Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Així t'heu moltes coses a explicar, segurament.
De casa, el que vulguis.
Va, pregunta típica, Carme, per començar, què és el que més t'agrada fer de la casa i el que menys?
Bueno, jo el que més és la cuina. Més m'agrada la cuina.
Però cuinar, no rentar.
Cuinar, no, gastar, no, cap als pinxes, no. Jo cuinar. Cuinar és el que més m'agrada de la casa.
I quin és el teu plat preferit? El que et surt millor, vaja. Aquell que et fa triomfar sempre.
Els meus fills diuen que l'arròs.
Mira.
L'arròs, però la paella?
La paella, sí.
Bueno, ara és quan el Pep, que sempre fa el mateix, diu, a veure si ens convidós a dinar un dia.
Quan vulguis, eh?
Quan vulgueu.
Mira, escolta, ja vindrem, ja vindrem, eh?
I quan vulguis.
Però la paella amb marisc, no?
Sí, bé, esclar, amb marisc o amb carn.
I poseu fumet fumet?
Però amb marisc o carn, barrejat, no.
Si mar i muntanya, no, eh?
No, mar i muntanya, no.
Nosaltres el mar o la muntanya?
I poseu fumet de peix, també?
També, també, clar.
Clar, així surt més bo.
Més gustós.
I el sofregit, com el feu?
El sofregit?
De la paella.
O no el feu?
El sofregit de la paella?
No el feu el sofregit per la paella?
Sí, clar, i tant.
Doncs el fèiem tomàquet i una llet.
I ja està?
I ja està.
I els bitxos?
I tots els bitxos?
No hi poses ceba?
No.
A veure, això és nou per mi.
No, la ceba estava l'arròs.
Ah, muchacha.
Ah, no ho sabia.
Això no ho sabia.
I el suquet de bullir les petxines?
Sí, clar, de bullir les petxines.
Si tinc alguna miqueta de tros de rap o alguna cosa així,
doncs faig un bon caldet abans i hi poso.
Mira, sort que ja hem dinat, perquè si no estaríem traient saliva ara tots aquí, eh?
Sí.
Carme, escolta, i com és que tu sempre has sigut mestressa de casa?
Sempre.
Bueno, ara ja sóc gran, però de jove era modista.
Ah, doncs mira, no sé si en queden moltes avui en dia.
No, no gaire.
No s'estila gaire, això.
No, no, no.
No en queden.
Ara tothom va comprar la roba feta i jo també.
Clar.
Però llavors es feia el vestit a mida, no?
Anàvem a comprar la teva.
No, ja m'he tipat de cosir.
És molt pesat, això de cosir.
Però te feies els teus vestits, amb patrons i tot això.
El feia els meus, els dels meus fills, fins que li havia fet un traje al meu fill quan tenia 14 o 15 anys.
Però americana i tot, eh?
O sigui...
El que passa és que a la llarga avui en dia et surt molt barat anar a comprar roba feta.
És que avui fer-te-la tu mateix és molt car.
Sí, no, si és més car comprar la roba i fer-te-la fer que una altra cosa.
Però, per exemple, si un s'ha de fer un jersei de llana, si has de comprar la llana i fer-lo i tot, i entre les hores, el que costa la llana i tot plegat...
Sí, el que passa és que els que estem a casa, doncs, alguna cosa hem de fer.
I llavors, si veus un rato la tele i t'entretens o cosint o fent punt o fent canxet, doncs això és el que és l'ama de casa.
Però avui en dia hi ha molta gent que no se sap ni cosir un botó.
I quan t'has de fer la borda, els pantalons, fent nyerraia?
Oh, jo, els meus fills ho he de fer tot, perquè ni la filla ni les joves saben cosir.
Però hi ha qui porta els pantalons doblegats i diu que és moda, no?
Sí, bueno.
O els vas arrossegant per terra que es van destripant, que també està de moda.
I quan més trencats, millor.
Sí, meros penya.
Però així, els seus fills, Carme, sí que ho fan, no? Saben cosir.
No, els meus fills ni la filla sap cosir.
Home, un botó potser sí que se'l cosi, una borda de pantalons també.
Però si m'ho pot endur-se a mi, m'ho endur-se a mi.
Ja, ja, ja.
És que abans s'ensenyava això a l'escola, s'ensenyava.
Sí.
No, s'ensenyava cosir.
Sí, sí, amb tant.
Ara no, ara no.
Oh, i saps que s'ensenyava també, que jo no ho he sapigut, ja no ho he vist fer això,
a agafar els punts de les mitges.
Ah, clar.
Allò quan tenies una carrera...
No sé si ho ensenyaven, però escolta, hi havia gent dedicada a agafar els punts
de les mitges.
Sí, sí, perquè clar, abans de comprar-se mitges no era tan fàcil ni tan barat.
No, eres molt cares.
Carme, i què et dediques ara a fer les tardes o durant el dia?
Ara a les tardes, doncs mira, això, fer punt, ara feia ganxet.
I, bueno, com que sempre hi ha feina, quan acabes de dinar i arregles una mica a la cuina,
de seguida has de tornar a fer el sopar, doncs poc rat, tu saps?
Però, bueno, més o menys.
Ja s'enllaça una cosa amb l'altra, no?
Sí, sí, sí, sí.
Tota la vida ho he viscut a Tarragona, Carme?
No, tota la vida no.
Jo vinc de la Sal d'Urgell.
És que no et notava un accentet allò, no gaire, eh?
De on?
No ho sé, d'algun lloc, d'aquí, de la Seu d'Urgell, sí.
De la Seu d'Urgell.
Sí, de la Seu d'Urgell.
Sí, sou filla de la Seu d'Urgell.
Bueno, tinc dos fills nascuts a la Seu d'Urgell i dos a Tarragona.
Ja fa, quan, 35 anys que estem aquí, o quasi 40.
Però la Seu és molt maco.
La Seu és molt maco.
És molt maco.
Ara, ara no tant, ara ja s'ha fet massa gran.
Abans era un poble petit, tothom ens coneixia i era diferent.
Sí.
Us tira més Tarragona, doncs?
No, home, ara ja, ves, tinc els fills aquí, doncs, esclar, ara a Tarragona.
Però no, jo estava molt a gust a la Seu.
Era molt maco.
Un poble que, doncs, no ho sé, és diferent.
I aquí passeig, no?
Encara que a Tarragona també és un poble una mica gran, però és un poble, és molt...
Anava a dir que a la Seu també teniu una Rambla molt maca, no?
Un passeig.
Un passeig, sí, un passeig.
No és gaire maco perquè era molt curtet, però bueno...
Cortet ja ha sigut.
Sí.
Sí, sí, ara ja s'ha de haver fet més gran.
Hi ha moltes botigues de moubles per allà, no?
Sí, sí, sí.
Bueno, quan jo hi era a la Seu, el que més fèiem és anar a Andorra, eh?
I era com ara, a Andorra, o no?
No.
Hi havia aquests grans supermercats a l'entrada?
No, no, no, no, no.
No, tots aquests supermercats que hi ha a la carretera, allò no, no.
Havíem d'anar fins a Sant Julià a comprar, llavors.
Sant Julià o l'hauria?
A Sant Julià o bé a Escaldes, havíem d'anar a comprar.
I llavors la frontera era frontera?
Sí, sí, sí, llavors la frontera era frontera.
Si baixaves dos paquets de sucre, si volien de prendre un.
Tothom baixava sucre d'Andorra.
Perquè era tan barato el sucre, el cafè i moltes coses, anàvem a buscar allà d'ol, clar.
I la manteca, no?
I tant, la mantequilla, i tant.
Bueno, de tota manera, a la Seu hi havia bona mantequilla, eh?
Que hi ha les latxeries.
Hi ha les vaques.
I llavors, eh?
Que anàvem a buscar la llet a latxeries, eh?
Déu-n'hi-do, eh?
I llavors sí que era bona, eh?
Llavors sí que era bona.
Han canviat, han canviat les coses.
Home, esclar.
El procés de, el procés s'industrialitzat, i en fi, jo veig el que passa.
Sí, molt diferent.
Molt bé, Carme.
Bueno.
M'havien trucat mai de la ràdio?
No.
Sempre hi ha una primera vegada per tot.
La primera vegada.
I a més, t'agraïm molt, Carme, perquè de seguida que t'hem trucat t'has dit
Ah, sí, vinga, perfecte.
Home, bé, no costa gaire, no.
Fes una xerradeta.
No costa gens.
Vosaltres hem estat molt a gust.
Vinga.
Carme, moltíssimes gràcies per compartir aquesta estoneta.
Una abraçada.
Una abraçada.
Adéu, adéu.