Camins d'anada i tornada, sí, sí.
Avui parlem amb Sònia Navarro, un dia més.
Sònia, què tal? Benvinguda.
Hola, bona tarda.
Mira, hi he trobat una frase que diu que no som responsables de les emocions,
però sí que fem amb les emocions.
Avui parlem de crisis psicològiques, és una segona part.
La setmana passada vam iniciar la primera.
I avui es tracta d'exprimir què se n'aprèn d'una crisi psicològica,
quines fases té, perquè té diferents fases,
i també diferents tipus de crisis.
No és una única, sinó que n'hi ha moltes.
De fet, diríem que una crisi emocional
és quan tenim un canvi sobtat en la nostra vida
i d'alguna manera és un canvi pel qual no estem preparats
o que no havíem previst.
Llavors, a partir d'aquí, aquest canvi és brusc,
no pot ser permanent.
Nosaltres, a més a més, tenim una sensació de perill,
que hem de buscar una solució ràpida,
perquè si no estem en una situació vital de risc, de perill.
i tenim una sensació subjectiva d'impotència,
de que no podem fer res.
Llavors, això és el que ens col·loca en una posició de crisi emocional,
de dir, tenim un canvi que jo no m'esperava,
que no sé què fer,
que les coses que poso en marxa
que fins ara funcionaven no funcionen
i que, a més a més, tinc la sensació de perill i d'impotència.
Llavors, a partir d'aquí, una mica,
totes les crisis emocionals passen per quatre fases.
La primera és aquest xoc o aquest impacte algun,
que és això que diem que passa alguna cosa sobtadament,
que no ens ho esperem
i que, d'alguna manera, tenim confucions d'impotència,
de confusió, de desvaliment...
No podem evitar-ho
i el que fem habitualment no funciona.
Llavors, això ens porta a una segona fase,
que és el que anomenem la desorganització crítica, no?
I és posem en marxa totes les estratègies d'afrontament que coneixem
i la resolució falla, no funciona.
Això genera una tensió emocional molt alta
que arriba fins a nivells bastant insuportables,
en alguns casos, no?
Aquí, en aquesta fase, és molt habitual,
que comentàvem la setmana passada,
que hi hagi un consum d'un abús de drogues, d'alcohol,
o d'alguna substància,
o inclús que hi hagi conductes una mica autodestructives
o autolesives, no?
Perquè la persona comença a tenir molta indefensió
i hi ha una sensació d'angoixar molt important, no?
En una tercera fase,
seria la resolució, que es diu, no?
Que és, bueno, doncs la persona va posant en marxa coses,
va provant,
i se suposa que alguna ha de tenir èxit
i llavors solventar la crisi.
Si no és així,
llavors haurà de posar en marxa la creativitat
per descobrir coses noves, no?
I llavors ha de posar en marxa.
Si recordes, la setmana passada també dèiem,
hi ha tres maneres de resoldre la crisi.
Una és que no es resolgui,
que no fem res,
i llavors la situació empitjora.
Una altra és que deixem passar el temporal, no?
I llavors ens quedem igual,
i l'altra és que posem en marxa situacions novedoses
i que realment busquem una solució creativa
i que millori la nostra situació, no?
Doncs això seria una mica la fase de resolució, no?
Què fem?
Habitualment, totes les persones,
la majoria,
posen en marxa coses creatives per millorar.
i ja seria la retirada final,
que seria la quarta fase, no?
Què seria?
Doncs, bueno,
tant si hem arribat a una solució
com si no hem arribat,
la situació de crisi passa.
Si hem arribat a una solució creativa,
probablement estarem en un moment de millora,
de creixement.
De fet,
totes les crisis vitals que hi ha,
totes ens preparen,
quan ja l'hem resolt,
ens prepara per passar a la següent crisi.
És a dir,
d'alguna manera,
cada crisi resolta
ens prepara per una nova crisi
i ens dona eines per una nova crisi.
Si no és així,
doncs en situacions molt crítiques
i que la persona no hagi fet res,
doncs podrien arribar a situacions
una mica d'autodestrucció, no?
Incluent, com a autodestrucció,
inclús un suïcidi, no?
Això ho vam dir la setmana passada
que per sort eren els casos menors,
però que poden estar.
Estadísticament no és el cas més habitual,
però també hi són, no?
També hi és.
És a dir,
i partint tota l'estona
que crisi vol dir dues coses,
una cosa negativa i una oportunitat, no?
És a dir,
llavors,
si no fem res
i ens bloquegem i ens quedem parats,
probablement ens autodestruirem.
però si fem alguna cosa,
la crisi no ve a fer-nos mal.
En realitat,
la intenció de la crisi
és ajudar-nos a créixer,
a millorar
i el que he dit,
i a preparar-nos
per la següent crisi vital que tinguem.
Deixa'm dir
que si algú vol formular alguna pregunta,
si volem fer una pregunta,
la psicològica Clínica Sònia Navarro
podeu trucar al 977-24-4767
només per trucar i fer la pregunta.
obteu un premi
que estem relant aquesta setmana
que són
Cerveses Estrelladam Inèdit,
una cervesa elaborada
pel grup de sommeliers
de Ferran Adrià.
977-24-4767
també correu electrònics
ja tardes
arroba
tarragonaradi.cat
El que estava dient Josep
és una mica
cuidado
perquè les crisis
en realitat
sempre ens ajuden
a parar
i a qüestionar-nos
el sentit de la nostra vida
i a preguntar-nos
cap a on anem
i què volem.
Llavors, això en si mateix
és una oportunitat
una oportunitat
per parar
i dir
i ara què?
Això no treu
que realment
en tot el procés de crisi
ens ho passem
molt malament
i apareguin una sèrie d'emocions
que ens ho fan passar
fotut, no?
Les emocions més típiques
serien la por,
l'angoixa,
la ràbia,
l'irritabilitat
i la depressió.
Per por
diríem que és quan
hem de fugir d'alguna cosa
concreta
i coneguda.
Sabem que hi ha una cosa
que ens propodueix un perill
i sabem que hem de fugir d'allò
i és una cosa concreta
i coneguda.
L'angoixa és
quan sabem que hem de fugir
però no sabem de què.
Aquesta és la diferència.
La ràbia
és quan
hem d'allunyar
alguna cosa
de nosaltres
i l'hem de treure
de la nostra vida
i sabem
què és
i l'irritabilitat
és
quan hem d'allunyar
alguna cosa
de la nostra vida
però no sabem
què és.
Llavors
la depressió entraria
quan ja
jo penso que ja no hi ha res a fer
que faci el que faci
no tindrà sentit
perquè no em servirà de res.
No una miqueta.
I aquestes serien
les cinc emocions
bàsiques
en les que es mou
una persona
en situació de crisi.
Va passant
per les diferents emocions.
Com podem ajudar
una persona
que veiem
que està passant
per algun d'aquests episodis
i ens demana ajuda?
Què podem fer?
Mira, el primer
davant d'una crisi
és sobretot
no intentar
dir-li
què és el que ha de fer.
Perquè quan veiem
amb algú
molt
molt
angoixat
el primer
que intentem
és
dir-li
des de fora
des de
com ho veiem
des de fora
tu el que hauries
de fer és
tal, tal, tal.
Llavors
això els confon
encara més
perquè
a més a més
tot l'entorn
els diu
què és el que han de fer
però cadascú
els diu
una cosa diferent
perquè cada persona
ho veu
des del seu punt de vista
des del seu mapa mental
des de la seva manera
d'entendre la vida
que no està en crisi
en principi
que no està en crisi
a més a més
i que des de fora
la veu clara
llavors
això no els serveix de res
encara els lia més
i encara els confon més
encara per tant
els irrita més
perquè al final
ja no sabem ben bé
què els passa
l'acompanyament
en la crisi
és
que
ajudar-los
a que ells puguin
anar desgranant
quins són els factors
que l'han portat
a la crisi
i
què és el que sí
poden fer
i poden canviar
però des del seu mapa mental
o sigui
des de la seva manera
d'entendre la vida
això vol dir
que davant d'una mateixa crisi
o aparentment
similar
cadascú de nosaltres
posarà una solució
diferent
i estarà bé
perquè la solució
ha de venir de dintre
no de fora
llavors
sobretot això
no donar el consell ràpid
que és una mica
la inèrcia
que en surt
que és donar aquest consell ràpid
i dir
de seguida
el que hauries de fer
des de fora
sobretot escoltar
escoltar
escoltar
i veure
què necessiten ells
no
per què han arribat
a aquest moment
de crisi
perquè si han arribat
és perquè alguna cosa
que tenien
no els agradava
llavors
doncs
veure
no ploris
sol refredat
fora fa molt de fred
i aquí fa calor
llavors una miqueta
ajudar-los d'aquesta manera
en aquest procés
hi ha vegades persones
que es troben
totalment
desarmades
quan
algun amic
conegut
sol i mort
alguna persona propera
veu que estan patit molt
que ho estan passant
francament molt malament
i de vegades
no sap
com acostar-s'hi
o què fer
per ajudar-los
com adreçar-s'hi
si tocar o no tocar el tema
així parlaries
d'un dol
més aviat
la veritat
és que
en un dol
hi ha poques paraules
a dir
i
el millor és
estar allà
tocar
agafar la mà
fer una abraçada
i esperar
si l'altre
vol explicar-nos
alguna cosa
respectar-li el temps
i escoltar-lo
hi ha frases
típiques
de
no et preocupis
has de tirar endavant
no passa res
que no serveixen per res
tot el contrari
a la persona
la fan sentir
bastant malament
perquè
una mica la sensació
és que
ni m'estan escoltant
ni m'estan entenent
i m'estan dient
que m'oblidi
d'una cosa
que per mi és molt important
se m'ha mort
qui sigui
llavors realment
en el moment del dol
el suport
més que de paraula
és de fet
de companyia
d'estar allà
d'estar present
agafar una mà
fer una abraçada
dir-li
si necessites
parlar
estic aquí
i no donar consells
tampoc
sinó escoltar
també
que tregui
el que hagi de treure
Manel
que tindrà per ser
el número 5
per la Cervesa Estrella d'Aminelli
el número 5
pel sortatge divendres
ens pregunta
diu
en un moment de crisi
fa la impressió
que per sortir-se'n
has de trencar radicalment
en la vida que portaves
has de fer un canvi total
canviar de feina
marxar o viure fora
és aconsellable
o és una solució
massa radical
o una fugida
endavant
depèn del tipus de crisi
a veure
si
marxar fora
marxar
fer un viatge
que a vegades es considera
com una manera
de trobar-se un mateix
si es fa com a fugida
com a
marxo d'aquí
sense resoldre
el problema
sense analitzar
què és el que m'està passant
en realitat serveix de poc
perquè quan torni
la meva motxilla
la porto
igualment
de què em serveix
un viatge
per exemple
a vegades
per veure'm distància
però per veure'm distància
i després afrontar
llavors
no sempre
una crisi
vol dir
un canvi de vida radical
a vegades
els canvis
són petits
i són coses petites
que m'estan fent
nosa
i no me n'adono
i penso que és com ha de ser
i a vegades
són coses vitals
i sí
he de canviar de parella
he de canviar de vida
he de canviar de feina
i he de canviar
de moltes coses
dependrà
de cada
de cada crisi
però n'hi ha que no
n'hi ha que
a vegades són petits
reajustaments
a la vida
que porto
recordem el telèfon
del directe
el 977-24-4767
si voleu trucar
i fer alguna pregunta
obteniu un número
per al sorteig
de la cervesa
Estrella d'Am
inèdit
en el cas
del món de la parella
quan hi ha una ruptura
o un divorci
separació
tant si les dues parts
estan d'acord
com si no
sempre implica també
un procés
traumàtic
tant per qui decideix
deixar l'altra persona
com per la que és
rebutjada
entre cometes
per l'altra
per la parella
Bé, això és un moment de crisi
dels més habituals
en l'edat adulta
diguem, el trencament
de les separacions
els divorcis
el trencament de parella
en general
per suposat
és un moment de crisi
perquè vol dir
fer una revisió
fer un canvi
prendre decisions
importants
i fer un canvi
de vida
moltes vegades
Ara, precisament
en aquest tema
hi ha molta gent
que passa per aquesta crisi
ficant fora
tota la responsabilitat
és l'altre el que ha fallat
és l'altre el que m'ha deixat
és l'altre el que
m'ha sigut infidel
o és l'altre el que
ha fet el que sigui
sense fer cap revisió
i llavors
fins que tornem
a trobar una altra parella
aquesta és una de les situacions
d'aquestes
de resoldre la crisi
no fent res
i esperant que
passi
la
la tempesta
això vol dir
que probablement
tenim
possibilitats
de repetir
la història
amb una altra parella
realment
el trencament
d'una parella
s'hauria d'aprofitar
com
per fer una revisió
en què he fallat jo
la meva parella
haurà fallat
en les seves coses
i haurà de fer
la seva revisió
però aprofitar
aquest moment
per què podria
haver fet jo
diferent
perquè això
és el que
m'ajudarà
a aprendre
per una nova relació
si ho trec tot fora
culpabilitzo
a l'altre
a l'altre
l'altre
és el dolent
i m'oblido
que en la relació
estàvem els dos
i tenim un 50%
de responsabilitat
cadascú
sempre
i en totes
realment
passaré
sense enterar-me'n
de la crisi
és a dir
sense enterar-me'n
no
arribaré patint
patint
però
sense haver
après
i realment
aquest patiment
hauria de ser
un patiment
que em serveixi
per aprendre
si no
realment
no té cap sentit
sinó
perquè passem la crisi
el que has deixat
però
diguéssim
una relació de parella
el que el deixen
per entendre'ns
és a dir
ja ho passa malament
ja se sent rebutjat
perquè l'estan deixant
i a sobre
ve de
diguéssim
carregar més
el nouler
dient
doncs mira
en què he fet malament
he fallat
no és encara més
reiteratiu
però és que no és una qüestió
de culpabilitzar-te
no tens culpa
ni perquè t'hagin deixat
ni perquè et deixin
de fet
que et deixin
no vol dir que no siguis vàlid
i que deixis
no vol dir que no t'ho passis malament
és que
aquí tothom s'ho passa malament
perquè a vegades
el que ha de deixar també
s'ho passa malament
mentre pensa
i no pensa
aquest pas
llavors
no és una qüestió
de carregar-te de culpa
és una qüestió de
precisament la frase
que has dit al principi
no som responsables
de les nostres emocions
però sí
del que fem amb elles
doncs
no som responsables
dels actes dels altres
però sí
de com jo interpreto
aquests actes
i de quines emocions
em quedo jo
llavors
el que faci l'altre
ho està fent
pel bé d'ell
no pel malestar meu
o sigui
de fet hem de pensar
que si algú em deixa
no em deixa
per fer-me la punyeta a mi
em deixa perquè té
alguna història personal
que ell ha de deixar-me a mi
per poder tirar a ell
és poder donar-li una mica
l'enfoque adequat
l'enfoque adequat
perquè si no
em deixa
m'abandonen
no m'estimen
no valc
llavors tot és negatiu
per mi
llavors
és a dir
que s'aprenen d'una crisi
que hi ha de positiu
d'una crisi
això de resurgir
és a dir
aprofitar per
fer certs plantejaments
i
a partir d'aquí
diguéssim
crear un abans i un després
per suposat
si l'aprofitem
és això
inclús veure
que
quina part tinc jo
és a dir
quines coses
jo estic equivocat
perquè moltes vegades
funciono
amb
amb
una manera
que he après
que m'ha sigut útil
però hi ha un moment
que em deixa de ser útil
i a vegades m'entesto
em continua funcionant
d'aquesta manera
perquè és així
com vaig aprendre
i a vegades
les crisi també em diuen
que aquesta manera ja no és l'adequada
que has de canviar
has de madurar
has de créixer
has de continuar cap endavant
i això implica
que puguis
fer un canvi de perspectiva
un canvi de visió
i un canvi intern
és que de fet
és un canvi intern
i aquelles persones
que tenen la impressió
que reben una garrota
darrere l'altra
i que
una mica és la tònica
dominant en la seva vida
en la seva existència
que ja veuen
que la crisi
pràcticament és inherent
a la seva forma
de viure
aquestes persones
haurien de revisar
clar
però aquestes persones
haurien de revisar
quines són
les seves creences
perquè és que
moltes vegades
estan repetint patrons
perquè no estan
analitzant res
del que els està passant
i per tant
no estan aprenent
i tornen a cometre
els mateixos errors
constantment
a més és allò de
m'entesto
en què ha de ser així
perquè ha de ser així
i ha de ser així
i no em surt
però és igual
jo continuo
a la recerca
llavors
realment
esperar
si sempre
em surt malament
alguna cosa
estaré fent jo
perquè
realment
la mala sort
no és una qüestió
de
no existeix
en realitat
és que jo
poder no estic
ficant
les coses
perquè em surtin
de la forma
adequada
i això és molt
agosarat
sobretot
quan un està
quan un està malament
ara em pot sentir
i pot pensar
sí, sí
ja
però a mi
em surt tot fatal
i demà em troben
una situació complicada
que no és gens agradable
i que l'he de viure
i demà ha passat també
i el mes que ve també
perfecte
llavors
però
per què m'ha posat això?
per què està aquí?
perquè
reviso
hi ha gent
per exemple
que passa de relació
en relació
fracassant
constantment
per què?
si jo fracasso
constantment
no tindria algú a veure
o és que tothom
que em trobo
és dolent
i no
però probablement
tindria algú a veure
si jo fracasso
de feina en feina
probablement
tindria algú a veure
o és que
totes les empreses
són molt negatives
vull dir
d'alguna manera
si constantment
tinc una sèrie
de fracassos
en un àmbit
hauré de revisar
perquè és probable
que hi hagi alguna coseta
que jo no estigui fent
de la forma adequada
però que no la vegi
i que necessiti
que m'ajudin
a veure-la
i això no és negatiu
això és positiu
perquè és acceptar
que em puc equivocar
i que no passa res
perquè puc canviar-ho
poder la crisi
m'està dient això
que heig de fer
algun canvi
si no
tindré un fracàs
darrere de l'altre
l'autoestima és molt important
no?
amb tot el que estem dit avui
per suposat
acceptar la
la
la possibilitat
d'equivocar-me
sense que
la meva vàlua
es posi
en interrogant
no?
Podríem parlar
d'autoestima?
doncs podríem parlar
si vols la setmana que ve
sí?
parlar d'autoestima?
doncs vinga
la setmana que ve
parlem d'autoestima
Sònia Navarro
psicòloga clínica
gràcies per acompanyar-nos
molt bé
i fins dimarts vinent
fins dimarts vinent
moltes gràcies
si vols sentir-te psicològicament
millor
i no saps com fer-ho
a què esperes?
demanar ajuda
és de savis
consulta la psicòloga clínica
Sònia Navarro
truca al 977
22
0560
la seva consulta
és al carrer Pau Casals
número 10
primer tercera
informa't a
3B dobles
Sònia Navarro
psicologia
punt com
i
i
otte
i
i
i
i
i
i
el
i
el
el
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
that
i
e
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i