Fèl·lip Gaudet, bona tarda.
Bona tarda, Núria, i bona tarda a tothom que ens escolta.
Com estàs?
Bé, bé, estic bé. Estic pre-Nadal, ja.
Sí? Sí.
Però festes, escolta, estem a tocar-hi, ja.
Doncs jo ara m'acabo de prendre un cafè,
perquè és que he menjat molt avui,
i el cafè em fa baixar, ja m'entens.
Fa baixar el tàntum al cafè.
Mira, això en parlarem avui.
Mira, no hi havia pensat, però certament
sempre té vincle amb el tema que portem.
Té vincle.
No pot tenir.
Jo crec que per molta gent en té.
Avui parlem, Felip.
Avui parlem de l'estrenyiment.
Aquesta situació que tanta gent, tanta gent preocupa
i tanta gent pateix.
Núria pensa que l'estrenyiment està considerat potser
la gran malaltia...
Abans, això ja es començava a dir
a finals del segle XX, no fa tants anys.
Però es considerava això potser la gran malaltia del segle XX.
I de moment, de moment el segle XXI també la té.
No ha canviat.
Dic jo que és un tema bastant adiena per aquests dies de festa,
perquè si bé hi ha gent que potser ja té tendència a l'estrenyiment
o que ja li passa habitualment,
hi ha gent que li passa aquests dies de festa
que menja excessivament massa
i productes que no faciliten l'evacuació.
Aquí està, aquí està.
Potser és moment d'accessos
o ho hem convertit en un moment d'accés
i per tant el cos s'enrescent.
L'estrenyiment n'hi ha moltes raons.
N'hi ha moltes raons per patir-lo.
I una sí, una són aquests accessos, sobretot.
Però he de pensar que el cos...
El cos és molt intel·ligent, Núria.
Què vol dir això?
Vol dir que ja té els seus mecanismes, en principi,
per fer la funció que, quan nosaltres mengem una cosa,
quedar-se amb el que li és interessant,
el que li és nutritiu,
i el que no, eliminar-ho.
Està aquí tot correcte, tot normal.
El problema és quan l'hi posem difícil.
I posar-li difícil, què voldrà dir?
Doncs penseu que, en funció del que li donem per menjar,
en funció de la quantitat de líquids que bevem,
en funció d'altres factors com l'exercici físic,
el que podem fer és dificultar aquest procés.
Que, de manera natural,
la gran encarregat és l'intestí,
sobretot l'intestí gruixut,
és aquesta part final del sistema digestiu
que va avarar en l'últim tran al recte i a l'anus,
on s'evacua.
I aquesta funció la combinem,
la coajuden el fetge i el pàncreas.
Aquí tothom hi posa de la seva part substàncies
que facilitaran això,
que ens quedem el que necessitem
i que evacuem el que no sigui necessari.
Llavors, aquí un altre tall interessantíssim,
que és,
una de les feines,
o més aviat,
més una de les feines,
una de les formes que fa servir l'intestí per evacuar
és el que es diu el peristaltisme intestinal.
Això sona una mica raro,
però sona una mica raro la paraula,
però tots l'heu sentit alguna vegada.
I quan dic tots,
és que el peristaltisme intestinal
són aquells sorolls que fa la panxa,
que dieu...
que sentim.
El que sentim és que els intestins
tenen un moviment,
gràcies a que els intestins
tenen una capa musculada,
capa de múscul,
llavors,
quan no hi ha gaire cosa a dins,
el que comencem a sentir
és com els líquids
es van corrent per dins del...
es van movent per dins l'intestí.
Llavors,
aquells sorolls que sentim de la panxa
no es van viure de la panxa,
és dels intestins,
que ho sapiguem.
Que és allò que diem
que tenim gana, no?
Tenim gana.
Això passa quan tenim gana.
Està buit.
Correcte.
Llavors,
ho sentim, insisteixo,
perquè els intestins
fan aquest moviment constantment,
constantment per anar espitjant
el regidu que hagi quedat,
de manera que es pugui eliminar.
Llavors,
hi ha estreñiments
que també poden venir
pel que és un intestí
que no treballa prou.
Anem per parts,
si et sembla.
Sí,
anem per parts perquè això és...
Molta informació.
A veure,
fins ara hem parlat de la cosa
de la manera normal d'evacuar,
que és l'intestí,
insisteixo,
amb el pàncreas,
amb el fetge,
facin aquesta funció
i al final s'evacui.
El cos,
quan alguna cosa li fa mal
o no li senta bé
i necessita evacuar-ho ràpidament,
té dos mecanismes també.
Un és el vòmit,
és un mecanisme violent,
ràpid,
i l'altre és la diarrea.
La diarrea normalment
seria un procés
en el qual no dona temps
que es faci la matèria fecal.
No es faci
una consistència,
un residuó en consistència.
Llavors,
per això és eminentment líquid.
Sí.
això,
el cos ho fa
o ho activa
només en situacions
molt puntuals.
El que no és bo
seria
que fos de manera repetida.
O el vòmit
de manera repetida,
el que acabaria provocant,
sobretot,
és que tots els àcids
de l'estómac al pujar
cap a dalt
lesionessin
aquesta primera part
del sistema digestiu,
tot el que és la laringe,
es faria malbé.
Llavors,
no és un procés volgut,
per tant,
no és un procés
a evitar.
Sé que puntualment
hi ha gent que se'l provoca,
o fins i tot
en situacions mèdiques
alguna vegada
s'ha necessitat,
però penseu que és una cosa
molt puntual,
hem d'evitar-ho.
Llavors,
l'interessant
és normalitzar
l'evacuació,
que d'això
vinc a parlar avui,
com normalitza.
Ara, de fet,
hi ha tota una passa
aquests dies
que està afectant
a moltíssima gent
de grip intestinal
que se'n diu,
una grip que afecta
en aquest cas
a l'estómac
i que provoca
diarreus
d'haver d'anar
d'antibiótics,
no?
I d'anar al metge.
Parlem de què?
Aquesta situació
el que fa,
sobretot,
és malmetre
el que es diu
la flora intestinal.
La flora intestinal
són totes les bactèries
que hi viuen,
que sempre viuen
dins nostre,
dins el tub digestiu,
i que precisament
són les que faciliten
la digestió
i l'absorció
de substàncies.
Llavors,
de vegades
és per una passa,
per un virus
o a vegades
per una bactèria
o a vegades
també hi ha medicaments
que poden provocar
que aquesta flora
es faci molt bé.
Per exemple,
un clàssic
que malmet una mica
la flora
són els antibiòtics.
El propi medicament
antibiòtic,
antivida,
ja ho fa això.
És a dir,
sí que s'encarrega
de defensar-nos
d'elements
patògens molt nocius
i sort que els tenim.
el que passa
que en excés
doncs malmet.
Llavors és molt típic,
això ho haureu experimentat
molta gent de la que ens escolta,
doncs que després
de fer algun tipus
de tractament d'antibiòtics,
doncs passeu
un període
de restrenyiments
o de diarrees alternatius.
Això és molt habitual.
Fins que es torna a regenerar.
Per sort,
el nostre cos
és molt capaç
i hi ha substàncies
que faciliten.
Hi ha el que es diu,
hi ha incomprimits
de flora,
que això es pot prendre
i comprar a les farmàcies,
que això facilita
que es regeneri
i després hi ha els làctics,
els làctics fermentats,
sobretot
el famós iogurt.
Però en el cas del iogurt,
quan parlem de
si voleu regenerar flora
perquè heu fet això,
una ingesta important
d'antibiòtics,
recordeu que procureu
buscar iogurts
que no portin
ni colorants,
ni conservants,
ni trossets de fruita,
no.
Iogurt sol
i si podeu ser,
si pot ser,
si els podeu comprar
en alguna botiga
d'aquestes ecològiques
doncs són encara més ideals
perquè no estan
tan processats
com els industrials.
Per tant,
ja ens hem donat dues pistes.
Primer hem de saber
mantenir
el moviment
dels intestins,
suposo que això
serà l'exercici,
ara en parlarem com.
I després cuidar
la flora intestinal.
Això s'ha de cuidar
perquè es pot malmetre
molt fàcilment.
Llavors, mira,
si et semblen,
t'explico les raons
de l'estrenyiment.
O més aviat,
primer hem d'entendre
què és l'estrenyiment.
L'estrenyiment
és la dificultat
d'evacuació.
La dificultat
que pot ser valorada
en quant a
que en el moment
de defecar
és difícil
o en què ha passat
llarg periód
de temps
que no hem defecat.
El que dóna
més problemes
és aquest llarg,
el que ha de ser
més preocupant,
els dos són preocupants,
però el format
d'estrenyiment
que dóna
més problemes
seria el que
passem molts de dies
sense defecar.
Perquè què passa?
Si heu de pensar
que el cos
aprofita
el que necessita
i el que no
ho llençem fora,
quan passen molts de dies
que allò
que hauria d'estar fora
es queda dins,
el cos,
per desgràcia,
comença a reabsorbir
aquesta porqueria.
Llavors,
s'autointoxica.
Llavors,
s'està parlant
que hi ha moltes malalties
actualment
que hi poden vindre
en aquest sentit
i sembla que no,
abans no se li veia
gaire relació.
Perquè és una cosa
fins i tot de curt termini
en el sentit
que si...
De curi de llarg.
Però si acumules
durant dos dies,
ja afecta.
Si puntualment
ens passa...
El més problemàtic
són la gent
que pateix
el que diu
l'estanyiment crònic.
Clar.
D'acord?
Perquè no són dos dies.
Són dos dies aquí, dos dies allà.
Aquí està.
I a poc a poc
el cos,
encara que passem dos dies
si per unes circumstàncies,
per exemple,
doncs molt típic,
uns nervis importants,
un estat nerviós important,
doncs hi hagi una retenció
o un canvi
d'aigües
que diuen també.
També pot passar això,
d'anar
a viure en un altre lloc
o estar de viatge
o fins i tot hi ha gent
és que també no hem parlat
i ho parlarem potser al final,
tot el simbolisme que té
el defecar psíquicament, no?
Sí.
Llavors, molta gent
doncs si no és, per exemple,
el seu entorn conegut
no ho fa.
Sí.
Allò que surten de viatge
per tres dies de viatge
i no hi ha anat a la lavabo.
Fatal, penseu que és fatal
pel cos.
Llavors, si puntualment
ens passa un cop,
mireu, no passa res.
El cos ho netejarà
i el cos, en principi,
hauria de ser capaç de netejar-ho.
Ara,
quan ho anem acumulant
i aquestes dos dies
que tu deies, Núria,
és una cosa habitual,
aquí és el problema.
Aquí és el problema.
Perquè l'ideal
què seria?
Anar de ventre?
Quan?
Hi ha una periodicitat estàndard,
però dic estàndard
que es pot discutir.
Un estàndard,
i que penso que poca gent
compleix segurament,
seria aproximadament
d'uns dos cops al dia,
de dos o tres cops al dia.
Teòricament,
al final del dia
hauríem d'evacuar
el que hem començat menjant
el primer del dia.
I a l'inversa,
el primer del dia,
a la matinet,
hauríem d'evacuar
el que hem menjat a la nit.
Això seria,
teòricament,
un estàndard.
El que passa és que
els costums laborals,
els horaris que portem,
impedeixen una mica
que això sigui així.
Llavors,
aquest estàndard
és això,
dos o tres cops al dia.
Llavors,
anem per les causes,
que això és interessant de sentir,
perquè potser amb les causes
entendrem també les solucions.
El que dèiem al principi
del tipus d'alimentació,
sobretot hi ha estrenyiments
en dietes
pobres en fibra,
que es diu.
Pobres en fibra
i molt riques
en productes refinats.
Precisament,
un producte refinat
és aquell producte
on se li ha extret
la part integral.
Ah.
És aquell producte
que se li ha extret
la part fibrosa.
Llavors,
és molt fàcil
de digerir,
en aquest sentit,
però no genera residu.
D'acord?
I per tant,
aquí,
el no generar residus
amb prou consistència,
en aquest cas,
el problema és que
la fibra,
per a dir,
és una idea, Núria,
és una estructura
que el que fa
és absorbir aigua.
Sí.
Unflar-se.
Sí.
I l'unflar-se
dona prou consistència
a la femta.
Sí.
El fet que s'unfli,
com que toca molt
les parets dels intestins,
això estimula
que l'intestí
faci més força
per evacuar.
Val.
Llavors,
si no l'unflem...
És com un catalitzador
per evacuar.
Com un catalitzador,
no sé si és ben bé
la paraula,
però sí,
seria un afegitor
que necessita la femta
per poder-se evacuar bé.
Si no té aquest afegitor
de la fibra,
s'enfada porqueria a dins,
però no es mou.
No avança.
Aquí hem d'anar
amb cuidado
amb això de la fibra.
Per què?
Hi ha una punta a fer important.
Quan està a un estrenyiment,
sobretot aquests estrenyiments
que es porten
3 dies,
4 dies sense evacuar,
la solució
no està en la fibra.
Per què?
Si vostè porta
4 dies sense evacuar,
si pren fibra,
el que farà encara
és fer més volum
i, per tant,
més tap.
En aquests dies,
en aquestes circumstàncies
d'estrenyiment
tan perllongat,
el que hauríem de fer
és hidratar molt,
moltíssim.
És a dir,
no donar-li més volum
a aquesta fenta,
sinó fer que surti
més fàcilment.
aigua.
I ara anem a veure com.
Una altra manera,
si no,
una altra causa
que a la vegada
és una solució
és la ingesta
de pocs líquids.
Com tot.
És a dir,
el líquid,
en aquest cas,
serà un lubricant.
Un lubricant.
quan parlem
de l'altre extrem
de la diarrea
que hem dit abans
que no donava temps
a fer femte,
una altra cosa
que passa amb la diarrea
és que no s'absorbeix
l'aigua,
per això la diarrea
també és líquida.
No s'absorbeix l'aigua
i és llavors
quan ens recomanen
beu molta aigua
però no deshidratar.
Tota la que perdem
l'hem de recuperar.
Hi ha estenyiments
que es poden solucionar
bàsicament
amb una bona hidratació.
L'aigua,
tant si és per excés
o per defecte,
vull dir,
en el cas de no poder evacuar
o d'evacuar amb diarrea,
és boníssima.
És interessantíssima.
Sobretot amb la gent gran.
Atenció a la gent gran
que la gent gran
perd molt el reflexe de l'acet.
És allò de
no en tinc ganes de beure.
S'hi haurien d'esforçar molt
perquè precisament
un grup de població
que pateix molt estenyiment
són la gent gran.
Els intestins,
penseu que estan poc hidratats,
que la musculatura
té poca força
i per tant
és més fàcil
que s'acumuli l'efecta.
Llavors,
més causes.
L'altra que tu deies abans
que insinuaves,
la de l'exercici físic.
Està clar
que els intestins
hem dit
que tenen la seva capa muscular
i aquesta no depèn
de l'exercici físic.
La que sí que depèn
de l'exercici físic
és tota la musculatura abdominal,
la de la panxa.
Sí.
Llavors,
que a la vegada
quan nosaltres ens movem,
quan fem una mica d'exercici,
aquí caminar ja és prou,
perquè el moure dels cames
aquest abdomen també treballa.
Doncs,
el treballar aquesta musculatura
fa un lleuger massatge
damunt d'aquests intestins
i també facilitarà
que surti.
Molt bé.
No cal ni fer abdominals.
No, no cal ni fer abdominals.
Només que fer una mica d'exercici
i una mica ja ho hem parlat moltes vegades.
Tres cops per setmana,
mitja hora,
ja us ho dic,
i caminar ja és prou vàlid.
Una altra raó
molt curiosa aquesta,
que és una causa d'estanyiment,
l'abús d'alexants
d'alexants
o d'elevatives.
L'abús.
Ah.
Sí.
En principi,
això que hauria de ser un remei,
en la seva justa mida,
és un remei
i molt eficaç.
Amb el que dèiem abans,
per exemple,
quan algú pateix un restrenyiment
del tipus
que hi ha un tap al final,
a la sortida,
llavors hem de facilitar
aquesta sortida.
Ja no és una qüestió
d'hidratació.
Llavors aquí sí que, per exemple,
és molt vàlida
una elevativa.
Una elevativa
amb aigua calenteta,
un quart de litre,
aproximadament,
o fins i tot
se'n poden arribar fent
la gent que tingui
molta dificultat
i que pateixi
el millor d'algun tipus
de fissura,
que això també és molt habitual
amb l'estrenyiment,
fissura a tall de l'anus,
doncs una elevativa
amb oli.
Oli d'oliva,
també tevi,
que no estigui cremant,
per suposat,
això facilitarà
que surti.
Hi ha altres opcions
que són
algun tipus
de
supositoris,
d'acord?
Però
si podeu optar
per alguna cosa
més aviat,
més natural,
més interessant.
perquè
s'han fet servir
moltes vegades
olis,
olis minerals,
que diem,
com la parafina,
per facilitar
aquesta eliminació
en la gent estrenyida.
I el problema
és que aquesta parafina
acaba fent
una pel·lícula
damunt de l'intestí.
Llavors,
sí que circula,
però dificulta
l'absorció
de substàncies.
Llavors,
estem beneficiant
una qüestió,
però n'estem
molt bé en una altra.
Llavors,
tot el que sigui natural,
per exemple,
els olis d'oliva,
dues culleretes
a la matí,
en dejú,
això també és un bon remei
per l'estrenyiment.
Ah, mira,
mira.
Interessant.
I ja sé per on vas,
si abusem d'aquestes
tècniques massa,
al final,
el que fem
és que l'intestí
no treballa,
perquè com que ja
l'hi donem tot fet
i s'acostuma no...
I no només que treballa,
és que també,
també si abusem,
acabem fent malbé
la famosa flora
que dèiem abans.
D'acord.
Llavors,
al fer-la malbé
pot ser també una causa
d'estrenyiment,
s'acumula,
no transita,
no passa a la femta.
Llavors,
situacions,
l'adultesa ja ho hem dit,
no?,
la bellesa és molt habitual,
en l'embaràs també
és molt habitual.
Com és en l'embaràs?
Bàsicament,
en l'embaràs,
hi ha una qüestió
de que el cos,
la seva prioritat màxima
és el fet
de desenvolupar el nano,
d'acord?
Llavors,
tota la resta
acaba sent una mica secundari.
Va,
entre que els líquids
canvien,
hi ha un transval
de líquids important,
no?
Entre això,
entre que el nadó
va creixent
al ventre matern
i va fent pressió
damunt d'altres estructures,
aquest és una altra.
Llavors,
aquest trànsit
que habitualment
passaria
d'una manera normal,
amb l'embaràs
es veu una mica
de dificultat.
Per això,
perquè el cos,
la prioritat seva
és una altra
en aquell moment.
Llavors,
en conseqüència,
hi ha altres aparells
que no és que no funcionin,
però que s'han de cuidar
una mica més
perquè no fàcilment
els passa això,
un estenyiment
és molt habitual
en un embaràs.
I una altra raó
interessant a sentir
són alguns tipus
de medicaments.
Hi ha medicaments
que com a efecte secundari
porten estranyiment.
D'acord?
I aquí parlem
des de medicaments antiàcids
per a gent que pateix
acides a l'estómac,
parlem d'antidepressius,
també són medicaments
que generen
molt habitualment
estranyiment,
parlem també
de relaxants musculars,
estem parlant
de tot medicament,
si se'n doneu compte,
que el que fan
és treballar
a nivell
del sistema nerviós.
I, a fi de comptes,
el fet que l'intestí,
els músculs de l'intestí
funcionin,
tinguin el peristaltisme
actiu,
el peristaltisme actiu,
disculpeu,
és gràcies
que el sistema nerviós
dóna senyal.
D'acord?
Llavors, pot ser
com a conseqüència
d'aquesta situació
i també la descompensació
de líquids
que hi ha en el cos.
I un altre grup
d'estrenyment
de causa,
i aquest no l'hem d'oblidar
amb tot això que diem,
perquè tothom sent això,
fins ara tot és normal,
però també
una cosa que s'ha de descartar
quan hi ha un estrenyiment
i s'ha d'anar al metge
a veure si és així o no,
és que hi pugui haver
algun altre tipus
de malaltia greu.
A veure,
una tumoració
a nivell intestinal
també podria donar
un restrenyiment
perllongat.
És una cosa
molt perllongada,
com dius tu,
doncs ja és qüestió
de fer-s'ho mirar,
clar.
Clar, clar,
però moltes vegades
és una cosa
per espavilar,
és per anar ràpid.
No d'acord?
Si resulta que esteu
vivint una situació
que tampoc sembla
molt estressant
a la vostra vida,
una situació puntual
que pugui portar
un estrenyiment
i de cop
comenceu a patir
un estrenyiment,
bueno,
i es descartin.
Però que ho sapiguem
que també hi ha malalties,
sobretot això,
les tumoracions
poden obstruir
aquest sistema digestiu
i per tant,
a fi de compte,
provocar un estrenyiment
i que aquest simplement
sigui un símptoma
i no pas el problema en si.
Per tant,
tinguem un compte també.
Solucions,
perquè veig que el temps
se'ns acaba.
Ens n'has donat ja
almenys una,
que és dues culleradetes d'oli,
com ho dius?
En dejú,
en dejú,
abans d'esmorzar.
Això està molt bé.
Anirem ràpid amb això
de les solucions
perquè veig que no tenim gaire temps.
Mira,
una,
i interessantíssima,
és,
atenció,
l'educació
de l'acte
de defecar.
Què vol dir
educar l'acte de defecar?
Vol dir que els humans
som animals de costum.
És així de clar.
Llavors,
una manera
d'algú que pateixi
un estrenyiment,
si el vol solucionar
o el vol elaborar,
per exemple,
una pràctica interessantíssima
és que sempre
intenti anar al lavabo
a la mateixa hora.
Tant en tingui ganes
com no en tingui.
I els moments ideals
per fer això
és,
després d'esmorzar,
i ara ho lligarem
amb el cafè que deies tu,
després d'esmorzar
i després de fer exercici físic.
O sigui,
dues situacions,
si us fixeu,
en les que hi ha hagut
moviment intestinal,
d'acord?
En l'esmorzar,
perquè li hem donat menjar
i a vegades
hi ingerim alguna substància
que de retruc
té un efecte alexant,
és important
que no ho observem
com a tal,
el famós cafè.
El cafè,
el problema que té
és que és un estressant
pel sistema nerviós.
I és per això
que dóna ganes
d'anar al servei
després de fer-lo.
Bàsicament,
però clar,
entendre'l com un alexant
és una barbaritat,
perquè,
perquè clar,
per un costat,
aquesta excitació
que provoca el sistema nerviós
sí que provoca
una mica
de necessitat
de fecativa,
però,
per l'altre costat,
ja sabem que l'excés de cafè
o els cafès
no és precisament
d'aquests substàncies
interessants pel cos,
perquè també acaba intoxicant
en altres sentits.
Llavors,
en mesura,
el cafè.
Llavors,
educar l'acte.
Insisteixo sempre
a la mateixa hora,
tingueu ganes
o no en tingueu.
Una altra és,
quan en tingueu ganes,
aprofiteu.
Sí,
no,
no és broma,
perquè és típic,
ah,
ja tinc ganes de fer-me,
i ho faré després,
jo faré després que estic fent
una feina.
Senyors,
la gent que patiu estranyiment,
sobretot,
no deixeu passar
aquestes oportunitats,
que és molt habitual.
Ells ho deia abans,
les qüestions laborals,
els horaris,
són els que han malmès
aquest sistema digestiu,
que ens han afectat
o ens han dificultat,
eh,
des de les feines
que estem tantes hores asseguts,
i que no ens sortim del lli,
els nanos a l'escola,
el mateix.
el fet
de l'exercici físic,
l'ho d'aleshores assegut.
Una solució
per a la gent estrenyida
és també
fer una mica
d'exercici físic,
el que hem dit abans,
tres cops per setmana,
mínim mitja hora.
Això facilita
la musculatura intestinal,
la musculatura,
perdó,
abdominal.
Una altra de clàssica
que està al sentit
és augmentar,
i aquesta se sap,
hi ha estudis
boníssims
que ho diuen,
augmentar
la ingesta
de verdura,
aquí parlem de molta fruita,
i de fruita també,
que també parlem de fibra,
dues substàncies
que aporten fibra
de manera natural
i interessantíssimes.
L'altra és
augmentar
la ingesta
de líquid
també.
Força aigua.
Ja sabeu,
l'estàndard d'això,
litre i mig,
dos litres,
ja n'hi ha prou.
Desvinculat
de les menjades,
especialment.
Sí, sí, sí.
És interessantíssim això,
que no ho vinculem
a les menjades,
perquè sempre que bevem
amb les menjades,
que aquí hi ha molts de mites
i moltes històries
sobre l'engraixar-se,
sempre que ho vinculem
amb les menjades,
realment el que
provoca beure líquids
durant la menjada
és dificultar la digestió,
perquè dilueix
els àcids de l'estómac.
Llavors,
si volem fer
una bona digestió,
evitem beure aigua
mentre mengem.
Bevem-la abans
i si la volem beure després,
quan ja hagi passat,
una horeta aproximadament.
Jo sé que això costa,
però
s'hauríeu d'esforçar amb això.
I l'última,
també recomanació interessant
a dir,
Núria,
si et sembla,
és que
els que feu servir laxants
eviteu-ne
l'accés,
feu descansos,
deixeu que el cos,
l'axant hauria de ser puntual
mentre es bateixen els episodis
de restanyiment.
D'acord?
Però,
mentre no n'hi ha,
s'haurien d'anar deixant
a poc a poc.
I això com es fa?
Doncs penseu,
si la quantitat
que prengueu de laxants
en forma d'herbes
o en forma de pastilles,
el que sigui,
d'acord?
Aquella setmana,
portar-la a terme igual
i la següent
començar
a disminuir una mica
la quantitat
i anar progressivament així
de setmana en setmana
i veient com el cos
va agafant ell
l'hàbit,
va agafant el control
de defecar
sense necessitat de dependre.
Però després hi ha una
fàcil
habituació psicològica,
és a dir,
una addicció
al fet de prendre l'alexant
i vincular-ho
sense l'alexant
no puc anar a defecar.
Llavors,
aquestes solucions,
insisteixo,
dieta,
beure aigua,
acostumar-se a anar
sempre al mateix moment
i fer una mica d'exercici.
Amb això
hauríem de tindre
un estanyiment normal,
sense apuntar
que fos una causa
més preocupant,
que és un problema
patològic important,
doncs hauria de ser
unes maneres
per posar-lo en ordre
i per tant
regular-lo
i controlar-lo.
És un tema
que jo crec
que serà d'utilitat,
especialment
durant aquestes festes.
Felip Caudet,
moltíssimes gràcies.
Escolta,
i de fet,
no,
la setmana vinent
encara ens veurem.
Sí,
encara ens veiem.
Encara queda un programa.
No et desitjo bon nadal.
Bueno,
ja m'ho diràs.
Ja t'ho diré,
ja t'ho diré.
Gràcies, Felip.
Gràcies a vosaltres.