Felip Caudet, bona tarda.
Bona tarda, Maria. Bona tarda a tothom que ens escolta.
El Felip ja, tot just abans de micròfon tancat,
ja n'hi havíem començat la secció i ja ens ha deixat anar una frase d'aquestes.
Les veus són com les petjades.
Ah, sí, sí, queden marcades.
Sí, sí, sempre, sempre, sempre.
Inconfundibles, però mira, jo m'he confós abans, no?
Però per què aneu pensant tot el cap de setmana?
Les veus són com les petjades.
Hi ha gent que s'enamora de veus.
I tant, home, és preciosa.
La veu humana pensa que és un dels fenòmens, bueno, menys copiables.
O sigui, no hi ha dues veus iguals.
I imitar-les, fins i tot, anatòmicament,
ja hi ha una gran diferència entre homes i dones,
és gairebé impossible que un home pugui imitar la veu d'una dona.
Gairebé impossible, eh?
S'ha poden semblar, ens poden recordar,
i fins i tot hi ha gent d'aquesta que hi treballa molt amb la veu
i que l'elaboren molt.
Però, però fidedigna no hi pot ser.
És com una petjada dactilar, és el mateix.
És pròpia de cadascú.
Sí, sí, és qüestió d'hormones, mira quina cosa més curiosa.
Ah, no, no ho sabia, jo que la veu era qüestió d'hormones.
Sí, és un...
Home, per això ens canvia la veu, depèn de l'estat d'ànim, també?
Oi, un dia podríem parlar de la veu.
Sí, no, jo feia referència al desenvolupament,
és a dir, al creixement.
Arriba a un punt que es desenvolupen unes estructures,
a la gola,
sobretot per fer que hi ha una presència d'un tipus d'hormones, masculines.
Llavors, per això els homes tenim la nou cap enfora,
més sortida.
Parlarem un dia de veus.
Un dia parlarem, sí.
T'ho puc donar a l'encàrrec, el llenço, per quan tu vulguis.
Sí, a veure, sí, aquí trobem alguna cosa vinculada a la salut.
Perquè ara se m'ha acudit això,
que depèn de l'estat d'ànim ens canvia també la veu.
I si no d'hormones, eh?
Perquè d'hormones és un tema també molt important i apassionant, eh?
El cos, penso que està tot regulat per les hormones.
I mira, ens ve el pèl.
Ens ve el pèl perquè et diré que avui et porto un tema
que ja el Pep n'havia parlat,
o ho havia anunciat abans que feu.
Sí, sí, l'avançament que fem del programa.
I és un tema, és el fet dels greixos.
Avui vinc a parlar-vos dels greixos.
De greixos, però no de mitjolins, eh?
No, però una vinculació hi ha.
Vinc a parlar d'aquests famosos omega-3 i omega-6,
que tothom en diu, en parla.
Aquests són bons, aquests són bons.
I que ben bé ningú ho sap.
tothom diu si són bons o són dolents,
però ningú sap ben bé de què parla.
Els omega, ara tot està enriquit amb omegues.
Perquè tu deia això, en referència al que t'explicava ara fa un moment.
Perquè hi ha hormones que una part de la seva constitució
és una part greixosa.
O sigui, els greixos són bons i importants en el cos.
El que passa és que hem de mirar la quantitat que tenim
i sobretot el tipus que tenim.
Doncs comencem, Felip.
Comencem.
Si és que no et trenco esquemes, et començaria preguntant
què fan els greixos dins del cos.
com és que són bons?
Per què els necessitem?
El greix està entès com un principi alimentari,
igual que poden ser els sucres, els hidrats de carboni,
com poden ser les proteïnes.
i és un principi que la seva finalitat bàsica,
bàsica o més coneguda,
és el fet de ser una reserva energètica.
És a dir, com funciona el cos en aquest sentit?
Nosaltres mengem i del que mengem,
sigui sucres, proteïnes, vitamines, minerals,
em fa un servei.
Quan d'un d'aquests principis n'hi donem en excés,
el cos primer intenta eliminar-ho
i si no se'n surt molt bé,
quan és massa excessiu, els acumula.
Sí.
Els acumula.
Llavors aquí tenim aquests greixos a la panxa,
a les natges, eh?
És a dir...
A més, els acumula moltes vegades en parts concretes del cos,
que hi ha...
Mira, l'acumulació també està prescrita,
és a dir, està designada per costants hormonals.
Els homes acumulem greixos en llocs típics com és la panxa
i les senyores l'acumulen sobretot en el que és les caderes,
el que és les cames.
Per què?
Té una explicació molt òbvia.
En el cas de les senyores,
la natura el que fa és posar greixos
en la zona que creu ella que necessita més protecció.
I quina és aquesta?
Doncs per la natura,
la zona més protectiva és tota l'òrgana,
tota l'esfera genital,
tota l'òrgana reproductiva.
Llavors, si ha de fer en algun lloc
algun tipus de protecció, el falli.
És que bé.
En el cas dels homes...
Que maca la natura.
Sí, és molt intel·ligent, és molt intel·ligent.
No, no, és veritat.
En el cas dels homes,
doncs la distrubueix a la panxa,
perquè busquen protegir aquests òrgans abdominals.
Ah.
Una cosa molt curiosa.
Però penseu que s'acumulen en un lloc o en un altre
perquè les hormones,
o perquè la genètica, en aquest cas,
les hormones acaben sent una mica l'expressió d'aquest mapa,
ho prescriu, ho diu abans.
Llavors, el que us deia,
els greixos estan entesos com a funció bàsica
la reserva d'energia.
Passa que avui en dia amb l'alimentació que fem
de reserva energètica poca.
Ens fa falta perquè
amb la societat actual,
almenys aquí a Europa,
es menja normalment
de l'ordre de 3 a 5 vegades al dia.
Vols dir que es menja més del que realment...
I del que cremem.
...del que necessitem.
I, per suposat,
quan dic el que necessitem,
és del que cremem.
Clar, clar, clar.
Les activitats laborals avui en dia
s'han tornat molt sedentàries.
De senyors que vagin al camp
o que facin activitats físiques fortes,
cada vegada menys.
Cada vegada menys, no?
És el gran terror de la societat industrialitzada,
que cada vegada va més cap al sedentarisme.
Llavors, a part d'això,
què fa més fals greixos
i per què són importants?
No és només una qüestió de reserva.
Doncs, pensa que els greixos serveixen
per constituir algunes estructures.
Per exemple, en el cas de les hormones,
hi ha una part que és greixosa.
Després, hi ha greixos
que també serveixen
perquè altres principis alimentaris
viatgin pel cos,
es puguin fer servir.
O sigui, moltes vegades,
aquests greixos seran una clau
per fer servir en un altre lloc.
Llavors, són molt més importants
del que sembla el famós colesterol,
que a vegades en parlem.
D'acord?
El colesterol bo, el colesterol dolent.
Sí, això és molt típic.
De colesterol, tant de bo com de dolent,
n'hem de tenir.
El que passa que hem de tenir,
l'hem de tenir dins uns nivells.
per què?
Perquè realitzen aquestes funcions
que et estava dient.
De vegades, constituir substàncies
o de vegades facilitar el seu transport.
Tinc una pregunta genèrica també
que ara se m'ha passat pel cap.
Els greixos, a vegades,
els ingerim en forma ja de greix
i som conscients d'aquellos greix
i a vegades ingerim productes
que no són de per si greixosos
però que el cos transforma
en greix per nosaltres.
És així?
Sí, mig sí, mig no.
T'ho explico.
I mira, ens va perdre aquesta pregunta
perquè una mica
doncs ens porta
aquest tema dels omega-3
i fins i tot dels greixos en si.
Mira,
el cos,
o de tipus de greixos,
es divideixen en dos grans grups.
Com a tipus.
El que anomenem
els greixos saturats
i els greixos insaturats.
Això pot semblar una mica estrany
a qui no ho ha sentit mai,
però perquè es fa una idea,
els greixos saturats
són aquests greixos
més aviat sòlids.
són gairebé sempre
els greixos
obtinguts
per via animal.
El que obtenim
de la carn
i d'aquests derivats
de la carn,
l'ou,
els làctics.
I, en canvi,
els insaturats
són aquests greixos
que tenen una consistència
molt líquida.
Generalment,
us faré una idea
perquè hi ha excepcions
dintre tot això.
Però els líquids
per exemple,
l'oli d'oliva
seria un clàssic
del greix insaturat.
O l'oli de girassolt
o l'oli de llavors,
diguéssim.
Els olis de llavors.
Veurem que n'hi ha
alguns llavors
que tenen saturats,
però normalment
l'oli derivat de llavors
acostuma a ser
insaturat.
Llavors,
pel cos
sempre és molt més fàcil
gestionar els insaturats,
són més saludables
que no pas els sòlids.
D'aquí que es critiqui
sempre aquestes dietes
amb massa greixos,
amb massa greixos
d'origen animal,
sobretot.
I aquí entrem
a la pregunta
que tu deies.
què passa amb tot això
dels greixos
amb menjar que no li veiem
el greix?
Perquè, clar,
amb un bistec
és molt evident.
Però, clar,
amb un bistec
a vegades dius
bueno,
me trec el greix
i realment
va bé.
El que traiem
quan traiem el greix
d'un bistec,
aquell greix que veiem,
estem traient
la gran part
del greix saturat,
d'aquell greix sòlid,
que no fa gaire bé
el cos.
D'acord?
El que hem de pensar
és que entre les fibres
de carn
n'hi ha també de greix.
un exemple molt clàssic
i molt interessant
és el del pernil.
És molt diferent
el pernil
típic i tòpic
que trobem
a qualsevol botiga
i és molt diferent
el pernil de gla.
Oh,
també tenen greix.
Segurament el pernil de gla
l'heu observat
que va batejat
amb uns piquets
moltes vegades blancs,
com unes línies blanquetes.
Doncs,
sabem que
per l'alimentació
que fan
aquestes bestioles,
els porcs,
doncs aquest pernil de gla,
el greix
que conté
és gairebé
gairebé equivalent
dins el cos,
comportant-se dins el cos
a l'oli d'oliva.
Llavors,
si mengem pernil,
mengem-lo bo.
Mengem-lo de gla.
Mengem-lo de gla.
Però, clar,
el greix serà més bo.
Mare de Déu.
Arribem on volia dir-te.
De les grasses,
perquè et facis una idea,
això de les greixos saturats,
aquests sòlids,
és del que el cos
crea aquest famós
colesterol dolent.
és a dir,
el que ens perjudica
és que s'acumularà
més habitualment.
En canvi,
els greixos
insaturats,
que dèiem,
aquests més líquids,
el que fan precisament
és frenar
aquests cúmuls
de greix.
Per això sempre és més interessant
doncs això,
els olis,
que no pas els greixos sòlids.
I torno,
perquè veig que no hi arribem,
al lloc on
tu em preguntaves
què fa dins el cos.
Heu de pensar que
del que mengem,
després el cos
em fa
una tria,
de vegades
en rebutjar coses
i de vegades
en transformar coses.
Els humans,
que en sabem molt d'això,
doncs
hem desenvolupat
indústries alimentàries
que el que fan
és processar-ho
abans que entri
dins el cos.
I amb quines finalitats
ho fem per processar?
Doncs mireu,
un processament
molt típic
i tòpic
en el cas dels greixos
és els processos
que es diuen
d'hidrogenació.
Segurament
si llegim
alguna etiqueta
de bolleria
d'aquesta industrial,
ho veureu fàcilment,
que posa
greixos
deshidrogenats,
això ho veureu,
no és difícil trobar,
o fins i tot
heu sentit parlar d'ara
que se'n parla molt
dels famosos
greixos trans.
Te sona això,
Núria?
Ai,
me sona tot,
sí,
però ostres...
ara,
ara,
ara,
ara,
el dels trànsit
hi ha tota una polèmica
perquè s'ha comprovat,
sabem tots
que són
prejudicials
per la salut,
per què són?
Perquè aquesta transformació
que hem fet
a la indústria alimentària
l'hem fet
amb una finalitat
molt interessant
en principi,
que era
que l'oli
no se'n rencies,
el greix
no es fes malbé,
durés molt més temps,
fos un conservant
molt més a llarg plaç.
Sí.
Sí.
Què passa?
Aquesta transformació
quan entra dins el cos
aquest greix
i això estic dient
gairebé
tota la bulleria industrial,
és un producte
que consumim molt habitualment.
Això es fa servir també
en tot el que
a la mona dels congelats,
pizzas,
també es fa servir molt.
Llavors,
el cos,
quan entra dins,
no sap què fer-ne
d'aquest greix,
no el reconeix
perquè està modificat ja.
Sí.
Llavors,
em fa un mal ús
i d'aquí ve el que ens perjudica,
però s'acaba acumulant
en convertir-se
en un colesterol
que s'acumula,
que al final pot portar
malalties
com l'arterosclerosi
que en uns anys
posaran un problema
per qui el comenci a acumular.
Llavors,
una cosa interessant
i venint en això
que us volia dir
dels omega 3 i omega 6,
que això es porta
a molta confusió.
Sí, sí.
Jo us he parlat
dels saturats
i dels insaturats.
Llavors,
hi ha un grup
de greixos
que es diuen,
atenció,
un detall
que no us havia explicat,
els greixos
els podem dividir
en trossets,
diguéssim,
i és el que es diuen
els àcids grassos.
és a dir,
una sèrie d'àcids grassos
sumats
donen un greix.
Val.
Ok?
Sí.
Això és una qüestió bioquímica.
Val.
Sé que se'ns escapa,
però intentaré
aclarir-ho.
doncs,
hi ha un tipus
d'àcids grassos
que es diuen
els àcids grassos
essencials.
Què vol dir
els àcids grassos
essencials?
Vol dir que són
uns àcids grassos,
el que serà en un futur
uns greix,
que el cos
no pot fabricar,
no pot,
amb el que li donem
per menjar,
no pot muntar-ne.
Però, en canvi,
els necessitem,
o no?
En canvi,
són importantíssims
per viure.
I d'on els traiem?
Aquí està.
Necessitem fons
que ja els continguin
ells com a tals.
Val.
D'acord?
I aquí és on neix
la diferència aquesta
dels omega-6
i els omega-3.
Per exemple,
els omega-6
els trobem típicament
en tot el que són
les llavors
de girassol,
ho trobem al moresc,
l'oli de girassol
també en porta,
en un lloc molt comú
avui en dia,
en la soja,
la soja també té
aquests àcids grassos,
i els omega-6
tenen una particularitat.
Quan després d'explicar-t'ho
t'adonaré el resultat
al final i diràs
ala,
que interessant.
Jo ja tinc una pregunta.
Els omega-6
tenen una utilitat
dins el cos.
I quina utilitat tenen?
Doncs penseu que són
uns àcids grassos
amb una funció
vasoconstrictora,
una funció
inflamatòria,
coaguladora,
és a dir,
a fi de comptes,
la funció que tenen
és una funció
de reparació
del que es fa molt bé
en el cos.
Però mira, Felip,
m'estàs parlant
de greixos,
àcids,
àcids,
que el cos
no pot fabricar
per si sol,
sinó que
li entren
en forma de producte
que mengem.
Els ha d'adquirir
alimentàriament.
Però m'estàs parlant
que estan aquests àcids
en uns aliments
que són les llavors
de girassol,
el panís,
el moresc,
la soja,
això són aliments
que no estan normalment,
no estaven,
actualment s'estan posant
en boga,
però no estaven
de norma
de la nostra dieta
com els teníem abans.
antigament,
antigament,
és que això,
si t'acabo d'explicar
això...
Pobre,
l'estic atabalant,
digues pel·línic.
Si t'acabo d'explicar
entendràs on vull arribar
i te podré respondre
això perfectament.
Mira,
els omega-6
ens ha quedat clar
que tenen aquesta funció
reparadora
de tot el que es fa
malbé en el cos,
per tant,
ho necessitem.
I els omega-3,
uns altres tipus
d'hécits grassos,
que els trobem
sobretot
en les llavors
de lli,
el lli,
ho trobem
al peix blau,
el peix blau
és una gran font
d'omega-3,
ho trobem
a les nous,
ho trobarem
també
amb els espinacs,
amb la fulla verda
ho trobarem també.
Llavors,
aquests àcids grassos,
els omega-3,
tenen tota la funció
contrària.
És a dir...
Espatllen?
No, no, no, no, no,
no, no, no, no, no.
No és basso constrictiu,
sinó que enxampen.
Mira,
jo us deia
que els omega-6,
saps que
el de reparació
t'ho he volgut resumir
perquè entenguessis
les funcions.
Els omega-6
hem dit que eren
uns àcids grassos
inflamatoris,
uns àcids grassos
coaguladors
de la sang,
llavors, per exemple,
si tens una cosa,
una hemorràgia,
s'ha de parar,
per allò és necessari.
Que tanquen, diguéssim,
per entendre'ns que tanquen.
Sí.
I en canvi,
els omega-3
tenen el contrari,
són antiinflamatoris,
són anticoagulants,
són vasodilatadors.
Obren.
Llavors,
per totes aquestes funcions
del cos,
perquè el cos funciona
perquè estiguem vius,
necessitem tant d'uns
com els altres.
Aquí la gràcia,
el que deia al principi,
és la proporció en què estan.
Què vol dir això?
Que antigament,
una dieta típica i tòpica
mediterrània,
això de la dieta mediterrània
un dia en parlarem,
perquè la dieta mediterrània
se li diu
al que es coneix
com la dieta
cretense,
de Creta,
de la Grècia antiga,
d'acord?
Però ben bé és una relectura
que van fer
un metge americà,
que veient la dieta
que feien,
se va fixar que a Europa
i a la costa mediterrània
fèiem un tipus d'alimentació.
Això va dir,
el model interessant
és el de la dieta mediterrània,
el que passa
és que no tot el mediterrani
ho fem semblant,
això cal dir-ho.
Doncs,
la proporció entre
omega-6
i omega-3
era d'una part
d'omega-6
per una part
d'omega-3.
Equilibradet,
sabem avui en dia
que a nivell de salut
com a màxim
aquesta proporció
pot ser de 5 parts
d'omega-6
per 3 parts
d'omega-3.
Més omega-6
com omega-3,
una miqueta més,
una miqueta més.
Però atenció,
senyors,
avui en dia,
això és el que se suposa,
avui en dia
el que mengem,
el tipus de dietes
que fem,
senyors,
estem parlant
que d'omega-6
en prenem aproximadament
entre 10,
entre 10 i 40 parts,
i d'omega-3
només en mengem
3 parts.
O sigui,
està totalment
desproporcionat.
Per què és això?
I aquí ve l'explicació
del que em deies abans.
Per què?
Una gran part
de la dieta que fem
a dia d'avui
o s'està popularitzant,
a part d'això
dels greixos trans
que són tan nocius,
a part,
doncs són les dietes
basades sobretot
en la proteïna animal.
I atenció, senyors,
què li donen
a les bèsties per menjar?
Li donen normalment
pinso.
llavors,
què passa?
Els pinços que li donaven
a les bèsties
en la ramaderia extensiva,
en aquesta intensiva,
perdó,
doncs són pinços
que majoritàriament
porten
omega-6.
de retruc.
Clar,
ara avui en dia
s'està intentant
que aquests bèsties
també mengin,
per exemple,
llavors de llig
que portaria una omega-3
i ho compensaria una mica.
D'acord?
Però,
per exemple,
el peix blau
sabem que és una font
natural
d'omega-3,
però és molt diferent
del peix blau
que el peix
de piscifactoria
perquè el peix
de piscifactoria
també li donen...
Clar,
o sigui,
bàsicament estem rebent
aquests omega-3
i omega-6
moltes vegades
de retruc
a través de
la dieta carnívora.
Clar,
aquest és el problema.
Clar.
Llavors el que s'ha de procurar
és que obtenir-los,
aquests greixos,
que són,
insisteixo,
s'han de menjar dels dos,
eh?
Que ningú pensi
ara deixo de menjar
els omega-6
i menjo més d'omega-3.
No, no, no.
S'han de menjar dels dos.
Però l'ideal,
l'interessant
és que siguin obtinguts
de fonts naturals.
Felip,
perquè clar,
ara cada cop
veiem que hi ha més aliments,
més productes,
tipus galetes o llet
que estan enriquits,
que tal com a substitut
potser diràs
que no és l'ideal
perquè no anem a la font directament,
però una galeta enriquida
amb aquest tipus de greixos...
Sí, però,
però,
Núria,
no, no,
això dels aliments
amb propietats salutíferes
també és tot un tema
que un dia en dedicarem
a un programa
perquè
no hem de parlar
llarg extensament.
Sí, sí,
a més ara
s'està a nivell legal,
s'està movent
que,
sobretot a l'estat espanyol,
almenys,
doncs aquestes empreses
demostrin
que això és veritat.
Ven molt.
Si tu veus un producte
que dius
això baixa el colesterol
o això a prima,
suposem,
doncs haurem de demostrar
que funciona.
Si no,
no podran posar els anúncies
que a vegades ens enganyen.
Però,
el que et venia a dir,
quan dic fonts naturals,
són coses molt senzilles.
Mireu.
Amb el peix blau,
sí,
és directe.
L'omega 3,
aquí t'ha regut
tan infàcil.
Tot el que és menjar
peix blau
ens proporciona l'omega 3.
Tot el que és menjar
fulla verda
ens proporciona l'omega 3.
I l'omega 6,
que jo ja vec
una mica més difícil.
L'omega 6 és molt senzill
perquè, ja t'ho dic,
qualsevol persona
que mengi car
en aquest país
no obtindrà
perquè el que li donen
les bèsties és això.
O si no,
quan fem una maionesa
tenim oli de girassol
perquè ja tenim
l'omega 6.
O sigui,
l'omega 6,
ja t'ho dic,
avui en dia està descompensat
i recordem,
els omega 6
tenen aquella funció,
unes funcions
que són
inflamar,
són coagular,
són vasodilatar.
Clar,
però si no compensem
i si no hi ha les altres
tot el cos està inflamat,
coagulat
i vas-lo dilatat
amb tot el que portarà
després tot això.
Això us explico
i que molta gent
ho ha sentit alguna vegada,
que no ho interpreti
com a malalties.
Això són els mecanisms
que té el cos.
Si això està descompensat
durant molt de temps
és quan acaba sent
una malaltia.
Això ho hem de tendre així.
Llavors,
importantíssim
que procurem
procurem
recuperar
aquests omega 3,
aquests greixos
d'aquestes fonts,
el peix blau,
ja us ho he dit,
la verdura,
els enous,
interessant.
Llavors,
una altra cosa interessant
a dir-te d'això,
que al final,
perquè potser és el que
voldria que quedés.
A fi de comptes,
hauríem de procurar
sempre
que si mengem greixos,
que n'hem de menjar,
insisteixo,
doncs siguin més aviat
insaturats,
que això
després es classifica
amb insaturats,
poliinsaturats,
tant fa,
i el clàssic,
el clàssic
és l'oli d'oliva,
més que no pas menjar,
margarines,
mantequilles,
ai,
mantequilles,
mantegues,
mantegues,
mantegues,
perquè les margarines
seran greixos vegetals,
d'acord,
però aquests
els hauran modificat,
perquè no se'n renciï,
ni és allò que dèiem
del trans,
ni dèiem dels hidrogenats.
Així que,
el programa d'avui
una mica
anava cap aquí,
cap a entendre
que són un tipus de greix,
omega 6 i omega 3,
que els dos són necessaris
i que l'interessant,
senyors,
és que ho obtinguin
d'aquestes fonts naturals.
El que no és normal,
avui en dia es fa,
és anar a comprar un conill
i que aquest conill
et diguin
és ricó en omega 3.
Sí.
I ademàs t'aguantarà
tres mesos a la nevera
perquè...
No, no,
perquè t'agmanti el conill.
No, no,
perquè clar,
com han fet que el conill
tingui omega 3,
senyors,
doncs,
li hem d'adar un pinso
en el que hi ha,
potser hi ha peix,
una part de peix.
Els conills no mengen peix,
i ment dents.
Ja, ja, ja.
Ui, que ens hem de plantejar coses.
Això produeix...
No, sí, sí,
que ningú s'espanti,
vull dir,
l'indústria alimentària
està per respondre
a la demanda que hi ha.
No, però val la pena fixar-se.
L'anar al supermercat
és un exercici
que no costumem a fer
perquè tots anem en presses,
però valdria la pena
escoltar-hi tranquil·lament
i mirar totes les E's,
com dius-tu sempre,
de les etiquetes...
Una mica, una mica,
sense estressar-se.
Ja, ja.
És a dir,
potser no sabrem
què vol dir una E
i potser només és un conservant,
d'acord?
O potser només és un colorant
i n'hi ha de més nocius i menys.
Però el que ens hauria de guiar
és la quantitat.
O sigui,
no se'm fieu gaire
d'una cosa que té 14es.
Aquests pastissets
que li donen els nanos,
quasi els fosquitos,
les patines rosses...
Sí, sí, sí,
els bollicaus.
Aquelles qüestions,
si llegiu,
s'hi referiu del que porta.
És a dir,
llavors què passa?
Què és dolent?
Home, un dia no,
ni dos dies tampoc,
ni tres dies.
El problema és que sigui cada dia.
O sigui,
com tot i com sempre
hem parlat amb els programes,
la gràcia de l'alimentació
està en l'equilibri,
no en els excessos.
Llavors,
procureu.
I si això de les etiquetes
que deies,
doncs,
si tens un producte
que en té 7 o 8 d'ES,
doncs escoll un que porta 2,
o el millor,
i mira,
alguna cosa ho farem.
Tot suma, no?
Tot ajuda una mica.
Això és el que ens hauríem de posar al cap.
I,
com a conclusió,
en comptes d'aquestes ES,
busquem frescos.
Dins del que puguem,
busquem productes frescos.
I això,
clar,
això que obliga més temps,
obliga anar als mercats,
parlar amb els venedors,
entendre el producte
que estàs comprant,
i no,
doncs,
amb les presses,
doncs,
anar a plenar ràpid
la nevera
amb qualsevol cosa.
Felip Caudet,
moltíssimes gràcies
un altre divendres
d'aquells al·licionadors,
i aquest cap de setmana
tindrem temps
de fer una bona passejada
amb calma
per a supermercat.
A veure si feu.
Comptes.