.
Doncs sí, avui visitem el Forge, municipi del Baix Camp.
El terme municipal es troba situat a la vall,
emmarcada per les cingleres de l'Arbolí,
al límit amb el Priorat i la Mossara
i amb les muntanyes del Mirador i de Puigcervé.
També s'endinsa pel coll de Cortiella, pel Priorat,
i va a raure a Porrera.
En l'apartat gastronòmic coneixerem el popular sopar del Pataco,
que és un plat gastronòmic típic del poble.
Una curiositat del Forge,
on només hi viuen 1.900 persones,
és que el 1785 hi va néixer Josep Cribiller,
enginyer militar, dissenyador de la Rambla Nova de Tarragona.
Farem una arbota fins a l'Armita de Puigcervé,
una talalla amb unes impressionants vistes a la vall.
També descobrirem una alcina centenària
i uns antics pous de glaç
amb molt bon estat de conservació
i que antigament s'utilitzaven com a neveres.
Com arribem al Forge?
Doncs mireu, podeu agafar la T11 fins a Reus.
Després enllaçareu amb la Nacional 420,
en direcció a Falset.
Hi ha la Cruïlla de les Borges del Camp,
però convé desviar-se a la dreta per la C242.
Al cap de pocs quilòmetres, ja hi sereu, al Forge.
I del Forge ens en parla el seu alcalde,
en Josep Vinyà.
L'alcalde del Forge voldria destacar de la nostra vila,
diguem-ne, que és el que és el lloc artístic,
històricament o artístic que entenem que té més rellevança,
és el portal d'entrada al Forge,
que és on comença el carrer Major,
que va des de la Riera,
del cap de vall de la Riera,
fins a la plaça de l'Església,
a la plaça de dalt,
és la porta emblemàtica del Forge.
A tocada del carrer Major,
tenim ja un carrer de Sant Antoni,
que és davant mateix de les escales de la iglésia,
que era l'antic barri joveu del poble,
i caldria destacar-ne també els porxos
de l'aproxada de la plaça del Mercadal
i de la plaça de dalt.
L'Església i el Campanà,
tot que n'estem molt orgullosos,
és d'una edificació molt posterior.
Llavors, clar, d'interès així,
diguem-ne, històric-religiós,
en destaquem el que és l'ermita de Sant Antoni,
on fem la pleca, normalment,
i l'ermita Puigervé,
pel seu entorn natural que té de mirador
sobre tot el camp de terra.
D'aquests llocs que us he anomenat,
jo em destacaria sobretot el que és el portal,
el portal i el carrer de Sant Antoni
i els porxos de les places,
que és el casc antic del poble, bàsicament.
I artísticament pots trobar algun detall
del que era el poble del Forge,
que era un poble, diguem-ne,
emmarcat per les dues rieres que el creuen.
El poble antic se va construir entre les dues rieres,
un cantó darrere del barranc del Rave
i d'aquí de la fonda més amunt, que diem.
Aquí, com a serveis de restauració,
hi ha el restaurant del Regissiu,
que és a tocar de la carretera,
que fa molts anys que està establert,
i llavors hi ha el bar Pepe,
que és allà l'Avinguda de Catalunya,
entrant al Forge mateix,
hi ha també el bar dels Amics,
i com a lloc locals de restauració.
Disfrutadament, al Forge no en disposem de cap fonda
ni cap lloc d'estada per poder dormir.
Des de l'Ajuntament estem intentant arrenjar una casa
per fer una casa de refugi per excursionistes,
però tot serà qüestió d'un tema pressupostari
que puguem afrontar-ho
quan hàgim assolit ja els objectius que ens havíem fixat
en aquesta legislatura,
que era altes serveis molt més imprescindibles.
El tema botigues és important,
doncs clar, hi ha alguns colmadors,
hi ha la carnisseria,
tenim uns forns de pa,
actualment n'hi ha un en servei,
que el que sí que té és una coca en recapte
de molt bona qualitat,
és una de les més bones,
molt primeta i una gran qualitat.
El més típic de casa nostra.
Quan a menjars típics del Forge,
el menjar més típic d'aquí
és el que nosaltres anirem el pataco,
que és un estofat de patata,
carabassó i amb ganyims de tonyina,
que normalment se celebra a l'agost
i fem una festa del pataco,
on es cuina per tot el poble
i llavors hi ha un sopar popular
allà al parc amics del Forge.
També podem destacar molt aquí el Forge
és els embotits,
hi ha una fàbrica d'embotits
que fa un embotit de molt bona qualitat,
sobretot la sacallona,
la botifarra colana
i el xoriço,
que és molt bo,
hi ha un oli,
a la cooperativa un oli de molt bona qualitat,
hi ha un particular que es diu que fem
malmelades de diferents fruites
i diferents fruites
que té molta sabració,
és un particular que s'estalla
llançant molt amb aquest tema
de les malmelades.
La festa, les fires...
Les festes locals del Forge,
ara estem a punt de celebrar
la festa major de Sant Miquel,
que és la festa major d'estiu,
en diem nosaltres,
que és la que quan tots aquí
a l'acollit a l'Avellana,
quan la gent, els pagesos,
tenien l'acollit a casa,
doncs celebraven la festa major
honrant al Sant Correspon.
Aquí el Forge és el dia de Sant Miquel,
però fa següent guany,
com que ens cau en dilluns,
la festa comença el proper divendres 26,
és 26, 27 i 28 d'aquest mes de setembre.
Quan la festa major d'hivern,
que també se celebrava habitualment,
aquí el Forge és per Sant Sebastià,
el 20 de gener.
I quan hi ha els pagès,
doncs ja una mica,
doncs estava més reposat a l'hivern, diguem-ne.
Nosaltres la festa del Pedàcol
la celebrem a l'agost,
el que passa és que no té un dia fix.
Pot ser, és un cap de setmana,
que normalment pot córrer,
una semana a la hora depèn del que es fa,
diguem-ne, del tràmit,
o de com va el que ho munten,
diguem-ne, és un dia,
es fa normalment a l'agost.
Enguany el que hem fet és aquest mercat mitjaval,
el que passa és perquè celebrem el 850 aniversari
de la donació del lloc del Forge.
Ara, doncs, de cara a anys propers,
potser no ho farem,
aquest mercat ideal,
però potser es farà un mercat,
doncs, un mercat de coses de segona mà,
algun tema per treure la gent al carrer,
diguem-ne,
per fer una festa, diguem-ne,
de caire popular a nivell de carrer.
La crida.
Com a alcalde del Forge,
vull convidar a tots els ciutadans de Tarragona,
del camp de Tarragona i als voltants,
perquè si voleu visitar el poble del Forge,
us teniu les portes obertes
i es podreu, diguem-ne,
contemplar, diguem-ne,
el nostre entorn natural,
que ens cal destacar tota la cinglada
dels cingles d'Arbolí,
on estem, ara estem,
i també, diguem-ne,
hi ha tot el tema
que m'agradaria assenyalar,
que tenim una ruta de les neveres,
les antigues neveres de pou de glaç,
on estem, ara,
com que tenim l'avant projecte
d'incorporar-nos al parc natural
de les muntanyes de Prades,
volem marcar unes rutes d'excursió
per aquestes neveres,
hi ha dues que estan en molt bon estat,
que és del Ginoteta i la del Metge,
que és un lloc molt interessant
per visitar,
i també n'hi ha un altre
que està a l'obaga del país,
però que és una finca particular,
on també s'ha de destacar
que hi ha una elsina centenària,
que és una arbre monumental,
i tot aquest conjunt
ens fa que nosaltres ja formem part
a partir de la cota dels 500 metres
de la xarxa Natura 2000
i que intentem, ja et dic,
estem treballant per incorporar-ho
al parc natural de les muntanyes de Prades.
Ens podreu gaudir
i fer-nos companyia
i també disfrutar dels serveis
que us oferim.
Pobles del Camp de Tarragona
i les Terres de Libre.