logo

Arxiu/ARXIU 2008/JA TARDES 2008/


Transcribed podcasts: 393
Time transcribed: 5d 16h 27m 52s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

Pobles del Camp de Tarragona i les Terres de Libra
Avui, com us dèiem, visitarem la Vila Vermella.
Avui anem a Prades, un petit poble de 700 habitants
situat prop del cim de les muntanyes de Prades,
de les que n'ostenta la capitalitat.
Prades és un poble ric en tradicions i cultura.
És molt conegut i concorregut la Festa del Cava,
en la que es fa brullar cava des de la font de la plaça porticada.
La Vila de Prades, de fet, ha estat declarada B d'interès cultural
en la categoria de conjunt històric.
Destaca precisament aquesta plaça porticada i també la porta d'entrada.
En l'apartat gastronòmic gaudirem de variats i bons restaurants,
productes típics com la patata, amb denominació d'origen,
les avellanes i la mel.
Depenent de l'època, els restaurants de Prades
s'hi pot trobar cuina de bolets, de caça,
llonganessa de Prades, amanida de romesco,
sopa de farigola o xipoll,
un plat de matança.
Al municipi podem fer tota mena d'excursions
per paratges que ens sorprendran pel color
de la pedra foradada.
Una bona ruta ens portaria fins al Tussal de la Baltasana.
El Tussal de la Baltasana us ho expliquem és el sostre de les muntanyes de Prades
i un excel·lent mirador de la contrada i bona part de Catalunya.
En dies clars no és estrany veure els cims més alts del Pirineu,
des de la pica d'Estats al món perdut passant per la Neto.
Com arribem a Prades?
Avui us proposem dues rutes, dos camins.
El primer cal anar fins a Reus per la Nacional 420,
es segueix per la variant que s'enfila cap a la T701,
les Borges del Camp, el Forge, Cornodella i finalment Prades.
Una altra possibilitat, si la voleu enganxar des de Montblanc,
cal seguir per la Nacional 240 en direcció a l'Espluga de Fancolí
i seguir cap a Pimbudí, Vallclara, Vilanova de Prades i finalment Prades.
Santiago Pons és l'alcalde de Prades.
Llocs d'interès.
Bueno, mira, Prades, per això és una mica d'història.
abans va ser ramadera i forestal,
va passar a ser agrícola
i ara pràcticament, com aquest qui diu,
si no el 100% o el 90% és turístic.
Prades, doncs, molta gent el coneixen
i per si no el coneixen, doncs,
estem en una altura mitjana de mil metres
i això fa que el turisme, doncs,
hi tingui molta tirada.
Té una plaça porxada,
que és una plaça bastant emblemàtica,
dintre a la Catalunya surt, com si diguéssim.
és un poble que, doncs, a l'estiu té una temperatura ideal,
no fa fresca, perquè a l'alçada això comporta, doncs,
que no faci massa calor
i té un entorn, un entorn natural
que dintre de la província de Tarragona,
quasi que vaig dir que les muntanyes de Prades
amb els pobles que hi ha en els tombants, no?,
de la febró cap a Font, Pirineu,
tot això, doncs, fa que tingui un interès especial
per a la gent que fa turisme,
caminar o de natura.
Bueno, això és el que més o menys Prades,
a part, doncs, de tindre, doncs,
unes coses per visitar, com el rocaforadà,
l'almitre de la Vallera,
i, bueno, i tot en general,
qui és la vegetació,
i això, doncs, té la seva importància
dintre de la província.
El més destacat
Bueno, jo crec que la plaça Porxada de Prades,
en principi, doncs,
és el que li dóna més categoria al poble,
a part de ser conjunt històric
i conservar la seva gràcia de la pedra vermella
i el clima, i això, doncs,
la plaça Porxada, per a mi,
és el que té més nom
o el que, quan un arriba i entra al poble de Prades,
és el que queda més admirat
de la plaça Gran Comés, Porxada,
no els trobem gaires pobles,
i per a mi és el més...
i la font, no?,
trobar-se la plaça La Font,
que aquest afont, doncs,
que és del segle XV o XVI
i la pedra vermella,
per a mi és el que fa que resalti més
el poble,
la gent que pugi,
que quedi, doncs,
admirat pels colors
i per la plaça Porxada.
Els nostres serveis.
Quan vam veure que a l'agricultura no hi havia remei
i el dedicats al turisme,
doncs, a poc a poc,
s'han anat ampliant l'oferta turística,
ara a Prades estem en uns 10 o 11 restaurants
de les muntanyes de la comarca del Baix Camp,
de les muntanyes parlo,
que el 90% de les places hoteleres són a Prades.
Un exemple, doncs, hi ha, en canvi,
que n'hi caben 800 places.
Hi ha dues cases de colònies
que n'hi caben en una 250
i l'altra n'hi caben en una 70.
Hi ha 3 cases de pagès,
hi ha una fonda,
hi ha un hotel.
En restaurants n'hi ha 8 o 9.
N'hi ha el restaurant que pots anar a dinar
amb la carta cada dia,
però també hi ha els restaurants de menú
per a la gent treballadora.
Vull dir que els locals,
els restaurants que hi ha,
estan oberts tot l'any.
Això vol dir que hi ha un moviment de gent
durant tot l'any
que fa que aquests restauradors,
doncs, que tinguin vida,
que puguin treballar i es puguin guanyar la vida.
La gastronomia, a Prades,
la gastronomia,
places hoteleres,
de càmping,
doncs,
estem en un nivell bastant bo.
El que passa que
poder,
hem anat més de pressa
d'uns 6 o 7 anys cap aquí,
hem anat més de pressa
l'oferta que la demanda,
però jo crec que en 3 o 4 anys
s'ha tornat a posar el nivell
que estava fa 5 o 6 anys
i tornarà a anar tot bé,
que no és que no hi vagi bé,
però vull dir que hi ha hagut
en 4 o 5 anys
molta oferta hi ha hagut.
I la demanda,
esclava,
la demanda va més a poc a poc,
però, bueno, tot i amb això,
doncs, hi ha bastant
molts serveis
de cara al turisme.
El més típic de casa nostra.
Sí, bueno,
a Prades,
sigui per la situació
que té a la muntanya,
doncs,
no en té un sol de plat típic.
N'hi ha diversos
que s'havien fet sempre
i es continuen fent.
Em dic,
tenim,
va pujar una vegada,
aquí,
un dia fa molts anys,
ja parlo de 40 anys,
un senyor,
que es deia Callau,
que va posar al restaurant
i va fer el xipoll,
i això encara es conserva ara,
que és una barreja
de productes derivats del porc,
amb un suquet,
i, bueno,
aquest és el més nou que hi ha,
que fa uns 50 anys.
Però, a part d'això,
tenim el conill amb bolets,
que és un plat típic,
doncs,
del país,
de tota la vida.
Tenim l'escarola amb romesco,
és el que fan per aquí,
a Vilanova,
però, bueno,
hem acabat,
a part d'això,
també hi ha altres plats
derivats dels bolets,
de les castanyes,
el senglar amb castanyes
i bolets,
vull dir,
depèn de la temporada de l'any,
n'hi ha diversos,
depèn de les plats típics,
però, en resum,
són aquests,
el xipoll,
el conill amb caragols,
el conill amb bolets,
el senglar amb castanyes,
i la patata,
que la patata té
d'anomació d'origen
i de qualitat,
que també, doncs,
se fan plats
que,
patates a les herbes
i altres,
patates guisades,
patates amb carn,
però, vull dir,
principalment,
són aquests,
el conill amb caragols
o amb bolets,
i el senglar amb castanyes
i el romesco,
l'escarola amb romesco,
vaja.
La festa,
les fires,
parlant de les festes,
doncs,
esclar,
és lògic
que el seu poble turístic,
que la cultura
de festes
i d'activitats
a Prares
sigui tot l'any.
Acabat de la castanyada
tenim el Fidany,
que cada any ve més gent,
també,
la nit de Fidany,
que també es fa
les 12 campanades
a la plaça,
encabat tenim
el local del Vall
que es fa
la festa de Fidany
fins a les 5
o les 6 del matí,
encabat tenim
Carnaval,
que també
fa 4 o 5 anys
que s'està promouent,
promovent,
i cada vegada
té més èxit,
que sorten
diverses carrosses,
doncs,
una rua de,
si és cert,
carrosses,
i també bastant
d'importància
per la gent
que viu
i que puja
a passar els caps de setmana aquí,
i llavors
ja tenim la festa
a la Farigola
el mes de maig,
el juliol
la festa al Cava,
i, bueno,
i el mes d'agost
quasi que
les festes
són
si no diàries,
doncs,
n'hi ha
de dur
3 cada setmana
o una barbena
o aveneres
o,
bueno,
i el mes d'agost
quasi que
cada dia
ho és festa
de Prades
i, bueno,
encabat
Prades tenia la fira,
encara la tenim,
però la fira
Ramadera era abans
i ara és com
una festa major,
no?,
que és
el tercer diumenge
d'agost
i quan s'acaba
aquesta,
doncs,
hi ha la festa major
que és
el quart
el quart
d'umenge
d'octubre,
em sembla que és,
vull dir que de festes
n'hi ha tot l'any
perquè, esclar,
en poble turístic
el que no pot fer
és a la gent,
doncs,
no donar-li
alguna activitat
perquè pugui
passar una estona,
doncs,

i acompanyat,
doncs,
de la gent del poble
o
o n'altres acompanyat
de la gent
que ens pugui a visitar.
la crida.
Bé,
jo el que vull dir
a la gent
de Tarragona,
del camp,
que, bueno,
molts ja ho coneixen,
però pel que no ho coneixen,
doncs,
que pugin a brades,
que igual poden pujar a l'estiu,
que a la tardor,
que a l'hivern,
que a la primavera,
que a cada època
té el seu encant
i que aquí,
doncs,
ja fa molts anys
que estem tractant
amb el turisme
i estem bastant acostumats
i sabem,
pensem que sabem
com tractar-los
i que aquí s'ho passaran bé
i els donarem
un bon servei.
Pobles del Camp de Tarragona
i les Terres de Libra.