Fins demà!
Fins demà!
Sona atòpic allò de dir que cada any es va superant, no?, totes aquestes festes, aquests esdeveniments, aquestes organitzacions, allò que diem sempre, no?, any rere any pugeu al llistó.
Però és que jo diria que és veritat, a més, en aquest cas.
Parlem amb el secretari de la Cambra de Comerç de Valls i coordinador també d'aquesta gran festa de la Calçutada, el Rafael Castells.
Rafael, bona tarda.
Hola, molt bona tarda des de Valls.
Escolta que sí, que esteu que us sortiu, com se diu popularment, aneu pujant al llistó any rere any i des de l'any 82 que això funciona.
Bé, diria que pugem al llistó i que l'èxit sorprèn a la pròpia empresa, perquè en la festa que vam començar, doncs, l'any 82, estímidament,
la tradició de les Colçutades de Valls ja és de més de 100 anys, això segur que li donen la força, des de finals del segle XIX,
però fer la festa, doncs, ciutadà, el carrer, les places i carrers de Valls va començar l'any 82,
que vam fer una jornada i tinerant del primer congrés clar a la cuina, i vam fer una gran festa de la Colçutada amb motiu d'aquest congrés,
i a partir d'allí, doncs, cada any l'últim diumenge del mes de gener, doncs, celebrem aquesta gran festa,
que sí que any rere any, doncs, va pujant tant d'expectació, com de participació, com d'actes,
com d'influència mediàtica, tant a nivell de Catalunya, com de l'Estat, com internacional.
Ara en parlarem d'aquesta influència internacional, si et sembla, fent primer una fotografia del que serà Valls aquest diumenge.
La festa comença a dos quarts d'onze del matí i se centra en els carrers del que seria el Valls Antic, no?
Exacte, la plaça de l'Ajuntament, la plaça del Blat, el carrer de la Cort, la plaça de l'Oli, que està molt proper allà,
el pati, la plaça de la Sete, el carrer Valldor, vull dir, tot el voltant del nucli central de Valls.
Només cal que el que arribi miri el campanar i allà el trou de campanar, el voltant, doncs, se desenvoluparà la festa de la Colçutada,
que, com molt més dit, doncs, començarà als voltants del quart d'onze, amb les demostracions de cobre calçots a la Graella,
amb els concursos de cultivadors de calçots...
Oh, els concursos! Els concursos són ja allò típic i tradicional que tothom espera,
i jo no sé si cada any teniu més participació. Anem concurs a concurs.
Concurs de cobre calçots, i és que això té secret, no?
El cobre calçots, se fa a la plaça de l'Oli, i es van anar fent demostracions des de la deu, dos, quart d'onze,
fins a primeres hores de la tarda, i la gent veu, doncs, com se fan les cuites de calçots,
i anem a aquella plaça de l'Oli, doncs, també hi ha parades alegòriques a temes de calçotades,
poden comprar calçots tendres, en fi, hi ha un ambient, calçotaire,
amb aquesta plaça porticada, tan antiga de vall.
Un altre dels concursos estrella és el de cultivadors de calçots, que ja va per la XXI edició.
El concurs de cultivadors de calçots, l'organitza, l'identificació geogràfica protegida de calçot de valls,
i allí porten els manats més bonics i macos que poden treure cada cultivador,
la mota amb major nombre de calçots comercialitzables,
i, doncs, hi ha un jurat que determina qui és el que té els calçots més macos.
En aquest sentit, hem de dir que, en guany, doncs, un dels membres de jurat
serà un futur doctor amb calçot, que és un biòleg que està fent el doctorat
a la Universitat Agrícola de Barcelona, de la Politécnica,
i que la seva especialització serà el calçot,
i que en aquests moments està fent un estudi important sobre el cultiu
i sobre les millors cebes per aconseguir els calçots més bons,
i amb més botes i amb més grills de ceba de calçot comercialitzables.
Clar, respecte a això, hauríem de saber una miqueta com van les coses, no?,
el que es valora dins d'aquest concurs de cultivadors de calçots
és, com deies tu, doncs això, que d'una mota d'una sola ceba
surtin diferents remalls, diferents calçots, com més grans, millors, o no?
Bé, els que estan dins de l'identificació geogràfica procedida de calçot de Valls
tenen un reglament, que és un reglament que ve de l'antiga
de l'administració de qualitat de calçot de Valls,
que aquest reglament va ser aprovat i acceptat per la Unió Europea,
i a dir, ja posa, doncs, qui vulgui vendre els calçots d'etiqueta
i dins d'aquesta identificació, doncs que els calçots han de tenir
una llargada, una amplada, una sanitat, una sèrie de característiques
que li donen una garantia de bon calçot, i el jurat té en compte
tot això per donar els premis.
Però gairebé tan important com el calçot en si és la salsa,
i és per això que per 17è any organitzeu el concurs de salsa
de la calçotada.
Exacte, si fem un esforç en que hi hagi bon conreu del calçot
i que de cada any hi hagi més qualitat amb aquest calçot,
ja que de ceba blanca, que és la mare del calçot,
n'hi ha de molts tipus diferents, i s'intenta anar a aconseguir
el millor, doncs amb la salsa també s'intenta mantenir
les receptes tradicionals de sempre d'una bona salsa de calçotada.
I en aquest sentit es fan dues coses.
Una és el concurs de salsa, que es premien les salses més bones
que s'hagin presentat a criteri d'un jurat,
i per altra banda es fan durant tot el matí,
de quarts d'onze fins a quarts de tres de la tarda,
demostracions d'elaboració i tas de salsa de cara al públic.
I això també té molta acollida per a la gent de fora
que ve a participar en aquesta festa.
Us trobeu que poden fer moltes varietats de la salsa?
Vol dir, és un dels elements amb què es pot jugar més
i la gent s'arrisca o no sortim de lo convencional?
No, no, a la salsa hi ha uns productes bàsics,
que s'obté una bona salsa, però després hi ha molta gent,
no sols a Menavalls, sinó a molts altres indrets,
que per tradició fa la salsa i que diu que l'àvia o la besàvia
o no sé qui, doncs hi posava aquesta cosa, aquell altre i aquell altre.
I llavors són ingredients que hi afegeixen,
doncs que moltes vegades fa que allò sigui una salsa de calçotada més bona
o a vegades també pot ser que a criteri d'un jurat la disgusti, no?
Però, bueno, normalment es fan bones salses que es mantenen, no?
Perquè darrerament a vegades es llegeix pels diaris així
una salsa que s'hi posa segons quina cosa
que almenys la gent de Menavalls, qui en té, es posa les mans al cap.
Però, bueno, doncs, l'altre dia sentia, doncs, una salsa de calçotada
que la barrejaven amb maionesa, no sé què.
Em sembla que són dues coses molt diferents,
però, bueno, si la persona que se la menja li agrada,
doncs és problema seu, no?
No, i a més el fet que es vagi jugant,
que es vagi innovant i provant coses,
en realitat el que vol dir és que és un element viu.
Sí, sí, sí, és un element viu,
però, esclar, la salsa de calçotada, doncs,
que fa molts desenis que s'està fent,
doncs ja agafava els productes agrícoles
i del camp d'aquí, de casa nostra, no?
Sí, sí.
I per això es fa d'aquella manera, no?
Amb amel·les, tovallanes, els tomàques, els alls,
l'oli, el vinagre, el pebre tot sec,
el pebre amel·le per donar-li una mica de color i d'allò,
els oliverls, la sal, tot això,
doncs són els ingredients bàsics d'una bona salsa.
I això és el que intentem mantenir.
Concurs de cultivadors de calçots,
concurs de salsa de calçotada,
però jo diré que el concurs més espectacular
a nivell de visitant, el que triomfa
i que dóna gust de veure,
és el concurs de menjar calçots,
23a edició en guany.
Recordes l'any passat,
perquè ens fem una idea del volum,
el pes que van arribar a menjar?
Bé, els meus concursos,
només miràvem el nombre de calçots,
encara que posava les bases,
que és, evidentment, de tota la part blanca del calçot.
Després ja vam anar perfeccionant-ho
amb el sentit de posar el pes net i el pes brut,
a més a més del nombre,
i ara, comptant pes net i pes brut,
hi ha molts concursants que es mengen
més de 200 calçots amb 3 quarts d'hora
i s'arriben a pesos nets de 3 quilos,
350 grams o pel voltant d'aquí.
Vull dir que és un bon tip de calçot,
el que passa és que el calçot és un producte
hortícola, digestiu,
porta fibra i no fa cap mal.
I som a temps encara per apuntar-nos
a algun d'aquests concursos o ja no?
Com van les bases?
Bé, el de cultivadors ja és a temps,
el de la salsa també,
i el de menjar calçots,
doncs hi ha el número de persones que ho fem,
però doncs es pot posar en llista d'espera
i si falta algú,
doncs segur que es podrà fer
una participació en el concurs.
Quanta gent s'ha us apuntat
al concurs de menjar calçots?
Bé, nosaltres fem, bé, d'apuntats n'hi ha més de 20,
però els concursants són 20,
els primers que s'apunten,
i de bones tenim dues persones de mitjans de comunicació,
que aquests doncs els hi afegim a més a més.
O sigui que d'un principi n'hi haurà 22.
22 persones.
Déu-n'hi-do.
Bé, a part d'aquestes activitats
que estan directament relacionades amb els calçots,
però l'excusa és que Valls es converteixi diumenge
en una gran festa, amb l'excusa del calçot,
però per promocionar també una mica la ciutat.
És per això que heu planificat tot tipus d'actuacions,
bandes de música, grups d'animació,
castells, almenys pilars, evidentment.
Exacte, aquest any, o sigui, primer que tot,
els últims anys, els últims tres anys,
hem incorporat una cercavila de percussions,
ja que tota aquesta setmana a Valls
es fan una sèrie d'activitats
en l'entorn de la música de percussió,
que és la música que es donen cop,
de mà o de mall o del que sigui,
amb un tambal o amb un bombo o el que sigui,
i que veig que té una creixent acollida.
I al dematí hi haurà una cercavila
de grups de percussions,
que aquests últims anys ja he dit
que ha tingut molta ressonància,
i també al migdia, a partir de dos quarts d'una,
hi haurà la gran cercavila de la colçotada,
amb nans, gegants, valls, bandes de música,
grellers, carros colçotaires,
tot això típic i tradicional de valls,
que recorrerà als carrers del casc antic de la ciutat.
També hi haurà, previment,
una audició de sardanes amb la cop de ciutat de Reus,
que es farà al pati,
que aquests últims anys no s'havia fet,
ja que actualment hi ha el pati ja restaurat,
i el que deies dels pilars dels castells,
doncs com que aquest any tenim
algunes televisions nord-americanes i alemanyes
que vindran,
i també hi haurà la gravació
d'un futur 30 minuts de TV3,
doncs hem demanat,
ho van suggerir,
hem demanat a les colles castelleres,
la vella i la jove xiqueta de valls,
que es facin un pilar,
més o menys al voltant d'un quart de dues,
quan s'estarà fent el concurs de menjar calçats al pati,
i tot això ens donarà una imatge,
un relleu de popularitat,
tipisme i tradició vellenca,
de cara a tots els que us plasmin,
sigui amb fotografies,
amb televisió, amb vídeo, amb el que sigui.
Doncs mira, parlem d'això, Rafael,
ja que has tret el tema,
com és que us venen aquestes productores internacionals?
Estem parlant d'Alemanya i d'Estats Units, comentaves.
Com ha anat?
Han contactat amb vosaltres?
Us heu ofert?
Bé, s'ha embollgat,
i hem sapigut que la televisió pública nord-americana,
PBS,
que hi ha el cuiner reconegut José Andrés,
que ha fet dos programes per televisió espanyola
Vamos a Cocinar,
i així que és conegut,
que aquest senyor està establert actualment a Washington,
i té molts restaurants,
i fa hotels allà,
que prepara pel mes de febrer i en endavant
uns programes setmanals
de gastronomia catalana i espanyola
per tot Estats Units,
i van posar en contacte amb ell,
i doncs amb la seva productora,
i doncs van accedir aquest diumenge
a venir a Valls
a fer una gravació d'uns minuts,
que també després ho complementaran
amb altres fets gastronòmics,
de la festa de la Colçutada.
I vindrà un equip de 15 persones,
de productores de Nova York,
de Washington i de Los Angeles,
junt amb el José Andrés,
el diumenge aquí a Valls,
a fer aquesta gravació.
I per tant, doncs,
és un fet significatiu
que puguem oferir
una festa d'aquestes característiques
als Estats Units.
també ens vindrà la televisió alemana
cada l'1,
que també vindrà en un grup de sis càmeres
i reporters,
que estaran durant tot el matí a Valls,
filmant per donar un reportatge ampli
d'aquesta gran festa de la Colçutada
per als telespectadors alemanys.
I per altra banda,
doncs,
el programa de TV3 30 minuts,
ja fa uns dies que es veu que per Valls,
i per altres indrets,
doncs,
preparant un 30 minuts,
que es farà a finals de febrer,
sobre el fet gastronòmic de la Colçutada.
i a part d'això,
doncs,
també tenim algun diari francès,
com la de Peix de Mirí,
que també vindran redactors,
i altres,
doncs,
connotacions internacionals,
que ens fa que s'hagin de curar una miqueta
amb la presentació i detalls d'aquesta festa.
D'on preveieu que us veu,
respecte a l'experiència que teniu d'altres anys,
d'on ve la gent,
el públic que s'acosta a Valls
aquest últim diumenge de gener?
De la demarcació segur,
però segurament gent de fora també.
Bé,
els milers de persones que diumenge esperem,
sobretot si el temps és bo,
que esperem que sigui així,
doncs venen,
no cal dir de les comarques de Tarragona,
que això ve molta gent,
de les comarques de Lleida,
de les comarques de Barcelona,
molta gent també aquests últims anys
de les comarques de Girona,
ve força gent del sud de França,
d'Andorra,
de la zona del País Valencià,
Aragó,
també ens ve algú de la zona de Madrid,
o sigui que la cosa és àmplia,
i també ens venen alguns estrangers,
algun any veiem algú
que per allà,
jo soc ingles o el que sigui,
doncs que ha arribat
i a l'aeroport del Prat
ha preguntat
quines festes hi havia
i doncs li han dit
doncs mira valls aquesta
i s'ha acostat aquí.
Vénen expressament en tot cas.
Vull dir,
l'any passat hi havia gent dels Estats Units,
també,
que no sé qui els hi va dir,
vull dir,
cada any,
anys holandesos,
en fi,
és àmpli això,
no sabem d'on surten i com surten,
però bueno,
doncs se'n deuen entrar,
això,
la repercussió d'aquesta festa és àmplia,
surten molts postos per internet,
surten revistes,
en programes,
doncs bé,
això fa que vingui gent.
Se'ns ha fet gran,
la gran festa de la Calçutada.
Se'ns ha fet gran.
M'ha millor dit,
cap on va això?
Cap on prevelleu ampliar?
Perquè, Rafel,
segur que se'ns ha passat pel cap
obrir-ho a tot un cap de setmana,
fer un dissabte i diumenge.
Ho heu contemplat això?
Sí, però això té els seus perills,
eh?
Sí?
Té els seus perills
perquè la gent
o venen un dia o venen un altre.
Això de quedar aquí,
doncs és més complicat,
no?
Almenys,
els que es quedarien serien pocs.
I per altra banda,
doncs,
actualment té èxit així,
la gent és allò un dematí,
al migdia anar a dinar,
sigui a la degustació,
sigui anar a un restaurant,
sigui anar a una masia de familiars i amics,
sigui anar a alguna de les moltes entitats
que faran Calçutades aquell diumenge
i després,
doncs,
a mitja tarda,
doncs,
a marxar.
I això,
doncs,
aquest bullici,
aquestes quantitats de mil persones
és el que dona l'èxit
i la imatge
i el tret de sortida
de la plena temporada de Calçutades
que es prolongarà fins al proper mes d'abril.
Clar,
perquè,
de fet,
ho organitzeu
l'últim diumenge de gener
perquè veieu que és quan
el calçot,
el producte,
està en el seu moment màxim,
però la calçetada ja ha començat,
com qui diu,
i s'allargarà fins l'abril.
A veure,
de Calçutades actualment
se'n fan de novembre a abril,
el que passa que,
abans de Reix,
diguem-ne,
són menys restaurants que en fan
i les famílies bellanques
i del camp i de les comarques de Tarragona,
doncs el fort de fer calçotades
comença ara,
a finals de gener.
Llavors,
la festa,
es va instituir
que coincidigués
amb l'entrada
de la plena temporada
de calçotades
i és quan els calçots
estan al punt.
Ara,
a finals de gener,
febrer i març,
els calçots
és el moment òptim
per poder-los menjar.
Com estan en guany els calçots?
Rafel,
com ho veieu?
Perquè us influeix la pluja,
us influeix una miqueta tot,
no?
No, no, no,
que estan,
diu que estan al punt,
amb qualitat,
amb verdor...
Amb quantitat també?
I quantitat,
hi ha molts calçots plantats en guany,
però molts, eh?
Sí.
Ahir vam anar
a set persones
de l'indicació geogràfica
i d'organització de la festa
a fer una cata de calçots...
Sí, sí,
parla'm d'això,
que ho trobo curiosíssim.
Vam anar
a la universitat aquesta
de Politécnica de Catalunya,
a Castelldefels,
que hi hagi un centre
que tracta dels productes
hortícules
i agrícoles
i organolèptiques
i tot,
que estan fent un estudi
sobre...
Allí fan estudis,
doncs, no sé,
de llavors de fasols,
de moltes coses
que els demanen,
i ara estan fent un estudi
de la millor ceba
que pugui donar
els millors calçots
i pugui donar,
doncs,
un promig de 8-9 grills
per ceba
perquè hi hagi
un conreu
homogènic
i estable.
I, doncs,
d'ahir van fer
moltes coses que fan
una cata
que van demanar
quantes persones
que van posar
allà al forn
perquè la prova
va ser així,
calçots
de 5 llocs
diferents
perquè anéssim
tastant
sense saber
d'on eren
i pelats
i amb unes cabines
cadascú,
doncs,
aquests
5 calçots
diferents.
No fa una miqueta
de por
tanta perfecció,
tanta experimentació
quan això ha sigut
tradicionalment
gairebé un art,
diguéssim,
no?
Sí, sí,
això continua
a ser un art
però,
què et diré una cosa,
els que en conreen
doncs,
hi ha una despesa
i un gasto
i avui
per la demanda
que hi ha
s'han de fer
molts calçots.
Jo crec que actualment,
allà ho parlàvem,
s'adeuen conrear,
és difícil de saber
perquè això no està declarat
però s'adeuen
conrear
al voltant
d'uns 55 milions
de calçots
a Catalunya,
que és una xifra
important.
Llavors,
de ceba blanca
n'hi ha de molts tipus
i s'ha de buscar
la que sigui més homogènia.
Llavors,
què passa?
Que molts productors,
una ceba que es maqui
donen dos,
tres calçots,
quatre,
i la millor,
una altra,
en donen 15
però n'hi ha molts
de prims.
Llavors,
el que busquen
és que la ceba
que tingui el calçot
de més bon grus,
dolçor,
etcètera,
i que pugui tenir,
no fent-li res especial,
buscar
la llavor
més adequada
perquè pogués donar
al voltant
de vuit,
nou calçots
de promig,
cada ceba.
I això és el que s'està fent.
Ens agrada molt saber
que el calçot
és un producte,
doncs això,
que s'està investigant,
que és centre d'estudi.
I, per exemple,
encara que s'ha de molt sofisticat,
doncs una de dues persones
que hi era,
era un jove del Vallès
biòleg
que està fent
el doctorat
sobre calçot.
Molt bé.
I serà el primer doctor
amb calçot.
Això és molt interessant.
I que diumenge
serà a Valls
com a membre del jurat
del concurs
de cultivadors
de calçots.
Molt interessant.
És un món viu,
és això que dèiem,
no?
Sí, sí.
Heu sabut
promocionar el producte
i donar-li aquesta volada
que ja està bé.
Doncs,
en Rafael Castells,
secretari de la Cambra
de Comerç de Valls
i també
d'aquesta coordinadora
de la Gran Festa
de la Calçotada.
Moltes gràcies,
gràcies especialment
per tota la informació
que ens has donat
i, en fi,
boníssima festa
que suposo que la tindreu.
Bé,
moltes gràcies a vosaltres.
Home,
aquesta festa
no té només repercussió
a Valls i a l'Alcà,
sinó que ha estat
el conjunt del Camp
a Tarragona.
Jo crec que
hi ha el primer
temporada turística
de l'any
que és la de sol
i platja de l'estiu
i la segona temporada turística
és aquesta gastronòmica
d'aquests mesos d'hivern
que porta molta gent,
no solament a Valls i a l'Alcà
em repeteixo,
sinó al conjunt
del Camp a Tarragona
i a la ruta del 6T
i amb molts indrets
i a Tarragona
patrimoni de la humanitat,
etcètera,
etcètera.
I d'això val la pena,
doncs,
entre tots
d'anar-t'ho conduint
i d'anar-t'ho promocionant.
És el que dèiem,
és una excusa,
la festa de la Calçotada
per visitar Valls
a partir d'aquí.
Valls té el seu atractiu
també fora d'aquest
diumenge concret.
La festa aquesta
és una promoció
per tota la temporada
que fins al mes d'abril.
Doncs,
Rafael Castells,
gràcies
i, en fi,
a passar-se molt bé
aquest diumenge.
A vosaltres.