Camins d'anada i tornada amb Sònia Navarro
La majoria de les persones portem vides de tranquil·la desesperació.
Avui volem parlar de les crisis emocionals.
Després conversarem amb Sònia Navarro, la nostra psicòloga clínica.
Parlarem de les diferents fases de cada moment de les crisis emocionals.
També de les possibles sortides, de les emocions més habituals
quan es pateix alguna crisi emocional,
de diferents tipus de crisi en funció de l'edat
i també d'una síndrome anomenada de la granota bullida.
Sònia Navarro, bona tarda.
Hola, bona tarda.
Començaria pel final, perdó. Comencem pel començament, no?
Perquè la síndrome aquesta existeix, és a dir, és una realitat quotidiana.
Bé, l'he agradat a bullida, ho explicaré...
Si vols, ho expliquem ja.
No, no, no, expliquem-ho després.
Sí, sí, després de la publicitat.
Comencem parlant de la crisi emocional,
que és en definitiva el que ens ocupa avui.
Per ser, si podeu enviar correus o electrònica,
si teniu preguntes per la Sònia,
ens podeu enviar a correu electrònica,
ja tardes, arroba, tarragonaradi.cat,
ja tardes, amb jota, arroba, tarragonaradi.cat.
També podeu trucar al telefon del directe al 977-24-47-67.
977-24-47-67.
Crises emocionals.
D'entrada, punt de partida, no?
Què és, no?
Què és?
De què parlem quan diem això, no?
Doncs, a veure, jo vull llegir una definició de crisi
que em sembla que un la sent.
Més que donar una definició teòrica,
vull llegir una cosa que he portat,
que diu
Tot funciona amb naturalitat, precisió i transferència.
Cada cosa està al seu lloc.
Els aconteixements encaixen uns amb els altres
de manera suau i predecible.
Veiem transcorre la situació amb absoluta serenitat,
seguint un pla coherent que entenem perfectament.
De cop, ens adonem que alguna cosa ha canviat.
De manera imperceptible,
entrem en un món totalment diferent
en el que tot sembla funcionar amb regles diferents.
El nostre entorn no respon
i les nostres accions estan fora de lloc.
Les dinàmiques abans encaixades
han deixat de ser fluïdes.
Les incongruències s'acumulen.
Res no té sentit.
Descobrim amb molta por
que hem perdut el control de la situació
i que no tenim ni idea de com recuperar-lo.
Em sembla que és molt més descriptiu
que donar una definició teòrica.
Què ens passa quan estem en crisi?
Exactament és això que acabo de llegir.
De cop, veiem que tot el que fins en aquell moment
ens funcionava
i tot el que fins ara,
les dinàmiques que hem utilitzat
i les coses que hem posat en marxa,
de cop, ja no serveixen.
Que les posem en marxa
i que no obtenim les respostes
que fins aquell moment havíem obtingut.
Llavors, clar, estem,
ens quedem una mica descol·locats,
desesperats
i això ens va generant
una pujada d'angoixa important.
La paraula crisi
en sànscrit,
que és esquif,
significa tallar, separar i diferenciar.
A l'antiga Grècia,
que es deia crisis,
volia dir decisió.
I Hipòcrates,
que és un metge de l'antiga Grècia,
va utilitzar el terme crisi
per designar un moment en el curs d'una malaltia
en què es produeix un canvi important i greu
a partir del qual
el pacient millora
o empitjora dramàticament.
I llavors, a partir d'aquí,
la paraula crisi
s'ha començat a utilitzar
en molts àmbits,
perquè ara nosaltres parlarem
de crisis emocionals,
però avui per avui
tenim crisis econòmiques,
crisis socials,
crisis ecològiques,
crisis en molts àmbits,
de crisis laborals,
crisis en molts àmbits
de la vida.
Per tant, la paraula ja s'ha portat
a diferents àmbits.
Sempre amb les dues opcions
d'oportunitat
i de malestar.
És un moment de malestar
que podria generar
una oportunitat.
Però això és ara,
que l'utilitzem
per moltes coses diferents
del que va sortir
en origen.
Hi ha diferents tipus
de crisis?
Imagino que sí, no?
Sí.
A veure,
pots suposar, no?
O sigui,
dintre de l'emocional,
diries,
perquè, clar,
crisis al llarg de la vida
n'hi ha moltes, no?
Però a nivell emocional
parlaríem de diverses crisis, no?
El naixement en si mateix
és una crisi.
En l'etapa de la infantesa
podríem parlar
que tenim també
diferents crisis,
diferents moments
dintre de la infantesa
en els que són crítiques,
que vivim.
Perquè són moments
de malestar,
angoixa
que a la vegada
generen una oportunitat.
És sempre
amb aquesta excepció,
d'acord?
Llavors,
en la infància
hi ha els primers mesos
que és la vinculació
amb la mare,
que és el primer contacte
pell en pell,
la primera vegada
que hi ha la succió
en el moment
de la lletament, no?
Llavors,
això
és un moment crític,
el primer moment
del naixement
perquè primer respirem.
El catapòs segons,
res, només néixer.
El segon
és el contacte
amb la pell,
l'alletament,
l'aprendre a succionar.
El tercer
és quan comencem
a ser una miqueta
més autònoms,
quan comencem
a caminar,
quan comencem
a reconeixer-nos,
no?
Els bebers
ja comencen
a reconeixer
els peus,
les parts d'ells,
no?
I comencen ja
a caminar,
a gatejar
i tot això.
L'altre és
quan ens plantegem
què volem ser,
com volem ser
de grans, no?
És a dir,
que aquí ja comencem
a l'educació
ja ens inclou
la inhibició,
la culpa,
què podem fer,
què no,
què està bé
i què no està bé.
I després,
l'última etapa
dintre de la infància
serà el moment
en què comencem
a aprendre
competències
o habilitats,
no?
És a dir,
quan comencem
a diferenciar-nos
dels altres
perquè fem coses
diferents.
El potencial,
no?
Que cadascú té
inherent
ell mateix,
no?
i que surt
a vegades no,
però
va ser que hi és,
no?
Exacte.
Llavors,
després parlem
de la gran crisi
que aquesta tothom coneix
que és la crisi
de l'adolescència.
En aquest moment,
l'adolescent
es pregunta
qui és,
no?
És una etapa,
a més a més,
que hi ha canvis
hormonals,
hi ha canvis físics,
canvien les prioritats,
és una de les etapes
que la crisi
és més evident,
no?
Diguem,
perquè hi ha canvis
a més nivells
i perquè,
doncs,
hi ha aquesta distància
amb les famílies,
per tant,
la família
ho percep més
i diria que
és un dels moments
més durs
i que més ens marquen
a la vida,
a tothom,
no?
Perquè,
d'alguna manera,
a partir d'aquí
ens fem d'una manera
o ens fem d'una altra.
Ja,
arreu d'això,
hi ha un correu,
no sé si a l'adolescència
es pot generar
alguna crisi d'ansietat,
imagino que sí,
però la Mireia
en sap,
hi ha un correu
a Ja Tard de Sarraba,
a Targonaradi.cat,
ens diu que va sentir
que crisi en japonès
vol dir crisi
però també oportunitat.
Llavors es pregunta,
per cert,
com es gestiona
o es pot prevenir
una crisi d'ansietat?
Mireia,
en japonès
hi ha un símbol,
a més a més,
que significa crisi
i que vol dir
les dues coses,
no?
Un moment de pànic,
un moment d'angoixa
i un moment d'oportunitat.
De fet,
en els moments de crisi
és quan,
si som creatius,
a partir d'aquí
generem un canvi
important,
que per això es diu
la part de creativitat,
no?
Com es poden preveure
unes crisis de pànic?
Mira,
les crisis de pànic
Pervenir,
diu també,
com es pot prevenir?
És a dir,
quan tu veus a venir
que canvia el context,
canvia l'entorn
i no ho acabes
de processar,
què pots fer?
Mira,
és que les crisis de pànic
el primer
és una por
a alguna cosa desconegut.
Això hem de tenir present.
Primer,
què és una crisi de pànic?
És quan jo,
de cop,
davant d'una por
indefinida,
és a dir,
davant d'una por
que no sé,
que no li puc posar
en una cosa concreta,
començo a sentir
una simptomatologia física
molt forta
d'ofegaments,
de palpitacions,
de fredors,
de calfrets,
de suor,
de...
Bueno...
Por a perdre
la parella
o la feina,
per exemple,
no?
No, no.
O sigui,
si parlem
de la crisi de pànic...
D'ansietat.
Bueno,
la crisi d'ansietat
és una crisi de pànic.
Llavors,
això és un moment
en què jo tinc una por
a una cosa
no definida.
No definida,
eh?
Perquè quan jo tinc una por
a alguna cosa
definit,
sé on tinc el problema.
Llavors,
difícilment
tindrem una crisi de pànic
quan jo tinc definit el problema
perquè
ho concretaré allà.
Em passa això
i a partir d'aquí faré.
Les crisi de pànic
és quan la persona sent
que no sap
a què
però té por.
Llavors,
aquesta por
comporta una sèrie
de símptomes físics
que llavors comencen
a tenir por,
a preocupar-se
per la qüestió
més física,
tenint les sensacions
i tot que podem perdre
el control,
tornar-se bojos
o morir-se,
que és la por màxima
de la crisi de pànic,
no?
El morir-me.
Llavors,
sempre que hi ha
una crisi de pànic
vol dir que
darrere d'això,
això és
una manera
que tenim
d'expressar
una por
desconeguda
i és
alguna història
que tenim
que encara no veiem.
Ui, ui, ui.
A veure si m'explico
bé
amb el que vull dir.
És,
la crisi de pànic
sempre és
alguna història
que jo sé de mi
però que d'alguna manera
estic amagant
perquè no ho vull veure.
És a dir, tinc algun àmbit
de la meva vida
que no m'agrada,
algun àmbit
que no estic a gust
però que no m'ho estic
reconeixent.
i llavors
quan jo no m'ho reconec
el cos
fa simptomatologia
i
què em fa
simptomatologia?
Forta
tan forta
que tinc una crisi
en el sentit de
tenir tota una sèrie
de símptomes
que em facin
pensar
que puc morir-me
o que puc perdre el control
que em puc tornar boig
perquè
la por d'una crisi de pànic
sempre és
de tornar-se boig
o a morir-se.
Físicament
de què se sent?
Físicament
solen tenir
taquicàrdies
calfrets
suors
o tremolors
formigueig a les mans
que a vegades
pensen que els donarà
un atac de pànic
perquè se'ls hi dormen
les mans
els braços
és a dir
és una sensació
és bastant forta
s'ho passen molt malament
la gent
com ho han de prevenir
llavors?
És a dir
quan veiem que arriben
aquests símptomes
Llavors és que
no hi ha una prevenció
específica
fixat
surt
arrel d'una negació
d'alguna cosa
de la meva vida
que no m'agrada
llavors
si l'estic negant
és perquè en aquell moment
és el millor
que jo puc fer
perquè em sembla
que negar-ho
és el adequat
per mi
el que no m'adono
que a vegades
quan nego, nego, nego, nego
al final
si jo no m'escolto
el cos
ho treu
llavors
és difícil
prevenir-ho
en el sentit
que
la persona
és inconscient
el que està negant
com podríem prevenir
com no tindríem
crisis de pànic
si portessin vida
realment
coherents
amb el que volem
que això és el que hem dit
en diversos programes
però aquesta és la clau
de tot
que és
realment
portar vida
una vida coherent
el que faig
amb el que vull
o el més coherent possible
en el moment
que el que jo faig
no és coherent
és molt fàcil
que aparegui una crisi
en aquest cas
de pànic
eh
mira fixa't
el Paco
a mi un corredor de tren
també ja tardes
arroba tarragonaradio.cat
diu
sembla que això de les crisis
té molt a veure
amb la societat
i la manera de viure occidental
en què tenim el camí marcat
i sortir-ne implica
un trencament d'esquemes
segurament
afegeix al Paco
hi ha societats
que estan més mentalitzades
o preparades
per suportar millor
els canvis
i esteu d'acord?
gràcies Paco
sí
bueno
una de les coses
que ens passa
és
precisament
que volem
controlar-ho
tot
i volem tenir
control
sobre tot
el que ha de passar
i com ha de passar
llavors
precisament
la frase
que has llegit
al principi
sí
la majoria dels homes
porten vides
de tranquil·la
de s'esperació
de confusi
sí
però
hi ha aquesta
de l'home
sabista
sempre tenen
la impermanència
de totes les coses
que és de confusi
d'acord
llavors
hem de vigilar
perquè
una de les coses
de la nostra societat
és que volem controlar
que les coses surtin
com jo
vull que surtin
llavors
les coses
canvien
la meva vida
canvia
i llavors
si jo
puc acceptar
que les coses
canvien
evidentment
els moments de crisi
els viuré
d'una manera
molt diferent
a com els vivim aquí
Orient
ho té diferent
ho concep
d'una manera
diferent
en el moment
en què
pot percebre
que les coses
han de canviar
i que hem de deixar coses
per agafar-ne
d'unes noves
a la nostra cultura
volem
afegir coses
constantment
sense deixar-ne res
i aquí és on
entrem
en conflicte
també és una mica
allò de no batallar
per allò que saps
que no pots canviar
sí
és que és això
d'alguna manera
a vegades també
és acceptar
per exemple
totes les crisis
que hem comentat
a nivell vital
que són típiques
de la vida
vol dir que
deixem coses
per agafar-ne unes altres
en el moment del naixement
tinc una crisi
perquè he nascut
per deixar la vida
intrauterina
en el moment de la infància
és perquè he deixat
la vida de bé
en el moment de l'adolescència
és perquè he deixat
de ser nen
però clar
per poder avançar
he de deixar
altres aspectes
i una de les coses
que ens passa
és que ens costa molt
deixar altres aspectes
és com si volguéssim
anar carregant tot
o anar fent cercles
és a dir
partir
i arribar sempre mateix
a punt de partida
fent cercles
no evolucionar
sí
però
una de les coses
és aprendre
a deixar
les coses
volen fer una pregunta
a la Sònia Navarro
podeu trucar
us recordo el telèfon
el 977-24-47-67
és el telèfon
del directe
dels camins
d'anà i tornada
977-24-47-67
si teniu cap pregunta
en fi
o si teniu
alguna qüestió
que vulgueu resoldre
si voleu preguntar
o podeu fer-ho ara
que estem en directe
més coses
sortides
ja més o menys
algunes
ja les apuntàvem
però
n'hi ha d'altres
sortides
possibles crisis
emocionals
sí
jo diria que hi ha
bàsicament
davant d'una crisi
tres possibles sortides
una
és que
d'aquesta situació
haguem après
i llavors
tinguem
una sortida
creativa
que és
un canvi de vida
cap a millor
és a dir
que haguem agafat
un camí
que ens aporta
coses positives
això vol dir
que hem deixat
algunes altres
pel camí
un altre
seria
que
no fer res
i esperar
que passi el temporal
que això és molt
habitual
molt més
del que sembla
i aquí
lligaria amb la fresa
aquesta
que els homes
porten vides
tranquil·lament
desesperades
perquè
la majoria
de persones
el que fa
és
quedar-se allà
no fer res
i esperar
que el temporal
passi
això no és
solventar una crisi
això és
tapar una crisi
llavors
em pot semblar
que em quedo igual
mai és igual
perquè no he afrontat
una situació
que sortirà
d'un futur
i qual vol dir
que sortirà
a més
has de pensar
una cosa
les crisis
sempre
si no es solventen
tornen a sortir
amb el temps
encara que
tornin a sortir
amb una disfressa
diferent
i a mi em sembla
que no tenen res a veure
però són coses
que s'han quedat
pendents
de resolució
i una tercera via
és
la que
no he resolt
res
no he fet res
que seria
l'autodestrucció
per dir-ho d'alguna manera
empitjorar les coses
que és empitjorar les coses
una actitud masoquista
alcohol
drogues
etc
i a més és molt típic
persones que passen per crisi
llavors consumeixen més alcohol
es droguen més
o fan conductes autodestructives
en general
o estan més irritables
es relacionen
dificultats
amb les altres persones
o sigui
es van allunyant
del seu entorn
i al lloc de resoldre
clar
acaben en una situació
molt pitjor
perquè no hi ha hagut
cap afrontament
davant de la crisi
per això diem
que la crisi
pot ser positiva
o negativa
davant d'aquesta situació
és a dir
que algú opta
per aquesta via
la via
d'autodestruir-se
com se la pot ajudar
aquesta persona
tinguent en compte
que no reconeix
allò que està patint
doncs
la veritat és que
una miqueta
des de l'entorn
familiar
d'amistats
i tal
seria una mica
recordant-li
que és una persona
vàlida
que ha de sortir-se'n
és a dir
escoltar-la
parlar
amb ella
però bàsicament
que ella sàpiga
que hi ha algú allà
que el pot
escoltar
i que pot estar
per ell
és a dir
des de l'entorn familiar
i d'amistats
és això
respectar-la
però més o menys
d'alguna manera
dient-li
que quan em necessiti
pot
des de l'entorn professional
doncs
si arriba
a l'entorn professional
d'alguna manera
és que ja està fent un pas
ja reconegut
en certa manera
hi ha un problema
exacte
ja reconegut
i si el porta a la família
doncs
aquí serà més complicat
vull dir
ja
ja veurem
el que passa
que aquestes persones
si arriben a aquest punt
normalment
acaben
amb algun
amb
algun professional
encara que sigui portat
obligatoriament
i si no és
fent una feina
més psicològica
doncs
serà a través
d'una medicació
però d'alguna manera
es contindrà
però
bueno
llavors
la tasca més psicològica
d'anar a buscar
què passa
i què fer
doncs
la persona
ha de voler
de totes maneres
també et diré
que el percentatge
de persones
que no fan res
davant de la crisi
és molt baix
la majoria de persones
aprofiten les crisis
i la majoria de persones
milloren
després de les crisis
una trampolí
com si
he educat fons
i ara
tot el que passi
a partir d'ada
no pot ser pitjor
és que a més a més
la majoria
aprenen
i tiren endavant
i continuen
amb tot aquest bagatge
d'aprés
és a dir
algunes persones
poden ser
que no facin res
que es quedin allà
aquest punt intermig
de fer que passi
fins a una altra pròxima
crisi
del tipus que sigui
però el percentatge
que no farà res
serà
molt baix
les persones
en general
tots tenim
aquesta capacitat
aquest tema
és apassionant
podríem fer un capítol nou
perquè a més a més
arribem a la recta final
i no hem parlat encara
de la síndrome
de la granota
bullida
jo crec que
molta gent
esperant que ho expliquem
de què va això
és molt senzillet
en un minut
en un minut
ho pots explicar
sí
sí que ho puc explicar
a veure
de fet
es va fer un experiment
en el que es va posar
dos
dos olles
i hi havia una
amb aigua freda
perdona
amb aigua freda
sí
i una altra
amb aigua bullida
llavors
l'aigua freda
estava
en un foc
llavors es va ficar
dos granotes
en aquelles
una amb l'aigua freda
i l'altra
a l'aigua bullint
a l'aigua bullint
de seguida
la granota va saltar
i va marxar
a l'aigua freda
es va posar la granota
i es va anar
augmentant el foc
i la granota
no va saltar
literalment
es va
bullir
viva
llavors
això
és el que ens passa
en moltes situacions
vitals
en les nostres vides
si nosaltres
estem en una situació
i de cop
tenim una crisi
algo potent
una crisi traumàtica
un accident
una malaltia
una mort
algo molt potent
una despedida
del treball
algo potent
nosaltres reaccionem
però
quan estem en situacions
que
ens anem bullint
i que les
les veiem com
normals
a vegades
ens bullim
vius
doncs això
no s'ho farem
ja
Sònia Navarro
gràcies per acompanyar-nos
un dimarts més
que a mig s'anava de tornada
acabem això
amb el síndrome de la granota
bullida
la segona que hem tornat a parlar
no?
continuem
Sònia gràcies
fins la setmana que ve
no s'anava de tornada
no s'anava de tornada