Fins demà!
Hem tret els torrons de Nadal, sí, de yema, de xocolata...
No n'ho havia t'estat encara, perquè procuro que sigui el propi dia de la festa i prou.
No es poden fer excessos, eh?
El torron és un excess, és molt bo, és deliciós, i és d'aquestes menges que potser no hem de rebutjar, però en mesura.
I és que és d'això del que parlarem avui amb el Felip, dels àpats de Nadal i com suportar-los.
A la mesura, sí, sí, sí, correcte, correcte.
Digue'm per on comencem. Jo crec que diré les coses bastant òbvies, eh?
I que, a més, són més aviat propòsits, que després ja veurem si són bons propòsits, que a veure si es duen a terme o no.
Sí, sí, sí, sí. A veure, una màxima ens hauríem de posar al cap, més que una màxima, una condició, que és intentar no excedir-nos.
Sí, més no intentar-ho, eh? Que ningú se senti molt pressionat, perquè ara el programa d'avui és un programa d'aquell de petits consells.
De petits consells pràctics, pretendrem que siguin, i tots amb una raó, amb una raó darrere,
i la raó bàsicament és que després no ho senti malament el que heu menjat,
i després, sobretot, a aquestes persones que us preocupa el pes,
que el dinar de Nadal no surti en conseqüència de dos quilets més, d'un quilet més damunt del cos.
No vindràs a dir-nos que rebutgem tot el que ens ofegim per Nadal, però sí que posem una mica de seny.
Hi ha coses que no les podem canviar, és a dir, pretendre canviar les menges tradicionals,
una cosa és que això fos cada dia, però com que és molt puntual, tampoc ha de ser molt preocupant.
Ara, que sempre en podem fer de més i de menys, és a dir, què vol dir això?
Vol dir que si sabem que les menges tradicionals de Nadal són dinars pesats,
són dinars típicament d'hivern, no molt calòrics, normalment amb molta proteïna,
i fins i tot molt de greix, doncs, bueno, si podem esquinçar per aquí de dir
una miqueta menys de greix, doncs sempre estaria de bé.
Però per això, que en quant al menjar, poca cosa podem dir,
perquè és d'aquestes coses que segurament de la gent que ens està escoltant,
ningú la voldrà canviar.
Llavors, mirem de donar-vos petites normes o petits ajuts
que, sense canviar aquell menjar, facin que sigui més digerible,
i això us ho dic, fins i tot menys acumulable en el cos.
Mira, Núria, una de bona, la primera, una de molt senzilla.
Eviteu repetir plat.
A les taules de Nadal, que hi ha aquelles taules que moltes vegades són excessives en quant a presentació,
doncs els mengem més pels ulls que pel que mengem de boca.
Oh, mira, un bon consell seria, aneu una miqueta planets, o sigui, bebeu un parell d'ògots d'aigua abans de començar.
No, no, no, res de planets.
Més mal que hi afegim alguna coseta per menjar, per exemple,
però per menjar, alguna cosa que sigui cru.
És ideal, que si hem de fer una menja important,
doncs hi poséssim una mica d'amanida.
O que ens téssim el dinar de Nadal amb alguna fruita d'aquestes exòtiques,
la pinya, la palla...
O sigui, comença amb alguna cosa crua.
Sí, quan dic crua, vegetal, eh?
Sobretot perquè la fruita, o tot el que podeu posar-li en una amanida, bàsicament vegetal,
porta gran quantitat d'enzims.
Els enzims són unes substàncies que faciliten la digestió.
I sobretot faciliten la digestió de les proteïnes,
de la carn, del peix, del marís, que després menjarem.
Llavors, ja preveient el que vindrà després, és bo començar-ho.
Per què?
Perquè, a part que proporcionem aquests enzims, aquestes substàncies a la digestió,
també farem que l'estómac entri en activitat, en una bona activitat àcida
i que estigui preparat quan li donem el que pesa més, el que costa més de digerir.
I no repetir plat.
No repetir plat. Res. Evitem repetir plat.
Ja hi ha prou dies i prou festes com per repetir.
Llavors, en la mateixa menjada, evitem que sigui així.
Una manera fàcil, els que vulgueu controlar una miqueta el que esteu menjant,
primer és fer servir plats petits.
Els plats petits, quan els plenem, donen sensació que estan més plens.
I això ja comença a saturar una mica a nivell cerebral.
Això està molt bé també per aquella gent que va cuinar aquest Nadal per 500.000 persones
i diuen, és que no m'allarga prou, no tinc prou quantitat.
Serveu el dinar amb plats petits i, escolta, que semblarà que arribi més.
Pot ser una estratègia.
Però si voleu saciar una mica més el cervell, ja us ho dic, enganya una mica,
doncs un plat petit.
I cosa important, en comptes d'anar picant,
fiqueu-se al plat prèviament el que us menjareu.
Així controleu el plat.
Així una mica limiteu i controleu.
Clar, amb el picar passa això, que el picar indueix el repetir.
I que bons estan aquests panets, i que bo està aquest trosset de pernil, i que bo.
Llavors, per evitar el i que bo, posem-se al plat i intentem comprometre'ns amb un mateix.
Perquè no és millor menjar només una sola cosa i ja està?
Seria l'ideal. L'ideal seria que no fessin moltes barreges.
El que passa és que últimament els diners de Nadal s'ha convertit en això.
I entra pels ulls i dius, jo no volia menjar això.
Aquest any hi ha aquesta cosa per provar.
I el barrejar a l'estómac li fa molt difícil.
La digestió sempre és molt més fàcil, com més temàtica és, gairebé podria dir.
És a dir, és molt diferent menjar només verdura, que menjar verdura i proteïna, i carn.
O verdura, carn i damunt un tros de pastís, o un tros de torró.
També és molt important l'ordre, ho dic també per la gent que prepari el dinar.
A veure, quan el trobes a taula i te l'han preparat, clar, menges el que hi hagi i en l'ordre que te'l donin.
Però si l'has de preparar, l'ordre en què portes els plats a taula és important.
És el que deies tu, començar amb coses lleugera, crua, amb verdura, i anar pujant d'intensitat.
I si podeu, si heu realistes, la gent que cuineu ja, què vol dir realistes?
És a dir, si feu un bon entrant, un bon pica-pica inicial, doncs eviteu fer una menja forta després ja.
Perquè si els comensals queden lliassaciats, doncs s'acabaran menjant aquell plat que heu preparat,
que potser sí que està molt bo, però molts no en voldran.
I d'altres, doncs, escolta, faran l'esforç, i l'esforç a conseqüència serà després unes panxes, un mal de panxa, clar.
Però escolta, aquell clàssic que és el sorbet de llimona, quan ja ja t'has menjat gairebé tot el dinar,
aquest sorbet de llimona que de fet era baix, per continuar...
Doncs vinga, anem a desmatificar-lo.
Fatal!
No tens una campana?
Més deu començar amb el sorbet de llimona, en tot cas.
A veure, què passa amb el sorbet de llimona?
El sorbet de llimona és una substància freda.
El que passa és que quan nosaltres l'incloem dins el dinar, a mig dinar, el nostre estómac ja està digerint.
O sigui, el nostre estómac ja té una temperatura per poder anar desfent el menjar i poder absorbir el que necessita l'organisme.
Què passa?
Quan nosaltres fiquem allò fred, sí que ens aborda aquella sensació de...
Oh, que bé!
Aquella sensació de refrescó, de frescó, no?
El que passa, però el que estem fent, senyors, és baixar la temperatura de l'estómac una altra vegada.
Llavors tornem a dificultar la digestió.
Què passa? Com que els sorbets solen fer-se amb sabors cítrics, donen aquella sensació que facilita la digestió com a àcid.
O sigui, més valdria prendre una rodanxa de llimona crua, natural, no?
Res, res.
Això dels digestius aquests, deixem-ho pel final i en un altre format, que són les infusions.
Més aviat, eh? O sigui, el sorbet és molt maco, fa molt de convit, però que sapigueu que a nivell digestiu no és gaire recomanable,
perquè talla la digestió. Més que tallar-la, baixa el rendiment de la digestió.
I això farà que després encara ho sentiu amb la panxa més plena, eh?
Vull dir que només és una sensació, només enganya una mica.
Més coses, més coses.
A veure, aquests dies, com que hi ha dinars múltiples, no?
Que si el de Nadal, que si Sant Esteve, després ve Cap Tany, que si els Reis, eh?
Sigui una mica de conscients.
Si tenim un dinar entre mans, doncs procureu que l'esmorzar que feu sigui lleuger.
Que no sigui un esmorzar com els que habitualment feu.
Feu el just per passar al matí fins a arribar a l'hora del dinar.
I a la inversa, després, després, després, si ha sigut un dinar el que ha sigut copiós,
eviteu fer un sopar també en la mateixa línia.
Allò de, ens menjarem el que ha sobrat.
Fatal.
Procurem que si hem fet un dinar força copiós, potent,
doncs el sopar sigui algo molt lleuger.
I aquí que entrem en el tema, doncs, d'una manideta, una mica de fruita...
Una pràctica molt ideal, també interessant,
és que si hem tingut un dia d'aquests forts en quant a menges,
doncs que el dia després el dediquem una mica a netejar el cos, a depurar.
I depurar és tan fàcil com això.
Passa el dia a base d'infusions, a base de sucs de fruita,
a base de fruites, a molt estirar alguna amanida...
Que sigui un dia molt lleuger.
Per què? Per facilitar que el cos netegi.
Recordeu que el principi de la digestió és absorbir el que ens fa falta,
però el que no ens fa falta és eliminar-ho.
Llavors, com més substàncies fiquem dins, substàncies que són excessives,
el nostre cos se les ha d'espavilar per fer-ho fora, eh?
El que és porqueria...
Per tant, ajudem-lo.
Ajudem-lo potser, això.
La fa un dia el dia després i fer un dia de depuració, ideal.
Una mica de... com una caminadeta, no?
Sí, sí, això és una altra.
Això és una altra, una miqueta d'esport per fer moure's.
Allò de... Clar, els dinars de Nadal ho porten, no?
Sembla que ho porti...
És que després del dinar de Nadal ve la migdiada de Nadal.
Clar, home, no prohibirem la migdiada, perquè fa lleig.
A més que jo crec que el cos ho necessita, perquè té la sent concentrada.
Però aquesta migdiada ha de ser mai més, mai més ben dit,
una migdiada de les reglades.
I les reglades vol dir que com a màxim tinguin 20 minutets,
el temps aquell, de baixar el ritme, d'aquest cos,
i després, el més recomanable seria una petita passejadeta.
Seria ideal, doncs mira, aprofiteu, guardeu aquell dia
per neveu el pessebre o per neveu una volteta per la Rambla.
Podria ser ideal.
Per què? Perquè el seu menjar és fort.
I la veritat, al cos l'hi hem de posar fàcil, el que dèiem abans.
I a vegades no us enganyeu, diria jo, a vegades no és la quantitat,
que també, però és la substància, el condensat de la substància que mengem.
Perquè hi ha gent que et diu, no, no, si és que jo molt no menjo,
però és que clar, qualsevol cosa que menges ja té el doble de lo normal de calories.
El doble de greixos i el doble de proteïna, gairebé és un problema.
La nostra cultura, els menys aquestes tradicionals, estan carregades, carregades de proteïna.
O sigui, el verd, poca cosa veus aquí.
Especialment ara en èpoques d'hivern, com deies tu.
Sí, sigui la sopa de galets, de verd no em té per cap lloc.
Al galet, mires pasta, és hidrat de carboni, però...
O després, sigui el pollastre rostit, o el capó, o el gallindi, el que sigui,
o els canelons mateixos.
No estem parlant de res que porti substàncies verdes, no?
Pertures, vull dir.
Més coses interessants, a veure, perquè hem dit moltes coses avui.
Ah, mireu, s'ha acabat de dinar, és aquell moment del cafè famós, no?
Sí.
Ai, els cafès, jo sé que el cafè és molt temptador.
Ja, miràs, però no, eh?
Jo no us el recomano.
A veure, no és que sigui la millor opció.
La millor opció seria potser les infusions.
Buscar, preparar, tenir preparades unes bossetes d'infusions digestives.
Aquí hi ha entre la mancenilla, l'anís verd, el punyol, la regalèsia...
Algo que facilitarà.
Si us aneu compte, les infusions també són calentetes.
I quina raó hi ha que siguin calentetes?
Doncs també no tallaran la digestió, tornant allò que deies del sorbet.
Llavors, ideal, ideal i més interessant que no pas un cafè.
Perquè un cafè, rematar un dinar amb un cafè, a pesar que estem molt acostumats, moltes vegades la gent ja està acostumada,
i per tant hi ha aquella sensació, hi ha aquesta relació que fem entre dinar i cafè al final,
a tall de la digestió no ens fa cap favor.
Sempre hem dit que és com una patada al fetge, no?
És un excitant, sí, i és un treball extra pel fetge.
Llavors, bueno...
Si voleu, és com els torrons, ara el que diré, crearà polèmica, possiblement.
El torró, seria ideal menjar-se'l ja quan ha passat una bona estona del dinar.
Quan ja s'ha fet, quan està a la partida de les cartes, o quan s'està fent el bingo,
aquell hauria de ser el moment dels torrons.
Saps que la digestió ja s'ha fet, un parell d'horetes, aquell seria el moment ideal.
Ara, canviar-ho, això és molt difícil.
Per què? Per què ho dius?
Per no posar-li difícil al cos, insisteixo, en el de les barreges que dèiem al principi.
És a dir, deixem fer la digestió al cos del que hem menjat,
i després complementar-ho amb aquell dolç, o amb aquell torró, amb aquells polvorons.
Sí que és difícil això, eh?
Esclar, jo entenc que és difícil.
Jo us dic, el que seria el més ideal i sa, ara, difícil, perquè la tradició a vegades pesa molt en aquest sentit.
i les costums.
Jo tinc una pregunta.
Digue'm.
Ens pot ajudar menjar a poc a poc?
Bueno, segur que ajuda, eh?
Però ho dic en el sentit perquè havia sentit alguna vegada, no sé si ho comentam amb tu,
que fins i tot la gana, les ganes de menjar, tenen una certa duració,
que si passes d'aquella duració dius, bueno, ja està, ja estic bé.
Si mengem a poc a poc farem que se'ns acabi la gana abans.
Sí, això està molt bé, això el que dius, perquè no és només una qüestió de la gana,
sí, abans, o sigui, la sensació de ple arribarà abans.
Aquí està.
I una altra qüestió, al costat d'això, és que el fet de mastegar, a poc a poc, de mastegar bé,
vol dir que ens aliberem molt bé el menjar.
Això què vol dir?
Que ja preparem una digestió bona, fàcil.
Moltes vegades les digestions són pesades per la rapidesa amb la que mengem.
Llavors, els trossos de menjar, bàsicament, a l'estómac són més grans.
O sigui, els àcids de l'estómac, la musculatura de l'estómac, ha de fer molta més feina.
Llavors, si el primer pas, que ja és el que fem a la boca quan masteguem,
el fem ben fet, després tot serà més fàcil.
Llavors, és una altra recomanació.
Intentar procurar mastegar a poc a poc.
Eviteu menjar amb falera, perquè, clar, la gent ja ho hem dit abans al principi,
quan veiem una taula plena de menjar, se'ns en va els ulls darrere,
i vull tastar allò, i allò que és tan bo.
Doncs, si podeu, seria ideal que ens ho prenguéssim amb una mica més calma.
Un altre tema, Núria, interessantíssim.
Els alcohols.
Ai, que tens la batalla una mica perduda, eh?
Bé, jo ho dic.
Tu diga, avui tant.
No dic que sigui dolent, al contrari.
En mesura tot, tot és interessant.
Alcohol.
Procureu barrejar el mínim.
Allò del vermut inicial, el vi per dinar, el cava per després, la copeta més tard, això, senyors...
Quan demà el fan els lots de Nadal, aquests dies, eh?
Allò que s'ha de acabar, s'ha de acabar.
Sí, els lots de Nadal els hauríem de menjar en un mes, no en un dia.
En un mes hauríem de durar o dos.
D'acord?
A veure, procureu no accedir-vos amb l'alcohol per diverses raons.
Una és la raó calòrica.
Els alcohols són calories buides, que es diu.
És a dir, és molt de sucre pel cos i poc útil.
Poc útil en definitiva.
I l'altra és que l'alcohol provoca un procés de deshidratació en el cos.
Deshidrata.
A pesar de ser un líquid, aquella idea, no?
Un cotet de vi, millor que un cot d'aigua.
Mentida.
Mentida.
L'alcohol, per qüestions químiques del cos, provocarà aquest efecte.
Una deshidratació.
Farà que els líquids sortin fora.
I es perdin a través de l'orina.
Llavors, el millor per hidratar és, si hem fet aquesta menja important i hem begut,
no hi ha hagut més remei, perquè ho portava a la festa pel que fos,
doncs procureu a posteriori, o sigui a la tarda, al sopar, hidratar-vos molt bé.
Recuperar líquid, però líquid, aigua, bàsicament.
Res de begudes ensucrades, ni, per suposat, més alcohol.
Això em recorda que hi ha països europeus en què és habitual si demanes una copa de vi
que et portin un got d'aigua al costat.
Ah, jo també ho sabia.
Sí, sí, sí.
Amb el cafè ho havia vist, perquè el cafè també provoca un efecte semblant.
Sí, doncs amb el vi també ho he vist jo.
Mira, està bé.
No estaria de mal, ara que pararem a aquella taula tan fantàstica,
doncs a part de posar les ampolles de vi, al costat també el got d'aigua hi ha ple.
Sí, donar l'opció.
Donar l'opció a algú també, que potser algú ho faria.
I jo et porto una última recomanació.
Digue'm, digue'm.
Tinc un fred de preguntes després, eh?
Sí, sí, bueno, jo de les que et volia plantejar, aquest és molt important.
I aquesta potser diria que és de les més difícils que hi ha.
jo la faig perquè a la vegada que és de les més difícils, potser és la més útil.
Ah.
Atenció, és escolteu-vos el cos.
Què vol dir això?
El cos, l'estómac, la digestió, quan en té prou, ja ho diu.
Diu prou.
Hi ha aquelles sensacions de ple.
Feu-li cas.
No és allò de menjant més, bevent alguna cosa que estigui fresquet, se'n passarà, fent un sorbet, se'n passarà.
No, escolteu.
Si el vostre cos us diu, mira, jo ja estic cobert, ja no tinc més gana.
Deixeu-ho allí, no insistiu.
No insistiu per a la festa.
Però sí, insistiu que sapigueu que després em pagareu les conseqüències.
I quines són?
Doncs és allò, aquells mals de panxa, aquella onflor a l'abdomen,
aquella sensació de no em puc moure, aquella pesantor, eh?
I, bueno, si hi ha hagut accessos, doncs ja veurem els pròxims dies si hi ha mals de cap i si hi ha, eh?
Llavors, escolteu el cos, que el cos sempre, sempre, sempre avisa.
Té maneres molt diverses.
A vegades són sensacions, a vegades són sensacions que han desaparegut,
quan apareix la sensació de gana, això ho he vist.
Home, ja quant has de desfeu?
No arribeu al punt d'haver-vos de desfer el botó dels pantalons.
Ah, aquí.
Quan ja notes que t'has de desfer el botó dels pantalons, dius, no.
Malament, ja estem emplenat massa.
Hem distès excessivament l'estómac, si arribem a aquell punt.
Llavors, escolteu-vos, una miqueta escolteu-vos.
Dues preguntes.
Mira, sembla que tots els accessos aquests, a part del cafè i tot això,
tot escura després del dinar amb un bitxí.
Què hem de dir del bitxí?
Hi ha molta gent, un bitxí fresquet.
Sí.
Que va molt bé per país.
Estem a lo del sorbet famós, per país, per país.
Fa rotar, diuen, eh?
Que fa gas.
Sí, també.
Bueno, sí, sí, rotar sí que ho fa, però no fa res més.
És a dir, a nivell digestiu, digestiu en si, no és cap substància interessant.
El que passa és que nosaltres li posem carbònic,
això al bitxí el que porta és un gas afegit, d'acord, dins de la pròpia aigua,
que quan entra en l'estómac, doncs, bueno, si és excessiu al cos, el treu per damunt.
I amb una mica de sort, doncs, surt aquell gas i surt una miqueta els gasos que s'han anat fabricant ja, d'acord?
Però, bé, com a digestiu, digestiu en si, no és cap substància que faci fer més bona digestió.
I a més, l'altre contra és el fet que estigui fred, fresquet, insisteixo.
Clar, ens dona sensació de benestar perquè està fresquet i l'estómac està calent perquè està bé la digestió.
Per això ens dona sensació de bo, però bo no ho és,
perquè el que fa és aturar dificultar aquella digestió.
Sals de fruita.
Tras de bitxis.
I salts de fruites.
La sal de fruita, bueno, també es busca una cosa semblant amb la sal de fruita.
Es busca també activar, teòricament, facilitar la digestió, d'acord?
És a dir, es busca una reacció química dins l'estómac, també carbonatada.
Sí.
I doncs, potser en aquest sentit del rotet, perdó, doncs, doncs...
Això està bé, però representa que, amb els consells que tu ens has donat,
no hauríem d'arribar a necessitar la sal de fruita.
Però si hi arribem, doncs opteu més per una sal de fruites que no pas per un bitxí.
Això també s'ha de dir.
I no important, no és necessàriament que estigui fred, no ho ha d'estar.
Si opteu pel bitxí aquest famós o per la sal de fruites, a temperatura ambient.
Eviteu agafar el de la nevera, perquè si agafeu el de la nevera és que esteu fent l'efecte contrari.
Sí que fareu l'alliberació aquesta de gasos, però no facilitareu la digestió.
I ja, com a últim apunt, hi ha un producte que, a més, es promociona molt durant les festes de Nadal,
que tu sempre m'han diut meravelles i jo voldria que ens ho recordessis.
La pinya.
La pinya, sempre m'has dit que va bé per tot, i aquests dies de Nadal, doncs, mira,
sembla que n'hi ha per tot arreu, val dir la pena no incloure'l.
Sí, això t'ho deia al principi, allò de començar el menjar amb alguna cosa crua.
Podria ser pinya.
Una opció interessant és això, les fruites tropicals.
La pinya té un enzim, el que dèiem abans, la bromelina,
que facilita la digestió de les proteïnes,
o sigui, farà que el que mengem després sigui més fàcil de digerir.
Llavors, és una bona opció.
La pinya, o una altra elecció també molt interessant,
que es coneix els seus efectes en aquest sentit, és la papaya.
Dos fruites tropicals, bones a...
Ara, cosa important, senyors,
no és el mateix una pinya fresca que una pinya de pot.
Home, clar.
O clar, clar.
Clar.
Que la gent que ens escolta ho tingui molt clar.
Estem parlant que els enzims, sobretot, es mantenen
quan la fruita és fresca, quan la fruita és la fruita.
que no és un pot enllaunat, i menys amb el míbar,
que això ja és rematar-ho.
Així que procureu simplement tenir la màxima aquesta del cap,
d'escoltar el vostre cos,
i en la mesura que pugueu, no us excediu.
Felip Caudet, gràcies per tots aquests programes del 2008.
Bones festes i ens retrobem l'any vinent.
Gràcies a vosaltres i també bones festes per a tothom.