Albert Noia, la marabona.
Moltes gràcies.
Recordes quan i com t'ho van dir que havies guanyat el premi?
Sí, m'ho han dit aquesta mitja setmana.
Vaig rebre una trucada de part de l'Ajuntament de Tarragona
demanant-me la informació al currículum, l'humi la foto,
i jo no sabia gaire de què anava, però m'ho vaig imaginar,
que era pel Premi Vidal al Cuber.
Tu ets d'aquí a la vora, de dues aigües, no?
Sí, jo vaig créixer a dues aigües, sí, que és un poble del Baix Camp.
Però tu almen vius a Barcelona?
Sí, ja fa anys que em vaig marxar per estudiar,
i després ja no hi he tornat i visc a Barcelona, sí.
Què significa haver-te guanyat aquest premi de traducció?
Home, és un reconeixement a una feina que moltes vegades
és molt poc visible i poc agraïda,
i que es doni a conèixer la tasca dels traductors
per mi és molt important.
Com és la feina d'un traductor?
La feina d'un traductor és molt desagraïda.
És apassionant, per una banda, si t'agrada,
i jo, per exemple, m'ho passo molt bé treballant,
però és com els àrbitres del futbol.
El millor traductor és el que passa desapercebut.
Llavors, com que és una feina molt invisible
i sovint, quan la gent compra llibres,
pocs es fixen en qui l'ha traduït
o si està traduït, per exemple, del japonès o de l'anglès,
o si és una traducció directa o indirecta, que a vegades passa.
Doncs, ja et dic, és una feina que té molt poca visibilitat
i molt poc reconeixement social i econòmic, també.
Totalment treballes a l'autònoma, no?
Però també fas feines fora de l'autònoma,
és a dir, un traductor té que fer feines, diguéssim,
més enllà d'aquesta seva feina habitual?
Sí, és molt difícil guanyar-se la vida només amb traduccions literàries.
Estem parlant...
Evidentment hi ha traductors que es poden guanyar bé la vida
traduint per empreses o traduint manuals tècnics
o traduint manga, fins i tot, hi ha força gent que s'hi guanya la vida.
Traduint literatura i del japonès cap al català,
em sembla que són pocs.
I guanyar-s'hi la vida és difícil, llavors...
I també és molt pesat, pel que et deia,
perquè són moltes hores de treballar tot sol,
de submergir-te en una novel·la...
I per això em va molt bé poder fer classes a l'Universitat Autònoma,
on justament ensenyo japonès i literatura japonesa,
estic en contacte amb la gent
i compensa molt bé l'altra feina més solitària que faig.
Parla-se d'aquest treball, aquest de Mars Cotó el Premi.
Aviam, la proposta és traduir
una selecció de contes de Kutagawa,
que és un autor japonès de principis del segle XX,
i que és conegut justament al Japó pels contes.
És un autor que no té cap novel·la llarga destacable,
i llavors exceleix el seu punt fort en els contes.
Llavors jo el que proposo és traduir alguns d'aquests contes,
una selecció dels més coneguts o dels que jo considero millors,
cap al català per primera vegada.
És un autor que en català no se n'ha traduït ni una paraula fins ara.
Crec que en japonès l'estructura de la frase és molt diferent, no?, a la nostra.
Sí, és com un mirall, ben bé.
I el verb està al final, no?
Exacte, fins que no acabes de llegir la frase no saps què passa,
és a dir, el verb és al final,
llavors a l'hora de traduir-ho és ben bé com posar un mirall,
començar pel verb i anar tirant enrere tots els complements.
I donar bé l'interès pel japonès?
Doncs bé, jo quan havia de triar els estudis que volia fer,
tenia molt clar que havia de tenir relació amb les llengües,
i vaig tenir l'opció d'encantar-me pel xinès o pel japonès,
justament per l'interès que jo sentia per l'escriptura,
pel sistema d'escriptura oriental.
I coses de la vida va ser el japonès com podia haver estat el xinès.
Llavors vaig començar a estudiar japonès a la universitat,
quan vaig acabar vaig anar a viure a Tòquil un parell d'anys
per acabar d'aprendre l'idioma
i des d'aquí he tornat he començat a traduir a poc a poc
i últimament amb l'aparició d'autors cada cop més coneguts,
com per exemple Haruki Murakami o Yoshimoto Banana,
vaig tenint més feina i sembla que la feina va sortint endavant.
Qui més has traduït?
Qui més has traduït?
De japonesos he traduït el més famós, ja et dic,
és Haruki Murakami, després Yoshimoto Banana,
i després d'autors més clàssics he traduït Tanizaki,
Soseki i Kauabata, potser són els més coneguts,
després algun altre autor que no és tan conegut,
i després també em dedico a traduir de l'anglès
i tradueixo últimament totes les novel·les de Paul Auster,
he traduït Koetzi i he traduït Naipol,
que aquests dos últims són premis Nobel també.
Porta molta feina, molt de temps, una traducció?
Sí, una novel·la et pot portar un mínim de tres mesos de feina força intensa.
Una darrera curiositat, creus que, no sé si diré bé,
a Kutagawa agradarà a Catalunya?
Jo diria que sí, perquè són uns contes que són molt variats,
alguns són l'actualització, perquè ell, ja et dic,
escrivia a principis del segle XX,
actualitzava llegendes orientals, tant xineses com índies,
fins i tot com japoneses,
i els hi passava aquesta capa de vernís modern.
I són interessants des d'aquest punt de vista,
perquè són faules, com aquell qui diu,
o del folclore oriental.
I, per altra banda, també he triat uns contes per traduir
que són molt introspectius,
que són els que va escriure a l'última part de la seva vida,
en què ell tenia problemes psicològics
i s'anava tornant cada vegada una mica més boig,
es va acabar suïcidant,
però són molt lúcids a la vegada,
i llavors també tenen aquest interès pel personatge,
que era Kutagawa.
Per tant, em sembla que són uns contes força variats
i que tenen aquest doble interès.
Espero que agradin.
Una darrera qüestió, el Premi fa il·lusió,
fa patxoc, és un premi important,
la publicació, però també hi ha apartat econòmic.
Algum viatge al Japó amb aquests diners?
Home, farem algun projecte, sí, sí,
i una de les parts d'això sí que m'agradaria invertir-la,
poder anar al Japó a fer-hi una estada curta,
però bé, sí, sí, podria ser.
Albert, gràcies, enhorabona.
Molt bé, moltes gràcies a vosaltres.