Un dijous més ens agrada el Ja Tardes a primera hora parlar sobre la mar en diferents àmbits.
Teníem un tema pendent, un tema que ens remet als Nadals, aquests Nadals que acabem de passar.
Per fi, avui el podrem tractar.
Volem saber com va anar la campanya de Nadal d'aquest 2007-2008, sens dubte.
Les campanyes de Nadal jo crec que són de les èpoques més productives, més fructíferes pel que fa als paixaters.
És per això que a l'altre costat del fil telefònic tenim el Joan Morros,
ell és representant del Gremi de Paixaters de Catalunya aquí a la demarcació de Tarragona.
Joan, bona tarda.
Hola, bona tarda.
Bé, fer valoració, ara entrarem en detall, però vaja, fent una valoració de l'1 al 10,
què tal aquesta campanya de Nadal 2007-2008?
Home, de l'1 al 10?
Sí.
Home, amb el cor a la mà, doncs potser per allà un 6.
Un 6, això no dona per gaires alegries?
No, no.
Hem aprovat justet?
Sí, sí, sí, perquè realment hi ha hagut una manera de fer les coses
que la gent ha acostumat a aprofitar si hi havia algun peix d'oferta abans de Nadal,
perquè a vegades hi ha excedents de captures i baixen el preu,
i llavors ha comprat, ha congelat, l'ha guardat per estalviar-se diners,
i després a l'hora de la veritat que ha estat a les visílies,
doncs no se'ls ha vist cap tipus d'alegria a l'hora de fer les previsions,
de comprar-ho, etcètera, etcètera.
Ara entrem en profunditat, Joan, a analitzar el tema.
De tota manera, és veritat això que deia jo,
que la campanya de Nadal potser és el moment més fort de tot l'any per als peixaters,
o teniu altres èpoques?
Home, mira, el que el peixater de costa té a l'estiu, de fort,
perquè a l'estiu ve molta gent de Barcelona i de Madrid,
per dir-ho d'alguna manera, i també de Saragos i de Madrid,
que s'estableixen durant les vacances per aquí a la vora,
i, esclar, les peixateries a la costa llavors es contenen el seu plat fort.
Esclar, gent d'interior que normalment no poden gaudir del producte fresc
i aprofiten l'estança aquí, no?
No, no, i, esclar, han de menjar, encara que siguin aquí,
han de menjar, no?
I, esclar, llavors els ofereixos que no hauria de fer els productes de platja,
que, tal com dius, a l'interior de l'estat,
doncs no el poden gaudir, no el tenen a baix,
i s'acostumen al sabor del peix del Mediterrani,
i sobretot de les platges d'aquí de Tarragona,
que, doncs, que els pescadors el tracten molt bé,
i el tracten amb molta cura i amb molta estimació,
i llavors, esclar, arriba amb unes condicions magnífiques,
tant per resta del que el compra, com realment pel seu paladar.
I, clar, això fa que ja tingués un públic fidel
per les peixateries de la costa, que any rere any,
doncs t'omple, sobretot com és agost,
omple les peixateries,
i realment és quan es treballa, doncs, bé.
És això.
Joan, anem amb compte perquè estem perdent una mica de cobertura.
Ah.
Per si et pots situar en un punt on et puguem escoltar millor,
que de tant en tant se'ns envà el telèfon.
Sí.
Perquè tenen els mòbils.
Molt bé.
Bé, hi ha tot un dispositiu preparat,
jo suposo, doncs, això de cara a la campanya de Nadal.
quin és el peix que normalment es consumeix més per Nadal?
Tots tenim al cap, per exemple, doncs, el marisc.
És així?
Sí, evidentment que el marisc és el producte estrella
de les peixes del Nadal i això,
però també el típic, el lluç, el rap,
doncs també són productes que es venen molt
perquè acundeixen,
s'aprofita molt,
i doncs en les mestrexes de casa
saben fer-ho amb els seus suquets
i amb les seves preparacions,
i, esclar, doncs, a més a més,
no atipa molt el peix, com sabem, no?
Va bé per mantenir una mica la línia
perquè sempre es diu
que per les fesses de Nadal ens engreixem tots
i, doncs, el consumir peix, doncs, va bé
perquè no ajuda tant a fer-ho possible, això.
És aquesta la realitat.
Però això, el marisc és el producte estrella,
això sense cap dubte.
Durant tot l'any,
suposo que per Nadal intensifiqueu
o diversifiqueu l'oferta,
teniu més peix,
més peixos diferents, diguem-ho així,
per oferir peix que normalment
durant tot l'any potser és més difícil de trobar.
Home, a veure, quan hi ha demanda,
sempre t'atreveixes a tenir més varietat
i tenir preus diferents
i de diversos indrets i tot plegant,
no?, quan hi ha demanda,
perquè, doncs, clar,
una cosa, doncs, fa vendre l'altra.
Ara, quan és l'hivern pur i dur,
doncs, va, justet, justet,
perquè no et s'obri, també,
perquè tot val diners.
Sabem que un producte per a ceder,
com és el peix,
doncs, només que et quedi 24 hores,
ja ha perdut,
a veure, no gaire amb qualitat quan fa fred,
però sí que t'ha perdut vistositat
i la gent, allò que diem sempre els catalans,
que mengem més pels ulls que per la boca,
amb el peix és una realitat crua.
Doncs, mira, ara que treus aquest tema,
què feu amb els accidents de peix?
Aquell peix que no podeu vendre aquell dia,
que l'endemà ja no el podeu treure,
o sí que el traieu,
però, vaja, el tercer dia ja no es pot.
Què es fa amb aquest peix?
Home, a veure,
l'endemà mateix el intentes acabar,
amb un altre preu, evidentment,
que no és precories de comercialitzar-lo,
o, si no, els que tenim bars, restaurants,
doncs, mira, doncs,
a col·locar-lo a preu de costa com puguis
i que gràcies que se'ls quedin.
Per això, doncs,
que ja procures no carregar,
m'entens?,
perquè realment val diners.
I, si no, doncs, mira,
quan ets en perseguents quins productes,
si arribes el tercer dia,
i encara és bo,
perquè, clar,
qualsevol mestreça de casa
té un peix fresc tres dies a la nevera,
i això és el mateix que ens passa a nosaltres,
a les peixeteries, no?
Doncs, llavors, mira,
si arriba de ser tres dies,
doncs,
ho portes a Càritas,
o ho portes amb algunes germanetes,
o institucions aquestes,
que, doncs,
a part que estan contents,
també veus que col·labores una miqueta,
doncs,
a pal·liar les seves necessitats,
no?
Parlem, Joan,
ara que ja ha sortit el tema,
dels preus.
Des del Gremi de Peixeters de Catalunya
es fixen uns preus estàndard,
cadascú té màniga ample
per posar els preus que vulguin,
i, per cert,
la frase aquella de
és que el peix és car,
i ja esteu d'acord o no?
Com va això?
Bé, no,
el dels preus és,
mira,
el peix és,
segons l'oferta i la demanda,
no?
És com moltes coses,
i això és clar,
si hi ha molta oferta i no hi ha demanda,
perquè surt peix a tota la costa,
doncs,
automàticament,
baixa de preu,
i el que volem nosaltres és vendre,
i també la baixem.
Quan ara,
com, per exemple,
avui,
que fa aquestes ventoleres i tot plegat,
i ahir també,
i en tenim una bona prova aquí al Serrallo,
d'aquí a Tarragona,
que n'hi ha poc,
i també saps que a Vilanova no n'hi ha,
o ve la Sant Carles o la Ràpita
ni també en surtin quatre o cim barques,
i coses d'aquestes,
llavors puja el preu automàticament,
perquè tots en volem,
tots tenim necessitat de vendre'hi,
servir als nostres clients,
i no hi ha prou,
no hi ha prou gènere.
Llavors,
en quant a què el peix és car,
home,
esclar que sí,
però també hi ha productes
que es venen un euro 80 i un euro 20,
i no ens hem de mirar sempre,
doncs,
amb els gambes i els escamarlans,
per dir-ho d'alguna manera,
sinó que una peixateria normal i corrent,
que tingui un bon taulell,
doncs,
segur,
segur que té preus a l'abast de tothom.
Ara,
esclar,
sempre ens animurem,
i hem de del més car,
no?
És com anem al restaurant,
que generalment,
si poguéssim,
hi ha entre menú o bé la carta,
doncs,
segur,
segur que ho faríem la carta.
Això és el mateix,
i és això,
el peix té preus per totes les cotxaques,
i no hi ha cap problema.
Ja veiem que els preus varien una mica,
fins i tot en funció del dia,
no?,
de la facilitat de sortir a la mar,
però aquest tipus de peix,
peix,
no sé si de segona línia,
que trobem a les peixateries a un millor preu,
què n'has de dir de la qualitat?
Clar,
parlàvem abans del rap,
per exemple,
el rap o el llu,
són peixos de primera magnitud,
no?
Després hi ha aquells altres peixos,
que dius,
sí,
estan més a l'abast de la butxaca,
ens enfiem també de la qualitat,
de què depèn que siguin tan barats aquests peixos?
Jo em preferia la meva dissertació d'avui,
la meva xerradeta,
digue-li com vulguis,
perquè feixo sempre el peix de platja,
no el peix de Tarragona,
i llavors,
esclar,
jo no diria peix de segona qualitat,
sinó diria peix senzill,
per entendre'ls d'alguna manera,
no?
Llavors,
esclar,
basant-me amb això,
ja et dic que hi ha treus per totes les butxaca.
Però,
senzill a quin nivell,
Joan?
A nivell de gust,
a nivell que és fàcil capturar-lo?
A nivell que es cotitza menys,
però sí,
pel que sigui,
però esclar,
doncs vull dir,
hi ha la maire mateix,
que és un peix que ha menjat el dia,
que l'ha de pescar,
és boníssima,
i va a un preu assequible,
o hi ha els peixos d'escata,
hi ha els sorells,
hi ha els barats,
que són peix blau,
que és boníssim,
també he comprat el mateix dia,
i ho he fet,
m'entens,
i això són preus assequibles
per a tothom,
vull dir,
com un quilo de peix aquest,
menys de tota una família,
més creix,
no?
Ara,
esclar,
llavors,
amb el peix d'importació,
amb el peix d'importació,
que és aquest que pot ser de segona línia,
perquè té més dies de captura,
aquí hi ha de tot,
aquí hi ha de tot,
i llavors ja hi entra la professionalitat
del propi,
del propi peixeter,
de mirar que realment sigui fresc,
que des d'origen
que n'hagis passat poques hores,
i que sàpiga realment el que compra,
no?
És això,
el que s'ha de valorar
del peix d'importació.
El peix d'importació,
esclar,
i fins i tot el client que ho compra,
sap el que està comprant,
en teoria,
vaja,
ho sap,
perquè s'ha de tenir ben marcat,
i s'ha de dir,
doncs,
aquest lluç és de l'Argentina,
o és de Namíbia,
o aquest rat ve de no sé on,
i l'escomar l'àve d'escolt,
vull dir que,
això és diferent,
però, esclar,
el peix a platja,
que és el que ens ocupa
i el que ens podem sentir orgullosos,
tots els que treballem aquí
des de la platja de Tarragona,
aquest realment
no n'hi ha de segona línia.
Hi ha peix més senzill
i peix,
que no és pels preus,
per res més que marca aquesta línia.
De fet,
el Joan Morros,
a part de ser,
doncs,
això,
el representant del Gremi
de Peixatès de Catalunya
aquí a la demarcació,
tu regentes un establiment,
un restaurant,
per tant,
estàs molt en contacte
també amb el consumidor,
amb la gent,
amb el públic.
Creus que hem de millorar
l'hàbit o els coneixements
més aviat
sobre el peix?
Ho dic perquè a vegades
ens estanquem,
han sortit un munt de varietats
i potser no tenim prou informació,
no en sabem prou.
Bé, no,
primer que tu no en tinc cap
de restaurant, eh?
Ai, Joan,
pensava que sí.
Jo soc del Vendrell
i el cognom meu
té lligams familiars
amb torres de barra,
això sí que t'ho puc dir.
I per això suposo
que això del restaurant...
Bé, i per el que has dit abans
dels excedents,
que els aprofiteu
per establiment.
És el que acostumem a fer,
no passa res, no?
Bé,
què em preguntaves?
Llavors...
Sí, a nivell de consumidors
sí, has notat
que als consumidors
ens falta potser informació,
ens falta, sí,
més informació
sobre els diferents tipus de peix
i ens quedem sempre
amb els mateixos, no?
Sí, sí, hi ha molta desconeixença.
La cultura del peix
pel que fa als consumidors.
Sí, sí, sí,
hi ha molta desconeixença
dels propis productes
que surten aquí
de la plaigia de Tarragona
mateix,
hi ha molta desconeixença.
Hi ha productes,
diem-ne senzits,
en claveu,
que en canvi,
doncs,
tenen un gust exquisit
i els hi ha de fer
provar la gent i tastar,
llavors repeteixen, no?
Però s'ha perdut aquest aspecte.
Les iaies aquelles
que anaven al mercat
a les 7 del matí
anteriorment
quan no hi havia
neveres
que tenien que coure-ho al dia
i tot plegat,
aquelles senyores
sí que sabien els noms,
en fi,
ho sabien tot, no?
Jo fins i tot
a la meva botiga,
a la meva parada,
doncs,
hi poso els noms
que em van a...
que he après de patir
i per què no es perdin?
Perquè, esclar,
ara, doncs,
la gent mateixa
amb el seïtó mateix
posen bucaró, no?
Coi, bucaró.
Buccaró, quan ja està fet, no?
Llavors jo els hi poso seïtó, no?
I fins i tot, doncs,
a les persones
de parla, doncs,
espanyol o que sí,
hi posen més seïtó, no?
Doncs bé,
doncs, perfecte, eh?
Llavors s'ha perdut
a tot això,
és veritat.
I a la gent jove,
saps què passa?
Que quan van a comprar,
la gent jove
que treballa amb tots dos,
generalment això,
volen la comoditat.
Ai, Joan,
és que ara que has dit
això del seïtó,
mare de Déu,
qui es posa a netejar seïtó?
I el seïtó és un peix
molt assequible,
però clar,
qui es posa a netejar-ho?
Aquí està,
és un altre problema
a netejar.
Ara imagina't tu
una cosa ben senzilla
que la porto moltes vegades,
d'exemple,
la de sardina.
La sardina és ben bona, no?
I tant.
Molt bé,
ara imagina't,
doncs,
un bloc de pisos
i generalment
es cou a la cuina
i fa pudor.
La sardina,
puja amunt
del bloc de pisos
i ja tens
els veïns
més amunt
que ja critiquen
aquell veí
perquè com és sardina,
per exemple,
i en canvi
s'ha comprat un cotxe,
no?
I mira com se té
com és sardina.
Llavors,
hi ha molta gent
que se n'està
i la sardina
és un producte
que acabarà
o ja es fa molt
que només serveix
per fer barbacoes,
ja.
I en canvi
és boníssim
perquè es pot fer
de moltes maneres
i condeix molt.
O sigui que això
passa a moltes variedades
a part del tema
de netejar,
a part que el peix
porta espines
i molta gent
no vol trobar
cap espina a la boca
perquè tots ens tornem
així senyors,
no?
O sigui que
surt una sèrie
de condicionaments
que es va directe
al súper
o la gran superfície
o la petita superfície
sobretot
per part de gent
més jove
que no coneixen
i agafen
el producte filetejat
envasat
al buit
o no
amb la safeteta
aquella de Porexpant
paguen
quatre vegades més
del que pagarien
amb una peixeta
i contenti arreglar-se.
Escolta, és veritat això?
Acostuma a ser més car
el peix
en les grans superfícies
que en les peixeteries?
I tant.
Sí?
Per tot el procés
que hi ha
d'envasat,
de neteja?
No, no,
i encara que sigui fresca
allà al damunt
com que generalment
les grans superfícies
no tenen cap professional
al davant
perquè no els paguen
o no els volen pagar
o que sigui
només duren tres mesos.
A part d'això,
esclar,
quan un producte
queda un dia per l'altre
no tenen
iniciativa pròpia
per canviar-lo,
no tenen,
doncs,
lloc de falta,
doncs,
que és
intentar acabar-lo,
sinó que l'endemà
torna a sortir.
Si no,
fixat-ho bé
que la gran majoria
de grans superfícies
o petites
s'hi vas a comprar
quan ets a mitja
sense pudor de peix.
I això,
això és espantós
perquè antigament
que hi havia caixes de fusta
sí que podies culpar
la caixa de fusta
perquè cada vegada
hi havia nada
del propi suc del peix
i llavors allò feia mal olor.
Però ara que tot va
amb perexpans nets
o caixes de plàstic netes
no té per què sentir-se.
Vas a qualsevol mercat municipal
que estigui en Moderlet
i el de Tarragona mateix
no en sentiràs
de pudor de peix.
El moment d'ell
que estic jo
no en sentiràs
de pudor de peix.
Moltes botigues
no en sentiràs.
En canvi,
vas a una gran superfície
i passa això
que sense aquella bofarada
ja te n'entornaries
de la peixateria.
Només arribar a la meitat
o abans d'arribar a la meitat.
Doncs mira,
ja és...
I és perquè no hi ha professionals.
I ja ens has donat
un bon truc
i és una bona tècnica
per saber
si ens en podem fiar
o no
de la peixateria.
I els preus
tenen els preus
a les grans superfícies
que tenen la peix arreglada.
Tenia una també
o d'acabat
que sigui
molt més car
que qualsevol botiga
que sigui
de professionals
i que qualsevol
cat municipal
això
ja no té ni discussió.
Parlàvem
de les tendències
dels consumidors
que han canviat.
Dèiem que ara
anem a lo pràctic
i ens hem tornat
una mica senyors.
I bueno,
parlàvem dels hàndicaps
del peix,
que si tenen espines
són difícils de netejar.
Però també és veritat
que a vegades
no acabem de conèixer
o de saber
que els professionals
de la peixateria
també us heu posat al dia.
També heu canviat.
I avui en dia
vas a qualsevol peixateria
i et filetegen el peix
allà al davant.
No cal que te'l poses
a netejar.
O i tant.
El que passa
és que a vegades
hi ha una miqueta
de mala cosa
a l'hora de demanar.
Perquè és clar,
que no pot ser
que un producte
que valgui
que valgui dos euros
al quilo.
Que vingui una cliente
i et digui
escolta,
treu-me l'espina,
treu-me la moca,
escàtil i a punt de cobre.
Home,
tingues una mica
de coneixement
perquè amb dos euros
al quilo
no compensa
que mentrestant
les altres persones
s'esperen
o marxen
i se'n van a la competència.
No compensa
fer-ho tot això.
A Barcelona pensa
que fins i tot
hi ha una bulla
que tenen el taurell
i al capdaball
tenen un lloc
on s'afilateix,
es talla els curs,
es fa tot
i amb un rellotge enorme
ho diu
a tant al minut.
Qui vulgui
se li fa
i qui no
doncs sap que ha de pagar
i qui no
doncs no.
És clar,
hi ha persones
que jo li repeteixo
que si ho fas
de bona voluntat
no passa res
perquè les persones
que estem darrere
el taurell
són destres
en l'ofici
per això és el nostre
i va ràpid.
Però no hi ha
que tenen mala forma
de dir les coses
i llavors
escolti,
i mi dir senyora
o senyor
el cap sap què
o ho pren així
o per dos euros
al quilo
escolti,
aquí no
no dona tant,
no?
Teniu una mica
una mica
de coneixement.
Ara que parlaves
de l'ofici
dius som destres
en l'ofici
realment
ho ha de ser,
no?
Qui s'hi dedica
actualment
a aquest ofici?
Continua sent
un ofici familiar
que és el que
més o menys
intuïm?
Hi ha gent
que es vulgui dedicar
a ser peixater?
No se'n formen
de nous
perquè
ja és familiar
generalment
sí,
perquè és un ofici
molt sacrificat
i has de dedicar-hi
moltíssimes hores
i realment
no compensa.
No compensa
de cap de les maneres
perquè això
de posar-te
a les dues
o a les tret
de la matinada
i els vuit
de les fredacabar,
escolteu-me,
això no aguanta ningú.
Això,
com dic jo
vulgarment,
no et surt
ni a cinc dures
l'hora.
Surt més a comptar
a fer feines
per les cases
una senyora d'aquesta
cobra 10 o 12 hores
i a més
a més
tracten de senyora.
Vull dir que
realment és aquesta
no compensa
de cap de les maneres.
De moment
no us falta gent,
però...
Sempre falta gent,
gent professional,
perquè llavors
també és una feina
que, a veure,
una feina,
diem-ne,
de les feines
que està a l'abast
de tothom,
però, bé,
persones ja
amb cert grau
de cultura,
amb cert grau
d'estudis
i això ja no li diguis
a posar-te per dentro
el taulell
d'una peixateria
encara que no trobi feina,
sinó
que és unes feines
que la persona
que busca
aquests treballs
són persones
d'un índex
bastant baix
en quant a altura,
en quant a...
a fi,
a saber-se comportar,
no?
I clar,
aquell pas que llavors
són la més mínima,
doncs,
t'agafen la baixa
perquè avui
no m'encoento bien,
avui m'aduraré la cabeça
i manià no m'aduraré
no sé què
i et deixen penjar,
tu al final
has de fer
tripes cors
i posar pel davant
tot plegant.
En canvi,
si aquest nivell fos
una miqueta més elevat,
suposo,
suposo que sabrien
el que és guanyar
dels euros que li pertoquen,
defensar aquella empresa
que capi l'efici,
l'empresa d'aquella persona
també anirà bé
i no abusar,
no abusar d'aquestes coses.
Clar,
això fa que avorreixis
bastant aquesta feina,
és un factor més.
a part de les hores
que hi dediques,
si a més a més tens problemes
amb el personal
sobre que els pagues
com es mereixen
i espècies socials
i tot el munt
de despeses que hi ha,
doncs això
fa que avorreixis.
Perquè mira,
penso una cosa,
que només comprant el peix
a la subasta,
per exemple,
aquí a Tarragona,
per posar l'exemple
que parlàvem aquí,
sobre el preu
que surt a la subasta,
entre Ives i Pizos i Flaudes
tenim un 11% de gastos.
Això d'entrada,
sense comptades,
oi?
sense comptades,
sense comptades,
els impostos,
seguretat social,
només quan al final
de la factura,
quan te la passa
a la cofreria,
tens un 11% a sota,
tot amb el total.
I clar,
arriba un punt
que dius,
escolteu-me,
i ara estic cansat,
no?,
quan arribes a certa edat
i molts anys
foment-li canya
i veus que
milionari no t'hi faràs
ni de bon tros,
sinó que la cosa
va justa, justa,
molts companys pleguen
perquè no es guanyen la vida
i acaben arruïnats,
perquè això ho he vist
i ho veiem cada dia,
gent que ha treballat
tota la vida
i que ha acabat
arruïnada del tot,
dius,
val la pena
i realment
el resultat és no.
Clar,
al final,
totes aquests
percentatges de més
acaben repercutint
en el preu final
de mercat
i és això
que t'ho comentaves,
Joan,
si et sembla,
ara si parlem
de la campanya de Nadal
aquesta passada,
dius,
és que molta gent
va comprar el peix abans
per congelar-lo
i llavors els dies forts
de Nadal,
bueno,
no es veia activitat.
Noteu aquesta crisi econòmica
que se suposa
que ja la tenim aquí
o què ha passat aquí?
Oh, i tant,
pensa que, mira,
les persones generalment
tenim diners
per tot, no?
Per Nadal,
doncs,
per les joguines,
pels reis,
per més joguines,
per sortir de cap d'any
també.
Ara que ve Carnaval,
saps les disbaixes
que fem en general
tots amb vestimentes
d'aquestes
que ens fa
per sortir
a les nits
i això?
Perfecte,
jo ho trobo perfecte,
però d'on t'ho hem de treure?
Del menjar.
Ja.
Hem de treure-ho
de la boca, això.
I llavors, esclar,
passem, doncs,
que si amb una truiteta
o amb un nou ferrat
o quatre mongetes,
passem,
perquè de menjar
s'ha de menjar,
sinó no viuríem,
però realment
és aquesta la realitat.
I això,
actualment,
notem molt
el tema
de les hipoteques,
que s'ha pujat tant
i molta gent
no arriba
a portar
el nivell de vida
que duia,
que era un nivell
de vida moderat.
No parlem ja
de grans islauses,
ben al contrari,
no?
I no s'hi arriba
i hi ha una gran crisi
i és veritat
perquè fins i tot
a la subhasta
aquest any
aquí a Tarragona,
la Gambia,
l'Escamarlà i això,
doncs,
ha anat més verdat
que altres anys anteriors,
no?
Sí.
El preu de compra
de subhasta.
I és perquè, esclar,
quan parles d'aquells preus
que la Gambia
anava a 180 euros
fa el 2006,
per exemple,
i més gastos
i els escamarlans igual,
doncs,
ara aquest any
de 100-120
no s'han pagat
més cars,
no?
Del quilo
es punta,
o dies que fem el temps,
o el que sigui.
Esclar,
a veure,
quan hauria de ser
al revés,
en teoria.
Doncs no,
doncs,
la cosa és així
i és que hi ha crisi
i hi ha crisi
totes les butxaques,
segur.
Ai, Déu meu,
què hem de fer,
Joan?
Us esteu cap a on va
el sector?
Què s'ha de canviar
perquè tot això millori?
Home,
jo no soc la persona
que té la vareta màgica
per poder-ho canviar
ni per poder-ho pinar,
no?
Però realment,
tant el pescador
com el peixeter
tenim masses gastos,
masses gastos
i llavors
ja és a dedicar-hi
moltes hores
amb feines molt dures
perquè els pescadors
amb els temes de zoil
també els estan passant
molt magres
i, clar,
llavors,
doncs,
passa això,
que els preus
s'han de baixar
perquè la gent no compra
i no es guanya la vida
ningú.
El pescador el primer
i nosaltres els segons
perquè, doncs,
ja t'ho he dit abans,
la gent quan va mal d'aquest
s'ho treu de la boca,
no del menjar.
La vareta màgica,
no ho sé,
suposo que tant de bo
arribés a un punt
que no tinguéssim
tants gastos
tots plegats
que la gent que té una hipoteca
la pogués pagar
tranquil·lament,
que els jornals
es mantinguessin
amb uns jornals
normals i corrents
i tots poguessin viure
amb pau i amb alegria.
Que a cap i la fi
la gent el que vol
que és treballar,
guanyar-se la vida
i passar-s'ho bé,
però al moment
que hi ha problemes
de butxaca
això repercuteix
en tota la cadena.
Sí,
i de fet en tots els sectors,
no sou l'únic sector
implicat.
Jo conec aquest
i és el que pot parlar-ne.
Sí, sí, sí.
Joan Morros,
doncs moltíssimes gràcies
per aquesta xerrada,
ens has apropat
una mica més
la realitat
dels peixeters
aquí a casa nostra.
Molt bé.
Bueno, ara ja
aneu tranquils,
vull dir,
el mes de gener,
el començament d'any,
diguéssim,
ja és rutinari?
Sí, sí,
és el de cada any,
doncs pena, pena
i amargura.
Ah, no, no,
alguna alegria
que deu tenir.
No, però vull dir,
no, no,
no hi ha alegria,
perquè a l'hivern
també més de més,
saps què passa?
Que si fa mal temps
i això,
les nostres de casa
també s'ho ruminen
a l'hora de sortir
a comprar.
Si ja fa sol
i li fa bo,
la gent s'anima més,
el teu cos
està més content,
et fas més alegre
i t'atreveixes més
i tens això,
més empenta,
més alegria,
més il·lusió.
En canvi,
quan fa mal temps,
escolta,
quedes a casa
just per anar a portar
el nen o la nena
al col·legi
si són petits
i altres vegades
cap a casa
que fa fred.
Sí que és veritat,
és veritat,
només que associem
el peix
a un producte
més d'estiu,
més de bon temps,
sí que és veritat això.
Jo crec que sí,
jo crec que sí,
entens?
I la veritat
que veiem
si els nostres governants
tenen l'encert
que puguem treballar
sense pagar mai
cap impost
i que puguem
les hipoteques
sense interessos
i llavors visca la teva.
Ui,
això són molts desitjos,
eh, de cop,
però bueno.
Sí, però almenys
hi desitgem-ho, no?
La il·lusió també és viu.
I tant.
Joan,
que no us faltin
en tot cas els ànims,
les ganes de tirar endavant.
Moltíssimes gràcies.
A vosaltres
per haver contactat amb mi
i us estic molt agraït,
tot de bo.