.
Ja us ho dèiem abans en el sumari, aquesta tarda parlem de cerveses,
però no de qualsevol, sinó de la cervesa Rosita.
Una beguda que ja s'ha instaurat a la ciutat fins i tot com a pròpia, no?, tarragonina.
I ara, a més, doncs, abraçant el que seria fins i tot el camp de Tarragona,
perquè avui ens hem enterat que s'està preparant una nova varietat de Rosita
feta amb sabor d'avellana.
A l'altre costat del fil telefònic tenim un dels artífecs d'aquesta empresa cervesera,
el Ramon Uller. Ramon, bona tarda.
Hola, bona tarda, Núria, què tal com anem?
Bé, bé, i escolta que ens n'alegrem molt perquè no parem de rebre notícies
que traieu noves varietats de Rosita, aneu posant el puntet aquí i allà,
l'esteu especialitzant molt i això vol dir que la cervesa té vida.
Sí, sí, no, a veure, és una cosa que, a veure, nosaltres creiem que el puesto
s'ho mereix també i aquí al Covert com una deferència a la bona rebuda
que hem tingut amb aquestes terres, doncs hem fet aquesta cervesa negra
amb sabor avellanes.
Per tant, és una cervesa que serveix una mica d'homenatge pel poble
on teniu situada la fàbrica, no?
Sí, sí, o sigui, a l'igual que vam fer per Santa Tecla,
que vam treure una cervesa que es diu Rosita d'Ibori,
doncs ara van dir, doncs ara al Covert, a la seva festa major
que fan ara el cap de setmana, no aquest, sinó el proper,
que fan una fira bandolers, doncs hem fet una cervesa negra
amb sabor avellanes.
Cervesa negra que això ja implica que és una varietat que fins ara no teníeu,
Rosita no tenia varietat negra.
Teníem la Rosita original, vam fer la Rosita aquesta d'Ibori
per les festes de Santa Tecla, i ara hem fet aquesta Rosita negra
amb sabor avellanes.
Bueno, perdona, i edició especial, una tirada breu, suposo,
de Rosita amb aroma o sabor de pètals de rosa.
Amb pètals de rosa, una gran extravagància
que vam fer pel primer aniversari,
que ha tingut una acollida bastant desigual, en sentit de tot.
Perquè, clar, nosaltres això de fer coses rares, la gent a vegades s'enfada, saps?
Perquè això de la cervesa, hi ha gent que li ha encantat el tema dels pètals de rosa,
i hi ha gent que diu que això és un disbarat,
barrejar cervesa amb pètals de rosa és una cosa que no s'havia fet mai des dels romans.
Però, bueno, sempre hi ha angustos per tot, no?
Però trobo que està molt bé, almenys que tingueu aquest afany d'investigar,
d'anar provant coses, tot això enriqueix, al cap i a la fi.
El leu... Digues, digues, Ramon, perdona.
No, que jo crec que ara, o sigui, ara li tocava,
si per Sant Jordi vam fer el pètals de rosa,
doncs ara el que ho ve, ja que estem aquí,
hem de defensar els productes de la nostra terra.
I de la nostra terra hi ha les avellanes.
I aquí el que ho ve és terra d'avellaners,
i si estimem la nostra terra, els nostres productes,
doncs hem d'estimar el que s'envolta, no?
Que ningú es pensi, com me pensava jo,
que està feta amb avellana.
Vull dir, l'avellana no és la base, no és que fermenti, eh?
No, no, està feta amb bordi,
llavors l'avellana se l'afegeix en una espècie d'infusió,
com si fos una... allò com fer-te el té,
però amb avellana,
i anar fent una infusió d'aquestes avellanes,
perquè agafi una mica d'aroma d'aquí.
En moments de crisi que estem passant,
en tots dificultats i molt series econòmiques,
nosaltres aquí demanem a la gent
que consumeixi productes de la terra, tu.
Que hem de sortir entre tots, hem de sortir endavant.
I això és el que fem nosaltres.
Comercialitzareu també la rossita negra pelades, tal qual?
No, no, no, en principi no està previst.
La negra nostra tindrà sabor avellanas, en principi.
Mira.
Però clar, tot això anirà...
Suposo que a la llorga anirà canviant.
Intentem sempre utilitzar productes de la nostra terra,
perquè ja que som l'única cervesa d'aquí del camp de Tarragona,
doncs volem estar al costat de la gent d'aquí, no?
I aprofitar tots aquests productes que es donen a terra
i que ens ajuden tant.
Tu ja l'has provat, aquesta nova rossita?
Jo l'he provat i, bueno, és...
A veure, no és molt negra, és molt torrada, és molt fosca,
no arriba a ser tot el negre que ens agradaria.
Clar, és una cosa artesana i no podem mesurar-ho fins al final, no?
I al final, a vegades, surten coses així, no?
És molt torrada, té un sabor molt intens,
té més graus que la rossita normal.
Aquesta està al voltant de 6-6 amb dos graus d'alcohol.
És una cervesa més... Va molt bé amb xocolata.
A mi m'ho va dir una persona que és molt entesa amb cerveses
i em va dir, aquesta cervesa negra, el que li pega més és el xocolata,
els postres, però si el prens amb un xocolata al costat
és una cosa deliciosa, un bombó, una coseta d'aquestes,
i a la gent li encanta.
Uala! Que guai!
Sí, sí, per un postre.
O sigui, hem fet...
L'adivori, que és per un aperitiu, una terraceta a l'estiu,
molt refrescant, amb sabors cítrics i aquestes, molt suau,
amb 4 graus, que et pots prendre a 2 o 3,
i ja està, molt pels matins.
La rossita, que és ja per l'hora de dinar,
és una cervesa per obrir un aperitiu,
té molt més cos,
és refrescant, però és més sabor, és més intensa.
I a bones de postres, una rossita negra
i un bombó de xocolata al costat,
i és una cosa que, vamos...
Espectacular!
Per sortir els diaris.
Però escolta, què us falta, ja, Ramon?
Quines coses més teniu al cap,
quines provadores més heu de fer?
No, no, aquí això és un banc d'idees,
i nosaltres, a veure, anem dient a veure què...
Anem al costat del que anem pensant i no hem fent.
Mira, podreu obrir una mena de concurs debat
de la gent que proposi idees?
Sí, sí, no, no, estem oberts, eh?
Tenim una adreça d'email,
que es diu veu arroba rosita.cat,
i la gent que diu,
a mi m'agradaria provar el sabor o sé quantos,
si el que sigui, escolta'm,
hi ha moltíssimes varietats de serveis al món,
però, bueno, ho podem provar, eh?
Ho podem provar, i si surt alguna cosa que ens agrada,
doncs estirà d'endavant, no?
D'aquesta rosita amb sabor d'avellana,
aquesta rosita negra,
que presentareu al Cuber
per la festa del bandoler,
la Fira del Bandoler,
quina edició fareu?
Serà una edició limitada?
Hem fet una tirada,
nosaltres som petits,
hem fet una tirada inicial de 4.000 unitats,
i ens han dit que és poca cosa,
on aneu?
Sempre aneu la mateixa,
on aneu?
4.000 unitats.
És que nosaltres som petits
i fabricar més quantitat per nosaltres
és molt complicat,
hem d'anar de mica en mica
i, bueno,
ja han fet aquestes 4.000
i ja ens han demanat que fem més
i abans que surti,
escolta'm,
què hem de fer més?
Hem de fer més?
Bueno,
doncs en farem més
i a veure què passa, no?
A veure,
la presentarem en societat
el cap de setmana que ve,
que convida tothom
que vingui a la Fira del Andoles,
que és una fira molt xula,
hi ha representacions al carrer,
en història que estan molt bé
i, doncs que la vinguin,
que la tastin, tu.
I sempre acompanyada,
en sèrio,
que amb una peça de xocolata
al costat
és un sabor inmillorable.
Es comercialitzarà igualment
per a botigues
aquí a Tarragona?
La trobarem fàcilment?
Sí, sí, sí.
A veure,
suposo que a partir de la setmana que ve
ja comencem a fer la distribució.
Molt bé.
I sí,
a veure,
bàsicament són els nostres clients principals
són petits,
bodegues,
botigues de delicatessen,
restaurants i coses d'aquestes.
Mica en mica,
la distribució costa moltíssim,
és el que s'està costant molt avui en dia.
Perquè a Tarragona més o menys
anem fent soroll,
la gent s'hi coneix,
però clar,
te'n vas a un Barcelona,
una cosa d'aquestes
i ets una petita puça
dintre d'un gran mercat.
I allò ja és més complicat.
Què passa és que sou una puça
cada cop més especialitzada.
Amb aquestes provatures
que aneu fent,
vulguis que no,
abarqueu un punt de delicatessen
que potser altres marques no tenen.
Llavors,
jo s'ho trobo positiu.
Es tracta d'anar fent
un producte molt artesà,
que és un producte molt natural,
molt de la nostra terra,
i es tracta de que la gent
s'envalori realment això.
Que al intentar agafar
l'embrancida que hi ha
amb el vi,
sabem que ara hi ha
tota una cultura del vi,
que tothom en sabeu més o menys
una miqueta de vi
i aquestes coses,
doncs algun dia
potser amb la cervesa
arribarem a en saber
tant o més
com s'enganyó en el vino.
El que passa és que
és un camí molt a poc a poc
i que, bueno,
estem fent.
La veritat és que la crisi
és que avui en dia
costa que la gent
s'allanci
a productes d'aquestos artesanals
i simpàtics
amb això de Rosita.
Doncs felicitats, Ramon,
per la feina feta
i esperem que en feu encara
molta més.
I una cosa que et diré
és que saps que la Rosita
és la cervesa més simpàtica
que hi ha al món,
però en diferència,
perquè és l'única cervesa
que hi ha al món
que no es pot dir
de forma seriosa.
Si tu vas a un bar
no pots demanar
una Rosita
de forma seriosa.
Si tu dius
una Rosita
i ja estàs somrient.
És implosible
dir-ho de forma sèria.
És una obvietat
però l'altre dia
em van fer aquesta reflexió
i és ben veritat.
Mira, és un punt més,
un punt més afegit.
Bé, ja tenim ganes
de provar la dava llana, eh?
Ja te direm el què.
Torna a repetir el correu.
A peu,
de beure,
de...
De gluc-gluc?
Això,
arroba
rosita.k
I si algú té
noves propostes
a fer
amb el tema
de sabors o gustos,
prometrem
estudiar-les
i a veure si
les podem posar en marxa.
Molt bé.
Ramon Ullé,
moltíssimes gràcies.
Un abraçament.
Gràcies a tu.
Vinga,
felicitats pel programa, eh?
No res, home.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Gràcies.