20 minuts i seran les 7 de la tarda.
Crec que és el moment just per anar a veure què fan per la part alta.
Fa temps que no hi anem.
Bo, des de Santa Tecla, imagina't.
Tornem a la plaça de les Cols i sembla que no s'hagi mogut d'allà
des de la retransmissió de la cercavila.
Pep Sunyer, bona tarda.
Hola, Núria, què tal? Bona tarda, com estàs?
Has trobat el teu lloc?
Doncs mira, estic al costat mateix a la taula
on estan fent en aquests moments a Llioli.
A Llioli, per què?
A Llioli, estan fent a Llioli per aquí.
Què passa? A la carrer Marceria, a la plaça de les Coles?
Doncs no sé què passa, però jo ara t'ho explicaré.
Aquí hi ha unes senyores molt simpàtiques
que m'explicaran què està passant.
Senyora, què tal? Bona tarda.
Bona tarda.
Com es diu vostè?
Tere.
Què està fent aquí?
Doncs mira, estem preparant-se per fer l'Alioli.
Això?
All i oli.
All i oli?
Sí, res més.
Ja ho veig per aquí, eh?
All i oli.
Aquest oli, a més, té bon coloret, eh, aquest oli.
Eh? Mira, tots ens toca igual.
Ho hem de fer els mateixos d'allòs tots
i llavors cadascú, aquí té més sort perquè no surti o coent
o que estigui bo.
Això és un concurs?
Sí, cada any.
Ah.
I aquí, escolti'm, i aquí què es premia?
És a dir, qui guanya?
Qui ho fa més ràpid, qui ho fa més bo?
No, no, no, que tal que al jurat els agradi més.
Que no sigui picant i que estigui a punt de tot.
Vostè, el seu secret, quin és per un bon all i oli?
Hasta ara no he tingut gaire.
Només l'all i l'oli i una miqueta de mà bona.
I aquesta senyora d'aquí davant, com es diu?
És la seva contrincant, no?
Sí, Montse.
Montse, què tal? Bona tarda.
Hola.
Què?
Què pregunta?
Home, quin all i oli ens farà, aquí?
Què ens farà?
Quin secret és el seu secret?
No, tirar l'oli a poc a poc i, bueno, i l'all i oli és molt, té una paraula, és molt fals.
El tens fet i amb un sec, xip, se't es fa.
O sigui, és molt fals.
Quan no té ou, és molt fals.
I l'has de fer poc perquè, si no, es te'n es fa de seguida.
Home, dic, què diu vostè?
Montserrat, Montse.
Montse, escolti'm, si ara ja em quedo mirant com fa l'all i oli, què passarà?
Si em quedo mirant així fixament el seu all i oli...
No, no, no passa res, no.
No diuen que es talla, si on es queda mirant, si algú mira quan es fa no es talla, no diuen que...
No tinc cap mania.
I tot pas del revés, però, quan s'ha de tallar es nega.
No hi ha problema.
O sigui, que és igual que sigui dret que esquerra.
No hi ha problema.
Només que l'encertis que no se talli i llavors és quan està a punt.
Per cert, veig que hi ha molts turistes per aquí avui, eh?
Tenen una expectació allà pública.
Sí, falta gent, encara falta una miqueta de gent.
Avui, altres anys, hi ha més gent.
I això per què es fa, aquest concurs de l'ioli?
Hem de participar una miqueta per tot.
A la festa, no?
Participem amb això, quedem amb el ball i tot una miqueta.
És la festa recordant de Misericòrdia o de la Remei?
No.
No, explica'm, explica'm-ho vostè.
El carrer de Misericòrdia, Baixada Patriarca i carrer de Misericòrdia.
Però la festa es diu festa de Misericòrdia?
No, no, no, Misericòrdia, carrer Merceria.
A veure, tornem-hi, tornem-hi, tornem-hi, recapitulem.
Festa de quins carrers?
Del carrer Merceria i Baixada Patriarca i plaça del Fòrum.
I la festa, com es diu la festa?
Festa de què? Del Roser?
La festa del Roser, que és la mare del Roser, que és el dia 7.
Però fem sempre la primera setmana d'octubre.
Farem que aquest any no ens plogui.
Escolti'm, i el programa de festes posava, que fèiem concurs d'alioli i crestes posava per allà.
I tota la tarda que ens estem preguntant què són les crestes?
Són empenedilles, empenedilles en català.
Si t'esperen, les tastaràs després.
Ara mateix, si convé, eh?
Primer fem l'alioli i després fem el de les crestes.
I per què es combina crestes amb alioli?
Què té la cresta?
No, no, no.
Una vegada fem pastissos, un altre any fem...
Si ens ho anem combinant, cada any fem coses diferents.
Aquest senyor és el president.
Si el vols preguntar-li alguna cosa...
Ara anem a veure el president.
Per cert, aquesta noia tan jove, com es diu?
Leticia.
Leticia?
Leticia.
Té nom de princesa, eh?
Sí, és nom de princesa de casa seva, no?
Que sí, carinyo?
A veure, eh?
A tu ets la més jove del concurs, eh?
Ja ho veus.
Sí, aquest any sí que soc la més jove.
I has de competir amb la bateramia contrastada, eh?
Sí, sí.
Ja la deixaran guanyar, eh?
Em veia que és la més joveneta o no?
No ho sé.
Mira, ella és la princesa del Didac.
Ep, del Didac.
La Leticia, eh?
La princesa.
A veure, tenim aquí el president dels veïns,
que saludarem ja, què tal?
Bona tarda.
Hola, bona tarda.
Com estem?
Molt bé, molt bé.
Esteu celebrant la festa.
Avui, primer tret de sortida d'aquesta festa del barri, no?
I, en fi, aquí aquest concurs d'aliolis i de crestes.
Però també teniu pel cap de setmana moltes activitats preparades, no?
Sí, com sempre.
Bueno, avui tenim aquest concurso,
però demà tenim el concurso de ball,
que és el tercer any que ho fem.
i ja després, el divendres, ja la programació de les pubillas,
la verbena,
i bueno, i el dissabte el vermú,
també verbena a la tarda.
Esperi, esperi, fem una pausa.
D'un minutet de sortida, si en cas és el concurs.
Diez minutos, eh?
Eh?
Esperi, espera.
Diez minutos.
Me oyes?
Ep, deu minuts, eh?
Vinga, acaba de començar en aquests moments el concurs d'aliolis, eh?
D'on hem fet.
Tenen deu minuts per fer l'alioli,
és a dir, Núria, que segons com encara serem a temps de veure qui ha guanyat.
Home, i de provar les crestes, eh? Sobretot, Pep, baixa'm en una.
Les crestes, que diuen que és aquesta empenedilla, no sé, eh?
Mira que he parlat de vegades amb aquest senyor,
que és el de les tres bessones,
i no me recordo el nom, que el tinc.
Recordi'm el seu nom, carai.
Bueno, miraré a veure com ens sorprenden.
Recordi'm el seu nom, el seu nom.
José López.
Ara.
Com, com?
José López.
José López.
Mira que hem parlat de vegades vostè i jo,
i no me recordo més els noms al cap.
Sí, perquè sempre em reconeix per el de les tres bessones.
farà nou concurs de valls, no?
Aquests dies, què més?
De cap a setmana, què teniu per avís?
Doncs el divendres tenim la proclamació dels pubillas
i una cercavila per aquí per els nanos i els gants del barri.
El dissabte, que tenim el que és a la tarda la gent amb els nens,
que poden venir tots els nens que vulguin.
I després a la tarda hi ha el sopa de germenó
i la verbena a la nit.
I hi ha el diumenge, hi ha la processió del matí,
i a la tarda, que hi ha maneres, hi ha per acabar, hi ha maneres.
I, bueno, esperem que ens acompanyi el temps.
I bona festa, eh?
Moltes gràcies.
Gràcies.
Mireu, mireu quin sol, mireu quin sol, escolteu.
Pep, què és la Llioli, això?
A veure si es tallarà per culpa meva.
És la Llioli.
Ocupat a la rumba, vaig això, va.
Com es diu vostè?
Joan, Joan.
Aquí està envoltat de senyores, eh?
Ja ho veus, ja ho veus, no, tot nerviós.
Deixi el llistó ben alt, eh?
Gràcies, gràcies.
És que és l'únic concursant que hi ha masculí, eh?
Tot la resta són senyores i noies.
Com ara aquesta noia, que...
Ui, quin garbo, quin garbo, eh?
Vas molt ràpid, eh?
Sí, oi?
A veure què sale.
Home, té bona pinta, no?
Eh?
Ni que té bona pinta.
No sé, no sé.
La primera vegada, tu mateix.
Ara comença a fer xutxup, això, eh?
Ei, això de l'alí, Núria, penso que sigui fàcil, eh?
Ui, ja, ja, s'ha de tenir un braç ben potent, eh?
Mira, si anem per capítols, ara estan, diguéssim, trinxant l'all ben trinxat.
Mira, i la senyora amb la que parlava abans té una energia, tu?
Veta, veta.
Basta.
Ai, mare.
Veig que...
Veig que ja agafa color, això, eh?
Ja, a poc a poc encara falta una miqueta més de mà dura.
Encara no he utilitzat gens d'oli, no, encara?
No, no, no, hasta que estigui ben picat tot, no es pot posar, vaja.
Això és la meva manera de fer-ho.
Però a veure si em surt bé avui.
Mira com pica la...
Mira com pica.
La bonça que...
El nervi.
Ja deia el nervi, que té.
Jo, perquè jo soc gran.
Jo més jove que tu.
I ara, i ara, i ara.
No vull dir anys que faig el més que bé, faig 68.
No, aquest més, aquest més.
Però es porta molt bé, no?
Ella més jove, ella més jove que jo, eh?
Qui és?
La més jove és la Letícia, eh?
Sí, aquesta nena d'aquí.
I la més...
La més...
No havia vingut mai, no ho sé, d'on...
Ah, li preguntarem.
Del barri, deu ser.
La Montse la coneix, eh?
La Montse ha dit que la coneixia.
I Montse, la Letícia, que diu que és del barri o no és del barri?
La nòvia del Dida.
Ah.
Del net de la gossa, eh?
Nebot de la gossa, eh?
Sí.
Ja ho té clar, no qui és?
Eh?
Ja ho sap qui és ara, no?
Sí.
Està l'únic senyor que es fa.
Aquest senyor, aquest senyor, aquest senyor està aquí, escolti, d'envolta de senyora,
si no sé si...
Sí, farem salat, eh?
Veig que...
Però miri, ella hi tira d'oli, eh?
Aquest, el concursant, l'únic concursant que hi ha aquí al concurs d'aliolis,
ja hi està tirant l'oli.
Mejoro conmí.
O qué, o qué?
No, que le da vueltas al revés, y si no se corta l'alioli.
Sí, talla, sí.
Diu que no és veritat, això, que si tomas al revés no passa res, eh?
Això diu, que es talla, no ho sé.
De moment no es talla cap, eh?
Tots van bé, eh?
Ja comencen a tirar d'oli.
A veure com portem de concurs.
Després d'un 4 minuts de concurs aquí a la base de l'escola de concurs d'alioli,
d'aquestes festes del Roser, dels veïns dels carrers Mercedier,
i el públic assumida.
No sé què estan aquí contemplant des de les escales del pla.
Pep, aquest barri de Tarragona tenen gegants propis, eh?
Gegants i nanos.
Sí, tenen gegants que per cert estan d'aniversari,
perquè celebren el seu 25 aniversari els gegants del carrer Mercedier,
és a dir, que estan d'enhorabona.
Uns gegants molt macos,
que esteu de festa per moltes raons, no?
Sí, home, és que aquests gegants van passar molt per fer-los.
O sigui, que els van fer la gent del barri.
¿Se'n recorda d'això?
Hombre, si jo vaig ser un dels...
Els que vam fer...
Jo vaig començar, bueno, vam ser un dels que vaig començar.
Vam anar a buscar terra per fer-los,
vam anar a buscar una roda de carro a no sé quin poble.
Bueno, llavors es va fer el Manel Prats,
amb tots ajudant, ell va ser l'artista.
I, bueno, vam tindre...
Plovia, els posàvem al terrat, els baixàvem.
Quan plovia, els posàvem en un plàstic.
Bueno, va ser la monda.
I són fills nostres, aquests gegants.
O sigui, són fills del barri, que els han fet nantos.
O sigui, no els que vam fer, els que el vam fer i tots,
perquè avui dia els que el porten també ho són.
O sigui, ho participem tots.
I, doncs, és una alegria que fer 25 anys
i que tinguem salut i veiem com els gegants encara continuen anant.
Són els mateixos, no?, de fa 25 anys.
Són els mateixos, o s'han restaurat, o...?
Sí, sí, sí.
O sigui, que els grans els van fer nous.
O sigui, nantos van baixar els petits
de dalt del campanar de la catedral, que estaven dalt.
I quan els van baixar per restaurar
vam veure que estàvem molt malament.
Llavors, vam fer els grossos.
Es van venir per fer els grossos.
Que no els volien fer tan grossos, el que passa que van sortir.
Llavors, quan ja vam tindre els grossos,
hi va haver un que va dir, diu,
escolta, així miréssim de reparar-los,
perquè són de cartró i diari.
De cartró, sí, diari.
Doncs vam intentar arreglar-los
i els vam arreglar i van sortir tots.
I els quartos que van sortir?
Se'n recorda que van sortir els quartos?
Els quartos?
Doncs anant a fer...
Vinduà per aquí i per allà, no?
No, no, i va col·laborar la Diputació,
l'Ajuntament, la Generalitat,
o sigui, tothom.
O sigui que es van portar molt bé
a estar amb la concentració,
que van fer una gran concentració
de 120 gegants,
que no es farà mai més aquí a Tarragona, això.
i va ser una penúria.
Escoltem, i això, les crestes,
que té tradició també per aquí o no?
No, no.
Enguany, en vez de fer pastels o truites,
doncs enguany han fet crestes.
També entran a concurs, no?
També hi ha concurs.
Sí, també, també.
Quan acabin l'alioli anirem a veure les crestes.
Cadascun dels concursants,
i concursants, que hi ha un noi per allà,
un xicot,
han portat les crestes
i a més a més han fet l'alioli.
L'alioli, sí.
Tot és igual.
És un parc, això, eh?
Pep, jo tinc una pregunta
per la gent del barri.
Com ho veuen aquesta gent
que viu en el nucli de la ciutat,
de la part alta,
en aquests carrers?
Com ho veuen ells,
que són habitants d'aquí,
que això se'ls ompli
de tantíssima gent de fora
i tantíssima activitat
durant les festes de Santa Tegla?
Home, si li pregunto
al president dels carris,
m'ha dirà que perfecte,
perquè hi té un bar allà
a la plaça del fòrum.
Però aquest senyor,
vostè, escoltem,
com veu el fet de viure aquí
al casc antic,
en ple cor del casc antic,
i que això s'ompli de turistes,
en fi, de tafaners, de tot.
El casc antic,
per tots nosaltres,
això és un poble.
Llavors, l'Ajuntament
hauria de tenir més cura
amb tot el que tenim aquí dalt,
de conservar-ho i d'arreglar-ho
i estar una miqueta abandonat.
Ara diuen que en guany
començaran a arreglar coses,
però està una miqueta abandonat.
Està abandonat.
Molt.
I això que ha sigut els turistes
a Mont-iaball,
que això va bé, no?
pel poble aquest del casc antic.
Turistes amunt, turistes avall,
per aquí al carrer Majó no parà.
Ara aquí n'hi ha uns quants, eh?
Abans hi havia uns russos
per allà fent fotos.
Això, aquestes escales,
això és un teatre.
Ara farem aquí les sabaneres
i aquí s'omple això la nit.
O sigui que...
No, les festes d'aquí dalt
no es fan com se feien
perquè es feien molt bones festes.
Que passa que, esclar,
de cada any hi ha menys diners,
de cada any col·labora menys gent
i costa molt.
I a base d'uns quants
que tenim amor propi,
doncs mira,
això va per avui.
Endavant, doncs endavant.
Segueix el concurs, gràcies, eh?
Vinga, de res.
Ha estat parlant el 9% dels veïns aquí,
els assistents,
i continuen fent...
continuen tombant,
eh?
amb els...
els atrils,
continuen anant abocant oli
i això...
Ai, carai, que bo aquest, eh?
Mira, mira, aquest està pràcticament fet, ja.
Què tal, senyora?
Com va l'alioli?
Eh?
No.
Com ho porta, això?
Per què?
Bé, no?
Ai, encara no, encara no.
Encara no.
Li falta una miqueta, no?
Sí.
Encara jo era molt esperta
i se li ha negat
que era una senyora molt esperta
amb l'alioli
i anava molt bé
i en sec s'ha quedat...
No ha sigut culpa meva, no?
No, no.
Aquest senyor tampoc, eh?
És a dir, no ha sigut culpa nostra.
Estan aquí maquinant encara,
Núria, això...
Amb què ho provaran, amb pa?
Doncs no ho sé,
no sé si amb les crestes o amb pa.
Com ho preven, l'alioli?
Com ho preven, amb pa o com?
Millor sí, amb pa, amb pa, amb pa, eh?
I el jurat on està el jurat?
Els membres del jurat?
Qui són els membres del jurat?
Els jurats i quatre jurats.
Aquests senyors d'aquí, no?
El president i la senyora Lluïsa,
que estan aquí.
Que són l'experta, eh?
Sí, estem aquí tots els hem de fer.
Ens sucran el pa, aprovaran i el més bo...
I el premio.
I el premio què és, el premio?
Ho hi ha moltes plaques, mira.
Ah, mira, sí, sí.
Hi ha trofeus, eh?
Hi ha trofeus, hi ha...
Ui, hi ha un munt de medalles, trofeus...
Mira, posa't...
Tercer premi, concurs d'alioli,
barri del Roser, fetes del Roser.
Primer premi, segon premi...
Llavors hi ha més a més una figureta,
imagino que és, o hi ha alguna cosa embolicada, no?
Sí.
Ves, han todos, estan muy bien preparados, ves?
Que pregunto a vosotros, chico.
I ves, que veien...
Molt maco, molt maco, molt maco.
Sí, sí.
Per cert, hi ha ara una turista amb pinta, gràcies,
amb pinta d'americana que ens està mirant des de baix.
Li podríem preguntar què entén de tot això,
perquè clar, jo imagino que arribes aquí,
arribes a Tarragona, de fora,
i et trobes allà al carrer.
Sí, però jo sé dir, where you from,
i poca cosa més, eh?
Ara torno, eh?
Ara torno a veure com ha anat això.
A veure, anem a veure aquesta noia.
A veure aquesta chica.
Eh, potser parla...
Parla...
I ens entenem.
I si no me la passes, ja farem algo.
Si no te la passo i tu li preguntes,
què, que se'n va, que se'n va, eh?
Oi, oi.
Don't go, digale, don't go, don't go.
Hola, hola.
Se li escapen.
És que fas por, fas por.
Hola, hola.
Hola, hello, de Radio.
How are you?
Sí, muy bien.
Venga.
¿Habla español?
Poco, sí.
Venga, venga conmigo, por favor.
¿Qué le parece esto, Tarragona, el casco antiguo?
Tarragona es meravelloso.
Sí, claro.
Luego, ayer aquí, en esta ciudad, estoy encantada.
¿De dónde eres?
¿De dónde eres?
Suiza.
¿De?
Suiza.
¿De Suiza?
Sí, sí.
Están mis últimos días en España.
Poco tiempo necesito para volver a Suiza.
Suiza es un país muy civilizado.
Nadie tira nada al suelo, ¿verdad?
¿Es tierra o no es verdad?
Sí, claro.
Sí, sí hay, pero aquí también.
Bueno, aquí hay sitios que sí y sitios que no, ¿eh?
Claro, otros países, otros costumbres.
Me encanta, claro.
Estoy por aquí también para imparar muchas cosas.
¿Te ha gustado Tarragona?
¿Has visto el anfiteatro?
Sí, sí, sí, estoy caminando mucho, estoy cansada, estoy cansada.
Mira, mira mis zapatos.
Más con botas, ¿eh?
Para...
Claro, claro.
Ahora aquí están haciendo alioli, que es ajo con aceite.
Ah, alioli, sí, sí, sí, conozco eso.
Pues mira, si lo quieres probar, luego te...
Creo que te van a invitar, si quieres, ¿eh?
Ah, vale, vale.
Claro, me gusta mucho.
Hasta luego.
Hasta luego, gracias.
Los mueve, parcer, ¿cómo os digo?
¿Tu nombre, cómo te llamas?
Cora.
¿Cora?
Sí.
Mucho gusto, Cora.
Mucha...
Cora, ¿eh?
Cora de Suïssa.
És que estava...
Que encantador, ¿eh?
Que és la gent que encantador.
Sí, és que...
A més, és que la Cora ha caminat força per la ciutat avui, ¿eh?
Perquè porta...
M'ha cridat l'atenció perquè és rosa alta i porta botes de muntanya i pantalons curts.
Clar.
És a dir, que ja fa...
No, fa pinta d'haver tombat per la ciutat, ¿eh?
Pobre.
D'haver-se la recorregut.
Potser amb unes xancletes ja hagués fet, amb el bon temps que fa.
No, va aquí paleta, va aquí paleta amb les botes.
Se la veia, però, que era una turista no despistada, eh?
Que ja sabia a què anava.
L'all i oli, el concepte ja li sonava i ja anava ben guiada, ella.
Ep, crec que aquí hi ha passat alguna cosa.
Què ha passat per aquí dalt? Expliqui'm.
Què ha passat per aquí dalt?
S'ha acabat, això?
Oh, bé, hi ha bastants que s'han llegat, eh?
Quants? De molts o gaire?
Me'n penso que la majoria.
El seu no.
El meu està així, així, ara veurem, no ho sé.
És que és molt fals, això.
Xap, en un moment se't es fa, eh?
Escolta.
Però, bueno, amb l'ou sí, jo soc un atxe, però això...
Ja he guanyat dos anys del concurs d'això, però cada any es pot guanyar.
I aquest nen tan maco, què ets?
El meu net, el meu net, digues com te dius.
Com te dius?
Pol.
Com?
Pol.
Pol, mira, com el meu fill, també es diu Pol.
Sí?
I el Rosset així tot maco, eh?
Sí.
Com tens?
Pol Maseu Mora.
Pol Maseu Mora.
Oh, Pepo, que vagi bé la festa.
Adéu, senyora.
Gràcies, jo a tu.
Pepo, hem de deixar aquí, ens queda mig minutet, ja.
Sí, perquè deliberen, deliberen, eh?
Deixem la deliberació del jurat i, en fi, la festa aquesta del Rosset aquí,
que remerceria tot el cap de setmana, eh?
Des d'ara i fins al cap de setmana.
Pep Sunyer, moltíssimes gràcies.
Que continuï la festa.
Fins ara.
Fins ara.
Festes en honor de la verge del Rosset, com ens deia el Pep Sunyer,
l'hem pogut escoltar en directe, una festa que abarca els carrers
marceria a la plaça de les Cols, la plaça del Fòrum, la baixada del Patriarca,
en fi, la peralta que torna a estar de festes aquest cap de setmana.
Nosaltres tornem després dels titulars.