
ve la calor,
d'acord?
i estem fent una activitat
on els líquids
del cos funcionen,
on es transpira,
on es sua.
Llavors,
és importantíssim
que aneu rehidratant el cos,
tornant a posar líquids.
No li feu cap favor
al cos
perdent líquid,
al contrari,
el poseu en un compromís.
Llavors,
importantíssim
portar sempre
una ampolleta d'aigua
o una cantimplora
o una motxilleta d'aquestes
que porten,
aquests hipòsits
que porten per portar aigua.
Llavors,
i llavors l'ideal
seria això,
cada 10 minutets
anar bevent,
no res,
uns glupets d'aigua.
Beguda isotònica.
Beguda isotònica.
Aquesta també és una altra.
Les begudes isotòniques,
això és important,
ho diem per la gent
que no ho sapi,
són les begudes
que combinen aigua
i salts minerals.
I moltes vegades,
fins i tot,
els hi posen
algun complex glucídic,
dolç,
perquè tingui més energia.
Sí.
D'acord?
El que passa
és que estan pensades,
en origen d'aquestes begudes,
estan pensades
per recuperar
la pèrdua de minerals
en activitats,
atenció,
d'alta intensitat.
Llavors,
per a algú
que se'n va caminar
i fa una hora de caminar,
una hora de caminar,
no estem parlant
d'una hora d'esquash,
una hora d'aeròbic,
no estem parlant d'això,
d'una hora de caminar,
una beguda isotònica
poc favor li farà.
És massa.
És massa.
Massa mineral pel cos,
no li fa falta el cos.
Llavors,
més val que beveu aigua.
Aigua,
i si molt me pureu,
sucs.
Això sí que podeu fer.
Sucs de fruita,
els fruits de fruita
porten molts de minerals,
ja,
i porten vitamines.
Natural,
si pot ser,
ho sabeu,
procureu això.
Llavors,
sempre és més interessant.
Home,
hi ha un consell,
això no ho hauria de dir
per la ràdio.
Va,
va,
llença.
Què,
què passa?
Hi ha alguna cosa
que també recupera
els minerals molt ràpid,
que és,
no res,
dos ditets de cervesa.
Sí.
La cervesa també porta
un gran contingut mineral.
Ah,
mira,
no ho sabia.
Dos ditets,
no més.
No val allò de la mitjana
i d'això.
Però per una hora caminant
no caldria.
No caldria.
Beveu vosaltres aigua,
insisteixo,
i si algú defalleix,
algú se sent,
doncs això que li baixa,
que li entra molt de cansament,
pot ser que faci una baixada del sucre,
doncs que porteu alguna cosa
de menjar.
Doncs algun fruit secs,
o algun torneig de sucre,
és a dir,
alguna cosa que us recuperi fàcilment.
però insisteixo,
la clau important
de no tindre problemes
en anar a caminar
és la hidratació.
I més ara que ve l'estiu,
que ve la calor.
Important.
En conseqüència,
ve l'estiu, ve la calor,
doncs tapeu-se bé,
una gorreta pel cap,
encara que no ho sembli,
el cap s'escalfa,
crema solar,
que això ho hem parlat moltes vegades
quan hem parlat del sol.
Això és veritat?
Sí,
no se n'oblidem,
sembla una obvietat,
però després venen els problemes de pell
i greus.
Hem parlat dels beneficis del caminar,
hem parlat de quina indumentària
hem de portar
i potser ens queda parlar,
sí,
ens queda parlar dels inconvenients
i també de com caminem,
com es camina bé.
Intueixo que estem parlant
tota l'estona
d'anar a caminar,
doncs,
a la muntanya,
a l'aire lliure.
No, no,
circuits urbans serveixen,
no?
Sí, sí, sí,
això és una condició també important.
És l'espai.
O sigui,
la pregunta més aviat
per l'espai,
ja intuïm que potser a la muntanya,
clar,
l'aire és més fresc,
no tindrem aquí la polució
que hi ha en una ciutat.
Clar,
sempre és més ideal.
Però,
a nivell de terreny,
terreny pla,
terreny abrupta...
Ser possible,
si el que fem és caminar,
busquem un lloc
que ens permeti caminar
amb continuïtat.
Què vol dir continuïtat?
Que no hagin d'anar
parant per pujar,
per pujar aquell marge...
Sí, correcte,
és a dir,
que pugui ser un ritme
que el cor funcioni
segueixi funcionant,
saps?
A exemple,
aquí a Tarragona
hi ha un lloc
interessantíssim
que moltíssima gent,
molts tarragonins ho fan,
que és anar a caminar
cap a les platges
o cap al faro.
Cap al faro està bé,
el que passa que
amb les descàrregues
que fan allí
sembla molt bonic,
però jo no ho recomano.
O sigui,
no,
l'alérgia no,
i el carbó,
i tota l'està d'aquella.
Però bé,
o sigui,
millor que tira cap a les platges,
que és perfecte,
perquè no és...
Al contrari,
en Tarragona
es dona la circumstància
que per passar de platja a platja
doncs fareu petites pujades
i ja està bé,
el cor funcionarà
una mica més activament
i ja està,
però important
que no hi haguin parades.
A veure,
si no hi ha més remei
també es pot fer
dins un gimnàs
al caminar,
com això de les cintes,
però no té color.
Ho hem de dir,
perquè hi ha qui et dirà
doncs jo no surto a caminar.
Bé,
que ho sapiguem,
però molt millor
sempre que sigui
a l'aire lliure.
El nostre cos,
fins i tot
les nostres secrecions hormonals
funcionaran més òptimament,
amb més gust
quan és a l'aire lliure.
I l'última cosa
que ens queda de dir
abans de dir
el que deies,
Núria,
és ràpidament,
perquè crec que el temps
se'ns escava,
és una mica,
és ideal
que després de caminar
estirem una miqueta,
fem quatre estiraments.
Això és ideal,
perquè fer estiraments
després de caminar,
doncs mireu,
baixa les sensacions
de dolor
que hi puguin haver.
Baixa també
la fatiga,
el cansament també
millora
estirant,
perquè penseu
que els músculs
de funcionar van concentrant
molta energia,
llavors l'estirar,
ai perdó,
quan parem l'activitat
aquesta energia surt
i per tant fatiga,
llavors estirar
permet una bona circulació energètica,
en aquest sentit
és interessantíssim,
i també perquè
l'estirar afavoreix
la circulació de la sang.
que és ideal
anar a caminar,
haver-se hidratat,
haver-se preparat.
I recordeu que
les estiracions
només serveixen
si es fan
durant 10 segons mínim.
15, 15, 15 segons.
Ai!
Ja m'has enganxat.
Ai, la memòria.
Això em va quedar gravat.
Em va quedar gravat.
I si et sembla,
Núria,
contraindicacions
que tu deies,
contraindicacions,
doncs,
la veritat,
el caminar en si
no en té,
el caminar en si.
Sobretot perquè
és una activitat
que permet molt
moderar la intensitat.
llavors,
una mica
el format,
el pla del caminar,
l'hem d'adaptar
a les circumstàncies
de la persona.
Què vol dir això?
És a dir,
el caminar ha de ser
una cosa que no ha de ser
cansada.
Només una mica.
Una mica fatigant.
Una mica.
No ha de ser
una gran pèrdua de suor.
Per tant,
ha de ser una mica
de suor
el que heu de fer.
Si seguiu aquestes normes
no tindreu cap problema.
Llavors,
interessant i últim,
perquè veig,
és el pla aquest
del caminar,
que dèiem.
Com si algú
d'aquí ens escolta
decideix
a partir de demà
surto a caminar.
Doncs com ho ha de fer?
Apunteu-s'ho, això.
És molt interessant.
A veure si ho apunteu
i capteu la idea
de la progressivitat.
Mireu,
la primera setmana
farem només
20 minuts
de caminar
al dia.
Dos o tres dies?
De tres a quatre dies.
Val.
20 minuts.
a la segona setmana
en comptes
de 20 minuts
farem
25 minuts.
25 minuts
també
tres o quatre cops
al dia,
a la setmana.
I a la tercera setmana
és on comencem
a canviar.
Seguim
amb els cinc minutets més,
30 minuts,
però en aquest cop
seria ideal
que ja començéssim
a incloure un dia més.
De tres a cinc dies.
Això és l'ideal.
Jo us parlo
del que és l'ideal.
Cadascú
vull que capti
la idea de progressió.
Ja veieu,
anem pujant cada dia,
perdó,
cada setmana
cinc minutets més
i a partir
de la tercera setmana
hi posem un dia més.
Llavors,
a partir de la quarta
se segueix fent
la progressió
de posar cinc minutets,
ja ho veieu
que són progressius,
i ja seria ideal
que ja ho féssim
uns cinc cops a la setmana.
Això és super saludable.
Com es faria això?
Seguiríeu avançant
amb les setmanes
i, atenció,
us trobaríeu que al final
aneu a caminar
una hora.
Una hora diària.
això seria
el màxim.
Però el mínim
perquè funcioni
ja ho hem dit al principi.
Era tres cops al dia,
tres cops a la setmana,
una hora.
Això és el caminar.
Que ningú
substitueixi
o confongui
amb córrer,
que córrer
és una altra activitat
que en algunes coses
servirà tot el que hem dit
però per altres coses.
Correcte.
Podria dir,
Núria,
fins i tot
que quan a beneficis
el córrer
els tindrà també com aquest,
igual que el caminar,
però al contrari,
tindrà més
més inconvenients.
inconvenients.
Perquè és un puntet més agressiu.
Al ser més agressiu
o més actiu
també posen més compromis
a les articulacions.
Llavors,
per exemple,
la gent que pateix
d'artrosis
o d'artritis,
el córrer,
el contrari,
l'incrementarà
el problema.
En canvi,
el caminar no.
Important.
Mira,
això sí.
I ara que parlàvem
de freqüència,
m'està venint al cap,
hi ha molta gent
que per costum
van a córrer
una vegada a la setmana.
Queden amb uns amics,
vinga,
és el dia que anem a córrer.
Fatal.
Sí,
no fem gran cosa.
Fatal,
té més riscos
que convenients.
Perquè durant la setmana
no ho mantenim.
Clar,
no,
perquè heu de pensar
que un cop a la setmana
anant a córrer,
o no,
que ets del córrer
o que ets del jugar
al partidillo de futbol
cap de setmana,
que ets en el mateix,
o el partit del tenis.
Heu de pensar
que el cos
no està acostumat.
I llavors,
aquella activitat
es converteix
en un excés.
Un excés
que posa en risc,
què?
Doncs,
el sistema locomotor,
per tant,
lesions de múscul,
lesions d'articulacions,
lligaments,
i ara només això.
I atenció,
el cuidado amb el cor.
Estem pensant
que estem sometent el cor
a un extra de treball
i també portar inconvenients,
segons a quines edats
i a les circumstàncies.
O sigui que vigileu,
mireu que el gran secret
de les activitats físiques
i del caminar
sempre és el ser progressius
i el mantenir
una certa freqüència,
freqüència contínua
que fa que per qualsevol cosa,
si augmentem el ritme,
no sigui un risc.
Al contrari,
sigui un benefici.
Doncs avui hem parlat
sobre el caminar,
aquesta activitat tan saludable
que us recomanem ara cada mes.
Bé, bon temps.
Felip Caudet,
moltes gràcies.
Gràcies a vosaltres.