...
Camins d'anada i tornada amb Sònia Navarro.
En la majoria de societats occidentals,
de cada dos matrimonis o relacions de parella,
una es trenca al llarg del temps
i avancen dels 10 anys de matrimoni.
Moltes d'aquestes ruptures són causades
per la intromissió de terceres persones
o també per la influència de certes situacions,
com ara el treball o les aficions a les cònjugues.
Molts ha escrit sobre què és l'amor
i també sobre els mecanismes que provoquen l'enamorament
i la pèrdua del mateix.
Malgrat això, encara no sabem amb certesa definir aquest estat.
Sociòlegs, neurobiòlegs, psicoanalistes,
com Kernberg o psicòlegs del vincle,
han intentat definir aquest sentiment, aquesta emoció.
No obstant, ningú ha pogut fer-ho encara
amb suficient precisió
com perquè es pugui respondre amb facilitat
a la pregunta de què és l'amor.
Avui en parlem per segon programa consecutiu.
Discutirem i reflexionarem,
sobretot reflexionar,
sobre els mecanismes que mantenen unida les parelles
i també d'aquells que provoquen la ruptura.
I ho fem amb la nostra psicòloga clínica,
Sonia Lavarro.
Bona tarda, benvinguda.
Hola, bona tarda.
S'entrem millor en allò que coneix,
només que no passa amb allò que distancia.
Bé, comencem per lo positiu, no?
Per lo positiu, per lo positiu.
Bé, a veure, una mica els tres pilars
que una relació de parella pugui funcionar bé
serien la intimitat,
la passió i el compromís.
Si vols, diferenciem una mica, no?
Què seria intimitat,
què seria passió i què seria compromís, no?
Si recordes, la setmana passada vam comentar
que l'enamorament podia produir una relació de parella
o podia acabar-se i no generar cap relació de parella.
Vam parlar de l'enamorament,
de la creació del nosaltres,
com la segona, si recordes bé,
que jo vaig dir que la primera part de l'enamorament
és la part més egoista,
perquè és aquella en què jo m'enamoro de mi mateix
i a vegades això, quan s'acaba,
ja no puc anar més enllà
i a vegades puc crear una relació de parella
en què realment hi ha un projecte, no?
Llavors, la intimitat seria
aquell espai del projecte
que nosaltres realment fem amb l'altre,
el compartim
i tots dos disfrutem compartint
aquelles activitats o aquelles coses
o aquelles il·lusions que volem, no?
Per tant, seria una part d'aquest projecte.
La passió seria la part del desig sexual, no?
I de fet, és una de les coses
que s'ha d'estimular contínuament, no?
Una de les creences irracionals que hi ha
és que la passió, com que és un desig,
surt i no s'ha de fer res.
Surt i ja està, no?
Llavors, resulta que si no la treballem,
doncs desapareix.
Com es treballa?
Doncs realment,
hem de buscar espais
per dir-li a la parella
que volem estar amb ella,
per dir-li a la parella
que la desitgem.
s'ha d'expressar el que un desitja
i com ho desitja.
Hem de veure si l'altre també desitja
el mateix tipus de relacions,
amb la mateixa freqüència.
Hem de buscar el punt
de benestar dels dos, no?
En el que a vegades això
és una tasca ben complicada,
perquè les necessitats
i els gustos
moltes vegades no són iguals.
Amb la qual cosa, a vegades aquí,
realment acoplar-nos
és difícil
i és una tasca
amb la qual li hem de dedicar
temps i energia.
Hem de comunicar-nos molt
i sobretot hem de vigilar
que hi hagi espontaneïtat
i diversitat, no?
És a dir, perquè si no,
també pot acabar sent molt avorrit.
En la part sexual,
si realment no posem
una mica de diversitat
i d'espontaneïtat,
podem acabar...
I això els passa a moltes parelles
quan porten molts anys,
que les relacions
poden ser bastant mecàniques
i avorrides, no?
En el tema sexual,
més d'un cop,
jo sempre dic que el sexe
primer està en el cap,
després a la pell
i després als genitals, no?
Som una cultura molt genitalitzada
i moltes vegades
invertim l'ordre
i posem en primer lloc
els genitals, no?
Però, en realitat,
el sexe comença a la fantasia.
Comença al cap,
que dic jo,
que és la fantasia,
és el desig, no?
A partir d'aquí,
jo puc,
i depèn del nivell de desig,
és on realment
tindré una relació sexual
més plaentera
o menys plaentera.
Sí, comença a la ment,
també,
de començar amb les paraules,
no?
L'expressió.
Clar,
amb la comunicació,
amb què dic
i com ho dic, no?
Com arribo a l'altre,
no?
D'alguna manera?
Us passa que la vostra parella
us diu que...
Per què no li dieu més sovint
que l'estimeu?
Us passa això?
Enviau un correu
a jetardes.arroba.argonaradi.cat
i ens ho expliqueu
o podeu trucar també
al telèfon del directe,
al 977 24 47 67.
977 24 47 67.
Preguntes a jetardes.arroba.argonaradi.cat.
Perdó, digues.
Bé,
i llavors la tercera,
la tercera cosa,
seria
la...
El compromís.
Eh?
El compromís.
El compromís, això.
Ara estava...
Com en havia anat.
Què hem dit?
Torn, torna, torna.
Hem dit la intimitat,
la passió i el compromís, no?
El compromís,
tornem al projecte
de vida en comú, no?
Del que parlàvem la setmana passada.
Realment,
quin és el compromís
que nosaltres volem?
Per què ens volem?
Per què volem formar
una parella
de cara a l'exterior?
Perquè al final,
una parella
de cara a l'exterior
és un,
una entitat.
Som una sola.
I la gràcia
de les parelles
és que,
sent una sola persona
de cara a l'exterior,
siguem dos
de cara
a l'interior, no?
perquè si no,
si no,
generem aquest tipus
de parelles
en les que
només hi ha una persona.
I que això és una parella
bastant patològica
en el sentit
que només hi ha un
que és el que pren
les decisions
i l'altre va
dient que sí.
Fins al punt
que ells dos
creuen
que estan d'acord
en tot.
Però
el que està passant
moltes vegades
és que
un
està dient que sí
a tot el que
un altre
vol, no?
Això és un tipus
de parella
bastant habitual
en algunes franges
d'edat,
a vegades
hi ha unes franges
d'edat
que es donen més
i que és curiós,
no?
Perquè
al final
hi ha una
de les
persones
de la parella
que desapareix
a tal punt
que no sap
ni què vol
ni per què vol
ni tampoc
sabria definir-se
ella a si mateix,
no?
O ella
que vol, no?
Això és molt curiós
perquè
es dona bastant
la situació
aquesta de pèrdua
d'identitat.
Aquesta estadística
que feia en referència
al començament
que de cada dos
matrimonis
o relacions de parella
un es trenca
al llarg del temps
abans dels 10 anys
d'estar junts
va per aquí la cosa
segons
el que veieu
a les consultes?
Sí, sí,
a part,
si no ho dic malament
em sembla que han sortit
fa poc
algunes estadístiques
al diari
que a Tarragones
de les províncies
han més separacions
que a tot Espanya
amb la qual cosa
em sembla que ha sortit
fa pocs dies
i sí
el que passa
és que aquí
hauríem de pensar
que el que passa
amb moltes parelles
és que hi ha
una incapacitat
d'estimar
és a dir
hi ha molt enamorament
i poc projecte
en comú
i poca
la tercera fase
de la que parlàvem
la setmana passada
de preocupar-me
pel benestar
de l'altre
és a dir
igual que
vam dir
l'únic amor
incondicional
és l'amor dels pares
a fills
què passa
amb l'amor eròtic
que és el que es converteix
en amor de parella
que moltes vegades
és massa condicional
és a dir
busquem
amb algú
perquè
ens salvi
o ens solventi
coses
llavors
en el procés
d'enamorament
ens dona la sensació
que és així
perquè d'alguna manera
jo
com que estic enamorat
de mi mateix
en aquest procés
doncs acabo de vestir
amb aquella persona
amb el traje
que a mi m'agrada
i és
tan fantàstic
o tan meravellós
com jo vull
què passa
que quan l'enamorament
baixa
jo començo
a veure'l
amb uns altres ulls
moltes vegades
l'altre és exactament igual
sóc jo
que he canviat
d'ulleres
per dir-ho d'alguna manera
llavors aquí
comencem a
condicionar
d'alguna manera
és
jo busco
que l'altre m'estimi
i que em doni coses
i si jo dono una cosa
vull a canvi
una altra cosa
quin és l'errada?
que no ho comuniquem
que no comuniquem
què és el que vull a canvi
esperem
que l'altre
endevini
què és el que jo vull a canvi
i clar
això genera
un conflicte
en el que
segurament
tots dos
senten
que s'esforcen
però tots dos
senten
que l'altre
no els retorna
el que busquen
una qüestió d'expectatives
exacte
hem de prendre una mica
a veure
a veure l'altre
no?
amb aquesta mirada
per
per trobar-nos com a parella
i com a persones
bueno
és que
hem de veure
hem d'acceptar
qui és l'altre
no?
i veure si estimem l'altre
o estimem
l'expectativa
que nosaltres tenim
de parella
no?
a vegades
hi ha persones
que en la recerca
constant
de parelles
el que estan
és idealitzant
la idea de l'amor
o la idea
de la parella
però
no a la persona
que tenen endavant
per això
quan s'acaba
l'enamorament
s'acaba
la parella
no?
llavors
una de les coses
que està costant més
avui
és
i per això
una de les causes
diríem
no?
de la dificultat
de continuar
les relacions
de parelles
és
que
realment
ens costa molt
veure
les necessitats
de l'altre
estem tan
pendents
de les nostres necessitats
que
no veiem
les de l'altre
no?
i a vegades
tampoc
no acabem
dedicant-nos
al temps
suficient
no acabem
esforçant-nos
estem
tot el dia
mirant cap on fora
i difícilment
miren cap endintre
cap a cuidar
i regar
d'alguna manera
la nostra relació
de parella
i parlo
a nivell sexual
a nivell emocional
a nivell sentimental
i a nivell
d'activitats
i a nivell de tot
no?
Esterberg
ho dic bé això
o no?
Esterberg
és un referent
aquest home
o sigui
quan elista
referent
al sector
o no?
és
bueno
és un psicòleg
que parla
de les relacions
de parelles
però com
altres
com altres
que també
en parlen
i veia que
el compromís
parlava
que la decisió
i el compromís
s'han de contemplar
a curt i llarg termini
deia que l'aspecte
curt termini
consisteix en la decisió
d'estimar
certa persona
mentre que
a llarg termini
constitueix
el compromís
de mantenir aquest amor
sí
que això és el més difícil
diria jo
el compromís
de continuar
perquè per continuar
estimant
necessito
continuar esforçant-me
tota la vida
aquesta és la dificultat
una de les idees
més irracionals
dintre de l'amor
de parella
és la creença
que com que m'estimo molt
tot sortirà bé
i clar
se m'oblida
que m'haig d'esforçar
jo a vegades
comparo
la relació de parella
amb una feina
a ningú se li acudiria
que després d'esforçar-se molt
per aconseguir una feina
doncs arribés a la feina
i digués
bueno
com que ja he aconseguit
la feina que vull
doncs ja està
em relaxo
i ja
no vaig a treballar
ara ja
a ningú se li acudiria això
i això és exactament
el que fem
amb les parelles
quan ja he aconseguit
la parella que vull
doncs ja
em relaxo
i d'alguna manera
deixo de
deixo de cuidar-la
perquè ja la tinc
i ja
és com si ja
no anés a treballar
i aquí és com comencen
moltes de les
dificultats
s'ha de regar l'hortet
diguem
s'ha de regar l'hortet
absolutament
és un tòpic
però és així
perquè doni fruits
sí, sí
i amb l'amor més
encara
no puc
altra rada
que hi ha
a vegades
molt habitual
és
la creença
que les persones
tenen
que l'altre
precisament
perquè és la meva parella
ha d'endevinar
i ha de saber
el que jo necessito
i vull en cada moment
i clar
per molt
que sigui la nostra parella
no ens pot endevinar
hem de ser sincer
hem de ser francs
hem de dir-li
hem de demanar
aquesta sensació
que moltes persones
tenen
que no poden demanar
i que l'altre
ho ha d'endevinar
perquè així
li demostra l'amor
l'amor romàntic
és endevinar
el que l'altre necessita
però l'amor romàntic
no és la nostra realitat
l'amor romàntic
és de les pel·lícules
i dels llibres
en realitat
l'amor romàntic
ha fet molt de mal
a les relacions de parella
veig que a tothom
tothom li diuen
que sí que l'estimen
perquè no truque ningú
al 97724
4767
això és bon senyal
vol dir que tothom
diu a la parella
que l'estima
i la parella també
a la seva vegada
li diuen a ella
que l'estima
si no ho diu
malament res
si la parella et diu
que per què no em dius
més sovint
que m'estimes
què està passant?
aquí hauríem de pensar
si tenim una persona
que realment
és que no m'ho diuen
i estic fent una demanda
des d'una part positiva
o jo soc
jo estic en un punt
d'inseguretat meu
i necessito
que m'ho diguis
cada 3 minuts
perquè seria molt diferent
no?
és a dir
a vegades és real
que la meva parella
no em diu
mai
que m'estima
però també és veritat
que a vegades
m'ho diu
però jo necessito més
no?
llavors clar
el treball seria diferent
si jo
necessito més
perquè jo em sento insegura
és un tema
de treball personal
de seguretat
si és que l'altre
no m'ho diu
haureu de veure
si no m'ho diu
de paraula
però m'ho diu
en fets
no m'ho diu
de cap de les maneres
igual és que no m'estima
perquè
pensem també
que moltes vegades
puc estar
amb persones
i puc tenir una parella
no perquè me l'estimi
sinó perquè la necessiti
perquè no sàpiga estar sol
per altres qüestions
de fet diríem que
una persona
posicionada
des del que anomenaríem
l'amor infantil
seria una persona
que estima
o jo t'estimo
perquè tu m'estimes
una persona
posicionada
des d'un amor immadur
diria
que t'estima
perquè et necessita
però una persona
posicionada
en un amor
madur
estima
o sigui
m'estimen
perquè estimo
al revés
llavors
això hem de
perquè no és el mateix
quan s'apren a estimar
de ben petits?
des de l'inici
de fet
a part
en el moment que
l'amor
que em dona la mare
en un primer moment
és l'amor incondicional
m'estima
per el que soc
després
comencem a pensar
que ens estimen
per el que fem
o per com som
però no per ser
i llavors és quan
entrenem l'amor condicionat
he de fer
tota una sèrie de coses
perquè m'estimin
o he de ser
d'una determinada manera
perquè m'estimin
però el primer amor
si tot ha anat bé
amb l'estructura familiar
és un amor incondicional
la meva mare m'estima
per el que soc
indistintament
que sigui
llest o no
guapo o no
o intel·ligent o no
no?
s'ha arribat un correu
al Jordi
al Jatard de Sarrerba
a Tarragona Radio.cat
diu
un infant que hagi rebut
poc amor
serà incapaç d'estimar
quan sigui gran?
tindrà més dificultats
per suposat
i tant
és que
a part hem de pensar
que el primer any de vida
d'un infant
és importantíssim
i moltes vegades
inclús et diria
els nou mesos
de gestació
són importantíssims
perquè totes
les emocions
que té la mare
en els nou mesos
de gestació
i tots els fets
que passen
el fetus
ho percep
absolutament
el que passa
és que tot això
queda gravat
en un nivell
molt inconscient
no ens en recordem
absolutament de res
no ens en recordem
fins als 4 o 5 anyets
absolutament de res
però això no vol dir
que instintivament
sí que quedin
coses gravades
i llavors
el primer any
i en el primer any
tota l'alimentació
que és a través
és el primer contacte
emocional que tenim
perquè
quan naixem
l'únic que no funciona
sol
és la part
l'aparell digestiu
no?
i que això
ho vam comentar
el dia que vam parlar
de la psicosomàtica
a través d'aquí
li enviem
emocions
i a partir
i a través d'això
també li diem
si l'estimem
o no l'estimem
i com l'estimem
i ja li estem dient
què esperem
que sigui
és que
això ho fem abans
durant l'embaràs
i després
llavors el primer any
és molt important
quan algú
no ha rebut
l'afecte
el carinyo
l'amor
del pare
de la mare
en els primers
jo diria
en el primer any
realment
li costa molt més
i a vegades
clar
ell no té consciència
d'això
perquè això està a nivell inconscient
però costa donar
quan jo no he rebut
de manera incondicional
hi ha una parinata
també
en l'aparentatge
de l'amor
que ens hagi vingut
donada
pel gens
a veure
quan si parlem
hi ha unes discussions
no?
respecte
doncs
si parlem
de l'amor
com a paraula global
d'estimar
a les persones
sí
si parlem
de l'amor de parella
et diria que no
és a dir
perquè l'amor de parella
és un amor molt específic
molt creat
molt cultural
molt creat
la nostra cultura
és de dos
en una altra cultura
potser
potser
serien
de més persones
o serien
de tribus
senceres
o seria
una altra cosa
si parlem
de l'estima
a persones
en general
del meu entorn
diria que sí
que hi ha una part
que és absolutament innata
perquè som sers socials
necessitem els altres
no?
per això
la recerca
de la independència
és falsa
ningú és independent
tots som dependents
hi ha gent més autònoma
o menys autònoma
però tots som dependents
d'alguna manera
i som dependents
perquè som sers socials
necessitem viure
amb altres persones
i viure relacionant-nos
de fet
i aquí diria
que la primera relació
que hem de tenir
és la primera
bona
és la relació
amb nosaltres mateixos
perquè les relacions
amb els altres
puguin ser bona
per tant
si jo de petit
no rebo
una bona estima
cap a mi
com que em costa
relacionar-me
amb mi
em costarà
relacionar-me
amb els altres
un altre correu
la Gem
en aquest cas
diu
què passa
a la ment
quan un està enamorat
és a dir
què opera
a la ment
quan un està enamorat
bueno
hi ha tot
un
un
un component
químic
no
que
que fa que
realment
jo diria
que
una explosió
jo diria que
l'enamorament
és un
un embugiment
directament
és a dir
és un embugiment
que
que està
acceptat
i també coses estranyes
però que està
acceptat
i que
bueno
doncs
menos mal
que hi és
no?
perquè d'alguna manera
és el motor
també
no?
de la vida
aquesta emoció
qui no s'ha enamorat
no ha tingut
aquesta emoció
però d'alguna manera
és com un
embugiment
transitori
d'alguna manera
perdo
l'oremus
tinc una energia
increïble
no?
puc fer coses
que en un estat
de no enamorament
no faig
i
i trec temps
i hores
i energia
és
un embugiment
transitori
diria jo
mira
el Joan Barril
en el seu darrer llibre
anomenat
sobre l'amor
diu
mai no aconseguirem
definir en paraules
allò que només
es pot escriure
lentament
sobre la pell
molt bona
molt maca
també diu
el mestre Pla
que es quedava
en fi
de fer-me
que escriure
històries d'amor
és el més difícil
que hi ha
sí
s'ha escrit molt
sobre l'amor
s'ha escrit moltíssim
bueno
és que
és el que ens mou
jo diria
que és una de les palanques
que mou la vida
que passaria
segurament
sense amor
i sense
els llibres mentals
que ens fem
amb l'amor
probablement
no existiríem
perquè no hi hauria
continuïtat
sense amor
l'humanitat
duraria pocs segons
fem més capítols
de l'amor
sobre l'amor
o no
Sònia
què et sembla
jo
jo
jo
jo
jo
jo
jo
jo
jo
jo
jo
jo
jo
jo
jo
jo
jo
jo
jo
jo
jo
jo
jo
jo
jo
jo
jo
jo
jo
jo
jo
jo
jo
jo
jo
jo
jo
jo
jo
jo
jo
jo
jo
jo
jo
jo
jo
una crisi vital
és una separació
una crisi vital
és un canvi
a nivell de
laboral
de cop
que jo no busco
bueno
ara que estem en un moment de crisi econòmica
moltes vegades comporta crisis vitals i emocionals
no també
però bueno
podem parlar en general
ja anirem parlant de les diferents crisis
perquè pot haver-hi moltes al llarg de la vida
doncs igual ja podeu enviar preguntes per la Sònia Navarro
per la nostra psicòloga clínica
ja tardes
arroba
tarragonaradio.cat
ja tardes
arroba
tarragonaradio.cat
Sònia gràcies per acompanyar-nos un dimarts més
molt bé
i fins aviat
fins la setmana que ve
Si vols sentir-te psicològicament millor
i no saps com fer-ho
a què esperes?
Demanar ajuda és de savis
Consulta la psicòloga clínica Sònia Navarro
Truca al 977-22-0560
La seva consulta és al carrer Pau Casals
número 10, primer, tercera
Informa't a www.sonianavarropsicologia.com
La seva consulta és al carrer Pau Casals