El Cuinarot, un espai en col·laboració amb l'Associació de Cuiners Costa Daurada.
Doncs, dins de l'Espai del Cuinarot, avui ens especialitzem com fem en cada edició d'aquesta secció.
Avui parlem de l'oli, l'oli en majúscules, l'oli dents i bo, Pep.
I bo, i bo.
Àngel Jiménez, bona tarda.
Bona tarda.
El Gerard Carles està aparcant, eh?
És a dir, que és qüestió que arribi d'un moment a l'altre.
En un moment a l'altre.
Tocant fusta, perquè aquí és complicat, eh?
Escolta, qui t'acompanya avui, Àngel?
Avui ens acompanya el senyor Antoni Sales,
amb amatres del vi de la boella i també de l'oli.
És el director de la boella que fa molts anys
i ens explica una mica el procés que tenen, el molí.
A mi, en lloc d'explicar, m'agradaria visitar,
però, bueno, per les ondes de ràdio no ho veurem si no ho sentirem.
Antoni, bona tarda.
Bona tarda.
Jo suposo que això del senyor m'ho dius per l'edat, no?
Perquè potser, perquè jo diria que amb l'Àngel i companyia molt Gerard
ens uneix una gran amistat de fa molts, molts anys.
i jo, evidentment, no sé si és un protocol de ràdio
o d'en directe, com se diu normalment,
però m'agradaria que estrategéssim.
Ja es coneixeu, eh?
Ja es coneixeu de fa dies, eh?
El vaig conèixer de jurat en un concurs de menjar fa molts, molts, molts anys.
Molt bé, bona tarda.
Bona tarda, benvingut.
Parlem de l'oli, però hem d'anar puntualitzant,
perquè a la boella no se'n fa només un d'oli,
sinó que en feu diferents varietats, no?
A més a més, heu recuperat un tipus de producció
que no s'havia perdut, no?, en certa manera.
Bé, com dieu, la boella, potser pels que encara no estan ben posats
i identificats amb l'espai,
la boella és una finca agrícola
que des de fa pràcticament, doncs, principis dels anys 70
es va recuperar amb explotació agrícola
i concretament a la dècada dels 90
es va començar un projecte en aquell moment innovador
a nivell europeu
fent tot un sistema d'integració
amb el que fa referència a l'oliva i a l'oli d'oliva.
Llavors, com bé dieu, quan se va iniciar aquest projecte
i necessitament es va pensar en plantar, evidentment,
n'herbequina, que és la veritat autòctona
que tenim aquí a la lliòsia urana,
però a la vegada, doncs, bueno,
doncs, en aquest cas,
Agromillora, que és un dels socis que participa
en el tema del moli de la boella,
doncs, com a viverista,
va considerar que podíem experimentar
en dues veritats d'oliva
i concretament una d'elles potser no era tan novedosa
perquè és la corineca, que és una veritat grega,
que, sobretot a Grècia, ja n'hi ha moltíssimes d'actàrees plantades,
però no així l'herbossana.
L'herbossana, segons diuen,
és una veritat que ha recuperat aquest viver.
Com bé diu el nom,
sembla ser que procedeix de l'herbós,
aquest poble que tenim aquí al voltant de casa nostra,
i que en aquests moments, jo diria,
que comença a ser ja un referent
com a varietat d'oliva,
ja que a través també d'aquest mateix viverista d'agromillora
s'han fet unes plantacions molt extenses,
tant el que fa referència al sud d'Itàlia
com al sud de Portugal.
I si mal no tinc entès,
m'assembla que al sud de Portugal
estan al voltant de 250.000 hectàrees
plantades d'herbossana
i que en aquests moments
l'equip nostre d'enginyeria agrícola de la finca
és qui controla aquesta producció.
Gerard Carané, bona tarda.
Hola, bona tarda.
Escolpeu el voltant.
Bona tarda, Gerard.
És un periple, eh?
Antonio, Àngel, bona tarda.
Bona tarda.
Parlàvem d'aquesta veritat de l'herbossana.
Quina és la seva particularitat?
Què té aquesta veritat, doncs,
que la fa tan especial?
Bé, jo, bueno, a veure,
de moment a naltros ens va molt bé
per diversos motius.
Primerament és una veritat
que es cull en diferent època de l'herbequina.
Naltros, bé, el tindrem de tres veritats plantades.
es va plantar també en cicle vegetatiu diferent,
la qual cosa, doncs, ara concretament estem recollint l'herbequina.
Ahir, concretament, me deia també l'enginyer,
doncs, que en guany venia una miqueta més a davantar
l'herbossana, doncs, l'herbossana comencem cap allà
a primers de desembre i finalment anem amb l'herbequina.
Ai, perdó, amb la corinequi, no?
Llavors, quines són les particularitats que té aquesta varietat?
Bé, nosaltres, quan la vam plantar,
sembla ser que la vam plantar amb el concepte de veritats millorants.
Això és que vagi com el món del vi, com tots sabeu,
hi ha una sèrie de veritats d'aquestes que avui estan de moda,
com poden ser que a Bernès, Cernes i companyia,
doncs, que quan es van començar a plantar,
la gent les plantava, sobretot, com a tema innovador
i com a veritat millorant en moments determinats.
Doncs, en el cas de l'herbossana i de la corinequi,
també es va pensar el mateix.
I per quina raó?
Bé, doncs, perquè l'herbequina és una varietat,
jo sempre l'anomeno, i amb tots els respectes a les senyores,
com una varietat molt femenina, molt senyora, molt noble,
i que, d'alguna manera, es té que mimar, es té que cuidar.
I què vol dir això?
Doncs que és una varietat que, sobretot,
quan arriba l'època de la calor,
si no està ben mimada, si no està ben cuidada,
si no està ben guardada, comença a patir una miqueta, no?
I llavors ens fa, doncs, que determinats condicionaments,
organolèptics, doncs, es puguin més o menys perdre
amb una certa facilitat.
La qual cosa, doncs, bueno, doncs,
si es pot subsanar,
doncs, això és el que s'ha intentat fer.
No tots els anys, aquesta veritat de l'herbossana,
que et sembla ser que té una mica més de cos,
una mica més d'estructura,
és una mica més envolvent a la boca,
amb aromes jo potser podria dir
que potser és més potent a l'herbequina,
però després, al moment d'afegir-li una petita quantitat
amb l'herbequina,
la dona, li dona una mica més de consistència
i jo diria que molt més agradable empaledar, no?
I llavors això fa, doncs,
que sigui una de les miques variacions que pugui fer.
Jo aquí, just avui, porto uns quadres
de representació d'atars, urcanolèptics,
de les tres veritats,
i si veieu un sorran,
veureu que el diagrama de cada un d'ells
són totalment diferents.
En moltes coses s'assemblen,
però, doncs, jo diria que en altres varia una miqueta.
De totes maneres,
la que varia més és la Corina aquí.
Bueno, a mi m'agradaria saber primer
on està la boella
i quantes oliveres teniu allà.
A la T11.
Oliveres no ho sé, però,
perquè, bueno, jo quan vaig entrar,
aquelles estaven recent plantades
i me'n vaig aprendre una dada,
no els he anat a comptar mai,
perquè si vols que estaria molt de temps comptant-les,
però es parla que hi ha al voltant
de 170.000 àrvores,
la qual ja és una quantitat important
que alguna vegada ens hauríem de plantejar com a joc
a veure si és veritat
que hi ha 170.000 àrvores plantats.
Bueno, i on està la boella que feu?
A part de l'oli i el vi,
feu més coses?
Bueno, la boella,
la tenim situada aquí a l'autovia Reus-Tarragona
i hi poso Reus davant abans que a Tarragona
perquè sentit de la marxa,
o sigui, en aquest cas és direcció Reus-Tarragona.
Recorda que tu és de Tarragona, eh?
Perdó?
Que tu és de Tarragona, igual que n'hi ha.
Sí, però si dic autovia Tarragona-Reus,
que també ho veus, evidentment,
la gent la buscarà al marge dret
quan realment està en sentit contrari,
la qual cosa vol dir
perquè la gent es comenci a situar,
ho diem bé, no?
Sí, és per situació.
I llavors diem que és autovia...
Terme Reus, no? Terme municipal?
No, no, no.
Tarragona.
No, en aquests moments jo diria
que el terme, evidentment, és Tarragona,
però concretament el terme és de la canonja.
O sigui, els canongins
se senten molt cofollos
de tindre la boella,
és més, la boella per ells és un...
jo diria quasi com un icono, no?
O sigui, la boella...
Anar a fer la mona, me consta...
Sí, no, perdó,
abans d'anar a fer la mona,
o sigui, a nivell de codi postal
és el 43-110,
que és el codi postal de la boella,
encara que inicialment,
quan se va iniciar el projecte,
la boella està iniciada
amb llicències d'activitat
a través de l'Ajuntament de Tarragona,
que és en quin cara...
Qui pertany encara?
No, no, no.
En aquests moments
ja com a activitat econòmica
i llicències d'ampliació de coses
les estem ja presentant
a l'Ajuntament de la canonja.
I se n'ha de trobar també
el mamut per històric, no?
De fet, el barran de la boella, no?
Bueno, això és el de Val Carboner
i el Pat Vallvardú i companyia,
el qual ens ha sentit tots molt, molt contents
perquè sembla ser que
que la boella és que el com més
que una finca d'explotació agrícola.
En aquest cas, jo diria que
hi ha un llaciment de...
Jo diria d'història,
perquè aquí estan parlant de...
Diuen segons com
de més d'un milió d'anys d'antigüetat
de coses que s'estan trobant
i concretament a la recerca dels mamuts
i de realment del que representa
trobar aquests dinosauris, no?
Que me sembla que estan dintre d'aquesta família
i que, com tots sabem,
doncs fa ja un any que se'n parla molt
perquè s'han trobat aquestes restes
i avui ja l'Ajuntament de la Canonja
ho té molt ben guardats
i que ja sembla ser que durant una sèrie d'anys
tenim firmat un conveni de col·laboració
amb l'IPES,
que depèn de la Universitat de Rubí i Vergíla,
a la qual, doncs,
durant cinc anys
intentaran fer un seguiment
del que s'hi troba allí.
I sembla ser que hi ha
moltíssimes, moltíssimes coses
i a la vegada molt importants.
A veure, hem parlat
de moltes semblances
del món del vi
i del món de l'oli.
El tast de l'oli com és?
O quines diferències té?
O quines similituds té amb el vi?
El Gerard
també em coneix una mica
i, bueno,
i, evidentment,
potser ho posa una mica
de la...
De la confiança.
No, més que el que faig
és de l'amistat, no?
No, bé,
com dius tu...
Són tastos diferents
però que podríem explicar una mica
perquè són prou interessants.
A mi hem parlat
dels pans de l'agulla.
Dels?
Dels tipus de pa,
de l'agulla diferents.
Això després,
primer anem a l'oli
i anem per pans,
com s'hi diu normalment, no?
A veure, a veure.
El tast,
doncs,
evidentment,
és descobrir
una sèrie de sensacions
que, mitjançant
en el nostre sentit,
són capaços
de trobar, diguéssim, no?
Llavors, el tast
se pot fer
amb molta imaginació,
se pot fer
amb molta professionalitat
i es pot fer, doncs,
volguem disfrutar.
Jo diria que
sempre és tast.
Però jo sempre utilitzo
una frase
que a vegades
me diuen
que sona una mica
pedant,
però que en aquest cas
quasi que et contesto
una mica
la teva pregunta,
Gerard.
Jo sempre dic
i ho vaig aprendre
en català
i la dic en català,
encara que també
s'ho diries en castellà,
diu,
veure
és a l'abast de tothom.
Diu,
degustar
és privilegi
de pocs.
Bé,
com pots veure,
aquesta frase,
depèn de com la dius
i com la dius,
aquest que va,
aquest ara,
aquest que va,
aquest esperto,
no?
Evidentment,
si volem fer el tast
i el volem fer ben fet,
hi ha una metodologia
que evidentment
doncs hi ha uns procediments,
hi ha unes normes
que estan previamente
establertes
i que posen en marxa
els nostres sentits
i a partir d'aquí
desenvolupes
i vas a trobar
una part de sensacions,
jo diria que
moltíssimes percepcions
que fan
que diferència
de lo que és un tast
més o menys professional
amb un tast
doncs
més o menys
lúdic
o adònic
o com vulguis dir-li,
llavors
el tast
com el vi
que tu ja bé coneixes
i com esper que ets Gerard
que tu ja saps
que has participat
en molts tastos del vi
doncs
fent servir
aquests sentits
l'únic que passa
és que en el món
del oli
hi ha un sentit
que no s'utilitza
i que d'alguna manera
no el posem en pràctica
és la part de la vista
la part visual
ja que l'oli
no es valora
qualitativament
o organel·lecticament
per tema visual
encara que aquí a la zona
a Catalunya
a Tarragona
en concretament
es vam idear
un nom
es van inventar
no es van
es van
i no hi vaig intervindre
un nom
al qual l'oli
es coneix
com l'Alexi Daurat
suposo que
no ho sentim veure
i heu vist més d'un llibre
amb aquest títol
i alguna vegada
pensem el per què
doncs bueno
la part de l'Alexi
ja sabem el que vol dir l'Alexi
i la part de Daurat
una manera
perquè els reflexes
i les percepcions visuals
que veiem
són aquests tons
grocs d'aurats
i cada una manera
van molt de to
amb la nostra costa d'aurada
i cada una manera
l'utilitzem molt
com a argument de venda
com a argument de màrqueting
i com a argument
de pleg gastronòmic
el qual representa
aquests colors
però com que dic
que la part visual
no és la part important
és la part olfativa
i la part gustativa
llavors amb la part olfativa
igual que el món del vi
es valoren dos o tres conceptes
que són el que es coneix
com els pols
com els potencials olfatius
dels olis
i també els pais
igual que el vi
les seves persistències aromàtiques
més o menys intenses
llavors els olis
sí que és curiós observar
que quan estan recient elaborats
com pot ser ara
la collita de l'any actual
tu proves aquest oli
i veus que té un potencial olfatiu
molt molt fort
i aquest potencial
a mica a mica va baixant
i sobretot quan passa l'estiu
veus que cau
amb una certa facilitat
a partir d'aquí
quins records tenen?
doncs sobretot
de tema fruitosos
més o menys potents
a vegades recordes
determinades fruites
concretament amb el tema
de l'arbequina
hi ha dues varietats
que es troben molt fàcilment
que són els records
de la tomaca
i de la clatxofa
que són els dos més
els que més
te condicionen
diguéssim
llavors la part gustativa
també com el món del vi
intentar
passar per la boca
buscar aquestes sensacions
de dolçors
d'entrada de punt de boca
el tema
de la picor
el tema de l'amargor
que són atributs
molt importants
de trobar dintre d'un oli
però que no han de molestar
però que tant
els has de recordar
i finalment com tot
buscar aquest equilibri
aquesta harmonia
que és el que et farà
que un oli sigui
t'agradiments
perquè en aquest sentit
jo el que volia proposar
que plantegés
l'Antonio Sales
els oients
és que facin la prova
de beure el vi
no doloral
ni unes gotes de l'amaní
sinó beure una cullerada
o un gotet petit
no de vi d'oli
d'oli
d'oli
que troben moltes sensacions
com aquestes que has dit
el picant
el amargant
i crec que podrien trobar
i es troben
una visió diferent
de l'oli
tens tota la raó
però torna a fer una reflexió
i no et vull puntualitzar
recorda que t'he dit
beure
és a l'abast de tothom
degustats
privilegi
de poc
llavors jo diria
que més que beure
una cullerada d'oli
o prene de
degustar l'oli
l'oli
aquest matí
estàvem fent un tast
puntual
com ho comentàvem
abans d'entrar aquí
i érem 30 o 40 persones
i hi ha hagut 3 o 4
d'aquells
que estaven engrescats
i ràpidament
doncs
han begut l'oli
que dius tu
i el tema
i he sentit
que tots ja començava
què vol dir això
doncs que els hi picava
perquè rebot
ha anat cap a darrere
i és buscar
l'última sensació
la tens que intentar
degustar
penseu que l'oli
no s'ha fet per beure
no és com el vi
llavors l'oli s'ha fet
per degustar-lo
per acompanyar-lo
amb una bona manida
amb un bon pan tomàquet
amb un bon plat
no és un element
en el qual
tenim que beure
o si en cas
el tenim que degustar
i el tenim que degustar
com deia jo
doncs em cert ple
em cert de tranquil·litat
intentant buscar-li
tots aquests
com és una degustació
la boella
com s'organitza
què feu
diferents tipus de pa
oli
sucat
no
el tema del pa
jo diria que és un tema
més gastronòmic
que va al restaurant
i que d'alguna manera
sobretot l'utilitzem
en el que nosaltres
denominem el menú de l'oli
que a la vegada
li vam posar
l'alaxi d'aurat
llavors en aquest menú de l'oli
són tres plats diferents
elaborats amb els tres olis
amb l'arbossana
arbequina i corinèqui
amb aquest ordre
ja que l'arbossana
va acompanyat
amb un plat de verdures
que fem nosaltres
fetes al dente
i al vapor
l'arbequina va
amb el
ara m'ha senat
al sant al cel
que sortirà
amb el bacallà
perdó
i finalment
doncs la carn
que és una medella
en aquest cas gallega
i utilitzem el corinèqui
llavors això
a la vegada
ho acompanyem
en diferents tipus
de pans
i dos d'aquestos pans
hi intervé
també l'element
oli
llavors la gent
arriba un moment
que no sé
si ja menja més pa
que arbossanes
o que padelles
i aquestes coses
però la gent
disfruta molt
quan ve l'abuella
menjant els pans
de l'abuella
és que m'ha dit
que aquest pac
és molt bo
n'hi ha un que és
com el que fan
els egipcis
que té de fet
l'oli com una
no sé si és aquest
és aquest potser
això l'Àngel
el dia últim
que va estar
ja mig m'ho va comentar
jo gaire que ell
com a bon conyent
no, jo el que li heu proposat
és que si un dia
féssim una ioli
amb el Corinoc
i una altra
amb l'Arbossana
i una altra
amb l'Arbequina
bevien el mateix vi
en els tres iolis
en els mateixos condiments
serien capaços
de distinguir
un oli de l'altre
un oli de l'altre
l'olioli
no t'ho sé dir
perquè doncs aquesta
no, jo ja sé
que és malapata
és perquè un dia
els que veuen vi
i posar-li carxofes
també
però bueno
una mica
sí, però jo
en el cas de l'allioli
no ho sé
no he fet aquesta prova
i no puc tenir
no puc tenir
aquesta conclusió
que em preguntes
però vaja
m'has fet una pregunta
que espero contestar-te
el més aviat possible
però el que sé
a veure
amb el pa
i els olis
és molt evident
que el gust
és molt diferent
totalment
totalment
jo vaig quedar molt sorprès
del Colinoc
vaig quedar molt sorprès
de l'Arbossana
i de l'Arbequina
però també
és veritat
que cada un
cada oli
té el seu temps
sí
però pensa que
quan nosaltres
vam elaborar
aquest menú de l'oli
el menú de l'olixió d'aurat
vam estar
una bona temporada
fent proves
amb els diferents olis
amb els tres olis
i combinant
el primer
la vadella
amb el Corinec
i després
amb l'Arbossana
amb l'Arbequina
i anàvem veient
que no tenien
els mateixos sabors
i llavors
a partir d'aquí
ara hi ha un moment
que tant ho van provar
que són capaços
en aquests moments
i ho dic
amb tota la discreció
que si
pelarrons que sigui
tu hi poses
un altre oli
a la vadella
que no sigui
la Corinec
nosaltres ens donem
compte que
aquella carn
no ha estat elaborada
amb la Corinec
o viceversa
si l'Arbossana
que són les verdurates
aquestes fresques
de la temporada
no ho fas amb l'Arbossana
t'en dones compte
que no hi has posat l'Arbossana
d'aquests tres olis
per l'amanida
quin seria el més apropiat?
a veure
l'amanida
també depèn
del que hi poses
a l'amanida
l'amanida
aquest cap de setmana
ho vau veure
i a més a més
us invito a buscar-ho
si no ho heu trobat
hi ha un recull
a la Vanguardia
aquells reculls
que fan centrals
i hi ha un
dos o tres pàgines
dedicades al tema
de l'oli
i clarament parla
de quin és el millor oli
per les amanides
llavors fa una reflexió
molt maca
i diu
cuidat-ho
l'amanida
com a conjunt
hi pot haver
de molts tipus
d'amanides
avui amb aquest tipus
d'amanides
que hi posem
tants elements
diferents
contra la clàssica
amanida catalana
jo diria que no sé
quin seria l'oli
ara amb la clàssica
amanida catalana
que tots més o menys
coneixem
jo diria que una bona
arbequina
li senta
però perfectament
és més
amb el pa en tomàcar
no ens en oblidem
arbequina 100%
que és la que més
porta els records
del tomàcar
i l'escarral en romesco
i la xixada
l'escarral en romesca
no hi estic
o sigui
amb aquest tipus
de plats
no hi ha entrat tant
perquè primerment
nosaltres
no l'elagorem allà dalt
llavors no l'han treballat tant
jo diria
que l'arbequina
és una veritat
que per aquest tipus
de plats
entra perfectament en tot
l'arbossana
és més
o sigui
t'indico aquests plats
perquè ara són plats de tardor
s'ha prestat molt a fer
llavors ara l'oli
és l'oli nou
i els gustos
estan molt més definits
que si
ja els fem
al final
de
de l'estiu
sí
pensa que abans
quan te parlava
que l'arbossana
la fem servir
per un plat
que es diu
arbossana
que són verduretes
i abans te parlava
que l'amanida
és a marbequina
però és clar
estem parlant
de fresca
o estem parlant
de bullida
o en aquest cas
fet al forn
fet al dente
són dues coses
totalment diferents
i que a partir d'aquí
i que a més a més
un altre element
que intervé molt
en trobar els gustos
amb els oli
és la sal
altra cosa
molt important
o sigui la sal
anem al tanto
perquè depèn
de quin tipus de sal
t'amaga molt
els gustos
i els sabors
de l'oli
aquests olis
on es poden comprar
perquè
potser alguna gent
té interès
ha d'anar directament
allà a la huella
o es comercialitzeu
en diferents
a la huella
segur que el trobareu
a la huella permanentment
hi ha la botiga de la huella
que la qual està oberta
de dilluns de dissabte
de matí i tarda
a nivell de ciutat
doncs
evidentment
les botigues
més o menys
especialidades
de comerços
jo diria
que el tenen
pràcticament
tots
és una bona aventura
anar allà mateix
una aventura
en el sentit
que pots
conèixer també
l'espai
anar a la huella
anar a la botiga
veure les vinyes
les sensacions del vi
les sensacions de l'oli
com és un passeig
per la huella
per veure
com se fa l'oli
i quines processes
de l'oli
ho feu amb cofins
no ho feu amb cofins
no, no
els cofins
els tenim
però els tenim
al petit museu
que tenim
de records
del tema de l'oli
no
com deia abans
aquest projecte
més o menys innovador
que es va fer
a mitjans dels anys 90
es va apostar
evidentment
per les noves tecnologies
i avui
doncs
el món del cofí
a la huella
ja no existeix
o sigui
a més a més
el procés de la huella
de l'oli
és curiós de veure
perquè la gent
en una hora i mitja
és capaç de veure
l'oliva penjada
de l'arbre
i a partir d'aquí
al cap d'una hora i mitja
com aquell que diu
ja ha gaudit
de l'oli
la qual cosa
vol dir que és un procés
super super ràpid
sent fred
en calent
bé
a veure
es fa una temperatura controlada
quan se fa l'homogenització
de la pasta
que es diu
es fa al voltant dels 27 graus
per intentar
evitar
l'evaporació
d'elements
diguéssim
volàtils
el qual fa
que es puguin
d'això
i després
no cal dir
en el moment de la centrifugació
la centrifugació
el material
i la tècnica
que s'utilitza
és totalment
en aquest cas
italiana
la maquinària
que s'utilitza
i la vegada
finalment
el més important
de l'oli
no és el que acabo
d'anomenar
sinó que quan l'oli
s'ha acabat
d'elaborar
on te'l guardes
i com el guardes
nosaltres el guardem
en unes tanquetes
de ser inoxidal
igual que el món del vi
en el qual
mentre aquest oli
no va filtrat
no es filtra
que és quan
se va embotellar
es manté
en una atmosfera
de gas inert
nitrogen
la qual fa
que allí pugui estar
el temps que vulgui
i ha que dir que això
val recordar
que no ens obsessionem
amb el tema
de les caducitats
la caducitat
d'una ampolla d'oli
ve marcada
per una normativa
la qual és
totalment correcta
i s'ha d'aplicar
però aquesta normativa
és una normativa
sobretot
de caràcter
de manteniment
de propietats
organolèptiques
al 100%
la qual cosa
què vol dir?
vol dir que
un oli
al cap de dos o tres anys
no és que sigui dolent
sanitàriament
haurà perdut
una sèrie de condicions
organolèptiques
que farà que l'oli
no ens agradi tant
o no pugui
recordar
els seus orígens
ara
no és un problema
de repeteixo
de problema
sanitàri
és un problema
de problema
d'oxidació
d'evolució
el qual fa
que es perdin
una sèrie
i aquesta caducitat
determina
que en aquest període
les condicions
organolèptiques
són pràcticament
les mateixes
des que es va iniciar
l'extracció
de l'oli
una pregunta
fins ara
hem estat parlant
d'oli en cru
per fregir
quines
variants
quines diferències
hi ha
que és molt diferent
també
o fregir amb el lí
d'oliva
perdó
fregir amb el lí
d'oliva
i tant
per què no
el món dels fregits
hi ha molta llegenda
no, a més que molta llegenda
a veure
com que diuen
que l'oli es fregeix
i d'alguna manera
es calenta
i dalt
doncs a partir d'aquí
sembla ser
que es podien utilitzar
olis
de menys qualitat
bueno
s'utilitzen
i se'n segueixen
utilitzant
penseu que l'olis
n'hi ha de molts tipus
a nosaltres
en la goella
només s'elabora
l'oli pura verge
d'oliva
l'extra
que es diu
la màxima qualitat
a partir d'aquí
l'únic que es puc dir
que a la goella
es cuina
amb oli de la goella
oli d'oliva verge
extra
la qual cosa
no vol dir
que sigui ni millor
ni pitjor
però si anem entrant
cada vegada més
i cada vegada
hi ha més documentació
d'aquest tema
Àngel
i tu suposo
que ets conscient
que les coses
fetes amb productes
ben bons
no els hi sobra res
o sigui
si tu elabores
qualsevol tipus
de menjar
amb un bon producte
en aquest cas
si vols fregir-lo
evidentment
no li farà cap mal
o sigui
estiguis tranquil
amb altra cosa
no vull dir
que determinats olis
de menys qualitat
puguin donar
els mateixos resultats
ara el que si no farà
és donar-te mal resultats
jo t'ho diria
un disgust
sobretot el vi
perquè jo sóc de l'opinió
que el vi que s'ha de beure
és el vi que s'ha de cuinar
molt bé
sí però no tothom
està d'acord
i utilitza uns altres vins
doncs
si en aquest programa
que feu
molt acuradament
i a més a més
amb molta mimo
podeu donar-me un bon consell
dieu aquest
que no té res a veure
un plat cuinat
amb un bon vi
com un plat cuinat
amb qualsevol vi
o sigui
aquests vins
que d'alguna manera
s'utilitzen per fer vinagre
com normalment se diu
o per posar-los a l'olla
o per fer un xup-xup
jo penso que no
fes-ho amb un bon vi
que trobaràs més bons resultats
Estava pensant
que ara que arriba el Nadal
hi ha moltes empreses
que poden fer lots
i escolti
hi ha un lots fantàstic
és que a la pàgina web
d'olilabuella.com
aquí també és una botiga
virtual de fet
aquí també es pot adquirir
aquest oli
del que estem parlant
i veig que feu una gamma
d'això
lots especials
d'alta qualitat
Bé
abans quan comentava
del tema
de les varietats
d'olis
doncs
penseu que l'oli
referent a l'agüella
és l'arbequina
en aquest cas
estem parlant
d'un 90 i pico percent
de la seva producció
la resta
al voltant d'un 8 percent
és
herbussana i corinequi
la qual cosa
vol dir que aquest oli
el fent servir
puntualment
a anys
per posar-ne una miqueta
com a veritats millorants
i els altres
s'embotellen
amb un tipus d'ampolles
que com estàs veient
aquí a la web
doncs
tenen formats
una mica diferents
a més
nosaltres coneixem
com les botelles elegants
i a la vegada
perquè tenen
una mica més esterilitzades
aquestes botelles
tipus italianes
que cansaven molt
de fer aquest tipus d'ampolles
i que de alguna manera
li donen valor
refegit
i a la vegada
serveixen
per complementar
diferents composicions
de lots
que estan durant tot l'any
i que per fer
ara a l'època de Nadal
i més de fa uns anys
que veia que s'ha posat
una mica de moda
regalar oli
doncs d'alguna manera
la gent utilitza
aquests diferents
lots
estuts
en català
doncs que d'alguna manera
li donen un valor
refegit
en el moment de fer un regal
és que era un minutet
de programa
és que era un minutet
una mica més
Àngel
Gerard
teniu alguna
darrera pregunta
avui la Silvia
no pregunta res
la Núria
la Núria
estic escoltant
estic prenent apunts
apunts
ja és bo
tenim d'anar a fer la ruta aquesta
Núria
vindre a fer les sensacions
del vio de l'oli
que us agradarà moltíssim
les sensacions del vio de l'oli
la poella
i ho hem d'explicar
ho hem d'explicar en directe
i també hi ha alguna cosa més
que oli
en penso
hi ha algun tren
no?
bueno
hi ha la maqueta del tren
del Camp de Tarragona
que això és un valor afegit
que bé
doncs que
la Fundació Miarnau
doncs
va posar en marxa
ara fa
pràcticament un any
i que d'alguna manera
jo diria que és
més que un espectacle
audiovisual
és passar-se
15 o 20 minuts
sentats en una grada
veient doncs
una part important
del Camp de Tarragona
representada
amb una maqueta
de 150 i escaig
o 160 metres quadrats
que corren al voltant
d'uns 30 trencs
i que com deia
hi ha un espectacle
audiovisual
que bé
jo diria que és
d'alguna manera
una manera
d'equilibrar
totes aquestes coses
i també és una cosa diferent
jo diria tant per grans
com per petits
jo diria que els grans
més que per els petits
continueu fent aquells
menús gastronòmics
de vi
i menjar
ho heu d'explicar
després de la pausa
perquè
arribem a les 6
les notícies
Antoni Sala
gràcies per acompanyar-nos
per això que ho he d'avui
del Cuinerot
i que vagi molt bé
fins a la propera
a vosaltres per invitar-nos
Àngel Gerard
gràcies també
fins a la propera
Gràcies