Fins demà!
De tota manera, de musculació
i de tot el cos, el Felip en sap molt
i us pot arreglar qualsevol contractura
que tingueu, o relaxar-vos,
o no cal que hi hagi cap problema concret.
Ja aneu a passar una estoneta, Felip,
on et trobem físicament?
Que a més hi ha molts oients que em pregunten
i aquest xic com és?
Físicament, hi ha molta expectació, però és molt guapo,
ja us ho dic ara.
Vas posar vermell, eh?
Doncs a mi em poden trobar al Serrallo, el carrer Gravina.
El carrer Gravina és aquell carrer que hi ha darrere
justament de l'església del Serrallo.
que ara tenim un passeig molt maco.
Ben apropet del mar, que això també relaxa.
Però el millor és que em truquin, perquè
per poder-nos trobar-nos, doncs hem de concertar...
Normalment fas
aquests tractaments a la tarda, no?
Sí, sí, sí, però que no hi ha problema,
sempre hi ha horaris.
Felip és fisioterapeuta i també treballa
a teràpies, bueno, potser alternatives.
Felip, digue'ns el telèfon, doncs.
Sí, el telèfon és el 977-24-48-20.
24-48-20.
Perfecte.
Si no que ens truquin a la ràdio, ja donarem bones referències.
Doncs, a veure, musculatura, que això tu toques a diari...
Doncs acabem-ho, sí, sí, sí, sí.
Seguim-hi, seguim-hi, eh?
Vam deixar-ho l'altre dia, parlem dels problemes musculars,
i res, farem un petit recordatori.
Recordeu que vam dir que de problemes musculars
n'hi havia de dos tipus, eh?
Hi havia els famosos problemes funcionals,
que eren aquells que eren un augment de tensió del múscul,
o fins i tot en el grau més extrem,
la famosa contractura,
que donant tant incomoditat, tant de dolor,
i fins i tot fa perdre capacitat de moviment.
I ens faltava parlar una mica del que eren les lesions...
Ai, les patologies, perdó, lesionals.
És a dir, patologies on, a part de pèrdua de facultat,
de funció,
doncs també hi havia destrucció
o que hi havia malmetament del múscul.
Per tant, necessita un tractament més en profunditat.
Sí, i aquestes fins i tot,
aquestes s'han d'anar amb més compte,
per si a algú li passa.
Quines són aquestes?
Perquè ho sabrem, sobretot,
perquè ens haurà passat
o hem sentit a algú que li ha passat.
La primera és la famosa distensió muscular.
Què és una distensió muscular?
Preguntareu.
Una distensió muscular és quan el múscul,
en un esforç, sobretot en un esforç gran,
ha quedat donat.
Imagineu-vos una goma que l'estireu,
i que en comptes de tornar a la seva postura habitual,
doncs queda donada.
Llavors, què fa?
Quin problema dona això?
Que, esclar, doncs fa mal.
Dóna un dolor,
i és un dolor més aviat difús.
És una zona en què fa mal.
Això acostuma a passar molt
a la gent que fa esports de...
De molta intensitat.
Sí, al ritme.
Al futbol, on hi ha el futbol,
a la gent que juga al frontó.
És a dir,
llocs on frenem ràpidament
i canviem de direcció.
Llavors, això
es posa el múscul a un risc.
En tenis, doncs.
En tenis també pot passar.
En quin tipus de pista, clar.
Quina manera en esports
en què hi hagi això,
canvis de ritme importants.
Això què es deu, Felip?
Es pot evitar fent un bon prescalfament
i aquestes coses,
o bueno,
passa quan passa?
Bé,
això és una mica de mala sort,
la veritat.
Sí.
És una mica fortuit.
es parla sempre,
i això hi ha en teoria,
sobre el que és l'escalfament
i dins de l'escalfament
el que es diuen els estiraments.
Sí.
És una dinàmica molt habitual.
I el que se sap
és que l'estirament és interessant
perquè deixa el múscul
en una millor condició.
De del to,
que dèiem,
el to muscular.
Sí, sí, sí.
Deixa una mica les fibres més disteses,
una mica més preparades
perquè hi ha entris sang
i facin bé la funció
de contraures.
L'escalfament
també fa el mateix,
acaba fent que augmenti
el rec sanguini.
perquè qui ens està escoltant
quan diem un escalfament
vol dir exercici.
De baix, de baix.
Si pot ser el mateix
que anem a fer
però amb una intensitat
molt baixa,
a poc ritme,
a poca intensitat, perdó.
Llavors,
això una mica
prepara per...
Però,
no vol dir que
ens eximeixi de patir
i que tinguem
aquesta mala sort
que hem fet un canvi
de direcció
en aquella activitat,
doncs, clar,
féssim una distensió.
I això és una distensió
que no vol dir
que s'hagi trencat res?
No, en principi
no s'ha trencat res,
però, clar,
el múscul no ha quedat
amb l'estatus
que tenia abans,
al contrari,
ha quedat donat
i dóna molèstia,
dóna molèstia sobretot
al caminar,
al fer servir
l'estructura
que s'hagi fet mal.
Sí.
L'altre tipus de lesió,
i aquesta ja és més greu,
quan dic més greu
ho dic perquè
amb aquesta hem de tindre
molt, molt, molt de cuidar
són les famoses
rotures fibrilars.
Sí.
Que imagineu-se,
doncs,
seria una cosa semblant
a que també passa
amb activitats així
de canvi de ritme fort,
en què el que s'ha donat
és que el múscul
s'ha trencat,
s'ha esquinsat.
Sí.
D'acord?
Aquesta és la característica
diferent que la distensió,
és que el dolor que apareix
és com una espècie
de punxada,
una fibulada molt gran.
Però això és el típic
de torçar-se el turmell
i fer-se les guins?
No, no, no.
Això passa als músculs,
a la cara.
El que ens passa
al turmell
són els lligaments.
Són articulacions, els lligaments.
Els lligaments, sí.
És una altra cosa una mica frenca,
un altre dia ja en parlarem.
Parlem dels músculs.
Un lloc molt típic,
molt típic
que hi hagi rotures fibrilars
són els famosos bessons,
aquest penxell de la cama,
aquesta part posterior
de la cama,
i també es dona
a una musculatura
que es diuen
els isquiotibials,
que seria la cuixa per darrere.
Això els futbolistes
van cada dia
i em van prenent la premsa.
A l'ordre del dia
està això.
Llavors, què passa?
Imagineu-vos,
si s'hem esquinsat
una mica la cara,
doncs, què s'ha de fer?
Parar,
perquè si seguim l'activitat,
el que fem és esquinsar-ho més.
I fer més gran
aquella trencadissa
que hi ha hagut.
Llavors, sempre es recomana,
per això us deia
que aquestes lesions
encara són una mica
més perilloses
en el sentit
que s'han de cuidar més.
Ai, mira,
m'està fent mal
tota la cosa.
No us passa a vegades
que parlen
de coses
d'aquestes
tan sensibles
i es fa mal tot?
Home, jo t'he de dir
una cosa, Maria.
Asseguda,
és que la Núria
està asseguda,
asseguda,
és molt difícil,
dificilíssim,
que et passés
una distensió
o una rotura fibrolar.
Ja, ja,
però com que aquesta sensació
de dolor
ja l'hem tingut,
jo crec que l'hem tingut tots
perquè potser
ja en menys o més grau,
no?
Ai, és allò
que ella recordant-se
que et queda.
En fi,
doncs són els dos
tipus de problemes
més habituals que hi ha.
Sí, en aquests dos
precisament,
així com l'altre dia
veiem que la contractura
i la tensió muscular
algú que els podia ajudar
era l'escalforeta,
vam dir
la bossa d'aigua calenta,
l'esterilla,
vam parlar de la dutxa
i fins i tot
vam parlar del fang.
Sí.
En aquestes,
el que volen
no és calor,
és fred.
Són lesions
que el primer
que hem de fer
si ens passa
és ficar-nos
alguna cosa freda.
Una bossa amb glaçons,
podria ser ou.
Si no tenim a mà
els propis glaçons,
doncs un xorro d'aigua freda.
Però això
en el moment
en què ens ha passat.
Sí, sí, sí.
En el moment
en què ens ha passat,
intentar una mica
que la inflamació
que es produirà,
perquè es produirà
una inflamació
sempre i força evident
i a més molt molesta,
doncs minimitzar-la
una mica,
aturar-la una mica.
D'acord?
Penseu que el cos,
quan ens fem mal,
quan hi ha una lesió,
en què hi hagi
destrucció del teixit,
és a dir,
el teixit s'ha fet malbé,
s'organitza,
s'organitza
per immobilitzar allò,
és a dir,
per això sempre,
si s'ha donat compte,
si una vegada
és un cop important
o un esguinze turmell
que deies tu abans,
doncs el primer
que haureu objectivat
és que s'umfla,
sembla que s'acumuli
molt de líquid.
D'acord?
Doncs això
és el que es diu una edema
i això és un coixí natural
que fabrica el cos
per protegir.
Llavors,
quan tenim aquestes lesions,
el cos és molt intel·ligent,
perquè immobilitza
perquè no empitjori la cosa.
El que passa
que a l'hora de recuperar-se
això sempre és
una mica més difícil.
Llavors,
si volem ser pràctics
i volem millorar la lesió
el més ràpid possible,
doncs el que haurem de fer
és que en primera instància
ens hem de posar fred
per aturar una mica
aquest vessament de substàncies,
aquest líquid,
aquest hemorràgia
que hi haurà.
Llavors,
important,
aquestes lesions
tingueu com a preferència
de tractament
el fred.
En canvi,
quan tractures,
tensió muscular,
teniu com a preferència
de tractament
l'escalfor.
Un detall,
l'altre dia
m'han parlat del fang
amb les contractures.
Sí.
Sí?
Doncs,
cosa curiosa,
també per aquest tipus
de lesions,
per les distensions
o per les rotures,
el fang també serà
un bon aliat.
El mateix tipus de fang?
El mateix tipus de fang
i fins i tot
a la mateixa temperatura,
és a dir,
fresquet.
Bàsicament,
per què?
Perquè amb aquests processos,
ja ho hem dit,
hi ha una inflamació
i el fang
l'ha d'aturar
una mica.
A més a més,
l'argila té la propietat
que,
o la gran propietat
que té l'argila,
és que està composta
de molts minerals.
Llavors,
una mica,
si hi ha hagut
això,
una rotura,
ens facilitarà
aquesta reconstrucció,
aportarà una mica
més de material
de construcció.
Molt bé.
Interessant el fang.
És que el fang,
ja ho hem dit
moltes vegades,
és una mica
la solució miraculosa.
Sí,
més que miraculosa,
el tema és que
és molt versàtil.
Sí.
És molt versàtil.
L'única cosa
que s'ha de tenir en compte
és com el fem servir.
Per què ho dic això?
I aprofitem ja
que estem parlant d'això.
Si optem
per intentar guarir
una lesió muscular
amb fang,
amb argila.
Recordem que l'argila
és un producte
que el podem trobar
fàcilment
a les botigues
d'arboristeria,
dietètica,
i que la trobareu
en dos formats,
o en pols,
o la trobareu
ja preparada.
Preparada ja és
quan té la forma de fang,
és a dir,
és la pols d'argila
més líquid,
més aigua.
I normalment
aquestes preparades
són uns olis essencials
també afegits
que ajuden
als processos
d'antiinflamació.
Llavors,
cosa interessant,
si ens acabem
de fer la lesió,
si allò està molt inflamat,
si està calent,
fa una hora
que ens ho hem fet
o fa 20 minuts
que ens ho hem fet,
fa poquet,
encara no hem deixat el cos
que s'organitzi del tot,
agafarem i posarem
un emplast d'argila
fresca,
freda,
això sempre és una cosa
interessant de tenir
a la nevera,
i el posarem
damunt de la lesió
i ens esperarem
fins que s'escalfi,
veurem que si tenim
una inflamació important,
allò s'escalfa
en qüestió de dos minuts,
tres minuts,
i el que haurem de fer
és retirar el fang,
això,
i tornar-ne a posar
una altra capa fresca.
Fer-ho les vegades
que faci falta
fins que la que posem,
fins que la que posem,
ja es manté fresca.
Llavors,
aquesta la deixem secar.
Això és una manera
de fer justament
quan ens hem fet
la lesió
o quan està molt inflamada.
Perquè la contractura
ja vam dir
que podia ser un procés crònic,
un procés que vingués
amb el temps.
Llavors,
com que a vegades
té episodis d'agudització,
aquells episodis
que és quan ens molesten
les contractures,
doncs és el moment
de fer això.
Posar,
treure,
posar,
treure,
fins que la que posem
es mantingui fresca.
Un cop hem parat el cop,
valgui la redundància,
una vegada ja
ens ha passat,
hem aplicat fred,
després,
a la llarga,
com tractem això?
Perquè, ostres,
tenim un tros
de múscul partit.
Després...
És que és molt gràfica.
Parlàvem de la rotura
civilal,
sobretot.
I un os,
doncs un ja s'imagina,
pel múscul també serveix
allò de la immobilització?
Sí,
en aquest cas...
És el que serveix,
no?
Bueno,
una de les coses
que es demanarà,
més que la immobilització,
depèn del grau que hi hagi,
el que es demana és
evitar l'activitat.
Evitar l'activitat
que ens ha fet,
sobretot,
que ens ha fet
l'adolesió pròpiament.
Llavors,
aquí entra ja
una gran discussió,
que és,
a partir del moment
que ja hem parat
el primer cop,
diguéssim,
doncs què fem?
Fred o calor?
Aquesta és la gran discussió.
I aquí diu,
hi ha teories,
i això cada professional
veureu que aposta
per una manera de fer,
i aquí diu
que hem de posar
sempre fred,
perquè el fred té una virtut.
El fred fa el que es diu
analgèsia.
Analgèsia,
és a dir,
és treure el dolor
d'una manera molt ràpida.
El que passa
és que el fred
té un altre,
té un contra.
Bueno,
més que res per anestèsia,
com qui diu,
no?
Sí, sí, sí.
Perquè, clar,
imagineu,
recordeu a l'hivern
quan teniu els dits congelats,
que no noteu res,
no teniu tac.
No, sí,
aquest és un exemple
d'anestèsia,
d'analgèsia,
més aviat.
D'acord?
Perquè és absència de dolor
el que busquem aquí.
I el cas és que
el fred fa això,
treu el dolor molt ràpid,
però el que fa
és que els teixits
no puguin ser,
no puguin mantenir-se elàstics.
I com ho fa també
el de perdre sensibilitat?
També ho fa
disminuint el rec sanguini.
Llavors,
si tenim algú trencat,
el fred,
no ens interessa molt.
A no ser que ens faci
molt de mal.
Clar.
L'altra manera
és amb escalfor.
Si ho fem amb escalfor,
tenim l'avantatge
que, clar,
augmentem el rec circulatori,
el rec de la sang,
aportem sang
perquè el teixit
es vagi refent,
es vagi recuperant,
no?
I,
no és que sigui
algun contra,
però la sensació de dolor
li costarà una miqueta
més de marxar.
El dolor,
perdó,
l'escalfor,
en quant al dolor
funciona d'una manera
més lenta.
Més lenta.
Home,
pel que expliques,
potser és un tipus de
de patologia
que no depèn
de la seva curació,
no depèn de fred o de calor.
El fred o calor
serà més que sí,
no és que no
depengui,
és que les teràpies
que s'hi aplicaran damunt
ho tramitaran
a través del fred o la calor
perquè bàsicament
en alguna cosa
que està trencada
el que necessitem
és que hi circuli sang.
Hi circuli sang,
atenció,
però sense inflamar,
sense provocar
que el cos es defensi
i per tant creï una inflamació.
És el punt just
de calor en tot cas.
Clar,
per això s'ho ha de fer
un professional,
és l'ideal.
Llavors,
el que ens hauria de quedar
una mica és que
aquestes lesions
en primera instància
es tracten amb fred
i normalment després
amb escalfor.
Així,
hi ha diferència
de les funcionals,
la contractura,
la tensió muscular
que preferentment
es tractaven amb calor
a excepció
de quan estan
molt inflamades.
Doncs mira,
ja teniu
algun apunt més,
alguna idea més
que jo crec
que us pot ser
molt útil
especialment
si sou esportistes.
Bé, esportistes
i no esportistes,
perquè el que són
els desotres musculars
a tots ens afecta.
A qui no fa esport
però està en una oficina
moltes hores
doncs és fàcil
que pateixi
de la musculatura cervical
o els travestis.
Doncs mira,
ja que parles d'això,
vam introduir una mica
el tema l'altre dia
de la postura
que dèiem
que els músculs del cos
són també
els responsables
de mantenir
la posició del cos,
la postura del cos
perquè era un joc
d'equilibri,
es deies,
entre per exemple
el que seria l'esquena
entre els músculs
davanters,
de darrere...
I els de davant,
sí, sí,
és un joc d'equilibri.
Si vosaltres
us poseu de peu,
és que això
un dia en dedicarem
un programa sencer
perquè és prou interessant.
Però si algú
vol percebre
aquesta sensació
d'equilibri,
com funciona el cos,
l'únic que heu de fer
és posar-vos drets.
Us poseu drets,
separeu una miqueta
els peus,
no cal que sigui molt,
uns 20 centímetres,
i si repareu
amb el moviment
que té el vostre cos
sense fer res,
notareu que
lleugerament
tireu endavant,
tireu endarrere.
És a dir,
constantment esteu fent
com una espècie de balanceig.
Molt suau,
molt suau,
molt petit.
Es nota molt de peu,
es nota més de peu
perquè el recolzament
que fem
és exclusivament amb els peus.
llavors ho notem més
que quan estem asseguts.
Llavors,
les postures,
una cosa interessant
perquè molta gent
ho pregunta,
això dels músculs
i la postura
tenen una relació
molt directa,
però,
però,
és una relació
que costa de canviar.
Així com si tenim
una contractura
té un tractament
força,
força fàcil,
depèn de la persona
i depèn de les circumstàncies,
però vull dir
que té un curs
bastant curt,
normalment,
el que són
regular
o
reorganitzar
la postura
perquè no hi ha problemes
a nivell muscular,
aquest és un treball
força més llarg.
És un treball
on entra
la consciència corporal,
on entra
el món dels estiraments
i hi ha tècniques
que ja procuren
no només
puntualment
com avancem
la contractura,
sinó tractar
el cos globalment.
Això vol dir
processos
molt més llargs
i llargs
i el parlem
perfectament
d'un any
o d'un any i mig
o dos anys,
depèn de les ganes
que ens ho prenguem.
Què és això de la consciència corporal?
La consciència corporal?
Mira,
això és un fenomen molt curiós.
És aquella incompatibilitat
que hi ha
entre la idea
que tenim
del nostre cos
i la realitat.
No és sempre el mateix.
És a dir,
tots penseu,
si us pareu a pensar,
sense mirar-vos al mirall,
doncs
intenteu,
si tindríem
tenir una imatge mental
de vosaltres mateixos,
de com
sou,
si sou alt,
si sou baixos,
si sou prims,
si sou grossos,
si les vostres cames
són llargues,
si són curtes,
d'acord?
Fins i tot
si
els vostres
ombres
o les espatlles
per dos
estan
una més amunt
que l'altra.
Aquestes qüestions,
és a dir,
si intenteu fer una descripció,
us sorprendreu que
quan us fiqueu davant del mirall,
moltíssimes
amb un percentatge molt alt,
la percepció que enteniu
mental
del que era el vostre cos
i la realitat que veieu
davant del mirall
és completament diferent.
I això és la consciència corporal.
És el grau
en què la imatge que tenim mental
de nosaltres
i la postura real
s'assemblen.
Normalment,
per una qüestió d'educació
i de costums,
la consciència corporal
la perdem molt.
És a dir,
de petits els nanos
són capaços de tocar-se
totes les parts del cos
perquè es dobleguen,
s'estiren.
Com més adults ens fem
i més rígids som,
més difícil és tot això.
Llavors, segurament,
tothom que n'està escoltant,
hi haurà gent
que hi ha parts del cos
on mai, mai, mai
ningú li ha tocat
i fins i tot
ni ell mateix s'ho ha tocat.
D'acord?
Llavors,
aquestes parts acostumen a ser parts
on no hi ha consciència corporal,
és a dir,
on no hi pensa
ni hi repara
que les té.
Sí,
que hauríem de fer
aquell exercici
i un palet narcisista,
fins d'aquesta manera,
que comentàveus l'altre dia,
que és
posar-nos despullats
davant d'un mirall
i anar-nos mirant
i tocant-nos,
si pot ser,
no?
Allò calculant.
Felip,
no miris així,
en el bon sentit de la paraula.
No,
anar a tocar rollo.
Ei,
quin múscul que tinc aquí?
Què passa?
Clar,
si nosaltres ens mirem,
la nostra mirada
només permet veure
la part davantera del cos.
I si tens molta panxa,
no gaire,
tampoc.
Ni els peus et veus,
però la part de l'esquena
no la veiem,
l'esquena la notem.
Però se'n faríeu creu,
si us fessin una fotografia
de la vostra esquena
i us l'ensenyessin,
segurament poquíssima gent
seria capaç de dir
és la meva esquena.
En parlarem,
en parlarem de la postura,
Núria,
si et sembla.
Mira,
jo ja per acabar,
que ja ens queda molt poquet temps,
Felip,
m'agradaria que em tornessis a explicar
que ja ho vas fer un dia,
però per recordar-ho,
que ho trobo molt curiós.
I parlant dels músculs,
a més.
A veure,
la típica rampa
que t'agafa la cama.
Això és muscular també,
no?
El múscul que puja
per culpa d'un mal estirament.
Com ho vas fent allò?
Segur que us ha passat alguna vegada,
allò que us estireu,
us estireu,
típic abans d'aixecar-vos al llit
i pam,
rampa.
Aquestes rampes musculars
són espasmes
i són pujades de tensió del múscul
molt forta,
d'acord?
I com que l'hem exposat
en aquella tensió forta,
sí que he de trebat,
sí que he de en aquella postura,
llavors d'aquella tensió de rampa.
Sol passar,
precisament per això que parlàvem,
per aquest equilibri
de la part del davant
i la part del darrere.
Quan jo estiro la cama,
al llit,
quan estic,
si us fixeu,
quan estic doblegant el turmell
per estirar una mica el panxell,
el que estic fent
és que els músculs
de la part del davant
els estic tensant tots,
d'una manera molt forta.
I al revés,
si jo estiro la cama
i fins i tot estiro
les puntes dels dits,
el que estic estirant
és la part del davant de la cama
i no el panxell.
Llavors, però què passa?
Que el panxell està fent força.
Clar, o sigui,
la rampa ve quan estires la cama,
però inclús estires els dits dels peus.
Correcte.
El panxell ve llavors,
els bessons.
Bé, perquè els bessons aquells
han hagut de fer força
d'una manera molt ràpida.
Clar.
Llavors, el cos es protegeix
fent això,
un espasme.
S'hi queixa.
Llavors,
per ràpidament
fer baixar el múscul,
hem de tornar a...
Hauríem de fer la postura contrària,
s'ha d'intentar...
Com posar el peu a terra.
Poquet a poquet estirar,
estirar, estirar, estirar aquells bessons.
Per exemple, així són els bessons.
Per tant, tornar a deixar els dits del peu...
Cap en darrere.
Cap en darrere.
Cap en darrere.
El peu ben pla.
O posar-los al peu, al terra.
Al peu al terra.
Que forçaríem, també.
Doncs mira, ja està tot explicat.
I ja vam dir que això del plàtan
no funciona.
El plàtan només funciona
si ets com el meca
que fa tants de quilòmetres
nedant de Mallorca aquí.
Ah, sí?
Llavors molts plàtans, aquest xic.
Felip Caudet, moltíssimes gràcies.
Tens molta feina
a la consulta aquest cap de setmana.
Els caps de setmana
també fas tractaments?
No, dono cursos i altres coses.
Fas cursets?
Sí, sí, sí.
De què, Felip?
Doncs de la meva feina,
de teràpies,
de tècniques de fisioteràpia.
Molt bé.
Al carregravina, al serrallo.
Felip, moltíssimes gràcies.
Gràcies a vosaltres.