Fins i tot que tens una calor
de casa ja veia d'estiu i en sec tenim
aquests cobriments del cel,
aquests vents, aquest fred que sembla
que li podíem dir adeu
i no, no, és el que va apareixent.
El comentari general aquests dies
entre molta gent, molts oients i tal, és
ai, és que estic xafat.
Ai, això té un nom, oi?
És molt típic del canvi de temps de l'Igarda a la primavera.
Sí, precisament. Aquest té un nom
que és l'Astènia primaveral.
L'Astènia, no ho suposem el nom.
L'Astènia és aquest cansement, aquesta sensació de fatiga.
Però és normal, canviem d'estació,
i el cos es readapta.
Es readapten les secrecions hormonals,
també canvia
les hores de llum, cada cop
tenim més hores de llum, menys hores de foscor,
per tant, les hormones i les secrecions
del cos també van en consciència amb això.
Llavors, trobar
que el cos s'acostumi, que hi torni a haver un ritme,
doncs, bueno, necessita un temps.
Mentrestant... Vitamines.
Vitamines, menjar sa
i tot allà, no? I paciència.
I paciència i cuidar-se una miqueta.
evita els excessos, menjar es lleugers,
començar a introduir a l'alimentació coses fresques,
coses... fruites, amanides,
coses que comencen a refrescar el cos.
Venim d'una època freda, no?
i que comencem a la calor.
Comencem a canviar una mica aquests hàbits
i ens farem fàcilment més adaptables, eh?
És un bon moment,
un molt bon moment, Núria,
un bon moment per fer petites depuracions,
depuracions aquelles de tres dies, no?
Doncs, durant tres dies, doncs, evitarem menjar car,
eh? Això sembla una proposta...
gairebé de setmana santa.
No, no, evitarem menjar car,
introduirem més fruit a l'alimentació,
més sucs, més infusions,
evitarem menjars pesats
i veureu que el cos ho agrairà.
És més fàcil adaptar-se en aquest canvi de temps
si fem aquest petit trànsit depuratiu.
Però avui no parlarem de l'estènia,
em sembla, recordo altres temporades
en què sí que n'havíem parlat extensament.
Què en portes avui, Felip?
Avui et porto una qüestió
que molt sovint ens fa mal,
és a dir, mai més ben dit,
que és una qüestió que més aviat
ens molesta moltes vegades.
Avui et vinc a parlar, Núria,
dels músculs.
Dels músculs?
No dels músculs, eh?
Ja.
Els músculs és aquella cosa de bona...
I m'explicaràs tots els músculs
que tenim al cos?
No, avui t'explicaré.
Mira, us diré una cosa jo, eh?
A talt personal.
Anar-se a fer un massatge
és una manera per descobrir músculs
que no sabies ni que tenies.
Molt bé.
És veritat?
Això té un nom.
Això és la consciència corporal.
És a dir, adquirir consciència corporal
és adquirir aquelles sensacions
de tot el que tenim
és un treball preciós.
El massatge és una manera, eh?
És una manera...
I penseu que és poc habitual
tenir consciència corporal.
Segurament tothom que ens està escoltant
tothom sap que té dos cames,
dos braços...
Tens consciència quan et fa mal alguna cosa, eh?
Però clar, sí, sí, sí.
Però ja segurament hi ha parts del cos,
això que deies dels músculs,
que ben segur
no us les han tocat gairebé mai ningú.
Ni ningú ni vosaltres mateixos.
Algunes perquè no us arribeu
i altres perquè no heu assistit
a cap tipus de terapeuta.
Per exemple, un massatge
és fàcil que et toquin l'esquena.
En canvi, l'esquena és fàcil
que nosaltres no ens hi arribem,
que ens hi arrasquem ben justet.
D'acord?
Però per què ho dic,
però d'arribar-hi?
Perquè adquirir consciència corporal,
és a dir,
conèixer sensacions de tot el cos,
fa que construïm amb més facilitat
el nostre cos,
la imatge que tenim mental.
Normalment,
la imatge mental del cos
és molt diferent de la realitat.
Molt diferent perquè, clar,
us ho dic,
tothom sap que tenim dos cames
i dos braços.
Però quants de vosaltres sabeu,
s'heu fixat alguna vegada,
si resulta que teniu
una espatlla més alta que l'altra,
o que, aparentment,
un braç el doblegueu
amb més facilitat que l'altre
o una cama fins i tot
és més llarga que l'altra.
O sigui, aquestes petiteses
és el que conformen
el que es diu la postura.
I doncs la postura
és també un desconegut.
Només ens donem de compte
de la postura
quan anem al fisioterapeuta,
quan anem al traumatòleg,
quan anem a un especialista
que ens revisa i ens diu
escolti,
la seva esquena té més corbes
de les que tindria que tenia.
I això, ens ho podem mirar nosaltres.
Un mateix és difícil.
Però un exercici molt interessant
per adquirir consciència corporal
és posar-se davant d'un mirall.
Posar-se davant d'un mirall
i intentar ser el més realistes possibles.
Perquè amb els miralls
és allò del pecat,
de que t'hi mires
i sembla que t'hi miris
només per trobar-te maco.
No.
Mirar-se de manera realista
vol dir revisar
costat per costat,
veure, observar només
el volum de les coses,
els relleus,
si en un lloc hi ha més...
la panxa sembla que estigui
més grassoneta
i més mitjali que l'altre.
si és això, si les espatlles
estan més altes...
És a dir, és curiós.
Si fem aquest exercici
d'intentar observar-nos
sense jutjar,
simplement veient el que veiem,
us sorprendreu.
Descobrireu coses del vostre cos
que potser no sabíeu.
Mira.
Músculs.
Músculs.
Vinc a parlar dels músculs,
però, clar,
no te'ls vinc a explicar a tots.
Explicar els músculs
no té sentit.
És a dir,
té sentit quan
un s'hi dedica a una llista.
No, n'hi ha moltíssims, eh?
en el cos.
Et vinc a explicar
com funcionen
i com no funcionen.
Clar.
I quan no funcionen,
donen malestar.
I avui, doncs,
a mi que intentarem
que tinc una idea
dels problemes
que poden portar
i com els podem solucionar.
Avui és aquest típic programa
que tothom,
d'una manera o altra,
s'hi sentirà identificat.
Per què?
Perquè, Núria,
t'hi has pensat
alguna vegada
perquè són els músculs?
Home,
no és una cosa
en la que jo penso habitualment, eh?
No, però ho dic
perquè ho sentim
i em fa mal.
Som fàcils,
som tots gairebé capaços
de dir
ai,
que carregat
que tingui l'esquena
o com em fa mal
aquests bessons
o aquesta cuixa, no?
Som capaços de dir-ho,
però penseu que els músculs
tenen dues funcions importantíssimes.
En tenen moltes més, eh?
Però les dues bàsiques,
una és el moviment.
És el que permet
que el cos es mogui.
Els músculs,
penseu que estan enganxats
pels seus extrems,
un múscul tipus,
i dic tipus
perquè n'hi ha de moltes formes,
però perquè si imagineu
un múscul tipus
seria
alguna cosa semblant
a un caramel embolicat.
D'acord?
És a dir,
té un cos
més gruix,
al mig,
que és el ventre muscular,
i té uns extrems finets.
Aquests extrems
estan sempre enganxats
a sobre d'algun os.
Per què?
Perquè quan el múscul es contrau,
contraus vol dir
que els seus extrems
s'apropen,
s'apropen,
perdó,
s'apropen,
doncs puguin aprovar
també aquells ossos.
I això és el que fa
que jo pugui doblegar
el genoll,
pugui doblegar
el dit,
pugui extendre'l
al braç.
És a dir,
gràcies a aquesta força
que fan els músculs
per contraure's,
per apropar-se,
el moviment és possible.
Una cosa és aquesta,
el moviment,
i l'altra és una de fabulosa,
la postura.
Els músculs són els responsables
de la postura.
Sostenen, diguéssim.
La mantenen.
Sí.
La paraula és aquesta.
Molt sovint pensem,
ai, els ossos,
que els tenim mal posats,
que sembla que les corbes
de l'esquena
s'hagin empitjorats,
o quan, si ens fixem,
normalment,
ja és una qüestió
de la raça humana,
conforme més grans
ens anem fent,
hi ha més tendència
que l'esquena escorbi,
faci més rígida
i fins i tot més corbada.
Doncs aquí hi ha raons
també de músculs
ficades al mig.
L'os acaba sent
una mica els eixos centrals.
Els ossos són l'esquelet,
no?
Sí.
Però aquests ossos
no es mouen
ni es queden
en la postura
que s'han de quedar
si no fos gràcies
als músculs.
Llavors un secret,
quan estem de peu,
quan estem asseguts,
quan estem ajeguts,
esteu en la postura
que esteu,
depèn de l'equilibri
que hi ha
entre els músculs
de la part del davant
del cos
i els músculs
de la part del darrere
del cos.
Val.
Imagineu-se,
és com una espècie
de balança.
Hem de tibar
d'un costat
i hem de tibar
de l'altre.
Quan no tiben bé
d'un costat
o de l'altre
o quan tiben excessivament
o quan estan lesionats
és quan modifiquem
la postura.
És quan s'encorbem,
i és quan quedem
que no podem aixecar
l'ombro,
l'espatlla
o quan no ens funciona bé
el genoll.
Molt bé.
Curiós això
de la postura.
Sí,
és aquelles coses
que dius tu,
que normalment
no hi penses
però després
si pares de reflexionar
doncs sí.
Un dia
en parlarem més extensament
del que hem començat
a parlar en el programa
que era el de la consciència corporal
perquè la postura
hi té molt a dir
i per un fenomen
molt curiós.
Acostumem a pensar
que la postura
és una qüestió
de costums només,
no?
És que tu t'asseus malament
el típic que diuen les mames
o aquest nen
porta la cartera
massa pesada.
Penseu que
hi ha qüestions
que influeixen
com és aquesta
els hàbits
els hàbits posturals
que es diu
i també altres qüestions
com per exemple
les emocions.
si
si us fixéssiu
en la vostra esquena
si poguéssim veure-la
si ens poséssim darrere
veuríem que l'esquena
és una espècie
de registre de tot.
És a dir,
és com una espècie
de bibliografia.
Les contractures
les exhibicions musculars
situacions de tensió
situacions de laxitud.
I per què es carrega
totes aquestes emocions
a l'esquena?
Perquè és una zona
molt musculosa.
Els musculs
ja t'ho he dit
són una espècie
de reflex de tot el cos.
Ja t'ho dic
un dia volia parlar-ne
més extensament
abans d'anar-nos avui
però
només el fet de què?
Perquè es contrau
el múscul.
El múscul es contrau
gràcies a que el sistema
nerviós avisa.
Llavors,
quan nosaltres
tenim algun tipus
d'estat alterat
psíquicament parlant
exemple
estic nerviós
estic trist
estic enrabiat
el que fem realment
a part de
mentalment
patir
perquè això és una ocasió
enviem missatges
missatges
als músculs
que es contraguin
que augmentin
la seva força
normalment.
Què passa?
Aquest estat a vegades
pot quedar fixat.
Pot quedar fixat el cos
i és el que es deia
dels registres
en l'esquena.
Les esquenes
acaben sent una mica
un mapa
de gairebé
tota la vida
del que hem viscut.
De conflictes
que els hem passat
i conflictes
que ja els hem resolt.
És una cosa
però ho parlarem
un dia
no era la temàtica
d'avui.
Bé, ja va,
sí que sí, no.
Avui anem a assenir-nos
una mica
el dia a dia
dels músculs.
El dia a dia
en el sentit patològic.
Hem dit això
que els músculs
són responsables
del moviment
i de la postura.
Llavors,
quan parlem
que un múscul
té algun problema
té alguna malaltia
alguna patologia
cal dir que
això de les patologies
musculars
pot ser de dos tipus.
I això ens interessa
perquè ara tothom
parla a l'orella.
Una són
les patologies
funcionals.
Ara ho explico.
I una altra
són les patologies
lesionals.
Cosa fàcil d'entendre.
Les patologies
funcionals
són aquelles
on
el múscul
per alguna raó
no pot fer allò
pel qual està pensat.
És a dir,
imagineu-se
si tinc un múscul
que és responsable
de doblegat el genoll
doncs
si no ho pot fer
per alguna raó
que ara ho veurem
si no ho pot fer
catalogaríem
en principi
que aquell múscul
pateix una patologia
funcional.
En canvi
si diem
oh,
aquest múscul
aquest múscul
he començat a córrer
i se m'ha trencat
una mica
pam
aquesta és una patologia
lesional.
Vol dir què?
Vol dir que
a part de no funcionar
perquè això s'ha de dir
les patologies
funcionals
són el primer grau
és el pas abans
que una cosa
es faci molt bé
que hi hagi una patologia
lesional
i quan el múscul
s'ha trencat
s'ha quedat donat
perquè també pot passar
que quedi donat
i no pot fer la funció
i a més a més
s'ha fet molt bé
això és el que es cataloga
d'una patologia
lesional.
Llavors
té dos tractaments
diferents.
Anem a veure
grup per grup
i ara direu
això em passa a mi
per entendre
primer parlant
de les funcionals
que són les més comuns
ara m'entendràs
quan digui
per això
cal explicar
una mica
ja ho hem dit
tingueu en ment
el que dèiem
que el múscul
per moure's
es contrau
és a dir
apropa
els seus dos extrems
d'acord
llavors per entendre això
hem de parlar
dels tres graus
que hi ha
del que es diu
el to muscular
dic tres graus
el to muscular
ah famós
famós
heu sentit parlar
del to muscular
no l'Horia?
doncs el to muscular
en una manera fàcil
de dir-ho
és aquell estat
en què el múscul
està una mica
contret
una mica
i això és el que fa
que tinguem
una postura
o una altra
és a dir
tots els músculs
del cos
tots
tots
tots
han de tindre
un to muscular
és a dir
un estat
lleuger
de contracció
que permet
que
permet
que quan jo
li sol·licito
un moviment
al cos
ja està preparat
per fer-lo
la gent que fa esport
Núria
són gent que tenen
un to muscular
més alt
més apte
que respon millor
la gent sedentària
la gent que no fa
cap esport
que no fa
cap esforç físic
tenen un to
molt més baix
i llavors els costa més
també s'ha de dir
un to
molt baix
també és fàcil
que tingui
sigui fàcil
un múscul
que pugui passar
a una patologia
lesional
faci mal bé
d'acord?
i un to
molt molt alt
també pot passar
per això
penses
això es fa
molt bé
se fan lesions
els futbolistes
o aquests esports
esportistes d'elit
llavors
el to muscular
és aquell estat
permanent
per sempre
mentre estem vius
a no ser que
hi hagi una malaltia
concreta
ens acompanya
tots ho tenim
que tindre
conforme ens hem
fent grans
aquest to
també baixa
i quan som uns nanos
també està
fluixet
és a dir
el que fem
a l'adultesa
és anar creixent
en aquest sentit
llavors
el to muscular
ja queda clar
aquest és un estat
normal
uns en tenim més
uns en tenim menys
l'altre grau
i aquest sí que és un problema
aquest és aquell típic grau
que és el grau
de tensió muscular
quants dels que ens esteu escoltant
alguna vegada
heu dit
ai
quina sensació
que això està molt carregat
de com si portés un pes
aquí damunt de l'esquena
no?
i a la vegada
ens toquem
ens toquem el múscul
ens toquem l'esquena
doncs
aquest estat
l'estat de tensió muscular
és quan aquest estat
que dèiem abans del to
augmenta
i augmenta
i porta a
dues sensacions
una sensació
és la de càrrega
de vegades
la sensació
de dolor
i hi ha una sensació
que el moviment
que hauríem de fer
amb allò
costa
costa de fer
que aquell múscul
funcioni
i costa
és que estic molt carregat
o has d'aixecar
aquestes caixes
o has de carregar
aquests llibres
a la pastatgeria
i una feinada
aquest és el segon
la tensió muscular
aquesta és molt comuna
aquesta més avui en dia
amb la vida que portem
i a part
ja ho has dit bé
moltes vegades
la majoria de vegades
s'han focalitzat
a les cervicals
és molt comú
que la zona cervical
la zona dels trapecis
que són els músculs
que són aquests músculs
que tenim entre els ombros
i el cap
si us podeu tocar a l'esquena
carreguin molt
adquireixin molta tensió
bàsicament per què?
perquè
quan hi ha tensió mental
estrès mental
doncs els primers músculs
que reaccionen
són els que estan més a prop
i després una altra raó
que
tota la musculatura cervical
i els trapecis
inclòs
estan vinculats
de manera biomecànica
que es diu
de maneres
vinculades al moviment
amb tot el que fem
amb els braços
llavors clar
normalment la gent treballa
i fa feines amb el braç
des d'estar a l'ordinador
estar a muntar alguna cosa
o estar fent neteja
o estar
fer cirurgia
el que sigui
està vinculat al moviment dels braços
i per tant
això acaba carregant molt
aquesta zona
és la zona
favorita
diguéssim
per carregar-se
bé
tornem a l'ho d'abans
han dit el to
la tensió muscular
que aquesta ja molesta
i l'últim estat
de lesió
funcional
i aquesta sí que
ja és
ja és per tractar
és la famosa
i popularment coneguda
com a contractura
la contractura
ja seria
un estat
de contracció
del múscul
més gran
que en el to
i per suposat
més gran
que en la tensió muscular
és aquell estat
atenció
permanent
la contractura
és quan aquell
escurçament del múscul
aquella contracció
ja es queda així
és a dir
no hi ha manera
que torni
clar què passa
quan una contractura
neix
diguéssim
o es crea
dificulta també
el moviment
quina particularitat
tenen les contractures
la tensió muscular
hem dit que era
sensació de càrrega
sensació de molèstia
la contractura
ja fa mal
directament
ja fa mal
a més
ja no és allò
que ens costi
fer el moviment
és que no ens deixa
fer el moviment
i normalment
això ja clar
ens ho hem de tocar
algú que en sàpiga
o fins i tot
si ens ho toquem
nosaltres
segurament serien
fàcils d'identificar
perquè acostumen
a ser molt
molt evidents
tenen una
una
textura
de pedra
és allò de dir
això ho tinc
com una pedra
quan no és un os
i és un múscul
és quasi quasi fàcil
que hagi instaurada
una contractura
i pot ser
que una situació
de
to muscular
com deies tu
aquest segon pas
porti
per baixadesa
a partir de la contractura
sí
què passa
atenció
gairebé tothom
tothom que ens escolta
tothom de Tarragona
tothom del món
podríem dir
tothom del món
conviu
amb un cert estat
de tensió muscular
d'acord?
ja us ho he dit
la vida que portem
les obligacions
les feines
això sempre ens obliga
una mica
a estar una mica
en tensió
d'acord?
què passa?
que ens acostumem a això
però el dia
que fem algun excés
el dia
que tenim
algun tipus d'estrès
important
m'he discutit
a casa
a la família
amb el cap
a la feina
amb qui sigui
amb el veí
doncs allò
t'ha estat un suplement
i ha sigut prou
perquè aquella tensió muscular
que anàvem portant
mitjanament bé
passi
al segon estatus
al tercer estatus
que hem dit
que era la contractura
i allí sí que
ah!
quin mal
quin mal
quin mal
quin mal
i en alguns casos
i en algun espàs del cos
com és
musculatura molt propera
a la columna vertebral
arriba a donar
aquell fenomen
del típic enganxat
ai!
m'he quedat enganxat
sí
que llavors això seria
una contractura més
però
no acumesa progressivament
sinó seria
un espasme muscular
en sec
en sec
el muscul diu
bueno prou ja
prou perquè l'has exposat
a un estrès important
perquè l'has obligat
també pot passar
perquè aixeques
algun pes important
perquè exposes
insisteixo
a qualsevol estrès
al múscul
llavors ho notem
aquest és segur
que ens passa a tots
quina norma hi ha
aquí de tractament
perquè avui
anem a haver curs
a veure
quan són lesions
progressives
que van venint
amb el temps
quan és una sensació
de tensió muscular
de càrrega
quan aquella contractura
ja fa temps
que ens acompanya
si alguna cosa
li va bé
us puc assegurar
és l'escalfor
l'escalforeta
aquí l'escalforeta
podem parlar
de l'esterilla elèctrica
parlem de
de
de la bosta d'aigua calenta
parlem fins i tot
de draps
draps de llana
o draps de cotó
recient planxats
és a dir
això és molt pràctic
i és molt ràpid
és un remei
que tothom pot fer
més o menys
o la famosa
dutxa calenta
que et dutxis
amb aigua
ben calentona
això sempre li ajudarà
l'atenció muscular
sempre la baixarà
perquè
senyors
penseu que
quan posem calor
sobre un múscul
que és un teixit del cos
molt molt irrigat
i passa molta sang
encara augmenta més
la circulació de la sang
i si augmenta la circulació
de la sang
penseu que els músculs
són com les esponges
que si els carreguem
de líquid
les esponges
en aquest cas
si carreguem el múscul de sang
realment es relaxa
s'omfla
s'omfla
llavors
aquell estat de contracció
va desaparèixer
això
insisteixo
en patologies
funcionals
aquí només hi ha un matís
un petit
un petit incís a fer
una excepció
que és quan
hi ha aquests estats
i hi ha hagut un espasme
per exemple
que dèiem abans
i el múscul s'ha inflamat
un dia em van parlant
del que eren les inflamacions
si hi ha inflamació
fred
si hi ha inflamació
no hi poseu calor
perquè si hi ha inflamació
al contrari
empitjorarà
la inflamació
recordem que era aquella sensació
de
bueno sensació
tenia
complia unes normes
una era que es posava vermell
una altra que es posava calent
el que s'hagués inflamat
i una altra que feia mal
rubor
calor
i color
sí
en castellà ho tenen bé
t'arregla
memotècnica
vinc a dir
si hi ha inflamació
i dit
això
a vegades discernir això
és una mica més difícil
ja ho ha de fer
un professional
normalment
però una pràctica
que volleu fer a casa
és que també és molt clar
si resulta que jo
tinc això
un problema muscular
i m'hi poso calor
i estic pitjor
veig que em va fent mal
vol dir que allò està inflamat
i que està pitjor
llavors heu de posar
coses fresquetes
o fred
directament
fred vol dir
una bossa amb glaçons
fred vol dir
fang
argila freda
això també és una solució
interessantíssima
és a dir
coses que no incrementin
la inflamació
sinó que la redueixin
però
vaja
és provar-ho
es veu fàcilment
es veu en el moment
això pel que fa
a les lesions
fons
sí
a les disfuncions
les disfuncions musculars
patologies funcionals
ara ho has dit bé
ara ho has dit
de felicit
ràpidament
podem acabar l'altre
no
no sé si tenim temps
és una llàstima
córrer per això
doncs escolta
no correm
deixem-ho pel proper dia
si vols
li dedicarem una mica
i si vols
ho extenem fins i tot
si veus que el tema
pot donar de si
a la postura
com que més o menys
està relacionat
està totalment
després hi ha músculs
que es mouen
que els movem
no conscientment
no conscientment
com t'ho explico
a veure com vols dir
no voldràs dir
aquella sensació
que es dispara
el parpelleig
de les parpelles
no és no conscientment
no ho hem intentat a dir
però fem un apunt
si vols
d'acord
de musculatura al cos
podríem dir
podríem dir
que n'hi ha
de grever
tres tipus
hi ha el que es diu
musculatura llisa
ara t'ho explico
el que és
la musculatura estriada
i la musculatura cardíaca
la cardíaca
és exclusivament del cor
d'acord
i és una barreja
de les dues
són un tipus
que només es troben
en el cor
no, és el propi cor
després hi ha la llisa
la llisa
són músculs
que nosaltres
no controlem per res
músculs molt curiosos
músculs per exemple
els que hi ha
atenció
dintre de les artèries
que s'encarreguen
de regular
la tensió arterial
les obren
o les tanquen
hi ha els músculs
que estan dintre
dels bronquis
dins dels pulmons
que s'encarreguen
també
de controlar
el pas de l'aire
que en passi més
que en passi menys
això no ho controlem
no, aquests
ho controlen
el que es diu
el sistema nerviós
vegetatiu
o autònom
és a dir
són coses que no ens hem de preocupar
només faltaria
que ens haguéssim de preocupar
clar, imagina't
tindre present
a part de la feina
he de pensar
que la meva sang
circuli bé
i que suï el meu cor
i fins a tots els músculs
això també forma part
els músculs que aixequen
hi ha molts
però jo us dic exemples curiosos
hi ha músculs que aixequen
cada un dels palets
que s'arissen
quan tenim fred
vaja
penseu que hi ha una fibra muscular
i que s'aixeca
quina feinada
però no res
imagina't el cos
la feina que organitza
i l'últim grup
són els músculs
els músculs estriats
que són els músculs
de la postura
ai de la postura
perdó
del moviment
aquests sí que els controlem
aquests són per exemple
els del braç
quan jo vull agafar alguna cosa
els de les cames
quan vull caminar
quan vull ajeure
és a dir
els músculs que sí que podem controlar
cosa curiosa
doncs continuem
el capítol que ve
amb el Felip
parlant d'aquests músculs estriats
i concretament parlant
de què passa
quan
un múscul es fa malbé
quan és una patologia
lesional
Felip Caldet
bon cap de setmana
gràcies
bon cap de setmana a tothom
Felip Caldet