...
Pobles del Camp de Tarragona i les Terres de Libre.
Avui visitem Rocafort, un poble de 300 habitants
a la comarca de la Conca de Barberà.
El municipi està situat a la part nord-oriental de la comarca
al peu de les estribacions del Coll de Déu Gràcies.
El poble és circundat de fer porrius de Vallvert i de Cunessa.
Pel terme podrem visitar les fonts de l'Arassa i de Baix.
En temps pretèrits, des de la Baixa Edat Mitjana,
Rocafort va ser un important centre de producció i distribució del safrà,
del qual encara en queda un darrer element, espècies corbella.
Els edificis més representatius i singulars de la població
són el castell, l'església, l'Ajuntament i també Cal Claret.
A més, cal aturar-se davant del portal del Boneta,
segurament d'època medieval.
L'edifici que més crida l'atenció del visitant, com no,
és el de la cooperativa agrícola d'estil modernista de César Martinell.
Té tres naus, aquesta cooperativa,
que van ser vestides als anys en 1918, 38 i 47,
i presenta uns impressionants sarts de diafragma de maó.
Com arribem a Rocafort?
Només ens caldrà arribar fins a Montblanc,
ja sigui pel coll de l'illa o per la C14.
Un cop a la capital d'Ucal,
ens cal seguir en direcció a la Guàrdia dels Prats.
Aquí agafarem la C241,
que ens portarà a Pira, Ullers, Serral i tot seguit Rocafort.
Valentí Igual és l'alcalde de Rocafort.
Llocs d'interès.
El monument més important és, sense cap mena de dubte,
la cooperativa agrícola,
que és obra de l'arquitecte César Martinell,
disciple de Gaudí,
i que des de fa uns anys està catalogada
com a bé cultural d'interès nacional.
És un magnífic celler modernista de Tres Naus.
En segon terme,
podem parlar de l'esgragi de Sant Salvador,
de darreries del segle XVIII,
del castell,
que havia estat el castell de l'antiga veronia de Rocafort,
que va ser remodelat als anys 60 del segle passat,
d'una casa d'estil colonial
que evoca l'arquitectura de l'illa de Cuba,
que és Cal Claret.
A Rocafort hi va haver una important emigració cap a Cuba,
de darreries del segle XIX i fins a la Revolució castrista.
I aquests serien els elements fonamentals
des del punt de vista del patrimoni arquitectònic.
El més destacat.
L'edifici de més relleu és la cooperativa agrícola,
que és al peu mateix de la carretera
que va des de Montblanc fins a Santa Coloma de Caral.
És un edifici de tres naus
amb arcs parabòlics de maó,
d'estil gaudinià,
perquè en endevades va ser feta
per un dels principals disciples d'Antoni Gaudí,
que va ser l'arquitecte ballenc César Martinell.
Les naus són dels anys 1918,
31 i 47,
i va ser vestida gràcies a l'esforç
dels pagesos del poble
que volien escapar
de les urpes dels comerciants
a l'engròs de vi.
Els nostres serveis.
El poble, a l'actualitat,
disposa de dos restaurants,
un és a peu de la carretera de Santa Coloma
i un altre és a l'interior de la població,
que ofereixen una mostra molt diversificada
de cuina casolana,
on pot destacar el conill a la gauna,
que és un plat típic de caçadors
i a la vegada també de racafort.
Després hi ha una botiga de què viures,
que també ven pa,
una perruqueria
i disposem de servei de metge cada dia
i també de carteria.
A més a més hi ha un àrea de lleure
amb una pista poliesportiva coberta,
un camp de futbol, piscines
i una zona d'acampada.
A part d'un altre lloc,
conegut com la Font de Baix,
on també hi ha equipades unes taules
per gaudir de la natura
i fer una bona berenada, si és el cas.
El més típic de casa nostra.
El producte típic de racafort és el safrà.
Això que d'entrada pot resultar sorprenent
és el resultat d'una llarga història
que comença a la Baixa d'Atmitjana
i que arriba fins als nostres dies,
en què tota aquesta contrada
es va especialitzar en el conreu del safrà.
A Racafort hi va tenir una especial incidència,
fins a l'extrem que a darreries del segle XIX
els rocafortins van controlar
la producció de safrà
de tota l'actual província de Tarol,
amb centres a Moniesa i a Montreal del Campo.
D'aquí ha quedat el record de la corranda.
Els de Racafort tenen les dents rovellades
i també, a la vegada,
avui en dient que té una raó comercial
que és espècies corbella,
que és el darrer llegat,
el darrer testimoni del que havia estat
un passat esplendorós
a través de l'exportació
i la comercialització del safrà,
també conegut com la flor de la borra.
He de pensar que el safrà tenia
múltiples usos,
més enllà dels estrictament gastronòmics o culinaris.
Era usat en cosmètica,
com la medicina, etcètera.
La festa, les fires...
Racafort gaudeix d'un extraordinari calendari festiu
perquè al llarg de tot l'any
s'hi celebren entre 55 i 60 activitats.
Això que, d'entrada,
és una xifra sorprenent per alta.
S'explica per què no només hi treballa
l'Ajuntament i la Comissió de Festes,
sinó que també hi ha moltes associacions
de tipus cultural, esportiu, lúdic, creatiu,
de grups d'edat, joves, jubilats, etcètera,
que organitzen d'una forma periòdica
competicions, dinars, sopars, tornejos,
alguns dels quals es projecten cap a fora del poble, etcètera, etcètera.
És a dir, que estem en una xifra rècord.
Això és molt important perquè, en un poble
de dimensions demogràfiques reduïdes com és el nostre,
ajudeix a cohesionar la comunitat,
enfortir l'estrènia i els vincles entre els veïns.
La crida.
Com a alcalde de Recafort,
i en nom de tots els veïns i veïnes del municipi,
els convido a visitar el nostre poble,
l'Ensem, la comarca de la Conca de Barberà,
que forma part de la Ruta del Sisté,
i on millora tres quarts de casa seva
i poden trobar encara un paisatge encisador,
una gent molt oberta, molt franca, molt amable,
disposada a estrenyar els lligams necessaris
entre els diferents parts del país.
Pobles del Camp de Tarragona i les Terres de Libra.