Felip Caudet, bona tarda.
Bona tarda, Nuri, bona tarda a tothom que ens escolta.
Seu bé, què fas aquí a la punta de la cadira?
Jo estic ben assegut.
Que no veus que et quedarà
toframant les esquenes?
Això ho diuen moltes vegades, eh?
Jo no puc aixer, jo em sec força bé.
T'ho dic perquè m'hi miro.
Però costa seure bé, eh? No sé per què costa seure bé.
Costa seure bé? Mira, precisament avui
una mica la idea és explicar-vos
per què costa seure bé, aquest famós seure bé
i fins i tot què vol dir aquest seure bé.
Llavors, a mi, concretament
el tema d'avui, Núria, és la postura.
No m'ho has preguntat, però t'ho explico jo.
Seure bé, geure bé i estar bé de peu.
Correcte. Perquè la postura serà diferent
en tots aquests casos.
Sí, i a veure, realment, en els tres casos
la postura hi és present.
Així que avui en parles de la postura.
Avui et parlo de la postura.
Ja t'ho dic abans, que gairebé totes les accions
quotidianes hi intervé.
Bàsicament perquè la postura
és una cosa que també ens diferencia
del fet d'estar vius i morts.
Una persona té una postura quan està viva...
És una de les moltes coses.
Sí, no ho dic amb broma.
No pertenia ser graciós.
Ho dic en el sentit que la postura
és un fet actiu.
D'acord?
És un fet actiu i modificable.
D'acord?
Que constantment està en evolució.
Des que naixem,
ens anem fent grans,
fins que ens fem més ballets.
D'acord?
I al llarg de la vida
van haver-hi canvis en aquest sentit.
I aquests canvis
tenen molta relació
amb el que vivim quotidianament
i amb el que sentim.
Llavors, jo, Núria,
et vull explicar una mica
de què va això de la postura.
És a dir, de què depèn.
Perquè a vegades
hi ha conceptes com el...
com molts cops,
això que deies al principi del programa,
no, seu bé,
posa't l'esquena recta.
Això es diu molt
i això moltes vegades
és extremadament difícil.
Bàsicament perquè no és un acte
voluntari moltes vegades.
És com si tinguéssim
una postura reflexa
o passiva
i després la capacitat
d'activament, doncs,
de tornar-la a lloc.
Podríem arribar a dir
fins que tenim dos tipus de postura.
Una és la inconscient,
aquesta que no controlem,
i l'altra és la conscient.
La conscient
és una sempre impostada,
sempre forçada,
que la traiem una mica,
és com una espècie de disfressa.
El que passa és que la inconscient
és la que ens demana el cos.
Sí, aquesta fa que fa mal.
Però, clar,
no té per què ser bona, no?
Què és el bo i què és el dolent.
Això és un altre concepte.
D'acord?
Normalment parlem de postura
dolenta o incorrecta,
aquella postura
que no acaba de respectar
la normalitat
del disseny que té l'esquena,
del disseny que té tot el cos.
Què vol dir això?
Doncs quan seguim de costat,
quan seguim amb una cama
creuada damunt de l'altre,
quan caminem
amb l'esquena encorvada.
Llavors,
aquesta és incontrolable.
No hi podem fer res,
perquè realment,
ja t'ho dic,
és fruit de diversos processos,
ja ara te'ls explico,
que poca cosa hi podem fer.
l'altra és la que et deia al principi,
o la que et deia fa un moment,
que és la que tu mateixa pots fabricar
davant d'una situació.
Per exemple,
si estàs vivint alguna cosa
que necessites semblar més valent,
doncs és fàcil que intentis treure pit.
I això,
m'ho modificarà,
per això és insostenible.
Segurament molta gent
que ens està escoltant
moltes vegades s'ha donat compte
que va pel carrer
i que va amb l'esquena encorvada
i els ombres despenjats,
que és una de les postures
més habituals.
Llavors se'n recorden,
potser perquè algú li ha dit
posen recte,
i si posen recte,
intenten.
I què passa?
Que al cap d'uns pocs segons,
pam,
i tornen a encorvar-se.
Per què?
Perquè aquella no seria una postura fixa,
no seria una postura d'aquests inconscients,
seria la que voldríem
però que no som capaços de fer.
I hi ha moltes raons
per les quals no som capaços.
Llavors de què depèn la postura?
Això és interessant
perquè ens farà una idea
de per què podem tenir-nos unes
o per què estem obligats
a portar-nos unes altres.
Sí.
Mira,
hi ha dos tipus de factors
que condicionen la postura.
Un són els factors físics
i els altres són els factors
psíquics i emocionals.
Sí.
Els físics
depenen de diverses coses.
Per exemple,
les malalties.
Una persona
que pateix una artrosi de genoll
està condicionada gairebé
a caminar d'una determinada manera.
uns passos curts,
uns passos curts,
curts, perdó,
un caminar
que moltes vegades serà dolorós,
a vegades pot ser
cuixejant fins i tot.
Qui diu això?
Doncs persones que pateixen
algun tipus de malaltia neurològica
ja és molt evident, no?
Llavors hi ha aquest condicionant
que són les malalties.
Un altre condicionant
molt habitual,
i atenció,
aquest és molt important,
són els calçats.
Ah, sí?
Les sabates que fem servir.
Això condiciona tant la postura?
Moltíssim, moltíssim.
I fins i tot, mira, Núria,
podem proposar un exercici
a tothom que ens està escoltant.
sobretot,
el problema del calçat,
sobretot,
té dos aspectes.
Un és
com estan els dits de relaxats,
és a dir,
com es poden mantenir.
Normal,
un calçat còmode
i bo per la postura
hauria de ser
un calçat que no apareixi els dits.
Aquestes sabates
que acaben en punta
són del pitjor que hi ha
per la postura.
Ara veureu per què.
I l'altre,
condicionant,
i potser dels més importants,
el més important,
el més habitual,
és el taló.
els talons alts.
Els talons alts
són molt macos
de veure,
però realment
el cos que tenen
pel cos
és altíssim.
I els talons plans,
plans, plans del tot
també deu passar, no?
També.
Sabata plana del tot.
També,
però en què és més habitual
el taló,
com a perniciós,
com a portador de problemes,
i això és el que entenia abans,
podeu fer un exercici.
Les senyores
que estan acostumades
ja saben la sensació que és.
Però ara,
jo us intento guiar un exercici
perquè se n'hi ha de compte
de què passa
quan vosaltres
us poseu uns tacons.
Si ara tothom que ens escolta
i està de peu
intenta posar-se de puntetes,
notarà que,
si en principi,
quan intenta posar-se de puntetes,
el seu cos se'n va cap endavant.
I que de manera inconscient
el que fem és corrar cap endarrere.
Clar, per equilibrar.
Per equilibrar.
El cos, penseu,
fins i tot la postura,
quan estem de peu,
aquesta és la seva màxima.
Està completament rectes,
si no cauríem,
verticals.
Llavors,
el que us deia,
us poseu de puntetes,
veureu que el cos tira cap endavant
i que vosaltres inconscientment
tira cap endarrere.
Atenció a cosa curiosa.
Si ara poseu les mans
al final de l'esquena,
notareu que al final de l'esquena,
el que es diuen les lombars,
hi ha aparegut una corba
molt pronunciada.
A l'exercici,
fem el contrari.
Ara baixeu
i notareu que aquesta corba
desapareix.
Tornem a pujar
i veureu que torna a augmentar.
Què vol dir això?
Vol dir que cada vegada
que ens posem talons,
el que fem és,
per compensar la postura,
el nostre cos
ha de forçar moltíssim la columna.
concretament les lombars.
Això és una.
D'aquí que molta gent
es posa a tacons
un dia
i no aguanta.
Acaba el dia
fet un nyap
cansadíssima.
O gent que està habituada
tota la vida a portar talons
ja no se'ls poden treure.
Aquest és un altre.
Ja no poden caminar
amb sabata plana.
i aquest és el segon efecte
que et dic.
Aquí veiem molt fàcilment
l'acomodació
que ha de fer
la postura
per mantenir-nos drets.
Però senyors,
penseu que quan això és un dia,
un altre,
un altre,
un altre,
tots els músculs,
sobretot els de la part posterior
de la cama,
els bessons,
els isquiotibials,
fins i tot les natges.
Penseu que quan posem talons
què passa?
La natge surt cap a fora
i la cama visualment
sembla que s'allargui,
però no és que s'allargui realment.
Llavors què passa
amb tota aquesta musculatura?
Que aquesta musculatura
s'escurça.
Per això la gent que pateix,
ai, pateix, perdó,
que vesteix normalment
tacons alts,
doncs són gent que normalment
es consideren poc elàstiques
de les cames.
Per què?
Perquè constantment
el que han fet
és escurçar la musculatura.
I més penseu que això
porta molt de dolor, eh?
És molt molest.
Qui ho està experimentant
ja ho sap.
No ho sabia, veus això?
de l'escurçament de la musculatura.
Sí, sí, sí.
Es propicia amb el tacó,
amb el tacó alt.
Llavors hi ha gent
que ho tenen tan escurçat
que és el que tu deies, Núria.
Quan es trauen els talons,
els tacons, perdó,
doncs són incapaços
de caminar a peu pla.
Perquè els fa moltíssim mal
la cama.
La cama i l'esquena.
Hem de pensar una cosa
que no sé si l'hem dit
alguna vegada
en aquests anys de programes,
però és un concepte
que es diuen
el concepte
de les cadenes musculars.
No sé si et sona, Núria,
si ho he dit.
No, però puc intuir el que és
músculars que estan relacionats
entre si.
Correcte.
Un estira l'altre
en congeix i tot va fent.
Bé, més o menys
seria el concepte de què?
Quan un es contrau,
tota la sèrie de cadenes
que el segueix
també es contrau.
Ah, cal.
Llavors, de cadenes en el cos,
perquè es fa una idea,
n'hi ha de tres tipus.
L'acabar per darrere,
tota la posterior,
que penseu que neix
a la planta del peu,
puja per la cama,
passa per les natges,
puja per l'esquena,
barria la columna
i arriba fins al front,
d'acord?
per damunt del cap.
Tot això és una cadena?
Hi ha vinculació
amb tota aquesta musculatura?
Tot això hi ha un munt de músculs,
uns gairebé posats
damunt dels altres,
que quan un tiba
tiba en els altres.
Llavors, per això a vegades,
això ens passa, Núria,
un pateix de mal
dels cervicals,
una cervicalgia,
i també resulta
que també li fa mal
als lumbars.
Que és raro.
No és que sigui raro,
és que si hi ha una afecció
en aquesta zona cervical,
com per totes aquestes
cadenes musculars,
també hi ha tensió
més cap avall.
Cadenes,
n'hi ha unes altres,
que va per davant,
tota la musculatura,
des de també les puntes dels dits,
però en aquest cas
seria per la part del davant,
i hi ha una cadena lateral
que puja pels costats del cos.
D'acord?
Imagina't.
Llavors, per què ho dic això?
Perquè veieu que
tot el cos està interrelacionat
i la postura,
la postura acaba sent
un fet combinat
de molts de músculs.
Molts de músculs
i moltes articulacions.
Llavors, una altra cosa
que condiciona la postura, Núria,
la feina.
Home, i tant.
Més que la feina,
les circumstàncies.
A la persona que treballa
tot el dia...
Clar, perquè aquí estaríem parlant
de la feina en el sentit d'hàbit.
O sigui, la feina...
Amb els hàbits, podríem dir-ho així.
Sí, els hàbits.
La feina en el sentit
d'una cosa que fas repetidament
moltes hores al dia.
Correcte.
I que t'obliga.
A veure, la persona
que està tot el dia
en una oficina o en una taula,
doncs, podeu imaginar-se,
és una persona
que les seves cames
no funcionen gaire,
que la seva columna
constantment fa esforços
per sentir-se bé
i intenta canviar de postura.
Ho fa molt, això.
I que molt possiblement...
Si treballa amb ordinador
o amb una pantalla...
És a dir,
i això encara defineix més
el fet que fa servir
més un costat que l'altre.
Per tant,
això també condiciona la postura.
Qui diu això
diuen les senyores,
les mestresses de casa.
Igual.
la gent que treballa a casa,
doncs, també,
quan fa les feines de neteja,
quan fa les feines
d'almenaix de la cuina,
és a dir,
també sempre les repeteix
de la mateixa manera,
encara que no ho sembli.
Potser no som conscients a vegades,
però sempre fan servir el mateix.
I això acaba fent que
uns músculs tibin més
i uns altres tibin menys.
Per tant,
això també condiciona la postura.
Això són unes àrees.
Tenim temps, Núria?
Sí, i si no...
Sí, sí, sí.
Un estoneta més.
El que et diré ara
és molt interessant.
que són els altres factors.
Són els factors psíquics i emocionals.
Que aquests són importantíssims.
Això ho hem dit alguna vegada,
avui ho matitzarem més, no?
El factor emocional,
com intervé muscularment
i en la postura.
La relació que té.
Vull?
Que és...
Això tothom ho pot experimentar.
És que tothom,
segurament alguna vegada,
quan ha estat nerviós,
s'ha trobat que tenia
els espatlles encongides?
Això us ha abansat?
O aquest caminar,
que dius tu,
d'aquell caminar encorbat,
sense donar-te'n compte,
amb el cap baix?
O aquell dia que t'aixeques fresc
i content i tal,
i llavors, no, no,
vas amb el cap al, no?
Pots obrir una mica més.
I tot recte.
Aquí és fàcil de veure-ho,
però quan es viuen emocions intenses,
doncs encara és més evident, no?
Quan esteu tristos,
el que teniu ganes
és de replegar-se,
d'encorbar-se,
de tancar-se cap a dins.
Quan estem contents,
al contrari,
ens obrim.
Llavors, aquí és molt evident.
Però, per què us dic això?
Això no és només
una circumstància puntual.
sinó que penseu que hi ha emocions
al llarg de la vida
que algunes són molt fàcils de gestionar
i altres no ho són tant.
Què passa?
Amb les que són fàcils,
normalment les vivim.
Per exemple,
si a algú li donem una bona notícia,
normalment,
se n'alegra,
es posa content,
s'activen una sèrie de mecanismes
químiques al cos,
tot va molt bé
i quan ha passat, ha passat.
Però, en canvi,
quan ens donen una mala notícia,
aquí és més difícil.
Hi ha gent que és capaç de gestionar-la
i hi ha moltíssima gent
que no som capaços.
Llavors, què passa?
Això queda registrat en el cos.
Clar, perquè gestionar-ho,
què vol dir?
Manifestar-ho?
Gestionar-ho vol dir, no,
vol dir agafar l'emoció aquesta
que estem vivint,
acceptar-la
i, per tant,
actuar en conseqüència.
Però tot en un procés
que ens pugui deixar després
en un estatus de tranquil·litat
una altra vegada.
D'acord?
El problema és que
agafem una emoció,
vivim una emoció
i no sabem què fer-ne.
Perquè la gent
tingui idees més concretes, no?
Perquè a vegades sembla
que s'ha de venir molt llunyar, això.
Per exemple,
quan ens enfadem a un veí,
quan ens discutim
amb algú de la família,
quan a la feina
ens han esbroncat,
quan se'ns amora algú
que estimem molt,
és a dir,
tot això són emocions
que moltes vegades
no sabem què fer-ne.
d'acord?
I queden registrades en el cos.
On queden registrades?
Doncs,
cosa curiosa, Núria,
queden registrades
en un teixit
que és molt sensible,
que són els músculs.
Els músculs
reaccionen
moltíssim
a les emocions.
I normalment,
quan no les hem sapigut
gestionar,
les estanquem.
I d'aquí ve que
hi hagi
molts estatus musculars,
moltes famoses
contractures
que siguin
d'aquest origen emocional.
Què passa?
tu diràs,
què té a veure això
amb la postura?
Doncs,
molt evident.
Si els músculs,
que són els responsables
del moviment,
que col·labonen
amb la postura,
uns es mantenen
més tensos
i altres més relaxats,
en aquest cas,
molt més contracturats,
es condiciona també
la postura.
Llavors,
la persona,
per exemple,
que té un sentiment
de vergonya,
aquest és molt fàcil
que la seva postura
sigui una postura
tancada,
una postura encorvada.
això ho veiem
fàcilment.
La persona,
per exemple,
que li costa molt
canviar d'idees,
és a dir,
la persona que són
molt rígides,
ho veurem molt fàcilment,
veurem gent
que es mou
com un bloc.
La seva esquena,
sí,
no té elasticitat,
es mou quasi com un robot,
són aquesta gent
que es mou estirats,
tiesos.
Això ho podem,
ho haurem vist
alguna vegada.
Mira,
ara m'hi fixaré més.
Segur, segur.
Pel que m'estàs dient,
segur que existeix
alguna mena de
coneixement,
d'ensenyament
doncs això,
que t'ensenya
a destriar
com és una persona
a través de la postura.
Sí,
la postura
dóna molta informació.
Ja t'ho dic perquè
la postura acaba sent
una espècie
de registre
biogràfic.
És a dir,
ens acaba explicant
el que hem viscut,
fins i tot des de nanos
fins a adults.
Qui m'escolti ara
que no pensi,
que ens explica
el conflicte concret
que ha viscut
aquella persona
de petitet,
jo és que tenia
un problema
amb el meu pare
o amb la meva mare.
No,
això no ens ho diu.
el que ens diu
el cos
és que hi ha hagut
alguna situació
que no l'hem sabut
gestionar emocionalment
i que ha quedat allí
parada.
Llavors també
es dona molt
a vegades
en segons
quines terapèutiques
que es treballen
aquests músculs
i la persona
per exemple
en sec
trenca a plorar
o comença
o comença a riure
desenfrenadament
o al contrari
s'enfada
sense saber
ha passat això
s'ha alliberat
aquell conflicte
que estava
emmagatzemat
això no és tan fàcil
això és el que
et podria dir
i matisant-ho
acostuma a passar
amb els conflictes
recient adquirits
d'acord?
Si per exemple
si suposeu
doncs s'ha enfadat
és molt fàcil
i heu fet això
un estatus muscular
de contracció
doncs és fàcil
que si aneu
els dos dies
a fer-vos un massatge
doncs allí passi allò
es desfàcil
i el conflite
i s'acabó
depèn de la intensitat
però n'hi ha alguns
que estan cronificats
cronificats
i que queden
amagats amb el cos
llavors
què es pot fer
amb aquests?
aquests no són tan fàcils
aquests ja requereixen
el que es diu
una reordenació
una reorganització
de la postura
i aquests treballs
són gairebé
la solució
a tot això
que estem dient avui
difícils
són difícils
per què?
perquè són treballs
a llarga durada
penseu que
imagineu-se
una postura
que heu adquirit
durant
20 anys
30 anys
cadascun
la seva edat
que tingui
doncs imagineu-se
el que vol dir
canviar-la
quan la canvieu
també canvieu
el psiquisme
que hi ha darrere
és a dir
si superem
som capaços
de superar
aquella emoció
encallada
doncs és fàcil
que en puguem crear
una en positiu
però per crear-la
per mantenir-la
necessitem tot un temps
aquestes contractures
musculars
fruits
d'emocions
de sensacions
s'acostumen
a acumular
l'esquena
és la zona
més sensible
perquè de músculs
entrin per tot arreu
però l'esquena
és qui es carrega
bàsicament
les emocions
i a veure
això que diré
és una mica
discutit
i a més
no és científic
el que vaig dir ara
però l'esquena
la divideixen
bàsicament
qui fa al·lusions
en aquest sentit
això és el que es diu
la medicina
psicosomàtica
la medicina
que defensa
que molts dels trastorns
físics que tenim
són a través
del camí psíquic
arriben per conflictes psíquics
doncs divideixen
l'esquena
en diferents
sectors
i diuen que per exemple
la part més cervical
acostuma a reflexar
totes les tensions
de tipus laboral
d'acord?
perquè té molt a veure
amb les mans
té molt a veure
amb la feina
el sector
el terç mig
de l'esquena
es fa moltes al·lusions
a que té
vinculació
amb els conflictes
de caire
emocional
afectiu
la parella
la família
és una zona
propera
al cor
i
el tram
tram inferior
les bombards
normalment
se li atribueixen
conflictes
no sempre és així
insisteixo
conflictes
de tipus
de tipus
podríem dir
del que considerem
més bàsic
del que considerem
la seguretat
a la vida
econòmic
material
sí
una qüestió
fins tot
de supervivència
sí
llavors
quan
per això
a veure
qui m'escolti
ara no pensi
és que tinc un problema
amb les cervicals
vol dir que tinc un problema
amb la feina
no és ben bé així
el que passa
que quan hi ha
tensions d'aquest tipus
que sapiguem que aquestes zones
són les de preferència
d'acord
llavors
el que us deia del treball
de la solució d'això
quines tècniques hi ha
perquè n'hi ha
n'hi ha
per exemple una molt famosa
que es diu
la tècnica Messiers
són tècniques
quasi totes
basades en els estiraments
estiraments
i insisteixo
a la llarga
és gairebé com fer
una teràpia psicològica
un psicoanàlisi
però
amb el cos
gairebé
i són anys i anys
després hi ha un treball
molt maco també
que es diu
el treball de les cuirasses
corporals
aquesta teoria
diu
que
davant de les circumstàncies
que vivim
adoptem una postura
a una altra
i l'adoptem
i el que fabriquem
és una cuirassa muscular
llavors el treball aquí és
doncs
anaves fent aquesta cuirassa
i reconstruir-ne
una que pugui ser
la més sana per tu
és un tema apassionant
Núria
llàstima que no tinguem
només un punt per acabar
això que diuen les mares
amb els fills adolescents
de seu bé
perquè et cascaràs l'esquena
que estàs agafant males postures
clar, amb aquell nen o amb aquella nena
el que li ve de gust
és seure de costat
és que és el que li demana el cos
aquí és una mitja
com és que el cos
ens demana postura
és una mitja veritat
i és una mitja mentida
això
d'acord
per què?
perquè
què és primer
l'oa o la gallina
és a dir
si tinc un mal hàbit postural
vol dir que això em deforma l'esquena
o tinc un mal hàbit
perquè hi ha
o tinc una esquena
que no està en condicions
i em demana tenir un mal hàbit
perquè els nens estan en greixement
en aquestes edats
l'edat de seure malament
és quan estàs potser desenvolupant
els nanos
quan s'asseuen de mala manera
normalment el que busquen
és la seva comoditat
que no vol dir la seva salut
la comoditat
és com se senten ells còmodes
compensar aquesta etapa de creixement
aquestes tensions
que hi ha a l'esquena
llavors
ho hem de vigilar
per suposat
ho hem de vigilar
i s'ha de procurar
per exemple
una cosa ideal
amb els nanos
és que facin activitat física
qualsevol esport
per què?
perquè els esports
normalment
acostumen a ser
força simètrics
normalment
d'acord?
i més si són per exemple
esports
en què s'impliqui
córrer
el nedar
per exemple
d'acord?
que moran tot el cos
i aquí es poden
anar modelant una mica
aquestes adquisicions
que es fan
però que sapiguem
que a vegades
frases com aquestes
de
ai seu bé
que et fa la mala esquena
poc arreglarem
poc arreglarem
perquè la persona
seguirà buscant
la seva comoditat
llavors
o s'opta per un professional
que això és una altra cosa
que és el que dèiem
la tècnica de més si és
la reeducació postural
o bueno
aminoreu-me
que l'atenció
en aquest sentit
que estaria bé
Felip Gaudet
molt interessant
moltíssimes gràcies
a vosaltres