Sónia Navarro
D'avui, d'aquest dimarts, ens acompanyarà cada dimarts
la psicòloga clínica Sónia Navarro.
L'espai es diu això, Camins d'Ana i Tornada,
i en aquest espai ens endinsarem
en els caprecis de la nostra ment, de la ment humana,
per poder conèixer-nos una mica millor
de portes endins, nosaltres mateixos.
Volem aprendre cada dimarts
eines bàsiques,
les regles de funcionament
de la ment, que sovint són complexes.
Tampoc intentarem descobrir res que no es conegui,
però intentarem moure'ns per aquests camins
per així ens convé canviar una mica de direcció.
I en aquest primer espai
el punt de partida és una pregunta,
la pregunta ser independent és possible?
Sónia Navarro, bona tarda.
Bona tarda.
T'entrada una pregunta que es refereix a la part emocional,
de la independència, independència emocional,
és a dir, no depèn d'algú altre
o de molts altres, no?
Per suposat.
Estem...
Podríem...
Ben retrobada, per cert, eh?
Ben retrobada a Tarragona Ràdio.
Gràcies.
De fet, hauríem de veure, no?
Si realment,
què pensa la gent,
si és possible la independència o no, no?
Estem en un moment social
en què hi ha moltíssimes persones
que estan a la recerca
de la independència emocional, no?
Doncs mira, si preguntem,
et sembla, si preguntem als urgents
què en pensen?
Bueno, si volen trucar...
977-24-4767
ens podeu trucar en aquest espai
al camin de la retornada
i la pregunta és aquesta.
Creieu que és possible ser independent emocionalment
o pel contrari,
esteu totalment enganxats
amb alguna persona emocionalment
i no us en podeu desfer?
977-24-4767
també ens podeu enviar un correu electrònic
ja tardes
arroba tarragonaradio.cat
De fet, a veure si ens trucan,
que seria interessant...
Truqueu, truqueu, eh?
977-24-4767
Però sí que...
Bueno, suposo que en aquest moment social
hi ha tot un munt de persones
buscant la independència emocional
i probablement és una fal·làcia
perquè tots els sers humans
d'alguna manera som dependents
i si volem el que podem
és trobar una mica
o ser molt autònoms
en algunes facetes
inclús emocionalment
ser autònoms, no?
És a dir, ser capaços d'estar sols
de gaudir d'estar sols
de gaudir de la nostra soledat
o de fer activitats individuals
això seria ser autònom
d'alguna manera
però difícilment
som independents
perquè sempre necessitem
del nostre entorn
i ja no ho podem enfocar
des de l'àmbit de parella
que és el que primer et ve a la ment
però de fet no hi ha ningú
que pugui viure sol
sense estar en societat
pugui viure sol
sense estar en societat
i trobar-se bé
amb si mateix, eh?
perquè potser hi ha alguna persona
que pot estar molt aïllada
però realment hauríem de veure
si realment es troba a gust, no?
Sí, una certa dependència
una total dependència
d'algú altre
però així a priori
és positiu o negatiu
des del punt de vista psicològic
Una total dependència
En una parella, per exemple
un que depengui moltíssim de l'altre
que n'estigui totalment subeditat
a les seves decisions
Això seria negatiu
Negatiu, no?
Negatiu pels dos, eh?
A més a més
Negatiu pel que depèn
perquè realment no és lliure
per prendre decisions
de què li agrada i què no li agrada
Inclús arribar en un moment
en què difícilment sabrà
què li agrada
difícilment
perquè si deixes de fer eleccions
a la teva vida
al final ja no saps ni elegir
i negatiu per la persona
que porta les regnes de la relació, no?
Perquè d'alguna manera
constantment ha de decidir perdós
I això també pot ser
molt complicat
a la llarga pot ser difícil
es pot fer pesat
alguns ho pot passar bastant malament
Us passa això
que algú altre depengui de vosaltres
i no n'estigueu a gust
amb aquesta dependència, diguéssim?
En la teràpia?
977, no, no
digui, pregunto el seu llai
977 24 47 67
Us passa que algú altre
depèn totalment de vosaltres
i a vosaltres, diguéssim,
aquesta rèmol, entre cometes
no us ve de gust portar-la
és a dir, decidir perdós
No, si us passa
no us ho podeu explicar
977 24 47 67
Perdó, diga sort
Bé, és que t'havia entès
pensava que feies una pregunta
i estava interpretant
des de la teràpia
perquè també pot passar
a vegades
quan tens
algun pacient
en teràpia
podria ser
que aquest pacient
arribés
a un nivell
de dependència
i clar
la teràpia
implica
tot el contrari
és a dir, ajudar
l'altre
que sigui independent
perdona
autònom
utilitzem massa
aquesta
s'utilitza malament
que sigui autònom
i que pugui
acabar
al final
funcionant sol
que no depengui
d'una altra persona
Si us passa
això ho recomana
a un altre psicòleg
en trets generals
si la cosa
diguéssim
veieu que no hi ha solució
No, depèn
és que moltes vegades
és treballar
amb la persona
que funciona sola
que pot anar
i en algun cas
en qui estés
doncs podria ser
però vaja
normalment
això ja ho treballes
des de l'inici
de fet
una de les coses
és intentar
que no
que la persona
ni s'estigui més
del temps necessari
ni que estigui menys
del temps necessari
és a dir
que arribar
a que es trobi
bé
però
sí que
seria
és interessant
que veiem
que tots som
interdependents
d'alguna manera
dels altres
de la nostra parella
dels nostres amics
de la nostra família
és a dir
necessitem els altres
i a la vegada
necessitem
l'autonomia
que seria
la interdependència
és una qüestió
d'equilibris
evidentment
és una qüestió
d'equilibris
de donar-te
el teu espai
és molt important
i el teu objectiu
i a la vegada
poder compartir-lo
amb altres persones
però
perquè si estàs molt
en una línia
o en l'altra
seria bastant
complicat
tenim un correu electrònic
del Jordi
que ens l'envia
a les tardes
arroba
targonaradiopuncat
i que diu
a mi a vegades
m'agradaria
dependre d'algú altre
per poder compartir
les meves decisions
a mi em passa
tot el contrari
és a dir
que no puc mai
dependre d'algú altre
i tot ho tinc
que decidir
jo
diu el Jordi
a través d'aquest
correu electrònic
i es troba
a l'altre extrem
no té ningú
en qui recolzar
en qui plorar
diguéssim
es fa vegades
plorar l'ombra
doncs
ell no té ningú
i ell es veu
com molt autònom
és el que ens explica
és això
aquí hauríem
de preguntar-nos
si realment
ell
realment és així
o ell creu
que és així
ell creu
que és així
vol dir que sí creu
o vol dir que allà
ho té clar
no
el que vull dir és
que potser
sí que té persones
a l'entorn
amb les que podria parlar
però que
ell considera
o està fent
el paper
de fort
de sempre ser
el que et pren
les decisions
tampoc no sabem
si parla
en un àmbit
de parella
en un àmbit
més ampli
més laboral
o més familiar
o en quin àmbit
però probablement
si ell
no té
on
comentar
fixa't
no seria
ser dependent
d'un altre
sinó tenir un lloc
on explicar
les meves coses
que no té res a veure
amb la dependència
jo puc
tenir un lloc
on explicar
les meves coses
de fet
ho necessito
i puc ser autònom
i puc necessitar
aquest espai
no diria
ser dependent
sinó diria
utilitzar
els mecanismes
o saber que tinc
altres persones
amb les que puc comptar
i bueno
hauríem de veure
perquè a vegades
ens creiem
que no tenim
persones
al nostre entorn
i sí que les tenim
Jordi
segur que
hi ha persones
al voltant
si creus
si creus que pots
és veritat
és veritat
si creus que no pots
és veritat

d'alguna persona
que ho provi
que provi
de parlar

com si això
fos veritat

portar vosaltres
solets
per la vida
això també
de vegades passa
digues
digues Sònia
no no
t'estava
t'estava escoltant
ara estava
estava escoltant
que deies
el que rolem de portar solet
aquí a vegades
també
és una creença
que ens hem posat
nosaltres
a vegades
el portem solets
perquè no tenim
més remei
però a vegades
el portem solets
perquè necessitem
sentir
que som
els que ho portem
això és
també
un engany
d'intentar
ser independent
a tota costa
és cert que hi ha gent
que no accepta mai ajuda
és que si acceptés
l'ajuda
ja no seria
la persona aquella
forta
perfecta
emprenedora
i capaç
que està
que està dient
que és
que és com està funcionant
dintre de la societat
però això és una cuirassa
en realitat
absolutament
això és
això és el que anomenem
l'ego
que és
la nostra màscara
la nostra cuirassa
la nostra màscara
l'ego
digue-li el nom
que vulguis
hi ha molts noms diferents
però no soc jo
això és
la part
de mi
que mostro
a la societat
i amb això
no estic dient
que les màscares
siguin negatives
a vegades
a vegades les necessitem
i les hem de fer funcionar
el que estic dient
és que hem de conèixer
en quin moment
porto la màscara
i en quin moment
sóc jo
perquè a vegades
arriba un punt
en què jo em confonc tant
que em sembla
que jo sóc la màscara
i si jo estic confós
ja
ja tenim
un
un lío
no?
però que ho té
la pròpia persona
les màscares
són necessàries
per funcionar
però
el que he de saber
és
quan me la poso
i quan me la trec
i quina m'estic posant
i quina m'estic traient
i per què
no?
perquè així
realment
jo no em desconnecto
de mi
això comporta també
de forma inherent
certes dosis d'hipocracia
no?
el dia a dia
per debat
les màscares
no tenen res a veure
molt allà al darrere
no?
les màscares
forma part del funcionament
social
si no tinguéssim una màscara
segurament hi hauria
coses que no les podríem fer
per això dic
que no és que sigui negatiu
en si mateix
si no la tinguéssim
no funcionaríem
socialment
allò de ser
absolutament
sincer
amb tot i amb tothom
això no és
possible
a més a més
aquí també es dona
aquella cosa
que un és sincer
amb les coses negatives
amb les positives
potser no les dic
llavors
cuidado amb això
perquè això a vegades
més que sinceritat
és mala llet
hauríem de
seria una altra cosa
hauríem de
però
sí que
a vegades ens confonem
entre
no podem ser
igual sincers
en tots els àmbits
sincers
absolutament
en tots els àmbits
de la nostra vida
però sí que n'hi ha
una sèrie d'àmbits
en els que hem de ser
sincers
principalment
amb nosaltres mateixos
que és que el problema
a vegades
és que ens confonem
amb nosaltres
però és una qüestió
de base
diguéssim
de fonaments
de pilars
és a dir
si falla aquesta base
d'entrada
ja no sé
si ens hem un mateix
diguéssim
que l'altre
que hi ha per sobre
ja és complicat
que funcioni
si falla aquesta base
el problema és que jo
patiré molt
en la meva vida
perquè és fàcil
que em perdi
de fet hi ha moltes
persones perdudes
avui dia
i una de les coses
que
perdudes en el sentit
que ja no saben
ni el que volen
ni per què ho volen
ni per què lluiten
ni exactament
perquè
perquè el que he perdut
és el contacte
amb mi mateix
o sigui
m'he confós tant
o m'he identificat tant
amb la màscara
amb el que haig de ser
socialment
que al final
m'he perdut
i això moltes vegades
és font
de moltes de les ansietats
depressions
i de moltes de les malalties
habituals
en aquest moment
que estan plenes consultes
de trastors d'angoixa
i de depressions
i moltes vegades
perquè al final
jo ja
m'he perdut
buscant
ser aquesta persona
perfecta
i entre
aquesta perfecció
entre tot el tema
de la independència
o suposada independència
doncs m'he perdut
ja no sé
cap on vaig
cap on vaig
i és bo tenir objectius
encara que siguin
petits objectius
a la vida
diria que és bo
tenir objectius
però que sobretot
he de tenir
un objectiu del present
el dia a dia
el dia a dia
clar
és
cada dia prenc decisions
i cada dia
tinc un objectiu
i això no treu
que tinc objectius
perquè no tinc un objectiu
tampoc
però que
a curt
mig llarg termini
però que inicialment
és cada dia
tinc una situació
en la que
haig de prendre
un munt de decisions
al final del dia
a vegades no donem
importància
a totes les cosetes
que estem fent
durant tot el dia
i que són
un munt de decisions
contínues
de fet
cada dia
passen coses diferents
encara que a vegades
jo no me n'adoni
perquè estem tan
tan ofuscats
a vegades
el primer dia
de programa
ens visitava
un monjo budista
l'Hom San Dónden
Rimponche
de Monasida
Garden Shirt
de l'Índia
i ens comentava
que
a la ment
li demanem moltíssim
al cap del dia
li demanem molts treballs
li encarreguem moltes feines
ella
la ment
les fa
i després
al cap del dia
quan s'acaba el dia
no li paguem
el que s'ha guanyat
per entendre'ns
i feia aquesta paradoxa
de dir
bé
la ment
està molt bé
és a dir
ens porta cap aquí
cap allà
però també li hem de dedicar
cert temps al dia
a cultivar-la
que descansi
que faci alguna cosa
diguéssim
d'esbarjo per ella
també
si us va parlar
de la meditació
a més
és la forma
de descansar
més bona
per la ment
també
per posar-se en contacte
amb tu
amb el teu interior
que si no
a vegades
estem
molt separats
aquesta màscara
que parlàvem
em separa
de
funciona
amb l'auria
de
i
tinc
que fer
i ho faig tot
realment
acabo fent-ho tot
però acabo esgotat
i a vegades
acabo fent tot
el que haig de fer
però res
del que vull
o necessito fer
i el temps passa
que és diferent
llavors clar
és connectar
amb aquesta part
del que sí que vull
del que sí necessito
i
això no treu
que no hagi de fer
altres coses
que són les que
tinc que fer
és compaginar
però és l'equilibri
constant
una mica s'ha de programar
imagino
entre cometes
programar la ment
entre cometes
o si més no
dotar-la d'una mena
d'agenda
que pugui
diguéssim
fer de forma sistemàtica
al cap d'un temps
aquestes activitats
però que d'entrada
en el dia a dia
potser l'hagis
d'ensinistrar
perquè passi això
home
d'entrada
t'has de reservar
un espai
a vegades
és primer
per no fer res
i per no pensar
en res
i quan parlo
d'un espai
no parlo
d'un
temps
molt
llarg
podem començar
per 5 minuts
de no pensar
o de no fer res
això ja em posa
en contacte
amb mi
perquè
desconnecto
de la meva
cuirassa
o de la meva
màscara
i em quedo sol
sol davant de mi
i ara què fem
no?
i podem començar
per 5 minutets
perquè a més
en un primer moment
no em faràs
el que passa
que de vegades
imagino que hi ha persones
que quan veuen aquell
que allà al darrere
la cuirassa
s'espanten una miqueta
perquè no estan acostumats
a tractar-lo de tu a tu
i tenim un correu
tenim un correu electrònic
la Núria
que diu
jo no sé dependre
no sé delegar
prefereixo menjar-me el marron
per no molestar-se més
però suposo que al final
va cremant
és el que ha dit la Núria
sí
doncs probablement
gràcies Núria
probablement va cremant tant
que
aquesta seria una persona
amb possible malaltia psicosomàtica
al final
si m'ho vaig quedant tot
no sé delegar
ho haig de fer jo tot
em sento imprescindible
i m'ho vaig
i a més jo ho faig millor que ningú
perquè si no sé delegar
és que d'alguna manera
sento que
el que jo faig ho faig bé
i jo ho controlo
i si ho delego
ja no ho controlo
això vol dir que
molt probablement
acabaré patint
el que anomenem
les malalties psicosomàtiques
és a dir
per algun lloc
si no surt
per l'expressió
si no connecto amb mi
per algun lloc sortirà
i probablement
ho farà a través del cos
que m'anirà avisant
que algú no està funcionant
el suficientment bé
cada cop hi ha més ciència
diguéssim que has de cantar
per aquesta línia
d'apuntar
que al darrere de certes malalties
d'algunes
hi ha doncs
això
problemes psicosomàtics
és que cada vegada
es va comprovant
que en realitat
som una mateixa cosa
cos i ment
i que per molt
que nosaltres
estem intentant
o que la medicina
o que la medicina
ho tracta tot molt
separadament
i anem
la psicologia
tracta una cosa
l'oncòleg
tracta una altra
el traumatòleg
tracta una altra
és a dir
com si fossin trossets
i com una màquina
que funciona separadament
i que cada tros
es pot
composar
però en realitat
nosaltres anem
lligats
el cos i la ment
és una sola cosa
som nosaltres
qualsevol cosa
a nivell físic
em repercuteix
a nivell psicològic
i qualsevol cosa
a nivell psicològic
em repercuteix
a nivell físic
sobretot
què s'està veient
ara
amb el tema
aquest de la malaltia
psicosomàtica
doncs que
moltes vegades
tot el que no
expressem
les emocions
que no s'expressen
que no surten
són les que produeixen
simptomatologia
i em sembla que
aquest és un tema
molt estents
que ho podríem
tractar
amb un altre
perquè
però bueno
que la Núria
Núria m'has dit
Núria
Núria
doncs
seria una persona
que si no apren
a delegar
i no apren
a donar-se un espai
i a confiar
en els altres
perquè si no delego
és que no confio
és que clar
hi ha moltes coses
el control
la no confiança
al pensar
que un ho fa millor
doncs molt probablement
acabarà
doncs
podria ser
amb un atac de pànic
molt psicològic
d'entrada
o podria ser
amb unes migranyes
o una úlcera
o qualsevol altre
tema més físic
si us podeu fer
una pregunta
a Sanya Navarro
es pot trucar
ara mateix
al 977
24 47
67
977
24 47
67
o si no podeu
fer el que ha fet
la Núria
que s'envia
a un correu electrònic
a Jatartes
arroba
tarragonaradio.cat
en moment està triomfant
el correu electrònic
avui
a veurem si
a veure si algú s'anima a trucar
977
24 47
67
si pot fer qualsevol pregunta
doncs en fi
avui estem parlant d'això
de ser independent
és possible
ser independent
emocionalment
la pregunta
la pregunta és la resposta
al començament
100%
no
100%
és impossible
100%
és impossible
a més de veritat
i ho dic perquè
hi ha molta gent
buscant la independència
és una fal·làcia
per tant
no la trobaran
i això és una frustració
hi ha moltíssima gent
buscant ser independent
i intentant ser
el més fort
o la més forta
i fer-ho tot perfecte
i que em valorin
que m'estimin
però que m'estimin
per tota aquesta perfecció
i independència
i
i això és difícil
perquè
és impossible
però
si fos en accés
a què podríem fer nosaltres
des de la nostra humilment
per anar canviant
aquestes tendències
del dia a dia
no
és a dir
si jo depengués totalment
d'algú altre
o depengués totalment
dels altres
emocionalment parlant
què podria fer
en el meu dia a dia
per canviar això
perquè la meva ment
s'anés ensinistrant
per no dependre dels altres
bé
el que hauria de començar a fer
és
començar a plantejar-me
què em fa tanta por
d'estar sol
amb mi mateix
començar
a fer-me preguntes
preguntes
d'aquelles
de resposta complicada
a vegades
i que podria la primera vegada
no les puc respondre
però
què em fa tanta por
d'estar sol
què passa
si estic sol
i què passa
si
que és una pregunta
més a més que
un percentatge important
de gent que comença teràpia
en algun moment de la teràpia
es pregunta
i t'ho verbalitzen
i què passa
si el que trobem
no m'agrada
clar
el que passa
és que
el que trobem
encara que em sembli
que no m'agrada
sóc jo
i llavors
és impossible
que no m'agradi
el que trobi
perquè sempre
anirà molt més
en consonància
que el que hi ha a fora
llavors
és començar
a preguntar-se
què m'està
lligant tant
a aquestes persones
què fa
que jo sigui
incapaç
de plantejar-me
què vull jo
individualment
què m'agradaria
fer ara
perquè a nivells
de dependència
molt elevats
a vegades
una persona
no sap què vol
no sap si
prefereix anar
al cine
o a la muntanya
o
sí, sí
és que no ho sap
és a dir
i et diu
que li és igual
això és un grau
de
no puc prendre
cap decisió
a vegades
darrere d'això
hi ha
una història
de
prefereixo
no llegir
per no equivocar-me
llavors
quan la llegin
els altres
i si no m'agrada
després
doncs ja
em queixaré
això seria
una possibilitat
i darrere d'això
hi ha coses
més profundes
però per
començar a tirar
del fil
començar a tirar
del fil
que és
començar a preguntar-me
què
què em fa
estar lligat
o per a què
per què
perdona
per a què
estic
lligat
amb aquesta persona
què m'aporta
a ser dependent
doncs mireu
aquestes preguntes
les podeu anar pensant
al llarg de la setmana
perquè el dimarts vinent
tornarà a ser
amb nosaltres
Sonia Navarro
psicòloga clínica
i ens faràs més
suggeriments
preguntes
aneu pensant
i les respondreu
si voleu
ja tardes
arroba
targonaradi.cat
ens podeu enviar
preguntes per ella
per la Sonia
quan vingui
la setmana vinent
tens algun tema
així en ment?
doncs havia pensat
que podríem continuar
amb el tema aquest
de les malalties
psicosomàtiques
que crec que és
molt interessant
i tant que sí
doncs
Sonia
gràcies per acompanyar-nos
que a mi ens anem de tornada
i fins a la propera
vinga
fins a la propera
gràcies
Si vols sentir-te emocionalment millor
i no saps com fer-ho
a què esperes?
demanar ajuda és de savis
consulta a la psicòloga clínica
Sonia Navarro
truca al 977-220560
la teva consulta
és al carrer Pau Casals
número 10
primer tercera
informa't a
www.sonianavarropsicologia.com
Ja tardes
les tardes
de Tarragona Ràdio