.
Ja estàvem acostumats a la seva veu, jo crec que és inconfusible,
i de fet l'estil se'ns està començant a fer també molt de casa, molt quotidià.
Cris Jónico, bona tarda.
Molt bona tarda.
T'havien quedat cançons, no?, per cantar encara.
No, per sort n'hi ha moltes, en cantaré moltes més, espero, al llarg de la meva vida.
Recordem que l'etapa swing de Cris Jónico va sortir, es va destapar fa, crec que un any o dos, ja?
Ja, és que passa volant el temps.
Amb Vol a Massa Lluna.
Sí, el Vol a Massa Lluna va ser a finals del 2006, ara justament fa dos anys,
i després d'aquella bona experiència, tant com a disc com amb els directes,
amb l'original jazz-orquestra, el taller de músics,
doncs ens tornem a trobar amb una segona feina, jo crec que l'evolució una mica d'aquell primer treball.
Que va ser acabar d'enregistrar aquell i dir això ho hem de repetir,
o ha sigut una decisió que ha costat d'aprendre?
No, no ha costat, però sí que van deixar que d'alguna manera fluís pel seu compte,
perquè era un projecte discogràfic amb un concert de presentació a l'Auditori,
i després del concert de presentació van decidir de fer i de proposar i seguir fent concerts
i presentant el disc arreu de la geografia catalana.
Han fet una vintena de concerts des de llavors i va ser evidentment que després de tota la temporada del 2007 de fer concerts,
van decidir que sí que seria convenient tornar a repetir l'experiència i obrir-la,
intentar evolucionar i obrir una miqueta cap a altres músiques, no sé, soul, ritme en blues...
Clar, perquè de fet jo em sembla que pel que vam comentar a l'altra entrevista del Vol a Massa Lluna
tot va començar per una inquietud personal teva, et venia de gust fer-ho,
ho vas rebre bé el públic, la crítica, l'agradar?
Sí, la veritat és que, a veure, al públic li han cantat,
em sembla que són 12.000 copies que s'han venut del disc,
em sembla que és una xifra prou important avui en dia que la música és...
la venda de discos és bastant complicada.
I a nivell de crítica en general també molt bé,
sempre hi ha algú, suposo, que el fet de...
com ho diria això, doncs...
fer aquest canvi, aquestes adaptacions en català
de cançons que tota la vida s'han sentit en anglès,
és com una espècie de profanació de no sé què.
O sigui, ja feia Núria Feliu en els seus bons anys, eh?
Sí, bé, en el fons m'és igual.
La veritat ho he fet perquè m'he donat la gana
i estic molt content de fer-ho, sí, sí, de veritat.
I penso que, a més, hi ha molta gent que és el que em diu el públic,
gent que a vegades ha de sentir i escoltar aquesta música,
que els encanta que ara, a més, l'entenen a la primera, saps?
I a part musicalment penso que també té un afegit,
un punt d'afegit, que és que hi ha nous arranjaments.
Això sí.
I això també és un atractiu pel qui és més estricte
en aquest sentit de l'opinió de fer adaptacions o no,
doncs que escolti la música que...
Perquè no només està adaptada a la lletra,
és com dius tu, no?
Hi ha uns arranjaments nous,
les cançons també estan adaptades,
a vegades fins i tot en tonalitats.
Sí, sí, a veure, i a més que això demostra
que jo crec que la feina que s'està fent el taller de músics
en la pròpia orquestra,
amb els arrenjadors,
que ja hem vinculat al taller de músics,
que tenim un elenco de personal i de músics
i amb un nivell gens menys creable
i podrien anar amb el cap ben alt a qualsevol lloc del món.
Com has fet aquesta segona tria?
Perquè la primera potser era difícil perquè hi havia molta cosa,
però clar, ja poses el top ten, no?
Sí.
Com has fet la segona tria?
De fet, a veure, poses el top ten
i en tot cas també fas una tria una mica
per anar buscant a veure fins on arribaràs, no?
Aquesta segona l'hem feta una mica més avançada
i ho hem treballat d'una manera diferent.
Hem treballat amb tres caps o tres bandes,
però un costat jo he estat escoltant moltes cançons
i fent una llista de temes que m'agradaria poder incluir.
Igualment que després el Vicenç Martín,
el director de la Vivant,
ha fet també la seva tria
i la mateixa discogràfic a través de la seva editorial musical
ha sol·licitat a altres editorials informació de temes
o un llistat de temes que siguin més propensos,
per exemple, per aconseguir aquests permisos per fer les adaptacions.
Clar, que això també s'ha de tenir en compte, no?
El tema sobretot de les adaptacions,
quan canvies de idioma hi ha una dificultat
que normalment hi ha editorials que sí que et diuen que sí
i hi ha que et diuen que no.
A partir d'aquesta llista de temes més facilitats per fer-ho
i juntament amb les altres dos hem anat acotant, hem anat triant,
s'han demanat més permisos i hem aconseguit doncs aquests 14 temes,
que han quedat evidentment molts més,
estem parlant que podem treballar amb una primera llista de 80 o 90 temes.
Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do.
Vull dir que n'hi ha molts més, que em deies abans, n'hi ha molts més.
Tercer disc, ja l'estic veient, ja.
Cris, ara que comentaves això, ja és a curiositat personal.
M'ha xocat, no?
Dius que quan l'adaptació passa pel canvi d'idioma
i hi ha més restriccions, no tothom està d'acord.
I després els controlen més?
T'hi diuen sí, sí, però amb la lletra...
Evidentment, és a dir, el que et demanen és la...
És a dir, tu fas l'adaptació del tema
i a més et demanen una traducció literal del que tu has adaptat,
perquè són en anglès la majoria, i s'envia.
Si són a Estats Units o a Anglaterra, majoritàriament a Estats Units,
s'envia i acaben de donar...
El vestibular, no?
Però a més, després et demanen una sèrie de còpies del disc
per acabar de comprovar que sigui així.
Que em sembla molt bé.
Jo crec que el dret moral de l'autor ha de ser una cosa que ha de prevaler,
preval de damunt qualsevol qüestió, no?
En tot cas, jo el que intento,
i sempre a l'anterior disc, ja ho vaig dir amb aquest també,
és ser força fidel al significat de les lletres.
És a dir, no soc literal,
però en certs moments sí,
i en tot cas busco la manera
o l'expressió catalana,
o menorquina en aquest cas,
o catalana, com vulguis,
d'expressar aquell rodolic,
aquella metàfora que ens estan intentant explicar, no?
També com a curiositat,
a quina cançó s'ha quedat fora
per impossibilitat d'adaptar-la,
i allò amb el mal de cor,
no? De dir, ostres, jo aquesta la volia,
però és que no hi ha manera.
No, però què vols dir?
A nivell de lletra o no ens han donat permís?
Perquè permís, evidentment,
n'hi ha algunes que ens han dit que no.
Sí? No ho sé,
la que més trauma t'ha fet de no poder-la incloure,
si n'hi ha alguna, eh?
No, la veritat és que no,
perquè, a veure,
tampoc no és una qüestió...
M'ha preocupat poc si hi deien que no,
doncs mira, mala sort,
i en buscàvem una altra directament.
Amb 90, amb 80 o 90, que diguem.
No, no, 80 o 90,
d'una tria que vam fer,
que probablement d'aquí un any,
si torno a escoltar temes,
doncs poder canviar,
i encara n'hi haurà 20 més que m'agradaran, no?
Això fa que hi hagi algunes cançons estàndard,
podríem dir, per tothom,
però n'hi ha algunes que potser són més no tan conegudes.
Sí, sí, sí, i tant, i tant.
I que també és una oportunitat que els hi dones
de que tinguin llum, no?
Mira, hi ha temes com l'All of Me,
que és el tot de mi,
el que dóna títol el Summer Wind,
que és ben d'estiu,
o el Moon River,
o Calme, Responsible,
diguem-ne, responsable.
Ara l'està, ara l'escoltarem.
Aquests temes, doncs, per exemple,
la majoria del Franc Sinatra
els va tocar i els va interpretar,
però després hi ha temes com
el Hurt en Soul, Anime i Cor,
o I'm in the Mood for Love,
que aquest també és bastant conegut,
o de tendertrat,
temes no tan coneguts
que la gent tindrà oportunitat
de conèixer'ls.
Cris, com ha anat la gravació,
t'has fet acompanyar de nou
de l'Original Jazz Orquestra,
del Taller de Músics.
Hi ha hagut algun canvi
a nivell de so, de gravació?
Bueno, hem treballat
amb la mateixa dinàmica.
El que sí que hi ha hagut,
i jo ho destacaria molt,
és que amb el Vol a Massa Lluna
va ser un disc gravat
sense previ contacte,
purament el contacte dels assajos,
i aquest s'ha gravat
després de dos anys de gira,
de més d'una vintena de concerts,
això et dóna una altra.
Anàveu tots més sueltos, no?
Sí, a part,
aquest disc ho hem fet tres concerts
en els quals hem pogut incloure
en el repertori
quatre temes d'aquest disc,
i tocar-les en directe,
canvia molt,
després quan entres a l'estudi,
i a part que l'Original Jazz Orquestra
per mi ha evolucionat moltíssim
aquests dos últims anys.
Ells estan fent altres projectes,
juntament amb en Santiago Ocerón,
o amb la mala Rodríguez,
projectes que fan que estiguin molt més rodats,
que estiguin tocant amb molts estils diferents
i amb moltes propostes,
i això no és res més que conjuntar una pròpia formació.
Hem arribat a l'estudi d'una manera molt ferma,
i el que vam fer i vam decidir,
i també ho destacaria molt,
és treure'ns la pressió de sobre
i gaudir del moment de tocar i de gravar,
i això és una cosa que crec que ha quedat bastant refletit en el disc.
Estima'm tendre i dolçament,
realment et somnis complets,
Amor meu jocs.
t'estim i sempre sorretteu.
Estima'm tendre'l llargament,
Estima'm tendre'l llargament,
Estima'm tendre'l llargament,
Porta'm el teu cor
22 músics,
em sembla quan continuo amb aquesta mà cama de gent.
És la base o la formació estàndard de 17 músics,
director de 8,
per que us unista 19,
3 colisses 22,
jo 23 i...
I la Txell Sust,
que es col·labora amb aquest tema.
Amb l'Opnitenda,
la versió de l'estima tendre'l,
realment molt content,
perquè la Txell fa molts anys que ens coneixem,
hem coincidit amb escenaris,
i des que nosaltres amb el Jato vam arribar a Catalunya el 91,
92, 93,
va ser quan ens vam conèixer,
ella començava,
feia els seus primers passos a l'escenari,
16 o 17 anys,
i mira per on hem acabat coincidint amb un disc,
i a més estic realment molt content,
perquè l'adminació era mutua,
i és un plaer, no?
No sé si te l'emportaràs de gira quan feu tots els bolos,
però sí que el 18 de desembre vindrà a l'Auditori de Barcelona.
Sí, la idea és que el 18 vestirem de gala aquesta presentació,
aquesta actuació,
i evidentment jo podria dir que sí que vindrà
i que comptarem amb la presència de la Txell.
No ho sé, Cris,
a part que has estat preparant aquest disc,
el Tot de mi, per cert,
per què has triat aquest títol?
Mira, els títols dels discos
jo sempre dic que és el més complicat del món,
perquè fer cançons fem cançons i en surten
i potser les titulem de qualsevol manera,
però un títol,
englobar dins un mateix,
un lema,
tota una sèrie de temes
i que cap d'ells en surti perjudicat,
és complicat.
Crec que Tot de mi és un títol
que precisament pot englobar tots els altres.
Sí, té una reminiscència,
una referència directament
a mi que dona carta lliure
i porta oberta als propis temes
i crec que no cobreix,
no agafa protagonisme per sobre de cap altre tema.
Què has abocat de nou, d'especial,
en aquest Tot de mi?
Què has apolit tu personalment?
Home, jo crec que vaig creixent a poc a poc.
A veure, jo tots els projectes
me'ls plantejo com un aprenentatge
i crec que sempre hi ha coses a aprendre
i amb aquest penso que hi ha una aportació de temes
i de tipus de versions
i l'acció pròpiament dels temes que és,
penso que el gust meu cada cop està una miqueta més marcat
en què s'han dit
i després que el fet de portar ja dos anys amb l'orquestra,
ens hem conegut,
hi ha hagut aquest punt de feeling,
crec que m'ha fet treure més coses de mi
del que m'esperava.
El Cris no ha estat aturat només
preparant el Tot de mi,
sinó que mentrestant he trobat disc amb Ménage a trobar.
Sí, això també...
Sí, que vam fer l'entrevista i vam dir
què fa el Cris?
Oh, és que s'està fent drink.
I altres estils.
Deia venir el Toni i el Juanjo,
deia venir per aquí.
Sí, no, jo va ser, de fet,
amb els Ménage,
vam presentar el disc el mes de juny
i ja paral·lelament
quan estàvem fent les mescles
dels Ménage a trobar,
em sembla que era a principis d'abril,
jo estava ficat amb aquest projecte
perquè, bueno,
el procés de gravar un disc
no és qüestió de dos mesos,
sinó que normalment
solen ser vuit, nou, deu mesos,
aproximadament,
o un any.
Amb tants músics a la força.
No, no, i amb els Ménage,
amb els Ménage, de fet,
vam començar a treballar,
me'n recordo que era l'agost del 2007.
M'han explicat que us va agafar una tempesta.
Gravant va ser,
van tenir una tempesta increïble,
una pedregada, una calamarsada,
però, a més,
important i perillosa.
I també volu estar, doncs,
als vostres mesos, no?
Sí, perquè entra,
tries temes,
aportes, te'ls aprens,
els varies,
els arrenges,
i agafes confiança,
doncs, té un temps.
I ara mateix,
jo estic pensant en,
de cada l'any que ve,
en fer alguna cosa
en solitari en temes propis,
i ho estic pensant ara,
però segurament,
del setembre, l'octubre,
l'any que ve,
doncs, treure disc.
I hem de pensar de seguida,
per no perdre, doncs,
el ritme i estar, diguéssim,
bueno, sobretot,
intentar entregar les feines,
doncs, en cada iu iu.
Quina vida té tot de mi?
I què feu a partir d'ara?
Esteu en plena promo?
En promoció,
i sobretot centrats
amb la presentació del dia 18,
de desembre,
a Barcelona,
a l'Auditori,
a la sala Oriol Martorell,
és el,
ara mateix,
d'això.
I a part,
doncs,
per altre costat,
a nivell de manejament,
estic treballant,
doncs,
amb les diferents presentacions
que es volen fer
arreu de Catalunya,
segurament,
a principi de primavera,
final d'hivern,
a principi de primavera.
És que són actuacions,
m'imagino,
com a espaiades,
perquè, clar,
necessiteu un escenari,
no podeu anar a tocar a qualsevol lloc,
no és fàcil moure-us,
i a tu ja et deu anar bé
per poder-ho compaginar.
Sí,
no,
però a més,
sobretot,
perquè té una fitxa tècnica
que diuen,
doncs,
que es diu,
bastant complicada,
i,
i crec que la mobilitat,
perquè aquests 17 o 18 músics,
o 19,
que estem a l'escenari
amb una actuació,
doncs,
en pla acústic,
en pla,
no te l'has plantejat encara?
Que s'heixeria?
A veure,
sí,
el que passa és que això requereix,
doncs,
fer arranjaments nous de tots els temes,
i és tot una altra pel·lícula,
realment que és més complicat,
però tampoc no ho descartem,
eh?
Ara mateix no es descarta res,
jo crec que,
en tot cas,
intentarem-hi,
el que volem és,
doncs,
que aquest disc soni com està sonant en directe,
sigui molt fidel al que està sonant aquest.
I en directe de fer una festa,
a veure-ho,
tot del món de l'escenari
tenen aquesta música en directe,
ha de fer goig.
Com,
fa petxoca,
no?
Fa petxoca.
Fa petxoca.
Mira que bonita m'ha quedat.
Tot de mi
és la segona aportació
que fa Cris Joanico
agafant aquests estàndards
de jazz,
fins i tot de blues,
música negra en general,
no?
Perquè,
com deies tu,
has volgut ampliar la mira.
I sota la sonoritat
d'orquestra de Big Band,
que penso que és
una mica el que fa conjunta
tot aquest repertori,
però sí,
no ens hem tancat
i ja ho vam estar parlant
quan just acabem
dins que estaria bé
començar a obrir
una mica les mires
de selecció de temes,
que el centre,
diguéssim,
el tronc fos evidentment
el jazz,
perquè desallà on té més,
no sé,
més sentit,
i després,
entre el cas,
doncs,
aportar,
doncs,
alguns altres temes,
no ho sé,
des de l'estem by me,
aquest love me tender
o altres temes.
Que ja t'han dit,
suposo que sí,
que t'estàs configurant
com el cruner català.
Bé,
sí,
però jo soc un rockero,
eh?
que et quedi clar.
És una mica irresponsable
d'anar fent aquestes coses
a la teva edat, eh?
Tu creus?
Suposo.
Volia acabar amb aquest tema
que m'agrada molt.
digue'm irresponsable.
Molt bé.
Cristianico,
gràcies.
Moltes gràcies a vosaltres
per obrir mi crotonia.
Digue'm,
irresponsable,
digue'm,
que no som de fiar,
mostra'm,
com ser insegur,
que no som de fiar-te'n'ho.
Escuses que s'han esfumat
ben lluny.
Bé,
no som tan enginyors,
jo,
només de dor.
Digue'm,
imprevisible,
jutge'm,
com a gent spràctic
o com s'art de Sant Martí
per arribar a tot.
Digue'm,
irresponsable,
sí,
no som fiable,
però
sos indubtablement
cert,
però estic
irresponsablement
boig
per tu.
Gràcies.
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada