Diana Grumines, bona tarda.
Hola, bona tarda.
Què podríem explicar del teu avi,
per aquestes persones que potser són lactosa
però no coneixen ben bé com eren vosaltres, per exemple?
Perquè recordes com una persona molt alegre,
molt entusiasta, molt optimista.
Exacte, era una persona molt afectuosa,
amb molt sentit de l'humor.
El que més li agradava, sempre deia ell,
era estar amb la família,
estar amb els fills, els nets,
i sí, era una persona amb molt sentit de l'humor.
Sempre explicava acudits o feia bromes.
Sí, era una persona molt, molt...
És a dir, realment la sento molt propera.
Va ser una persona important
durant la meva infantesa i adolescència
i m'ha influït en moltes coses.
Tu ara és traductora, no?
De fet, tinc una trajectòria una mica peculiar.
Jo vaig estudiar comunicació,
comunicació audiovisual,
després vaig estudiar traducció i interpretació
i vaig estar un temps al món de la comunicació,
treballant de barriolista, precisament, a IB3,
i ara estic estudiant,
estic fent la tesi doctoral amb traducció.
O sigui, que he anat com fluctuant així
entre els dos mons.
Traductora, no.
És a dir, he traduït,
tradueixo petites coses,
però el que faig ara és recerca en traducció,
no traducció pròpiament.
T'ha marcat, en certa manera,
doncs, l'avi, la referència de l'avi.
Sí, sí, i tant, i tant, i tant.
Sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí.
Molt, molt.
Sí, sí, en gran part,
l'afició que jo tinc a la literatura,
a les llengües,
és pel meu avi i per la meva àvia, no?
O sigui, a casa, els meus avis,
el meu avi, no?, en concret,
no parlava del que ell escrivia, no?,
però sí que es parlava de literatura
i allò que, doncs, sempre va ser un tema present, no?,
a casa meva, la literatura, la llengua,
el país, no?,
són temes que sempre he sentit molt propers
i suposo que, no, suposo no segur, no?,
els he heretat, no?,
la passió per la literatura,
per escriure, per llegir, etcètera,
ho he heretat de l'avi i l'àvia, no?
L'àvia era molt divertida, també, no?, l'àvia?
Sí, sí, sí, molt, molt.
Molt de la broma.
Molt, molt, molt, molt, molt.
O sigui, eren cadascú amb el seu estil,
l'avi i l'àvia, no?,
eren diferents, però tots dos
realment tenien molt sentit de l'humor.
I la meva àvia era més, doncs, més moguda, no?
Des de petits ens feia jocs,
no era la típica àvia que allò,
vinga, nens, ara seieu aquí, farem això,
no era una àvia gens convencional, no?,
ens feia sempre córrer, ens empaitava,
ens...
era molt divertit, molt divertit anar a casa d'ells, no?
I l'aniversari d'ells, com era?
Era un dia molt especial, no?
Sí, l'aniversari de casats, sí que el celebravem a llançar
i, sí, sí, muntàvem tot un espectacle,
bueno, decoràvem el pis amb globus,
anàvem a comprar regals que sempre eren coses...
allò que ara diríem kitsch, no?
Hi ha una botiga al port de llançar
que venen, jo què sé, coses fetes amb petxines,
amb coral, amb...
vaja, cap, cap...
és a dir, sí, el que hem de dir...
I és que és, sí...
Bàsicament, doncs allò ens encantava, no?
Els hi compràvem sempre quatre o cinc objectes d'aquests, no?
Tipo un cendrer en forma de petxina i amb, no ho sé,
amb un carregol incrustat, no?, horrorós.
I llavors, va, els hi donàvem els regals,
reiem, fèiem el pastís, ens ho passàvem molt bé.
Sempre anava amb la càmera, no?, o amb les càmeres,
perquè en tenia dues que crec que eren més o menys les preferides, no?,
però les altres se les comprava, última tecnologia,
les provava i al cap de poc ja tornava a ser, no?
Sí, sí, exacte, sí, sí, sí, sí, sí,
tenia 40.000 càmeres de gravar, de fer fotos,
i sempre, constantment, doncs ens feia fotos a tots, no?
Els fills, els nets, sí, sí, sí, sí,
i vídeo igual, no?, tenim vídeos d'aquestes festes d'aniversari,
tenim vídeos molt divertits, per exemple,
un dia fèiem així fent el ximple per casa a l'estiu,
fèiem veure que teníem aquestes coses que es despleguen,
com un espanta-sogres, no sé què era.
Espanta-sogres.
Ho fèiem servir com si fos una espasa fent veure que ens suïcidàvem, no?
Llavors ho vam anar fent tots, no?,
primer jo, després el meu germà, llavors el meu avi,
tot això ho tenim gravat, era boníssim.
Un altre vídeo que surt al meu avi, un any, per l'aniversari,
li vam regalar al meu avi un barret de cowboy,
perquè sempre havia dit que ell volia tenir un barret de cowboy,
no? I vam dir, bueno, aquest any li comprem, no?,
que posàvem el boro i unes pistoles.
Llavors ho tenim tot gravat, no?, el meu avi allà fent de cowboy, molt bo.
I estic per aquí apuntat, eh?
Cites de l'Homero, què són?
Doncs això ho vam començar, no ho sé,
igual tenia jo vuit anys a l'estiu, no?,
on sempre estàvem fent broma,
i això doncs un dia dinant,
el meu avi va fer un rodolí
i algú va dir, segurament va ser ell, no?,
mira, això podria ser una cita de l'Homero.
I a partir d'aquí, no?, vam començar a fer rodolins, no?,
sempre, tot l'estiu, no?
Allò quan sopàvem o algú deia un rodolí, ja està,
ja ha parlat l'Homero, no?
I llavors vam començar a apuntar-los
i a fer els dibuixos, no?,
i això es repetia cada estiu.
Llavors tenim recopilades les cites de l'Homero.
Pobre Homero.
Veig que s'ho passava bé, no?
Sí, sí, molt. Era molt divertit, molt, molt, molt.
Sí, sí, sí.
Per cert que la Viana Coromina s'ha vingut a Tarragona per parlar del seu avi,
però especialment perquè aquest any és el protagonista d'un cicle,
un cicle, lectura de contes, de cròniques de la veritat oculta,
que es farà aquí a la ciutat.
És un cicle que organitza la Diputació per cinc anys consecutius.
diu Recuperem la paraula, aquest any amb Pere Caldés.
Què et sembla aquest cicle?
Doncs trobo que és molt bona idea.
Penso que realment, o sigui, el títol ja ho diu,
Recuperem la paraula.
Aquesta idea d'apropar els nostres escriptors, a la gent,
crec que realment és necessari
i que segur que donarà bons fruits, no?
Perquè avui dia amb tantes, amb l'internet, amb la televisió,
tots portem un ritme frenètic, no?
I sembla que costi, no?
Seure's un momentet a llegir.
Sembla que s'està perdent, no? Una mica
i d'aquesta manera fent aquest tipus d'iniciatives
penso que està bé tant donar difusió dels nostres escriptors
com de la literatura en general, no?
Recuperar aquest plaer per la lectura
i tot això crec que és molt bona idea.
A quin llibre recomanaries, Diana, de l'avi
per a aquells que no coneixen la seva obra?
Per joves o adolescents
i per altres gent no tan jove
que puguin iniciar-se aquí?
Home, és difícil de dir, això, però...
A veure...
Doncs...
Per algú que no el conegui, encara començar amb reculls de contes,
com Invasió Subtil,
Demà a les 3 de la matinada,
evidentment el Cròniques de la Veritat Oculta,
després les novel·les,
potser això per a algú que encara no el coneix,
Aquí descansa a Nevares,
podria ser una bona manera de començar.
A mi personalment m'agrada molt, no?
Totes les narracions de temàtica mexicana m'agraden molt
perquè a Mèxic m'agrada i...
Llavors...
Sí, potser per a algú que comenci aquestes estarien...
Penso que és una bona manera de començar.
Què explicava l'avi, per cert, d'aquests 23 anys,
no van ser que va estar a Mèxic?
L'avi.
L'avi poc.
Em parlava poc de Mèxic.
Almenys amb els nets, poquet.
La que sempre explicava coses era l'àvia.
Sí, sí, sí.
Ella sempre explicava anècotes de Mèxic, no?
I sempre eren coses divertides, no?
Sempre explicava aquell dia que va passar això i allò
i mira què feien i...
I de manera que sempre...
Jo vaig rebre sempre la idea que s'havien passat pipa a Mèxic, no?
I en canvi, realment, ells eren allà...
Ells on volien ser era Catalunya, evidentment.
I això se'n recordaven diàriament, no?
Que estaven allà però que allò havia de ser transitori.
Però en canvi, com que eren gent optimista,
és a dir, van decidir fer front a l'adversitat
amb una actitud optimista, no?
Doncs fent això, afrontant la realitat
amb bona cara, amb alegria.
Però això ho he vist després, no?
Que també va ser difícil l'exili.
Perquè no era volgut, no?
Vagin a un exili, per tant.
Aquests 23 anys que va estar a Mèxic
també va fer que conservés una mica la puresta
del català que aquí s'havia deteriorat, prohibit...
En fi, havia canviat molt les coses, no?
Ell va conservar, no?, aquest català pur.
Sí, exacte.
Sí, sí, sí, això sí que...
És veritat que ho havien explicat, no?, tant l'avi com l'àvia,
que els va cridar molt l'atenció com parlava la gent,
tan malament, no?, amb tants castellanismes,
que si el bussón, que si el llabero, que si el cortado, no?
Això els va cridar l'atenció, realment, clar, és un període de temps llarg i, sí,
tot en general els va colpir, no?, arribar aquí tot gris,
després de viure, doncs, tants anys en un lloc que era de mentalitat oberta,
on arribaven aquí, era tot com molt carrincló, molt la gent tancada,
com trist tot plegat, no?, i més a més amb aquest català pobre, no?, empobrit.
Sí, sí.
En canvi, doncs, com tu deies, no?, això ho van mantenir allà, clar.
Si el teu avi veiés els telèfons mòbils avui en dia, no?,
que fan de tot, suposo que li agradaria molt, no?
Sí, sí, s'hauria passat molt bé, segur, segur més els mòbils,
va començar just poc després de morir ell, no?,
i l'hauria encantat, sobretot amb això,
el tema dels mòbils i el tema de l'internet,
l'hauria fascinat, sí, sí, sí.
Ja tenia teles d'aquelles petitones, no?
Sí, sí, en tenim encara, sí, sí, sí,
alguna de que se reliqui és una mena d'aparell,
que és ràdio, tele, miniatura, sí, sí.
Qualsevol aparell d'aquests,
ell era el primer que se'l comprava.
Diana Crumines, gràcies per atendre'ls.
Microfond de Tarragona Ràdio, per ser la setmana que avui vindràs, no?, el cicle?
Sí, sí, el dijous.
Moltes gràcies i que vagi bé.
Moltes gràcies a vosaltres.